Tradicions | Revista 3003/12/2007

Dites i Refranys a la vora del foc (II). Maria del Carme Mestre

Continuem oferint les dites recollides per la Maria del Carme Mestre. Que les gaudiu.

Mei Salvat

El temps cura tots els mals.
A l’ocasió la pinten calba.
De bona casa, bona brasa.
L’experiència és la mare de la ciència.
El noi que a estudi no va, ruc és ara i ruc serà.

Si el saber no ocupa lloc, el no saber fa badoc.
De l’arbre caigut, tothom en fa llenya.
Estima el que fas, i l’amor apareixerà.
L’enveja és una declaració d’inferioritat.
Doneu als altres el que voldríeu per a vosaltres.

Fa falta viure molt de temps per arribar a ser jove.
Tan sols qui no fa res, és qui s’equivoca.
És una bogeria viure pobre per morir ric.
És arma que fa més mal, la paraula que el punyal.
La llengua no té ossos però en trenca de grossos.

D’allà on no n’hi ha, no en pot rajar.
La sarna amb gust no pica, però mortifica.
Vingui d’on vingui el verí, de la por de la dona siguis parent.
No és més feliç el qui té més, sinó el qui menys ambiciona.
La por anul·la, la necessitat estimula.

Al dolent feiner, cap feina li ve bé.
Al cul de sac s’hi troben les engrunes.
Hi ha qui veu la palla a l’ull del veí i no veu la biga al seu.
Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos.
Les bones paraules fan menjar els malalts.

Si vols conèixer el teu cos, mira’t el del porc.
Un metge cura, dos espatllen i tres maten.
Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases.
Mai no es pot dir d’aquesta aigua no en beuré.
Qui espines sembra, que no vagi descalç.

De gent n’hi ha molta, de persones poques.
L’esperança és el somni de l’home despert.
Geni i figura, fins a la sepultura.
Tres són curtes, quatre són llargues.
Sense jutges no hi ha disputes.

Pinta el boix, cullera de fusta.
Just ho vol Déu.
Pagès matiner, omple el seu graner.
Qui a dos amos vol servir, a l’un o l’altre ha de trair.
L’or ho mata tot.

Dient les veritats, es perden les amistats.
Molt soroll de plats i poca vianda.
Barca sense timó, va a la perdició.
A nova culpa, nova impertinència.
Quan al cel fan calderetes, a la terra fan bassetes.

Qui dies passa, anys empeny.
Qui no arregla la gotera ha d’arreglar la casa sencera.
A una dona amb un bot. se li pot dir de tot.
Ves-te’n Anton, que el que queda ja es compon.
Si beus per oblidar, no t’oblidis de pagar.

Et que és bo per vetllar, ha de ser-ho per matinar.
Cosidora real, que cus sense didal.
Músic pagat fa mal so.
Una dona sense arracades, sembla un ruc sense morralles.
L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort.

Qui de la casa de l’altre fa hostal, de la seva fa corral.
Home casat, ruc espatllat.
Si veniu per bé, entreu si us plau; si veniu per mal, no passeu del portal.
Quan el cul pica, senyal de música.
El mal de cap, el menjar el combat.

Quan la pedra surt de la mà, no se sap a on va.
Si del dia vols fer-ne profit, que el sol no et trobi al llit.
Cavat de dones i llaurat de rucs, collita de pets.
Els homes són com els raïms, els dolents trepitjats i els bons penjats.
Pagant Sant Pere canta.

La carn viva, fa oblidar a la morta.
Que té el cul llogat, no seu quan vol.
De mort i de prenyat, no se’n pot amagar cap.
Qui canta, els seus mals espanta.
El que menys corre vola.

A cal txeco tenen un be, que mentre no el toquis no pot dir res.
Quan el diner desapareix, l’amic el segueix.
Cara pigada, cara estimada.
A cada bogada es perd un llençolet.
Més val cabana buida que plena de llops.

No siguis egoista, que perdràs la vista.
Fia’t de tu, i no et fiïs de ningú.
Diga’m amb qui vas i et diré qui ets.
Qui moltes en vol dir, alguna se n’ha de sentir.
Baralles de canalla, foc de palla.

El temps passat, sempre és envejat.
Qui t’alaba, te la clava.
Viu més el que piula que el que xiula.
Del que no diràs, no te’n penediràs.
El badall no pot mentir: gana, son o avorriment has de tenir.

Parlant d’aigua, set me’n ve.
No tothom que porta ulleres ha nascut a Llavaneres.
Tant si són brunes com rosses, no et fiïs de certes mosses.
Una mà renta l’altra, i dues la cara.

No és més net el que més neteja, sinó el que menys embruta.
Al país dels cecs, els guerxos són els reis.
Es troba més aviat un mentider que un coix.
Si vols fer bones feines, has de tenir bones eines.

Maria del Carme Mestre Huguet