Tradicions | Revista 3408/12/2008

Dites i Refranys a la vora del foc (VI). Maria del Carme Mestre

Aquestes son les últimes dites que publiquem de les que més de 600 que va recollir i ens vafer arribar la Ma del Carme Mestre. Que les gaudiu.

Mei Salvat


RELACIONS

Un pare manté cent fills, i cent fills no poden mantenir un pare.
A la casa d'un germà, ves-hi avui i no hi tornis demà.
Pensa, sogra, que un dia vas ser nora.
El pare per castigar i la mare per tapar.
El que té mare, amb boca bada.

Qui no creu al pare ni a la mare, ha de creure a la pell de cabra.
No hi ha dissabte sense sol, ni vídua sense dol.
L'home gelós, d'un mal en fa dos.
Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix.
Dos cunyats en pau i junts, no poden ser més que difunts.

A la casa, l'home regna i la dona governa.
L'amor no té horari ni data de calendari.
Els homes i els gossos al tros, les dones i els gats a casa.
Molts germans en un consell, el blau el faran tornar vermell.
Si vols estar ben casat, porta la dona a Montserrat.

Quan et cases, et senyes o et treus els ulls.
El marit és el que queda del nuvi, després del matrimoni.
Rient i plorant va creixent l'infant.
Amb diners es pot construir una casa meravellosa, però mai una família.
De mare només n'hi ha una.

Un matrimoni sense “nanos”, és com dos duros “sevillanos”.
Forasters vindran, que de casa et trauran.
Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.
Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare.
Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.

La primera, pastora, i la segona, senyora.
L’amor que entra galopant, gaire bé sempre surt volant.
Estimar és acceptar l'altre persona tal com és.
Si vols que t'estimin més, parla poc i escolta més.
Mai te'n has de penedir, de casar les filles i de vendre el vi.

El casar-se no fora res, si al cap de l'any no fossin tres.
El matrimoni és una creu, i la “querida” el Sirineu.
Val més un bon amic que no pas un mal marit.
Tereseta, Tereseta, no t’enganyi d’interès, més et val un del poble que quatre de forasters.
Home casat, ruc espatllat.

Bon amic no ha estat el que t'ha deixat.
L'amor primer mai no s'oblida, queda caliu per a tota la vida.
Qui té vinyes i olivars, les filles pot ben casar.


MENJAR

Escudella ben bullida, a tothom convida.
No vols caldo? Dues taces!
Qui cuina dolç, cuina per molts, i qui cuina salat, no cuina per cap.
Un bon dinar fa de bon esperar.
Tot és bo el que l'olla cou.

Les penes amb pa, fan de més bon passar.
Si de prunes te'n fas un tip, aniràs a can Felip.
Si tens set, pixa a la mà i beu al galet.
Un bon dinar, fa de bon esperar.
Mengi figues senyor rector, també les hem de donar al bacó.

Vesprades de vi, matinades d'aigua.
Els catalans, de pedres en fan pans.
Tot bon català, té fred després de menjar.
Si vols quedar bé i donar poc, dóna avellana amb floc.
On no hi sang, botifarres no s'hi fan.

Pa amb pa, menjar beneit.
Qui no posa el ventre en perill, no mor fart.
A qui hagis de donar sopar, no li planyis el berenar.
Al conill, no li estalviïs el pebre ni el setrill.
No hi ha cap pa que no costi una coca.

El que no es paga amb diners, es paga amb dinades.
Si no t'ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d'arròs.
Fer sopes, menjar de dropos.
Cantaret nou fa l'aigua fresca.
Del que sobra se'n fa la festa.

En temps de fam, no hi ha pa que sigui dur.
La millor cuinera, és la bona olivera.
A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no és convidat.
Bon pa i bon vi, escurcen el camí.
Mai roseguis, cap bolet que no coneguis.

Cosa dolenta, fora del ventre.
Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
Una arroba de peix, no fa ni una onça de greix.



Maria del Carme Mestre Huguet



+ Publicar el meu comentari