Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Records | Revista 36

La Mussara hi torna


En el període que va de 1970 a 1990 la colla sardanista Rosa de Reus va organitzar una activitat encaminada a muntar aplecs de sardanes de forma itinerant en diversos llocs de la nostra geografia. Va ser l'única experiència d’aquest estil portada a terme a tot Catalunya i el resultat fou molt millor del que ens esperàvem. L’objectiu no era només portar la sardana a un poble determinat, sinó aconseguir que el grup, entitat o associació que l’organitzava conjuntament amb nosaltres, l’any següent ja fos totalment autònom. D’aquesta manera vam aconseguir fer arrelar força aplecs al Baix Camp i en altres comarques veïnes.

La tardor de 1975, i mitjançant uns amics de les Borges, vam conèixer el grup de joves Cingle Roig de Vilaplana, que volien fer un aplec, i que ja havien sentit tocar campanes sobre una gent de Reus que els podia ajudar.
Tot aquell grup d’entusiastes no passava dels vint-i-cinc anys, amb tot el temps del món, la majoria sense canalla, i amb molta il•lusió per fer coses diferents, per donar un impuls a la cultura popular i a un esperit comarcal que s’anava despertant. Era un any difícil, un any que canviaria la història, i en seguirien uns quants més també ben complicats, amb l’esperança d’un futur polític molt millor del que havíem tingut fins aleshores. El franquisme tenia uns pilars molt sòlids, però nosaltres també.

El nostre llibre d’actes de 2/12/1975 diu: Un grup de Vilaplana està interessat a fer un aplec. Dijous vindran per saber si el poden fer conjuntament amb nosaltres. Així comença la relació de la colla de Reus amb la de Vilaplana, i de seguida vam establir les bases d’aquella cooperació. El dia 10 de desembre es presenta un nombrós grup de joves de Vilaplana, per tenir un intercanvi d’impressions. El lloc que proposen per fer l’aplec és la Mussara i, concretament, la font del Roure.

Ens reunim per buscar fonts de finançament, i per triar el millor dia, que finalment serà diumenge 20 de juny i també per inspeccionar el terreny de la font del Roure, però després de veure alguna altra esplanada arribem a la conclusió que el millor lloc per situar l’aplec és la plaça del vell poble de la Mussara, tot i que ja es començaven a perfilar alguns problemes d’aparcament.

Les preocupacions d’un aplec, que tampoc no han canviat gaire actualment, eren, sobretot, que no plogués! I si plovia, solucionar l’aixopluc. Ho teníem malament, perquè les cases de la Mussara estaven totalment caigudes, no hi havia cap espai tancat on refugiar-nos i l’església era un perill, perquè el sostre no feia gens de bona cara. Una solució fóra baixar a Vilaplana, però en aquell temps tampoc no hi havia les instal•lacions de què avui disposen, per bé que es proposa el Cinema Modern. Per tant, vam temptar la sort i vam tirar endavant el projecte, fes sol o plogués.

Com sempre, les dificultats econòmiques dels aplecs petits –i dels grans també- ens obliguen a pensar i repensar què haurem de fer per pagar-ho tot. Animats com estem, decidim no llogar una cobla sinó dues, i ens vam decidir per la cobla Reus al matí i la Principal del Camp a la tarda.

Els nois de Vilaplana –perquè és així com els anomenem a les actes quan ens hi referim- han posat algun inconvenient a fer l’aplec a la plaça de la Mussara per por a les dificultats d’aparcament. No serà fins més endavant que resoldrem aquest problema.

Vam rebre un escrit del Sindicato Provincial del Espectáculo que deia textualment: No habiéndose recibido hasta la fecha la cantidad de –doscientas pesetas- importe de los derechos de su eventual afiliación en el censo de bolos y festejos populares, le ruego encarecidamente se sirva reembolsarlas antes del dia 27.

Tot plegat per retornar-nos el contracte de les cobles segellat, timbrat, signat, i formalitzat per l’esmentat sindicat. Vam pagar, religiosament, abans que els “bolos” ens perseguissin. Durant la mateixa setmana es trameten els permisos governamentals a Información y Turismo i al Gobierno Civil, per poder fer l’aplec.

I encara teníem, ja no diria preocupació, però sí inquietud pel muntatge, per aconseguir un bon lloc agradable per a tothom. Entre altres coses, calia pensar en el sol que ens cauria a sobre un 20 de juny. Si no ens podíem resguardar de la hipotètica pluja, tampoc ho podíem fer del sol. Però el problema principal no eren els balladors, que podien trobar algun racó ombrívol on dansar igualment, el problema eren els músics, que de cap manera tocarien de cara un sol que batia les pedres. Així que vam inventar uns tendals, agafats entre la paret de l’església, una casa i uns pals que es clavaven a terra. Allí sota hi vam posar un petit entaulat i els músics, calor a banda, suats i negats pel sol i pel vestit, van poder tocar durant tot el dia.

Finalment arriba el dia 20 esperat i fa un sol espaterrant. Llegeixo a l’acta del dia 22 de juny, un cop fet l’aplec: l’aplec va anar molt bé. Hi va haver molta gent durant tot el dia. Les vendes de cintes, barretines, adhesius, llibres, discos i begudes també van anar de primera. El paisatge era molt adient i les cobles, malgrat algun desafinament, van actuar al gust de tothom.

L’aplec de la Mussara de 1976, efectivament va ser un èxit, no només de públic sardanista, sinó també d’excursionista que hi va pujar. I ho va ser també perquè no estava ubicat en un lloc qualsevol. Sentir música allí a dalt i ballar amb l’únic paisatge dels cingles de la Mussara era un espectacle.

Els joves del Cingle Roig van continuar l’aplec durant uns anys, als quals vam seguir, ja com a públic, i sense cap implicació organitzativa. Els de Reus vam desaparèixer de l’organització per dirigir-nos a un altre lloc on requerien la nostra presència.

Aquells nois de Vilaplana n’hi han sumat 30 més i ara han sentit la necessitat de retrobar-se amb la Mussara i amb la sardana. No serà el mateix aplec, en serà un altre, de més madur, però amb el mateix sol que ens va ajudar a fer bronze aquell mes de juny.

Sabíem, tots plegats, que el futur encara no estava escrit i que viuríem uns moments únics de la nostra història i que tastaríem la democràcia. I també, evidentment, que tindríem temps per desencantar-nos-en i per continuar aferrant-nos a l’esperança que un món millor és possible.


Reus, maig de 2009


Ció Munté
Colla Sardanista Rosa de Reus




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps

Passatemps 91: Autodefinit

Passatemps

Passatemps 90: Més entrevistes a Lo Pedrís (4)

Passatemps

Passatemps 89: Més entrevistes a Lo Pedrís (3)

Passatemps

Passatemps 88: Més entrevistes a Lo Pedrís (2)

Passatemps

Passatemps 87: Entrevistes a Lo Pedrís (1)

Passatemps

Passatemps 86: Cognoms d'onze líders polítics mundials

Passatemps

Passatemps 85: Bona música a Radio 3

Passatemps

Passatemps 84: Literatura catalana

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...