Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Tradicions i folklore | Revista 81

Aplec de la Mussara: 3 de juny de 1928, els orígens


Ens trobem en les acaballes d’una dura època de repressió del catalanisme[1]. Aquest mateix any, 1928, Primo de Rivera va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. La dictadura va treballar a fons contra el catalanisme republicà, prohibint, entre d’altres, l'ús de la llengua i la bandera catalanes en l'administració i en la vida pública. Catalunya es va convertir en un dels focus més actius i unànimes d'oposició a la dictadura, ambient que va afavorir el creixement de la força i popularitat del catalanisme republicà. A partir del 1926 el règim va entrar en decadència.

L'excursionisme a Catalunya va venir arran de les ganes de coneixement i estudis, juntament amb una creixent estima pel territori propi que va ressorgir durant la Renaixença. L'interès per aquest esport anà lligat a inquietuds culturals, científiques i fins i tot polítiques[2].  Amb l’objectiu de promoure la convivència dels diferents grups excursionistes de les comarques meridionals, el 22 de maig de 1927 es va celebrar, a Santes Creus, el I Aplec Excursionista de les Comarques tarragonines, que es celebrà fins el 1936[3].
 
Organitzat per la "Secció Excursionista del Centre de Lectura” de Reus, "l’Agrupació Excursionista l'Estel" de Montblanc, el "Grup Excursionista Muntanyenc" de Tarragona, el "Grup Excursionista Montagut" i "Valls Deportiu" de Valls, el 3 de juny de 1928 es celebrà, a la Mussara, al Xalet de Les Airasses[4], el II Aplec excursionista de les Comarques tarragonines.
 
Un dies abans de l’esmentada data, va sortir a la llum un fulletó-programa que contenia un “convit” de les entitats organitzadores “dirigit a tothom que sia aimant de les nostres belles serralades”[5], unes notes descriptives sobre la Mussara, el programa d’actes i els reglaments i les bases de la cursa excursionista, del concurs de fotografies[6] i del concurs de salts de corda.
 
Com a autoritats hi van assistir, a més dels representants de les entitats organitzadores, el president del Centre Excursionista de Catalunya d’aquell moment, el Sr. Francesc de Paula Maspons i Anglasell[7], Lluís Massot i Balaguer, advocat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres membres de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya (Francesc Blasi i Vallespinosa, Comella...)[8].

“L'èxit ha estat esclatant; ha superat els càlculs més optimistes. Després de l’assaig de l’any passat al recer de les centenàries pedres del gloriós Monestir de Santes Creus, que ens deixà un record inoblidable, el d'enguany a la Mussara ha estat la seva consagració definitiva. Les entitats excursionistes del nostre Camp, tenen ja la seva Festa Major!”[9]

S’hi van aplegar prop de 2000 persones: 15 òmnibus. A més, “per la carretera encara pujaven nombroses colles a peu, bicicletes motos, cotxes de turisme de diverses procedències: Arbolí, La Febró, Albiol i Mont-ral, pot dir-se que van buidar-se. De Ciurana, Prades i Capafons, també hi havia força gent. Pot ben dir-se que totes aquelles entrades es congregaren a la Mussara. També hi havia gent de Vilaplana, Aleixar i altres pobles comarcans, així com un autòmnibus de Constantí i un de Santes Creus”[10].
 
“Va començar la festa amb la Missa... La petita i humil església va omplir-se a vessar... La Missa, va ésser cantada pels cantaires de La Febró. La seva manera ruda i simple d'entonar aquells càntics religiosos, corprenia. Un estol de xamoses noies vaIIenques va cantar el "Virolai"[11] i el Credo...

Acabada la Missa, va començar la cursa de muntanya de marxa lliure.

La cursa va ésser individual i la inscripció lliure, mentre no es tingués llicència actual d'atletisme.

Devien donar-se tres voltes al bosc de I'Augustenc, en un total de nou quilometres.

Els corredors eren en nombre d'onze. Els primers varen arribar a la meta per l’ordre següent: Pere Rodríguez, de Reus, fent el recorregut en 46 minuts; Francesc Esculler, de Valls, en 54 minuts; Joan Puig, de Tarragona, en 55 minuts. Aquests guanyaren els tres premis que es concediren.

Després de la cursa la cobla "L'Harmonia", de Tarragona, amb l'espinguet de la tenora va aplegar, vora el xalet de les Airasses tota la gent.

Es puntejaren les sardanes "Cadena de flors", de J. Vallespí; "Vora I'amada", de J. Saderra, i "La Festa del poble", de. J. Baró ”[12].

...davant del xalet de les Airasses resultà aviat insuficient a la munió d'anelles que es formaren com per art d'encantament. La sardana triomfava una vegada més, estretes les mans i apropats els cors i ajuntava als assistents a la festa un cant únic: l'amor a la terra mare[13] .

“Després, l'Esbart Dansaire, també de "L'Harmonia", de Tarragona, amb els típics vestits de pagesos catalans va ballar amb forca justesa "L'espuyolet", d’Espunyola; "L'Esquerrana', de Pallars, i la "Bolangera", del Penedès, essent aplaudits amb forca entusiasme.

A la tarda, torna la cobla a refilar les sardanes "Ja cauen les fulles", de A. Ramos; "Continuïtat", de V. Bou, i "Enyorament", de T. Saranyana, puntejades per moltes anelles; i altra vegada els simpàtics dansaires feren exhibició dels ballets "La castanya", de Pallars; "Ball de nans", de Berga, i "Ballet de muntanya", de Folgueroles”[14]. “Aquest últim fóu bisat a insistència dels aplausos del públic...

El septimí[15] de Vilaplana ens obsequià amb dugues sardanes que foren també molt aplaudides”[16]. El septimí “Uni” de Vilaplana, contribuirà graciosament a la festa, interpretant dues sardanes”[17].

“L'espectacle que oferia el llogarret de la Mussara a primeres hores de la tarda era corprenedor doncs si hom contemplava des d'un punt una mica elevat les anelles dels balladors i la gent que se'ls mirava (a la tarda havia arribat molta més concurrència), podia veure tota aquella gernació gaudint un ambient tan pur, dintre un escenari tan nostre.

Aquest any, s'havia fet una innovació en el programa de l’Aplec, un concurs de salts a la corda, per a senyoretes. Hi hagué sis inscripcions. Havien d'arribar com a mínim a 300 salts. Van acabar en aquest odre Carme Jornet, de Tarragona, amb 250 salts; Carme Soler, de Reus, amb 160 salts, i Maria Torrell també de Reus, amb 140 salts. Aquestes tres senyoretes aconseguiren els tres premis fixats...[18]

“...per l'èxit complet de la festa, per la bona organització, per tot, des d'aquestes planes donem la més expressiva enhorabona i ferm dalit d'esperonament als companys d'excursionisme de les comarques tarragonines. Ens permetem pregar a tan honorables excursionistes no desmaïn en llurs profitoses iniciatives per tal de servir d'espill a altres comarques de Catalunya, malauradament adormides dintre les còmodes albirances de la quietud”[19]
 
Esbart dansaire “L’Harmonia” de Tarragona                 Cobla L’Harmonia” de Tarragona[20]
 
El “II Aplec excursionista de les Comarques tarragonines” es podria considerar com l’origen del que anys després la colla Cingle Roig reeditaria i consolidaria com l’Aplec de la Mussara, en un primer període que va des del 1976 al 1979 (Lo Pedrís, núm. 36. La Mussara hi torna[21]) i posteriorment, un segon període que s’inicia l’any 2009 fins a l’actualitat (Lo Pedrís, núm 36. 6è Aplec de sardanes de la Mussara, més que un aplec![22]; Lo Pedrís, núm 36. De quan el Cingle esdevingué colla[23]).
 
Carlos Herruz Pamies,
Doctor en Història de l’Art i Musicologia.
 
Agost de 2020
 
 
[1] Dictadura de Primo de Rivera, del 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
[2] «Excursionisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[3] Després del llarg parèntesi motivat per la Guerra Civil, el 1977 es va reprendre la celebració de l’Aplec, passant a denominar-se 1r Aplec Excursionista dels Països Catalans i 11è de les Comarques de Tarragona.
[4] Propietat del Centre Excursionista de Catalunya.
[6] «De la vida del Centre». Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 184, p. 245. https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/197202: "A la ciutat de Reus i a l'estatge del Centre de Lectura s'ha reunit el Jurat qualificador per a fallar el concurs de fotografies del II Aplec excursionista de les comarques tarragonines, i després d'haver examinat detingudament les diferents col·leccions rebudes, ha emès el següent veredicte: Primer premi, a la col·lecció senyalada pel lema "Esplai". Segon premi, a la que és reunida sota el lema "Germanor". Tercer premi a la que ve aplegada sota el lema "Ballets i Muntanya". Quart premi, a la que porta el lema "Xiquets de Valls". Cinquè premi, a la que es distingeix pel lema "Gent de l'aigua". Va deixar-se fora de concurs la col·lecció que portava el lema "Dalt la Serra” per haver- se rebut després de la data consignada en les bases. Descloses les carpetes que  contenien els noms dels autors, han resultat ésser-ho, per ordre correlatiu els següents: Pere Masdeu Rovira, de Tarragona; Manuel Escoda, de Reus; Mercè Llagostera, Alfons Pamies Diaz i Joan Nadal, de Valls, i F. Blasi i Vallespinosa, de Barcelona.
[7] Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966), eminent jurisconsult i excursionista de gran prestigi, lligà durant els seus 94 anys l'amor per Catalunya, Europa i l'excursionisme. Del 1925 al 1931 fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Durant el seu mandat, en plena dictadura de Primo de Rivera, va potenciar el caire espiritual de l’excursionisme de l’època i va impulsar la construcció del xalet de la Molina; el refugi de les Airasses, a la Mussara, i el de Cèsar August Torras, a la serra del Cadí.
[8] Butlletí Excursionista de Catalunya núm. 399 (agost 1928): https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1928m8v38n399.pdf
[9] LA VEU DE TARRAGONA del 9/6/1928: https://web.tarragona.cat/pandora/cgi-bin/Pandora
[10] «II Aplec Excursionista de les Comarques Tarragonines a la Mussara». Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182, p. 195-7, https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/197188
[11] Les estrofes de la qual cantaren admirablement Serafina Parera i Trinitat Serra, de Valls.
[12] Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182.
[13] LA VEU DE TARRAGONA del 9/6/1928.
[14] Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182.
[15] Septimí o septet és una agrupació musical composta per set instruments, generalment constant de tres instruments de corda, dos instruments de vent i dues de percussió. També es dóna en música vocal, denominant així a el conjunt de set veus.
[16] LA VEU DE TARRAGONA del 9/6/1928.
[17] Joventut per la fe i la pàtria Valls.
[18] Revista del Centre de Lectura de Reus, 1928, Núm. 182.
[19] Butlletí Excursionista de Catalunya núm. 399 (agost 1928).
[20] Cobla-Orquestra de Tarragona fundada l'any 1927, vinculada al Foment de la Sardana L'Harmonia, que va fer el seu debut el 27 de Setembre de 1927 a la Plaça d'Olózaga de Tarragona, per celebrar el primer aniversari de la creació del mencionat Foment de la Sardana L'Harmonia. Els components eren (sense que es pugui fer coincidir els noms amb els músics de la foto): Miquel Martí, Josep Veciana, Vicenç Ramos, Lluís Capa, Miquel Martínez, Antoni Cortés, Batista Queralt, Joan Alasà, Josep Roca, Joaquim Mas, Narcís Sancho. El director era Artur Ramos i Horta. Foto: Arxiu Artur Ramos i Horta: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2016/12/l.html?m=1
[21] Lo Pedrís, núm 36 (30/05/2009). La Mussara hi torna: https://www.lopedris.cat/la-mussara-torna-c1270
[22] Lo Pedrís, núm 36 (22/05/2009). 6è Aplec de sardanes de la Mussara, més que un aplec!: https://lopedris.cat/6e-aplec-sardanes-mussara-mes-que-aplec-c1261
[23] Lo Pedrís, núm 36 (30/05/2009). De quan el Cingle esdevingué colla: https://lopedris.cat/de-quan-cingle-esdevingue-colla-c1271


Carles Herruz Pàmies




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...