Activitats | Revista 301/03/2001
Xerrada en memòria a Ramon Trilles (Valent de l’Aleixar)
No sé exactament el perquè, però en el decurs de la vida hi ha una sèrie d’imatges visuals, de sensacions tàctils, d’olors, de sabors, de sons... que malgrat passi el temps queden incorporades, indefectiblement, de forma més clara o més difusa, a la nostra memòria per sempre més.
De ben segur, que en el moment real, experiència que potser més endavant albirarem, no som conscients de la seva importància i que amb el pas del temps poder ser inútils tots els afanys de la nostra intel·ligència per tractar d’evocar aquells records que, voluntària o involuntàriament, subjauen en els amagatalls més secrets del nostre subconscient. Potser depèn de l’atzar o bé dels déus –jo m’inclino més aviat pel primer cas- que podem recordar aquella vivència, aquella sensació, aquella imatge... abans que ens arribi la mort, o que simplement no la podem percebre mai més. Però, de sobte, i sense previ avís, sense saber ben bé el perquè, el record retorna i reneix.
El motiu de com i perquè rememorem una experiència viscuda anteriorment, Marcel Proust l’exemplifica magistralment a
A la recerca del temps perdut a través la sensació del gust. El sabor d’una simple magdalena sucada en til·la desencadena en la memòria del protagonista una successió de passatges de la seva infantesa:
“Quan vaig reconèixer el gust del tros de magdalena mullat en til·la que la meva tia em donava, la vella casa gris amb façana al carrer vingué com una decoració de teatre i amb la casa vingué el poble, des del matí al vespre i tots els temps, els carrers per on anava a fer els encàrrecs, i els camins que seguíem quan feia bon temps...”
De fet, podríem estar d’acord que de les sensacions i de les imatges reals o il·lusions que tornen a passar pel cor, és a dir, que recordem, sigui el gust d’una magdalena o sigui el que sigui el que les evoca, n’hi ha ben poques que romanguin de forma preclara. I moltes menys que a més a més d’estar adormides o hivernades als nostres sentits, al nostre cervell, al nostre esperit, -aneu a saber on?- tinguin tal transcendència que, de vegades, puguin ser el desencadenant d’un canvi profund en la concepció de la nostra vida.
Suposo que us començareu a inquietar i a preguntar: Quina relació tenen les magdalenes, Proust i tot el que he exposat fins ara amb el tema de la conferència: “
Catalunya sota el franquisme” i que dediquem a la memòria de Ramon Trilles, el
Valent de l’Aleixar? Doncs bé, per a mi molta, ja que és la imatge concreta d’unes mans grans i generoses, que tinc instal·lades al meu enterbolit i laberíntic “ram” de memòria, de la qual vull partir per donar sentit a aquest text.
M’explicaré: Era un dia qualsevol, d’ara fa més de vint anys. Jo estava per diverses circumstàncies, que ara no vénen al cas, com a dependent d’una botiga de catifes a Reus, quan, de sobte, per les vidrieres de l’aparador vaig veure un grup de nois del meu poble que anaven amb un piquet de vaguistes i que entraven a diversos comerços de queviures per demanar als botiguers que secundessin una vaga de pagesos. Anaven acompanyats d’altra gent entre la que sobresortia:
“Un home alt i corpulent, de pell torrada pel sol i llavis prominents, de cabells blancs i amb unes mans enormes. Unes mans marcades amb la dura empremta del treball de la terra i que sempre s’obrien generoses. Unes mans de dits llargs i molsuts que s’aixecaven i es tancaven amb molta força amb el puny en alt, no per colpejar ni aixafar, sinó per demanar justícia entre els ¡homes”.
Aquell dia, no sabria dir-vos el perquè, -potser per la imatge d’aquelles mans grans i generoses que m’evoquen aquella cançó d’en Raimon:
”de l’home mira les mans” i que ara rememoro- però la veritat és que vaig sentir un profund impuls de sortir d’aquella indolent i ensopida etapa de la meva vida i donar-li la mà per tenir la mida de totes les coses que es començaven a remoure dintre meu.
Vaig començar a anar cada vespre, al cafè de
Cal Ritu on ens reuníem aquell grup d’amics del meu poble i on vam començar a confraternitzar. Teníem llargues converses fins a altres hores de la nit, mentre la lluna brillava, i discutíem sobre les coses humanes i divines. Parlàvem de la guerra civil, de la dictadura de Franco, de la democràcia, de Déu, de l’ateisme, de la repressió religiosa i cultural, de Ferrer i Guàrdia i l’escola Moderna, de Marx i el socialisme, de Bacunin i l’anarquisme llibertari, de les injustícies socials, de la llibertat, de la utopia... Era la primera “escola” a la qual anava de gust i que el concepte de cultura de saber era diferent al que m’havien inculcat aleshores.
Al principi era una mica reticent a les seves idees i discutíem efusivament, però, a poc a poc, em vaig anar fent a aquella manera d’entendre el món i la vida. Érem un grup jove que començava amb molta il·lusió i que volia canviar primer les estructures immobilistes del nostre poble, del nostre país i, a poder ser, del món sencer. Però, és clar, al nostre poble amb pretensió o sense, com canta Brassens, teníem mala reputació i pocs referents en la gent gran on emmirallar-nos i on poder aferrar-nos per transformar aquella realitat social. De fet, i vist des de la distància, les coses no han canviat tant, encara que continuo pensant que valgué la pena i, per això, ho canto.
Per contra, el poble veí, la situació era a l’inrevés ja que amb la gent de la nostra generació no hi connectàvem gaire, però si que hi havia un grup de gent més adulta que s’apropava més als nostres ideals i que mantenia una lluita constant contra tot allò que nosaltres rebutjàvem. De tota aquella gent lluitadora, solidària i compromesa destacava, sens dubte:
“Un home alt i corpulent, de pell torrada,
de cabells blancs i de mans grans i
generoses,
sempre aixecades amb el puny en alt
per demanar justícia entre els homes”
Un home valent i compromès que s’havia guanyat merescudament aura de mite. Un home solidari i generós amb el poble i amb els seus companys. Un home donat a la terra i que, per damunt de tot, va lluitar amb totes les forces del seu esperit sense demanar res a canvi, per transformar i millorar aquell anquilosat món en què vivíem, i convertir-lo en un món més just, més solidari i més lliure, i del que tots en som, gràcies a gent com ell, usufructuaris.
Un home, “El Valent de l’Aleixar”, a qui volem retre el nostre més sincer homenatge a partir d’aquelles mans grans i generoses que, ara i aquí, hem evocat:
“Quan vaig reconèixer aquelles mans grans i generoses les vidrieres de la botiga on treballava, vingueren a la memòria com una decoració de teatre, i amb la botiga vingué el vell cafè de Cal Ritu amb la façana verda al carrer, on discutíem amb els companys de coses humanes i divines, i amb el cafè vingué el poble, des del matí al vespre i tot el temps, i els carrers on lluitàvem, i aquell antic camí de l’Aleixar, il·luminat per la blanca lluna que ens portava en direcció des nostre benvolgut company.”
Pitxi
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
05/02/2023Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Defuncions 2022
Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer
Jesús Marín...
05/02/2023Què passa, Notícies, Portada
Casaments 2022
Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
Naixements 2022
Cel Boqué Cabré (1 de maig)
Teix Franch Valls (19 de...
05/02/2023Recerca, Natura, Portada
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Autor foto: Josep M. Toset
05/02/2023Què passa, Notícies, Portada
Puja
Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
05/02/2023Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
05/02/2023Entitats, Jubilats, Portada
El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
07/01/2023Recerca, Cuina, Portada
Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una de les cases situades en la renglera de...
07/01/2023Què passa, Activitats, Notícies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, Notícies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, Portada
07/01/2023La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada
Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
10/12/2022Opinió, Editorial, Portada
Nota de record per a aquestes festes:
S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
08/12/2022Recerca, Natura, Portada
L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
08/12/2022La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada
(PRIMERA PART)
ET IN ARC511ADIA EGO... (I)
(A l’amic O. Huguet, Premi de...
08/12/2022Literatura, Assaig, Lingüística, Portada
La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
08/12/2022Recerca, De cinema, Portada
VA DE CINE
Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
08/12/2022Què passa, Esports, Portada
Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
08/12/2022La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada
CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH
Ens complau felicitar l’aniversari de...
