Opinió - Articles - Portada | Revista 94

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha fet aflorar els problemes estructurals subjacents en un sistema malalt. Aquest ha oblidat el seu origen i això ho veiem reflectit amb la mort vital dels barris i dels pobles, l'alarmant fixació a les noves tecnologies i les seves addiccions, la insatisfacció, el sentiment d'injustícia i d'indignació generalitzada, la fi dels recursos del planeta i, finalment, la desaparició d'un element tan important per la seva funció integradora del teixit social i d'una economia transversal, com és el petit comerç i l'autònom. En ser un problema multinivell, i restringir-me a aquest, seria mirar-lo amb una perspectiva reduccionista i limitant, però és el sector que abordaré com a punt de partida per a explicar la matriu del problema d'una forma, el més breu i senzilla possible, des de la teoria General de Sistemes (Von Bertalanffly) i la Teoria del Caos (Ilya Prigogine).

L'ésser humà, com a ésser viu relacional, és creador i originalment nucli de sistemes més complexos o suprasistemes, a través de sistemes o subsistemes que orbiten al seu al voltant, com són el sociocultural per a l'intercanvi i transmissió de creences i valors, el polític per a la seva administració i regulació, l'econòmic com a mitjà d'intercanvi i l'ecològic, que ens aporta els recursos naturals necessaris per a viure; tots ells formen un Holosistema o totalitat. La totalitat, en el seu principi de conservació, tendeix funcionalment a mantenir la seva identitat (Entropia).

Aquí ve l'interessant, i és saber on s'ha quedat el petit comerç en tot aquest Caos. El que ha passat és que el sistema macroeconòmic neoliberal s'ha col·locat en el centre i nucli del suprasistema, explicat a través del principi d'Equipotencialitat, ja que una part del sistema (l'econòmic) transcendeix al propi suprasistema i per a mantenir la seva finalitat inicial, assumeix funcions que no són propícies o afins per a la consecució de les seves metes. És a dir, ha generat un suprasistema desplaçant o eliminant elements del seu propi sistema (pèrdua de biodiversitat, economies locals, etc.) que ja no els són útils i fins i tot oposades en la consecució de la seva finalitat, col·locant-se com a nou nucli atractor del suprasistema, desplaçant del nucli inicial a l'Ésser humà, quedant com un subsistema o subproducte més al qual succionar tots els recursos, junt amb els altres subsistemes polític, cultural i ecològic, sota la inèrcia del nou nucli (macroeconomia) que els ha anat alineant al seu propòsit. A més, hem de tenir en compte que la base del sistema capitalista-liberal actual, es justifica en la necessitat de creixement continu per a sostenir-se, però hem de reconèixer que aquesta dinàmica és totalment caduca, limitant i fantasiosa, a causa que els recursos humans, ecològics, energètics i materials són finits, s'estan acabant! L'única opció que li queda a l'actual sistema macroeconòmic és constituir-se com a economia vertical, és a dir, i això és molt important, absorbir altres recursos generats (fagocitant els petits comerços). Amb això s'està creant una concentració de poder de les megacorporacions com ens adverteix el Fons Monetari Internacional (FMI) en l'article d'Andy Robison en la Vanguardia (04/04/2019) que suposen un veritable perill per al futur de les llibertats individuals, col·lectives i el declivi ecològic.

Ens podem trobar amb problemes particulars de cada comerç com són, la falta de formació i capacitats d'habilitats transversals per part del professional, els recursos econòmics per a actualitzar-se, les variables externes de cada barri o poble, etc. Després ens trobem amb problemes més específics de cada sector, mancant personal professional, normatives, etc. I finalment les problemàtiques multisectorials o estructurals del sistema que són les actuals i que anomeno en aquest escrit. El petit comerç hem de fer un canvi radical en la nostra percepció de la realitat immediata i abordar-la des d'una visió més àmplia per a ser capaços d'exigir el nostre lloc en el centre polític, econòmic i social. Aquí és on els gremis professionals han de recuperar el seu paper cooperatiu i d'unitat sectorial per a vertebrar les accions que donin les solucions efectives a aquests tres nivells de reptes que es pot trobar el professional i la urgència de dur a terme estratègies conjuntes, col·laboratives i amb una visió holística, amb altres gremis, associacions (veïnals, consumidors, socials, etc.) i organitzacions i administracions públiques donant resposta a les necessitats socials i multidimensionals que puguin fer front a la situació global actual i un canvi en les seves polítiques des d'un abordatge psicosocial i no merament econòmic, retornant al petit comerç el seu lloc d'intercanvi sociocultural i benestar psicosocial, restituint a l'Ésser humà el seu lloc en el centre d'un nou suprasistema, respectuós i equilibrat amb un mateix i amb el planeta.

Ingo Bäden Von Riegen.
Empresari, membre de la junta de Carnissers de Tarragona, Psicòleg i membre d'Oxigeme.

Escrit adaptat de l'article complet en https://www.centreatman.com/post/la-actualidad-del-macrosistema-económico-y-sus-consecuencias-en-el-pequeño-comercio. Ingo Bäder Von Riegen



+ Publicar el meu comentari