Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Geografia | Revista 79

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3


MONESTIR IVIRON. El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del 1990. email: imiviron@gmail.com
 

Història i descripció

Està situat al costat nord oriental de la península d’Athos en una petita cala al costat de l’estuari d’un gran barranc.

Va ser fundat al segle VIII com a monestir de Climent. El 980 Ioannis Tornike, monjo i membre destacat de la cort reial de Geòrgia i consultor de l’emperador Vasilios II, que es coneixia com a Ivira i/o Iberia, va arribar al lloc juntament amb un grup de monjos i el van transformar en un gran monestir georgià. Després del 1010 el monestir va adquirir el seu nom actual en honor dels seus fundadors. Durant els segles X i XI, molts monestirs petits com Kolovou, Prophitis Ilies, Sisikou, etc, van passar a dependre d’Iviron. El 1259 va ser atacat i destruït diverses vegades per pirates, majoritàriament per francs. A principis del segle XV, el monestir va sofrir un complet col·lapse financer i va entrar en decadència fins que a finals de segle molts monjos grecs hi van ingressar i va passar a ser un cenobi grec.

El segle XVI va ser un període de prosperitat del monestir.

El 1865 va sofrir un incendi que quasi el destrueix completament, però va ser reconstruït. Iviron va contribuir enormement a la guerra d’independència grega a la dècada del 1820 i va ser aquí on es va clausurar Gregori V de Constantinoble quan va haver de marxar a l’exili.

El recinte del monestir és impressionant. L’entrada es troba a la part nord. El “Katholikon” (església principal) està situada a la part oriental del pati, just al costat del campanar, i al davant hi ha el “phiale” (porxo al voltant d’una font) i la “trapeza”(refectori). Els altres edificis que envolten el pati, formen un quadrat, i és on estan situades les cel·les del monjos, les oficines administratives, la torre, la “Archontaki” (casa d’hostes) i la biblioteca.

El monestir, separat del port, té dues torres fortificades que es van utilitzar com a defensa contra els atacs del pirates. Una, es troba al port i data del 1626 i l’altra, a les muralles del monestir i data del 1725.

No queda res de la col·lecció de manuscrits georgians que fou cremada pels monjos grecs durant la lluita esclavista de 1913.

Al costat de l’entrada hi ha la capella de Theotokps Portaitissa, amb la icona miraculosa de Theotokos. Els frescos del nàrtex es remunten al 1774. A poca distància del monestir, i a la vora del mar, hi ha l’aigua santa de Theotokos Portaitissa, lloc on es va trobar la icona.

Avui una nombrosa comunitat monàstica s’encarrega de la restauració dels edificis que envolten el monestir i ofereix hospitalitat a científics de tot el món que desitgen estudiar la vida del monestir i de Mont Athos.

La festa del monestir és del 15 al 28 d’agost i està dedicada a l’Assumpció de la Verge. Es celebra amb gran esplendor. Molts viatgers i pelegrins visiten el monestir pels llegendaris miracles que s’atribueixen a Panaghia Portaitissa.

 
L’estada al monestir

08,00h.- El taxi et deixa al port i des d'allí fins al monestir s’ha de caminar uns dos-cents metres. És un impressionant recinte fortificat en què la façana principal està situada a la part oest.

Com a Mígisti Lavra, hi ha un petit cobert aïllat, sostingut per pilars i amb bancs, destinat als visitants per descansar i aixoplugar-se, en cas que el monestir estigui tancat.

Un pòrtic amb pilars, revestit amb marbre de color blanc, dona accés al portal del monestir. Aquesta porta, permet l’entrada a un espai intermedi tancat per una segona porta de seguretat per on es pot entrar al pati interior del monestir. Dins d’aquest pas entre portes, i a un costat, hi ha una gran botiga de venda d’objectes i records religiosos i monàstics.

Com que tenia reserva per quedar-me aquella nit, em vaig dirigir a l’“Archontaki” (edifici per als hostes). No hi havia ningú per rebre els visitants. Allí hi havia altres hostes esperant, un d’ells era el company grec amb qui vaig compartir habitació al monestir Magísti Lavra. Parlava l’anglès i em va informar dels horaris i activitats del dia.

A la planta baixa hi ha una gran sala amb tauletes i seients i en una cambra lateral, una cuina amb nevera i taules amb bancs, on hi havia dolços i gerres amb aigua i on et podies fer cafè i té.

11,00h.- Dinar a la “Trapeza” (refectori).

Els monjos van entrar primer seguit dels hostes. Un monjo, de fesomia oriental, ens va anar situant a les taules del costat de l’entrada i els monjos passaren a les taules del fons.

El refectori, de planta en forma de basílica, no és tan espectacular con el de Migísti Lavra. Té les parets i la volta de canó del sostre pintades amb imatges i escenes bíbliques. Les taules, situades en quatre línies, dues a cada costat de la sala, són llargues amb taulells suportats per pilones d’obra igual que els bancs.

El menú va consistir en un plat de sopa de verdures, un tomàquet i un cogombre per cadascú i per a repartir hi havien deixat bols amb cireres, pomes, plàtans, pa i aigua. No hi havia ni oli ni vi. Per postres, el mateix monjo, va anar passant per cada taula i ens va repartir per cap un grapat d’ametlles triturades i ensucrades.

Tot el sopar va transcórrer en silenci i la lectura d’un monjo que anava llegint un text religiós.

Vaig ser l’únic hoste no ortodox i català, tots els altres eren pelegrins russos, romanesos, grecs, búlgars, ucraïnesos...

16,00h.- A l'“Archontaki” (edifici per als hostes), em va atendre un monjo, que un cop va comprovar si tenia el visat i la reserva, va fer l’entrada al llibre de registre i va assignar-me habitació. Aquesta vegada es tractava d’una habitació doble, la núm. 217 i per a mi sol. Els serveis sanitaris, comuns amb altres habitacions, són nous, nets i amb diverses dutxes i zona per estendre roba.

18,00h.- Cerimònia religiosa. L’acte va durar 1,5h. L’accés al temple es fa per una galeria tancada amb vidres, on, al centre, hi ha una porta per entrar a l’interior de l’Església. Quan s’entra, hi ha una sala o nàrtex destinada a tothom (ortodoxos i no ortodoxos), tot seguit, la zona on es fa la litúrgia i la part sagrada, separada per una mitja porta, al fons. També hi ha una capella lateral.

No hi ha llum artificial; tan sols està il·luminat per unes quantes espelmes.

En aquest monestir, les normes permeten als no ortodoxos poder passar a l’interior del temple, on té lloc la cerimònia, juntament amb els monjos i pelegrins. Aquest cop vaig poder seguir l’acte litúrgic en tota la seva magnitud.

El monjos i pelegrins, a l'entrar al temple, fan un petó a totes les imatges de les icones i la senyal de la creu.

Durant la litúrgia, el monjo que oficiava l’acte es va senyar i repetir “Kirieleisón” (Oh Senyor, tingueu pietat) 13 cops seguits. Altres monjos llegien textos bíblics, cantaven, o encenien i apagaven ciris segons requeria la cerimònia i, com a Migísti Lavra, no deixaven d’anar d’un lloc a l’altre. També, el monjo que oficiava la cerimònia va passar dues vegades amb un porta-encens fumejant, el qual anava perfumant cadascun dels assistents.

A la cloenda, ens van obrir la capella lateral on, dins unes vitrines, hi ha les relíquies d’ossos de sants, folrats amb plata i uns trossos de fusta que, segons ells, pertanyen a la Santa Creu.

També van obrir la capella de Theotokos Portaitissa, situada al pati, on hi ha la icona miraculosa de Theotokos, per a poder-la venerar i visitar.

20,00h.- Sopar. El mateix monjo del dinar, de fesomia oriental, ens va repartir per les taules a mesura que anàvem entrant; però, aquest cop, els monjos no ens van acompanyar.

L’àpat va consistir en la mateixa sopa del dinar, i olives, cireres, aigua i pa (de motllo) per compartir. En acabar, el mateix monjo, i com en el dinar, també va anar donant a cadascú un grapat d’ametlles triturades i ensucrades.

Va ploure tota la nit.

 
Dijous, 11 de juliol

07,00h.- Vaig baixar al port per esperar el taxi que feia el recorregut a Kariés. Encara estava plovent i vaig estar de sort, un cotxe, conduït per un monjo es va aturar i m’hi va portar.

07,40h.- Arribo a Kariés. Vaig esmorzar un entrepà i cafè i vaig comprar un CD de cants gregorians bizantins a la botiga d’articles monàstics.

El meu pla era anar a dormir al monestir de Grigoriou, que m’havien acceptat com a hoste aquell dia, però no em volia perdre visitar el monestir de Simonospetra, que és un dels més espectaculars.

Per anar a aquests dos monestirs s’hi va des del port de Dafni.

Mentre esperava l’autobús que va al port de Dafni, em vaig dedicar a fer fotos de Kariés amb el mòbil.

09,15h.- L’autobús (3,5 Eu) em va deixar al port de Dafni.

Per arribar al monestir de Grigoriou, situat a la costa sud-occidental de la península, el més fàcil era anar-hi des de Dafni per mar, el ferry s’atura allí. Des de Grigoriou, es pot arribar al monestir de Simonospetra, en una hora, a peu per un senderó. Aquesta opció la vaig descartar perquè no em donava temps suficient per anar i tornar abans que tanquessin les portes del monestir de Grigoriou.

Vaig decidir fer el recorregut per terra i visitar primer Simonospetra i des d'allí arribar al monestir de Grigoriou pel senderó.

No vaig poder aconseguir taxi que em portés a Simonospetra i vaig decidir anar-hi a peu. Un pelegrí em va informar que el taxi cobrava 60 Eu per persona.

11,30h.- Vaig sortir de Dafni per la pista de terra que va a Simonospetra (8,50 Km).

13,15h.- Després de caminar durant 1,45h vaig arribar al monestir, impressionant! És una fortalesa penjada dalt d’un penya-segat amb el mar al fons i la muntanya del mont Athos al darrera.


Jordi Royo




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...