Història - Tradicions i folklore | Revista 81
Aplec de la Mussara: 3 de juny de 1928, els orígens
Ens trobem en les acaballes d’una dura època de repressió del catalanisme
[1]. Aquest mateix any, 1928, Primo de Rivera va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. La dictadura va treballar a fons contra el catalanisme republicà, prohibint, entre d’altres, l'ús de la llengua i la bandera catalanes en l'administració i en la vida pública. Catalunya es va convertir en un dels focus més actius i unànimes d'oposició a la dictadura, ambient que va afavorir el creixement de la força i popularitat del catalanisme republicà. A partir del 1926 el règim va entrar en decadència.
L'excursionisme a Catalunya va venir arran de les ganes de coneixement i estudis, juntament amb una creixent estima pel territori propi que va ressorgir durant la Renaixença. L'interès per aquest esport anà lligat a inquietuds culturals, científiques i fins i tot polítiques
[2]. Amb l’objectiu de promoure la convivència dels diferents grups excursionistes de les comarques meridionals, el 22 de maig de 1927 es va celebrar, a Santes Creus, el I Aplec Excursionista de les Comarques tarragonines, que es celebrà fins el 1936
[3].
Organitzat per la "Secció Excursionista del Centre de Lectura” de Reus, "l’Agrupació Excursionista l'Estel" de Montblanc, el "Grup Excursionista Muntanyenc" de Tarragona, el "Grup Excursionista Montagut" i "Valls Deportiu" de Valls,
el 3 de juny de 1928 es celebrà, a
la Mussara, al Xalet de Les Airasses
[4], el
II Aplec excursionista de les Comarques tarragonines.
Un dies abans de l’esmentada data, va sortir a la llum un fulletó-programa que contenia un “convit” de les entitats organitzadores “dirigit a tothom que sia aimant de les nostres belles serralades”
[5], unes notes descriptives sobre la Mussara, el programa d’actes i els reglaments i les bases de la cursa excursionista, del concurs de fotografies
[6] i del concurs de salts de corda.
Com a autoritats hi van assistir, a més dels representants de les entitats organitzadores, el president del Centre Excursionista de Catalunya d’aquell moment, el Sr. Francesc de Paula Maspons i Anglasell
[7], Lluís Massot i Balaguer, advocat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres membres de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (Francesc Blasi i Vallespinosa, Comella...)
[8].
“L'èxit ha estat esclatant; ha superat els càlculs més optimistes. Després de l’assaig de l’any passat al recer de les centenàries pedres del gloriós Monestir de Santes Creus, que ens deixà un record inoblidable, el d'enguany a la
Mussara ha estat la seva consagració definitiva. Les entitats excursionistes del nostre Camp, tenen ja la seva Festa Major!”
[9]
S’hi van aplegar prop de 2000 persones: 15 òmnibus. A més, “per la carretera encara pujaven nombroses colles a peu, bicicletes motos, cotxes de turisme de diverses procedències: Arbolí, La Febró, Albiol i Mont-ral, pot dir-se que van buidar-se. De Ciurana, Prades i Capafons, també hi havia força gent. Pot ben dir-se que totes aquelles entrades es congregaren a la Mussara. També hi havia gent de Vilaplana, Aleixar i altres pobles comarcans, així com un autòmnibus de Constantí i un de Santes Creus”
[10].
“Va començar la festa amb la Missa... La petita i humil església va omplir-se a vessar... La Missa, va ésser cantada pels cantaires de La Febró. La seva manera ruda i simple d'entonar aquells càntics religiosos, corprenia. Un estol de xamoses noies vaIIenques va cantar el "Virolai"
[11] i el Credo...
Acabada la Missa, va començar la cursa de muntanya de marxa lliure.
La cursa va ésser individual i la inscripció lliure, mentre no es tingués llicència actual d'atletisme.
Devien donar-se tres voltes al bosc de
I'Augustenc, en un total de nou quilometres.
Els corredors eren en nombre d'onze. Els primers varen arribar a la meta per l’ordre següent: Pere Rodríguez, de Reus, fent el recorregut en 46 minuts; Francesc Esculler, de Valls, en 54 minuts; Joan Puig, de Tarragona, en 55 minuts. Aquests guanyaren els tres premis que es concediren.
Després de la cursa la
cobla "L'Harmonia", de Tarragona, amb l'espinguet de la tenora va aplegar, vora el xalet de les Airasses tota la gent.
Es puntejaren les sardanes "Cadena de flors", de J. Vallespí; "Vora I'amada", de J. Saderra, i "La Festa del poble", de. J. Baró ”[12].
“
...davant del xalet de les Airasses resultà aviat insuficient a la munió d'anelles que es formaren com per art d'encantament. La sardana triomfava una vegada més, estretes les mans i apropats els cors i ajuntava als assistents a la festa un cant únic: l'amor a la terra mare”
[13] .
“Després, l'Esbart Dansaire, també de "L'Harmonia", de Tarragona, amb els típics vestits de pagesos catalans va ballar amb forca justesa "L'espuyolet", d’Espunyola; "L'Esquerrana', de Pallars, i la "Bolangera", del Penedès, essent aplaudits amb forca entusiasme.
A la tarda, torna la cobla a refilar les sardanes "Ja cauen les fulles", de A. Ramos; "Continuïtat", de V. Bou, i "Enyorament", de T. Saranyana, puntejades per moltes anelles; i altra vegada els simpàtics dansaires feren exhibició dels ballets "La castanya", de Pallars; "Ball de nans", de Berga, i "Ballet de muntanya", de Folgueroles”
[14]. “Aquest últim
fóu bisat a insistència dels
aplausos del públic...
El septimí[15] de Vilaplana ens obsequià amb dugues sardanes que foren també molt aplaudides”[16]. El septimí “Uni” de Vilaplana, contribuirà graciosament a la festa, interpretant dues sardanes”[17].
“L'espectacle que oferia el llogarret de la Mussara a primeres hores de la tarda era corprenedor doncs si hom contemplava des d'un punt una mica elevat les anelles dels balladors i la gent que se'ls mirava (a la tarda havia arribat molta més concurrència), podia veure tota aquella gernació gaudint un ambient tan pur, dintre un escenari tan nostre.
Aquest any, s'havia fet una innovació en el programa de l’Aplec, un concurs de salts a la corda, per a senyoretes. Hi hagué sis inscripcions. Havien d'arribar com a mínim a 300 salts. Van acabar en aquest odre Carme Jornet, de Tarragona, amb 250 salts; Carme Soler, de Reus, amb 160 salts, i Maria Torrell també de Reus, amb 140 salts. Aquestes tres senyoretes aconseguiren els tres premis fixats...
[18]”
“...per l'èxit complet de la festa, per la bona organització, per tot, des d'aquestes planes donem la més expressiva enhorabona i ferm
dalit d'esperonament als companys d'excursionisme de les comarques tarragonines. Ens permetem pregar a tan honorables excursionistes no desmaïn en llurs profitoses iniciatives per tal de servir d'espill a altres comarques de Catalunya, malauradament adormides dintre les còmodes albirances de la quietud”
[19].
Esbart dansaire “L’Harmonia” de Tarragona Cobla L’Harmonia” de Tarragona
[20]
El “II Aplec excursionista de les Comarques tarragonines” es podria considerar com l’origen del que anys després la colla Cingle Roig reeditaria i consolidaria com l’Aplec de la Mussara, en un primer període que va des del 1976 al 1979 (Lo Pedrís, núm. 36.
La Mussara hi torna[21]) i posteriorment, un segon període que s’inicia l’any 2009 fins a l’actualitat (Lo Pedrís, núm 36.
6è Aplec de sardanes de la Mussara, més que un aplec![22]; Lo Pedrís, núm 36.
De quan el Cingle esdevingué colla[23]).
Carlos Herruz Pamies,
Doctor en Història de l’Art i Musicologia.
Agost de 2020
[1] Dictadura de Primo de Rivera, del 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
[2] «Excursionisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[3] Després del llarg parèntesi motivat per la Guerra Civil, el 1977 es va reprendre la celebració de l’Aplec, passant a denominar-se 1r Aplec Excursionista dels Països Catalans i 11è de les Comarques de Tarragona.
[4] Propietat del Centre Excursionista de Catalunya.
[6] «De la vida del Centre». Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 184, p. 245.
https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/197202: "A la ciutat de Reus i a l'estatge del Centre de Lectura s'ha reunit el Jurat qualificador per a fallar el concurs de fotografies del II Aplec excursionista de les comarques tarragonines, i després d'haver examinat detingudament les diferents col·leccions rebudes, ha emès el següent veredicte: Primer premi, a la col·lecció senyalada pel lema "Esplai". Segon premi, a la que és reunida sota el lema "Germanor". Tercer premi a la que ve aplegada sota el lema "Ballets i Muntanya". Quart premi, a la que porta el lema "Xiquets de Valls". Cinquè premi, a la que es distingeix pel lema "Gent de l'aigua". Va deixar-se fora de concurs la col·lecció que portava el lema "Dalt la Serra” per haver- se rebut després de la data consignada en les bases. Descloses les carpetes que contenien els noms dels autors, han resultat ésser-ho, per ordre correlatiu els següents: Pere Masdeu Rovira, de Tarragona; Manuel Escoda, de Reus; Mercè Llagostera, Alfons Pamies Diaz i Joan Nadal, de Valls, i F. Blasi i Vallespinosa, de Barcelona.
[7] Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966), eminent jurisconsult i excursionista de gran prestigi, lligà durant els seus 94 anys l'amor per Catalunya, Europa i l'excursionisme. Del 1925 al 1931 fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Durant el seu mandat, en plena dictadura de Primo de Rivera, va potenciar el caire espiritual de l’excursionisme de l’època i va impulsar la construcció del xalet de la Molina; el refugi de les Airasses, a la Mussara, i el de Cèsar August Torras, a la serra del Cadí.
[11] Les estrofes de la qual cantaren admirablement Serafina Parera i Trinitat Serra, de Valls.
[12] Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182.
[13] LA VEU DE TARRAGONA del 9/6/1928.
[14] Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182.
[15] Septimí o septet és una agrupació musical composta per set instruments, generalment constant de tres instruments de corda, dos instruments de vent i dues de percussió. També es dóna en música vocal, denominant així a el conjunt de set veus.
[16] LA VEU DE TARRAGONA del 9/6/1928.
[17] Joventut per la fe i la pàtria Valls.
[18] Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182.
[19] Butlletí Excursionista de Catalunya núm. 399 (agost 1928).
[20] Cobla-Orquestra de Tarragona fundada l'any 1927, vinculada al Foment de la Sardana L'Harmonia, que va fer el seu debut el 27 de Setembre de 1927 a la Plaça d'Olózaga de Tarragona, per celebrar el primer aniversari de la creació del mencionat Foment de la Sardana L'Harmonia. Els components eren (sense que es pugui fer coincidir els noms amb els músics de la foto): Miquel Martí, Josep Veciana, Vicenç Ramos, Lluís Capa, Miquel Martínez, Antoni Cortés, Batista Queralt, Joan Alasà, Josep Roca, Joaquim Mas, Narcís Sancho. El director era Artur Ramos i Horta. Foto: Arxiu Artur Ramos i Horta:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2016/12/l.html?m=1
Carles Herruz Pàmies
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
24/07/2022Editorial, Portada
Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís.
Amb cada...
24/07/2022Recerca, Cuina, Portada
Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
24/07/2022Què passa, Notícies, Portada
PUJA:
Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
24/07/2022Recerca, Cuina, Portada
Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
24/07/2022Què passa, Activitats, Notícies, Portada
El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
24/07/2022Història, Història local, Masos, Portada
SITUACIÓ
La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
24/07/2022Història, Història local, Masos, Portada
ALTRES NOMS
També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
24/07/2022Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria
Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
24/07/2022Opinió, Espiritualitat, Portada
En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
24/07/2022Entitats, Escola, Portada
El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
24/07/2022Entitats, Escola, Portada
Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.
Són a l'East River, a...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
24/07/2022Història, Història local, Portada
Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
24/07/2022Recerca, Tradicions, Portada
Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
24/07/2022La nostra gent, Efemèrides, Portada
No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
24/07/2022Història, Portada, Fem memòria
A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
24/07/2022Literatura, Contes, Portada
El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
24/07/2022Literatura, Narrativa, Portada
1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
24/07/2022Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada
Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
24/07/2022La nostra gent, Entrevistes, Portada
El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
07/06/2022Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada
El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
07/06/2022Recerca, Història, Història, De cinema, Portada
Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
04/06/2022Què passa, Activitats, Portada
La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
04/06/2022Recerca, Natura, Portada
Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
17/05/2022Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada
“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
13/04/2022Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada
Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
13/04/2022La nostra gent, Homenatges, Records
Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...