Tradicions | Revista 3318/09/2008

Dites i Refranys a la vora del foc (V). Maria del Carme Mestre

Continuem oferint les dites recollides per la Maria del Carme Mestre, que abans explica com era la festa Major. Que en gaudiu.

Mei Salvat

La festa major dels anys 40
Al matí missa cantada i solemne. Hi tocava l’orquestra que es llogava pels concerts i el ball. Al sortir de missa, sardanes a la sala de cal Ritu, que per cert, quan teníem 14 o 15 anys la nostra colla va guanyar el primer premi. Després de dinar, concert a dalt al Café. Quan s’acabava el concert, ball de tarda. Després de sopar, altre cop concert y ball de nit.
Les noies per sortir a la nit, teníem que anar acompanyades pels pares o algun parent.

Hi havia el “ball del ram”, “ball de la toia”, “ball de l’escombra”, “el ball de l’americana dels macos” y també el ball de “la mitja hora”, que els nois convidaven les noies a fer un refresc.
Els músics anaven a dinar i a sopar per les cases i els forasters que venien dels pobles veïns també perquè no tenien cotxe per poder marxar.
Els dos primers dies eren així i el tercer dia era el dia del gos que ja no feien tanta festa.

Dites:

SOCIETAT I VIDA ...(continuació)

• Qui diu que marxa i no es mou, té més peresa que un bou.
• A boca tancada no hi entren mosques.
• Fes bé i no facis mal, que altre sermó no et cal.
• Quan les campanes toquen, senyal de festa.
• A la vora del riu, no t'hi facis el niu.
• Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.
• Plorant i rient va creixent la gent.
• Qui riu últim, riu millor.
• En temps de fred, val més una capa que un barret.
• Caldera vella, bony o forat.
• Tant si et lleu com si no et lleu, ves-te'n a dormir a les deu.
• No te'n riguis del meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous.
• A cada terra sa guerra.
• Qui no pot segar, espigola.
• Si a bodes no m'hi vols, convida'm el dijous.
• Les mans que no treballen, puden a Déu.
• El que llegint no es distreu de les penes de la vida, ja se li pot fer la creu.
• La bona música, amança les feres.
• El que no té seny no té fred.
• L'home diu al rellotge de sol: tu sense sol i jo sense fe, els dos no som res.

POBLES

• D’ Alcover res de bo en ve, i si res de bo hi va, no ho deixeu escapar.
• Si teniu res per llençar, porteu-ho a l'Aleixar.
• D'Alforja solament, ni la vila ni la gent.
• Barcelona és bona, si la bossa sona. Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
• Mira si és gran Barcelona i encara fan cases.
• Les dones de Cubelles, cul i mamelles.
• Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net.
• A la Febró sempre ha hi fan coses; fan el Roser quan no hi ha roses.
• De Montroig, ni home ni dona no et faci goig. Ni ous per posar, ni lloques per covar.
• Dona de Prades i mula de Reus, quan entrin per la porta que es trenquin els peus.
• A Reus enganxen i a Tarragona manxen.
• De Tarrassa mala raça; de Sabadell mala pell.

EXPRESSIONS

• Ets més curt que la cua d'un conill.
• Ets més vell que l'anar a peu.
• Ets més just que un pany de cop.
• Tens més cuento que Calleja.
• Ets més llest que un pèsol.
• Es més tort que una parra.
• Com Sant Ambrós, llarg de cames i curt de cos.
• Ets més dolent que la llana d'un gos.
• Estàs més buit que l'agenda d'un ermità.
• Ets més llest que un gat.
• Com Sant Ambrós, llarg de cames i curt de cos.
• Ets més curt que un nus.
• Anar més perdut que un gat en una fàbrica de sifons.
• Estic més sec que una capsa d'arengades.

Maria del Carme Mestre Huguet