Història - Història local | Revista 92

Visites al campanar de Vilaplana (I)

El campanar

Introducció

L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam publicar un article titulat: Campanar, Campanes, Campaner, Campanada, Campanilles... Evidentment, l'article feia referència a la història de les campanes que hi ha al campanar de Vilaplana.

Aquest article de recerca va posar de manifest molta informació sobre la història i la utilitat de les campanes, al llarg del temps, i de retruc, la història de l'Església i la del Campanar.

Amb tot aquest esplèndid material i informació que s'havia recopilat, vam valorar de fer unes visites al Campanar, perquè es pogués veure, in situ, el que havíem pogut llegir a l'article.

Vam informar mossèn Albert de la proposta i no ens va posar cap mena d'impediment, ans al contrari.

No va ser fàcil fer el disseny de l'activitat; va durar ben bé tres o quatre mesos, però el treball en equip del grup, les aportacions de tots els integrants i les ganes de tirar endavant l'activitat, ho van fer possible.

També volem agrair la bona predisposició als membres de la parròquia, perquè ens van facilitar poder entrar a l'Església, quan va ser necessari. Vam haver d'anar al campanar unes quantes vegades per determinar les parades, què explicàvem a cada lloc, i molt important: el control del temps.

Cada visita, duraria 45 minuts. És per això que vam calcular que si començàvem a les 8:30 h, podíem fer 7 grups, i acabar cap a les 14:00 h.

Vam determinar que els grups havien de ser de vuit persones, com a màxim, que els petits havien d'anar acompanyats d'un adult i que s'havia de signar un full d'exempció de responsabilitat.

Hi va haver molt bona acceptació. Es van omplir els set grups i al final, vam haver d'ampliar l'últim grup, per no excloure a ningú. Aquest últim grup, el més nombrós, van escoltar les explicacions junts i es van partir per pujar a les campanes.

És a dir, que en tot el matí, van fer la visita 50 adults, 5 infants de 6 a 12 anys i dos de menys de 3 anys. Quan els grups sortien, els repartíem un tríptic de la visita.

Com a cloenda de l'acte, el Pere Ramon va fer ventar les campanes, amb tocs de festa. Quan va acabar, va saludar traient el cap per un dels finestrals del campanar. El públic de la plaça el vam ovacionar amb molts aplaudiments.

I per acabar, un immens agraïment al Pere Ramon pels cinquanta anys de campaner i pel seu ajut i col·laboració per dur a terme aquesta activitat.

Com a fi de festa hi va haver un Vermut popular a la plaça de la Vila.