Poemes | Revista 3414/09/2008

La cançó del vell Cabrés

Poema dramàtic de Ventura Gassol

A la muntanya de Prades - si hi havia dos hostals,
Nou portes tenen obertes - totes nou al camí ral:
Más Cabrés dalt de la serra - Mas del Frare a baix el pla.
La verge de Siurana - aidí al pobre vianant
que la negra nit l’atrapa - per aquells foscos topants.
Si als quatre camins arriba - no gaire més lluny irà;
les mules se li deturen - amb el cap esperitat,
Dalt del Coll de la Batalla - un tió encès ha brandat:
les mules se li deturen - amb el cap esperitat.
Veuen una manta negra - amb dos punyals encreuats,
La Verge de Siurana - aidí al pobre vianant
que la negra nit l’atrapa - per aquells foscos topants.
Si no hi deixava les unces - prou hi deixava la sang:
li fan dir una missa negra - si s’escau ser capellà,
i si n’era una donzella - l’honra havia de deixar.
La Verge de Siurana - no vulgui mai perdonar
el Vell Cabrés i el del Frare - que al infern deuen cremar.
Tots els crims que els dos vells feien - el pou els ha d’ocultar.
Era un pou sense sola: - Déu ho sap on deu donar
Quan aquells dos vells morien - La Verge els va castigar:
que s’hi senten nit i dia - com hi criden malaurats,
i aquell pou que no es sabia - on devia anar ha parar
ara és ple d’una aigua morta - tèrbola i roja de sang.
Per morta i fonda que sigui - s’hi aviva un cop cada any.
La diada assenyalada, - diada de Tots Sants
munta l’aigua a flor de terra - tèrbola i roja de sang
i s’hi senten nit i dia - com hi criden, malaurats
el Vell Cabrés i el del Frare - que a l’infern deuen cremar.
Per tot el Comtat de Prades - la veu s’ha anat escampant.
La casa ha quedat deserta, - Mas Cabrés abandonat.
Ai del qui gosi tornar-hi! - Ni la Verge li valdrà.
Serà condemnat en vida - que és la pena de més dany.
La verge de Siurana - no vulgui mai perdonar
el Vell Cabrés i al del Frare - que al infern deuen cremar.

Escrit, de memòria...
(Fou estrenada al Teatre Bartrina de Reus el dia 13 de gener de 1921, per la companyia Vila-Davi)

Curiositats, locals?

El Pepito s'ha perdut,
a la font del Geperut.
Una vella l'ha trobat,
l'ha posat dintre d'un sac,
l'ha lligat amb quatre vetes,
i el Pepito, a fer punyetes.

L'explicava el Vell "Suasso"

El Perot i la Malena
se’n van anar a collir glans.
Cap allà, al Mas de Flassada
per allí, en aquells barrancs.

El Perot i la Malena
quan se’n van a dormir,
ella s’hi gira d’esquena
de pudor que fa de vi.

Com que és tan gran i n’és tan ruc,
agafa xibeques amb un canut.
Sabeu què agafa, quan va a parar?
Gats com a temples per escuar.

Ventura Gassol

Juanita Olla

1 comentari

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Eladi Huguet Salvat | 5 Sep. 2009

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat