Tradicions | Revista 3205/06/2008

Dites i Refranys a la vora del foc (IV). Maria del Carme Mestre

Continuem oferint les dites recollides per la Maria del Carme Mestre. Que les gaudiu.

Mei Salvat

Es troba més aviat un mentider que un coix.
Si vols fer bones feines, has de tenir bones eines.
Amb molta filosofia, la nit fosca es torna dia.
Per travessar la riera, més amunt o més avall trobaràs una passera.
Prendre-ho tot amb paciència, potser és la millor ciència.

De qui saps que és criminal, mai no n'esperis sinó mal.
Si ensopegues tot caminant, no et giris, tira endavant.
Mentre el sol fa claror, posa oli a la llumenera per quan vingui la foscor.
Quan acabis els diners, compta amb tu i amb ningú més.
Al metge i a l'advocat, digues-los sempre la veritat.

Pren les coses tal com són, o si no ves-te'n del món.
D'enganyar amb certa gràcia, ara en diuen diplomàcia.
Allò que fa senyor al senyor, no són pas els seus diners, és la seva educació.
A l'home desagraït no li'n donis pas el dit.
El camí del jugador va tot dret a la presó.

Si no tens aigua al jardí no hi plantis res, creu-me a mi.
Val més caure amb gràcia que ser graciós.
Qui fa el que pot, no està obligat a més.
Si vas amb el cor a la mà, gairebé tothom te'l mossegarà.
No hi ha res tan divertit com passar la nit al llit.

Dels teus deutes, el lloguer, paga sempre el primer.
Sense alts i baixos, la vida per força ha de ser avorrida.
Per tenir un perdigó a l'ala, més val tenir-hi una bala.
Qui cada dia va ben vestit, o és molt pobre o és molt ric.
No facis el burro, que la palla va cara.

La influència és com els diners, només els que no la gasten, cada dia en tenen més.
Si tens terra a l’Havana i t'estàs a Barcelona, tot sovint passaràs gana.
L'aire corrent mata la gent.
La sang no es torna mai aigua.
Qui barata, el cap es grata.

Tant se val baia com tardilla, sols llauri.
Fes bé i no facis mal, que altre sermó no et cal.
Tal faràs, tal trobaràs.
L'ocasió fa al lladre.
Homes grans, homes petits, gairebé tots són presumits.

Si et fiques en negocis que no entens, per bons que siguin hi deixaràs les dents.
Els teus mals has d'explicar, a qui te'ls pugui curar.
El cafè pot costar un ral, però el temps perdut allí costarà un dineral.
Si no tens cap enemic, és que no ets savi ni ric.
Una cosa és endreçar, i una altra entaforar.

Qui no arreplega un fesol, no en menja quan vol.
No es pot rentar sense aigua, ni ventar sense vent, ni fotre’s una dona sense anar calent.
Si vols mentir, digues el que sents a dir.
Qui no té memòria ha de tenir cames.
Paraula de català, tant val avui com demà.

Quina culpa té el ventre, si la fira va dolenta.
Quan passa l'anyell, para-li el mantell.
Arribar a misses dites.
Qui bé tanca, bé obre.
Dels teus en voldràs dir, però no te’n voldràs sentir.

Ja que no te puedo ver, a la gatonera em pixo.
Preu per preu, sabates grosses.
Qui té boca, s'equivoca.
Per que li facin bon pes, ningú no diu res.
Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes.

De moliner pots mudar, que de lladre no pots escapar.
Quan el seny està vingut, l'home ja està perdut.
Qui no té ales, no vola.
Déu ens guardi d'aquest senyor, que no ens en vingui un de pitjor.
No deixis a l'amic vell, que el nou no serà com ell.

Qui cultiva la saviesa, cull els fruits de la pau.
Cadascú tira aigua al seu molí, i deixa sec el del veí.
Hi havia un home tan pobre, que només tenia diners.
Sense vi no es pot dir missa.
Jerusalem, com més hi anem, menys valem.

Cara bruta i cul mandrós, renta plats i talladors.
Compra a casa i ven a casa, que faràs casa.
Estar més content que un gínjol.
No es pot dir mal del dia que passat no sia.

Maria del Carme Mestre Huguet