Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Geografia - Portada | Revista 80

Viatge a "Agion Oros" (Monts Athos) Grècia 2019 . (Capítol 4 i final )


MONESTIR SIMONOSPETRA. És sens dubte la construcció més atrevida de Mont Athos. El monestir de Simonospetra, literalment “Simó és Pedra” ocupa el tretzè lloc en la jerarquia de Mont Athos. email: hospitality@simonopetra.gr
 
Història i descripció

Està situat a la costa sud de la península de Mont Athos, entre el port de Dafni i el monestir d’Ósios Grigroriou.
Està dedicat a la Nativitat de Jesús, que se celebra el 25 de desembre segons el nostre calendari. Al monestir hi viuen uns 50 monjos.
El monestir va ser fundat per Sant Simó a mitjans del segle XIV. El 1364, el dèspota serbi Jovan Ugljesa en va finançar la renovació i expansió. El 1581, Simonospetra va ser destruït pel foc i hi van morir gran part del monjos. L’abat Eugeni va viatjar als principats del Danubi per obtenir fons per a la reconstrucció. El principal benefactor va ser Miquel el Valent, príncep de Valàquia. Posteriorment, el monestir va tornar a ser assolat pel foc els anys 1626 i 1891. En els últims segles, els monjos provenen tradicionalment de Jònia, a l’Àsia Menor.
A principis del S. XX, Simonospetra va experimentar un període de recuperació i creixent prestigi en el món ortodox, particularment després de l’alliberament de la Santa Muntanya dels otomans i la guia il·lustrada publicada per alguns abats. Tanmateix, en la dècada dels cinquanta del segle XX, va sofrir un període de decadència i el 1963, quan Athos celebrava un mil·lenni  de vida, les perspectives de futur eren pràcticament nul·les. El 1973, una nova germanor de 20 membres de les Meteora es va establir al monestir.
El “Katholikon” en la seva forma original es va construir al voltant de 1600, mentre que la forma que té avui es va concretar després del foc de 1891. El monestir té quatre capelles dins del seu recinte i vuit a l’exterior.
A partir de la dècada del 1990, el cor de Simonospetra ha obtingut un gran reconeixement pels seus enregistraments de música ortodoxa i bizantina.
L’arxiu del monestir conté documents en grec, turc i romanès; també manuscrits musicals i llibres. Gairebé tot és postbizantí.
La sagristia conté un tresor en obres d’art, icones, vestidures, plataformes, segells i gravats. Tanmateix, el tresor més important és la mà esquerra de Santa Magdalena que és considerada cofundadora del monestir.
 
Visita del monestir

A l'arribar i fora del recinte fortificat hi ha la botiga d’objectes religiosos. Vaig comprar dos CD de cants gregorians enregistrats pels monjos del monestir. El monjo que atenia em va donar la benvinguda i em va convidar a visitar el monestir.
Un porxo suportat per quatre pilars aixopluga el portal d’accés al recinte fortificat. Aquest fortament reforçat dona pas a un passadís corb amb pendent, que al capdamunt, a nivell del pati interior, queda tancat per una segona porta de seguretat.
Actualment està totalment reconstruït. En els alts murs exteriors que donen al penya-segat, penjats al buit, hi ha uns balcons correguts de fusta suportats per mènsules que no són recomanables per als que pateixen vertigen. Les vistes al mar i voltants són espectaculars.
Al centre del recinte hi ha la “Katholikon” (església principal).
Els horts, on fan el conreu de verdures, estan repartits en terrasses esglaonades per aprofitar la forta pendent del terreny, i,  que per passar d’una a l’altra han d’utilitzar llargues escales.

14,00h.- Vaig sortir a peu pel senderó que va al monestir de Grigoriou.
El camí, amb molta pendent, està empedrat i ordenat mentre passa pel costat dels horts, però ràpidament es torna pedregós i feréstec fins arribar a nivell del mar. El senderó, després d’un tram mig costerut, s’acaba en una pista que et porta al monestir de Grigoriou. El recorregut dura aproximadament 1h.
 
 
MONESTIR GRIGORIOU. És tracta d’una edificació imponent que sobresurt per sobre de les roques del costat sud-oest de Mont Athos. email: imog@cosmotemail.gr
 
Història i descripció

Va ser fundat al segle XIV (1371) per l’asceta Grigorius l’Hesicasta, deixeble de Sant Gregori de Sinaí. Està dedicat a Agios Nikolaos de Myre. Celebra la festa del 6 al 19 de desembre.
L’amenaça otomana va obligar Gregori Hesicasta a abandonar la Santa Muntanya i demanar refugi al rei Llàtzer de Sèrbia. A l’edat Mitjana, la majoria dels monjos són originaris del Balcans, sobretot de Sèrbia i el monestir rep subsidis el 1539 gràcies a Stephen V de Moldàvia. El 1761 va ser devastat per un incendi i les relíquies del seu fundador van ésser transportades a Sèrbia. Va ser restaurat gràcies a Constantin Mavrocordato.
Els incendis de 1500 i 1763 van destruir l’arxiu.
El 1840 es va tornar a convertir en cenobi. El nou “Katholikon” va ser construït el 1770, el segon nàrtex el 1840 i la capella d’Aghios Georgios el 1851.
El monestir posseeix uns 279 manuscrits, 11 dels quals en pergamí. Té una biblioteca d’aproximadament 6.000 volums. Entre els tresors hi ha una petita part de la veritable Creu, relíquies de sants, la icona de la Mare de Déu Palaiologina. Avui és una comunitat d’uns 70 monjos.
 
L’estada al monestir

15,00h. Vaig arribar al port i des d’allí s’ha de pujar un tram en rampa d’uns cent metres per arribar al portal d’entrada de la fortalesa que acull el monestir. Un cop dins, em vaig dirigir a la sala de rebuda d’hostes on un monjo, d’edat avançada, em va oferir dolços i aigua i em va acostar la seva mà perquè la hi besés. Vaig inscriure’m al llibre de registre i em va assignar llit a l’“Archontaki” (edifici per als hostes) situat al port, fora del recinte fortificat. Aquest cop l’habitació tenia 6 llits que vaig compartir amb dos pelegrins més. Al port, que estava en obres, a més a més del l’“Archontaki” hi ha una botiga d’articles i records monàstics per als pelegrins, magatzems i una barca de pesca.
Un dels pelegrins i company d’habitació que venia de Moldàvia i parlava l’anglès em va informar que aquell dia, amb motiu de la festivitat dels “Sants Apòstols”, els monjos havien organitzat actes especials al monestir.
Per aquest motiu, aquell dia eren molts els pelegrins d’arreu del món ortodox que hi havien arribat. El company de Moldàvia em va dir que era el tercer any que hi assistia.
Les activitats previstes aquella tarda, nit i demà al matí eren:

17,00h.- Cerimònia religiosa
18,00h.- Sopar. L’àpat va consistir en un plat de verdures i fruita i sense la companyia dels monjos.
19,00h fins a les 02,00h Cerimònia religiosa
02,00h fins a les 07,00h Descans
07,00h fins a les 10,00h Cerimònia religiosa
10,00h.- Dinar

En total més de 10 hores d’actes religiosos a l’església.
Davant la curiositat, vaig assistir a totes les cerimònies, encara que amb dificultat i incomoditat ja que al no ser creient, no em van deixar passar a l’interior del temple junt amb els ortodoxos i vaig haver de seguir l’acte litúrgic, a peu dret, mirant pel buit de l’única porta que comunicava la primera sala amb la resta de l’església.
El que vaig trobar més interessant van ésser els càntics dels monjos.
 
Divendres, 12 de juliol

De totes les cerimònies, la més esplèndida va ser la darrera, entre les 7 i 10 del matí de l’endemà.
Van oficiar la cerimònia 5 monjos vestits de gala amb túniques de color blanc amb estels daurats. Segurament devien de ser representants d’altres monestirs o... Durant l’acte van encendre moltes més espelmes dels llums portaespelmes penjats del sostre, els baixaven amb cordes per mitjà de corrioles per poder-les encendre. En el moment àlgid van fer balancejar un dels llums portaespelmes encesos que fins i tot van fer rodar, també van instal·lar un faristol al centre de la zona on s’oficiava la cerimònia per col·locar-hi un llibre que havien tret de la part més sagrada del temple i que va llegir el monjo principal de l’acte. Per dues vegades, aquest, va passar amb un portaencens fumejant i fent sonar uns picarols, perfumant a cadascun dels que seguíem l’acte.
Els càntics d’uns monjos, a doble veu, omplien l’ambient i els altres anaven i venien d’un lloc a un altre sortint i entrant de l’església, col·laborant en la litúrgia o per descansar una estona.
La cerimònia va acabar repartint la comunió als pelegrins i monjos. També van exposar relíquies de sants per ésser venerades pels creients que havien tret de la part més sagrada de l’església.
Per a tothom, creients o no, a la zona de l’entrada, on jo estava, van deixar un bol ple de petits daus de pa sucats amb vi negre que al sortir de l’església tothom anava agafant.

10,00h.- El dinar va ser també especial. Els hostes vam dinar junt amb els monjos però en taules separades. Durant l’àpat, un monjo anava llegint textos religiosos.
De menú hi va haver un tomàquet per amanir, peix al forn amb carbassó cuinat amb salsa de mostassa, una poma, pastís de xocolata amb una cirera confitada al damunt, pa (de motllo), aigua, vi (negre), oli i sal.
En acabar l’àpat, i dins del mateix refectori, un cor de monjos ens van obsequiar amb uns càntics.
Ja sigui per l’excepcionalitat de la celebració, el silenci no va ser gaire respectat. La taula del meu darrera, en què tots eren monjos, no van parar de parlar (fluix).
Voldria afegir que tots els monjos que vaig veure no es tallen els cabells ni s’afaiten; tots portaven barba i el pel del cap recollit amb una cua.
També en tots el monestirs hi havia instal·lacions d’electricitat, aigua sanitària, hidrants contra incendi, internet... En aquest monestir (Grigoriou), l'electricitat la generava un grup electrogen, situat al port.

11,10h.- Sortida del ferry del port del monestir de Grigoriou en direcció a Dafni. El bitllet es pot comprar a dalt del vaixell.
11,30h.- Arribada a Dafni. Allí fan baixar a tothom del ferry. Per embarcar cap ha Ouranoupolis cal comprar un nou bitllet (3,50 Eu).
12,23h.- Sortida del ferry en direcció al port d’Ouranoupolis amb parada a 6 ports de diferents monestirs com: Pandeleimonos (rus), Xenophóntos, Docheiaríon i els “arsanás” (petits ports) de monestirs interiors com Konstanmmonitou i Zografou i Chilandaríou.
14,35h.- Arribada a Ouranoupolis.

Fi del viatge.
 
Jordi Royo Bieto, amb la col·laboració de M. Mata.
setembre del 2019


Jordi Royo Bieto




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Natura, Portada

ON ÉS EL BOSC?

Quan em va arribar a les mans el passat número de Lo Pedrís i vaig donar una...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA DE CONFINAMENT, CUINA DE SUPERVIVÈNCIA, CUINA DE MERCAT, AL CAPDAVALL CUINA PER MENJAR

Han estat un mesos, des del 15 de març aproximadament, que les nostres vides han...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA.-   Lo Pedrís. La celebració del seu 20è aniversari posa de...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA UN PLAT MARROQUÍ: BSTILA

INGREDIENTS Tres cebes grosses, dos pebrots verds, 2 calamars mitjans, 2 filets de peix...
Opinió, Articles, Portada

Lo Pedrís, germen de vida i de futur

Quan tenia 12 anys Lo Pedrís em va donar la oportunitat d’escriure-hi per primera...
La nostra gent, Records, Portada

En record a Lluis Soler Gatell

HAIKU A LA MADURESA DE LAURIE ANDERSON  I LOU REED   I el nen que tots portem...
Què passa, Activitats, Portada

Càritas Vilaplana. Recollida neteja

CÁRITAS   VILAPLANA...
Què passa, Notícies, Portada

Càritas Vilaplana

CÁRITAS   VILAPLANA       ...
Què passa, Activitats, Portada

DESCORFINATS, espectacle lúdic i familiar.

El divendres, 19 de juny, a la pista del Casal, i amb les distàncies de seguretat, vam...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

En el canvi hi ha la possibilitat de millora (10 anys de Sortides Nocturnes al juliol)

En el canvi hi ha la possibilitat de millora, d’atacar el tedi, de créixer, de donar...
La nostra gent, Records, Portada

COMIAT

Aprofito aquest espai per acomiadar el meu estimadíssim company Lluís Soler Gatell...
Opinió, Articles, Portada

20 anys de Lo Pedrís, 80 butlletins d€història de Vilaplana  

Possiblement, quan pensem amb Lo Pedrís el primer que ens ve al cap és el...
Opinió, Articles, Portada

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES  

L’octubre de l’any 2000, en la presentació del número u de Lo...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 80 (juliol 2020)

El recanvi és bo, necessari i beneficiós, ja sigui per la transparència...
Opinió, Articles, Portada

A mode d€agraïment i perquè en quedi constància  

Em va dir «per què no escrius alguna cosa pel Pedrís?» Després...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A MARIONA QUADRADA MONTEVERDE

Que bé que la Mariona Quadrada, una de les nostres articulistes més fidels, ens...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MIQUEL ESCUDERO CLAVAGUERA, POETA REUSENC. EN JORDI NOGUÉS, ENS EN PARLA

Quan es va acabar el circuit poètic del Mussart de l'any passat, em van avisar que...
Recerca, De cinema, Portada

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX El període de tancament que hem viscut ens ha permès...
Recerca, De cinema, Portada

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb...
Opinió, Recerca, Articles, Cuina, Portada

Cap a un sistema alimentari universal

D’on venim Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

El Camí de la Bruixa (Montsant) Aparquem a l'ermita de Sant Joan del...
Història, Història, Portada

Marcel

Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris d’esquerra vinguts...
Opinió, Articles, Portada

BTTS

Un dia qualsevol vam sortir a caminar pels voltants de Vilaplana, tot gaudint dels racons menys...
Opinió, Articles, Portada

2020

Quin any 2020, amb lo bonic i fàcil d’escriure que és el número!!!...
Què passa, Entitats, Natura, Escola, Portada

LES  SORTIDES D€ENTORN AMB ELS MÉS PETITS  

Les sortides a l’entorn són molt importants a totes les edats per conèixer...
Història, Història local, Portada

ELS MOLINS FARINERS DE VILAPLANA (II)

Al darrer número de Lo Pedrís vam oferir una mirada històrica als...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

El nostre hort

Aquest curs podríem dir que  hem (re)començat un projecte que ens fa molta...
Entitats, Escola, Portada

TALLERS MATEM€TICS A CICLE SUPERIOR

Aquest curs els/les alumnes de cicle superior hem fet taller de matemàtiques una hora a...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

ELS ODS: ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Aquest any, com a acció conjunta amb altres pobles del Baix Camp, havíem pensat...