Tradicions | Revista 2824/06/2007
Dites sobre Natura i Bestià
Aquesta és la segona entrega de les dites recollides i cedides a lo pedrís per la Maria del Carme Mestre. Moltes gràcies.
Mei Salvat
Sobre Natura
La mar, com més té, més brama.
A la vora del riu, no t’hi facis el niu.
Cel rogent, pluja o vent.
No hi ha rosa sense espines.
El meló, al matí és or, al migdia plata i al vespre mata.
Quan el sol surt, surt per a tothom.
La muntanya, qui la perd, la guanya.
Una poma per la sed i una pera per les vuit.
No hi ha dissabte sense sol, ni vidua sense dol.
El pare ponent, té una filla a llevant, la va a veure rient i torna plorant.
Quan la boira és a la ribera, l’aigua a la canalera.
Boira perduda, aigua segura.Vent de serè, ni aigua ni res.
Vent de llevant, la pluja al davant.
Dia de vent, dia de turment.
Any de neu, any de Déu.
Amb temps i palla, maduren les nespres.
El foc és mitja vida; foc davant i foc darrera vida entera.
Mai plou al gust de tothom.
Quan el presseguer floreix i madura, nit i dia està amb mesura.
On no hi ha soques ho hi ha bejoques.
Trons d’hivern, diables d’infern.
Romaní i nòies per casar, sempre n’hi ha.
Quan al cel fan calderetes, a la terra fan bassetes.
Quan el dia creix, el fred i la fam neix.
Llamp previngut, val per dos.
Quan més petita és la nou, més soroll mou.
Si de prunes te’n fas un tip, aniràs a can Felip.
Sempre plou on hi ha més fang.
Vinya prop del camí, camí a prop de la riera i dona finestrera, solen tenir mal fi.
Mentre el sol fa claror, posa oli a la llumenera, per quan vingui la foscor.
Si no téns aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi.
L’aire corrent, mata la gent.
La sang no es torna mai aigua.
Si no t’ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d’arròs.
No facis horta a l’ombriu, ni edificis vora el riu.
Sol de forat, pica més que cap.
Mai roseguis, cap bolet que no coneguis.
Any gelat, any de bon blat.
Sobre Bestià
Al cavall regalat, no li miris el dentat.
Al cavall maleït el pel l’hi lluu.El cavall que està acostumat a saltar, salta i saltarà.Gos fart, no caça.
Al gos flac, tot són puces.
El gos bordador, poc mossegador.
Cabra que bela, perd un mos.
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena.
Fes bé amb bèsties que et tiraràn coçes.
On vols anar bou, que no llauris?
Bou vell, si no llaura ho entén.
Qui diu que marxa i no es mou, té més peresa que un bou.
Home casat, ruc espatllat.
El cucut, si al tres d’abril no ha vingut, és mort o està perdut.
Quan la merla canta i plou, senyal d’aigua “si Déu vol”.
Brams d’ase no pugen al cel.
Qui no té feina, el gat pentina.
A cops de pedra, els pardals no van a ratera.
A so de timbals, no s’agafen els pardals.
Poll ressucitat, pica més que cap.
Dos galls en un galliner diu que no hi poden ser.
La mula del veí porta picarol, la meva també en vol.
A boca tancada no hi entren mosques.
Tenen el mateix dret a cantar els rossinyols que les granotes.
Qui només té un gat, amb ell sol es combat.
Què passa? Un ruc per la plaça menjant carabassa.
Mata el porc per gener, si vols que es conservi bé.
Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.
El peix gros es menja el petit.
Gallina vella, fa bon caldo.
Si vols conèixer el teu cos, priva’t el del porc.
La nit de Nadal que no fa lluna, de cent ovelles en viu una.
Mula guita, de tothom sospita.
La gallina blanca tot ho escampa, i la gallina negra tot ho arreplega.
L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort.
No cal xiular gaire fort, si les bèsties son a prop.
Cavat de dones i llaurat de rucs, collita de pets.
Els gats són pels descuidats.
La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes.
Val més ser cap d’arengada que cua de lluç.
Si vols ser amic del gat, grata-li el cap.
Més val cabana buida que plena de llops.
Si no mates l’escarabat per fastig o compassió, a la primera ocasió te’l trobaràs en el plat.
No facis el burro, que la palla va cara.
Quan plou i fa sol, passeja el cargol.
A la picada d’escurçó, ni hi ha temps d’extremunció.
Si téns el matxo mossegaire, no badis mirant enlaire.
Quan passa l’anyell, para-li el mantell.
La bona música, amança les feres.
Pel gener cada ovella el seu corder, si no a la tripa al braguer.
Una oreneta no fa estiu.
Al conill, no li estalviïs el pebre ni el setrill.
Anar més perdut que un gat en una fàbrica de sifons.
Qui vulgui peix, que es mulli el cul.
Una arroba de peix, no fa ni una onça de greix.
Sembles un pinsà esquifit, sobre una olivera tísica.
La cabra pels seus pecats, porta els genolls pelats.
Maria del Carme Mestre
+ Publicar el meu comentari