Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 86

Va de cine: Seminci i REC21

La tardor ens porta dues cites cinematogràfiques, la Semana Internacional de Cine de Valladolid, la Seminci, i el Festival REC de Tarragona.

Comencem per la Seminci, que engega sempre a finals d’octubre amb la frescor i els cels blaus propis del páramo en aquest temps. Enguany el gran premi se’l va endur Last Film Show de Pan Nalin, homenatge al cinema amb la història d’un nen que descobreix en les pel·lícules l’art d’atrapar la llum. Molts detalls recorden a Cinema Paradiso, però en versió índia, les projeccions a l’antiga, els retalls de fotogrames, l’enyorança de temps més senzills... i potser aquest déjà vu la fa menys captivadora. Tot i així rep l’Espiga d’or en un dels festivals més consolidats d’Europa, poca broma. Un relat interessant de la vida en un poble de l’oest de l’Índia, una interpretació extraordinària d’un nen seleccionat entre tres mil (sí, sí, 3000) i cinc minuts d’un final de càmera preciós. Això ja li val el reconeixement.

L’Espiga de plata i el Premi del Públic van ser per una comèdia de Neus Ballús, Sis dies corrents, sis dies corrents en la vida i feina de tres lampistes. Per mi supera en molt a la guanyadora, però que comprensiblement no es podia endur un primer premi entre un jurat internacional. S’entén quan la veus. Més endavant en parlarem, ja que el REC va arrencar amb aquesta projecció.

El director francès Robert Guédiguian, guardonat en moltes altres edicions a Valladolid, concursava amb Mali Twist, un relat ubicat al Mali recent independitzat dels 60’s, que a través de la història personal d’una parella de joves mostra el difícil període post-colonització. De temàtica política, un tret habitual del cine d’aquest director, confronta l’apertura a la influència occidental amb la convicció que la independència del país no és possible sense el socialisme. Dit així, moltes expectatives per un film entretingut i poca cosa més.

També es presentava a concurs la noruega The Worst Person in the World (La peor persona del mundo), una història amb estructura literària, dividida en dotze capítols amb pròleg i epíleg, que permet explicar el pas a la maduresa d’una jove que busca el seu lloc en un món de confusió i soledat, de dubtes i valor. Per mi, una molt bona peli, que probablement ens arribarà perquè la protagonista va rebre el premi a la Millor Actriu a Cannes.

Absolutament recomanable és Huda’s Salon, una projecció palestina que amb transfons polític tracta la qüestió de la traïció. Segons descriu el propi director, la història es basa en un fet habitual entre els oficials del servei secret israelià que utilitzaven salons de perruqueria per drogar a dones, escollides entre les més vulnerables de la societat àrab, posar-les en una situació compromesa amb fotos utilitzades com a xantatge per a convertir-les en traïdores a Palestina. Dos personatges femenins oposats, molt ben interpretats, que es toquen en els extrems, donat que la història deslleial d’una pot ser perfectament l’inici de l’altra. Si hi ha ocasió, aprofiteu-la.

El tret de sortida del REC el va donar Sis dies corrents. Una pel·lícula divertida de la que no es pot comentar massa perquè fàcilment revelaríem detalls de la història. Només dues coses, una, que s’ha de veure, sí o sí, i l’altra, tenir en compte que la directora va seleccionar tres lampistes d’entre el Gremi d’Instal·ladors, i sense oferir-los-hi guió, els va “sotmetre” a situacions trampa per gravar les seves reaccions espontànies. Protagonistes i secundaris són gent del carrer, tan reals com apareixen, no actuen, són així. I això la fa una peça tècnicament més complexa i doblement interessant.

A partir d’aquí el festival va oferir l’oportunitat de veure molts i bons films, tant a concurs com en altres seccions.

Una de les pel·lícules a concurs més premiades, va ser You resemble me, opera prima de Dina Amer, una directora egípcia sensible i compromesa amb la situació de les dones nord-africanes migrades a Europa. En aquest relat, dues germanes àrabs viuen i creixen en els suburbis parisencs, en un entorn difícil, on la violència i l’abús o el despreci social és la norma en les seves vides. Ni tan sols la història d’amor entre elles les permet superar el trauma cultural i el conflicte identitari. Forçadament separades mostra progressivament el procés de radicalització islàmic de la Hasna, presentada pels mitjans de comunicació com la primera dona terrorista suïcida d’Europa, després dels atacs de novembre de 2015 a París. Molt interessant perquè no es delecta en la demonització sinó en la mostra precisa de la merda de vida que viu molta gent entre nosaltres.

Em va semblar una història que, després d’haver vist El Retorn: la vida després de l’ISIS, de l’Alba Sotorra, podia tancar un cercle, el d’una nena malvivint en el fals paradís que els ofereix el món desenvolupat, que s’endinsa ja de jove en la creença de compartir el cel entre i amb els seus, i que prova de tornar a casa, carregada de canalla, desencantada, traïda i no li obrim la porta. Una pel·lícula i un documental d’impacte.

Es presentava també a concurs una pel·lícula que ja havia rebut un parell de premis al darrer Festival de Sitges, Millor Guió i Premi del Públic, Silent night, tota ella molt britànica. Una comèdia negra entorn d’una trobada nadalenca entre familiars i amics en una casa de camp. Fins aquí tot normal. L’extraordinari és que fora el món s’acaba, la humanitat es destrueix per una mena de núvol tòxic. A l’interior tothom intenta afrontar la situació com si no passés res, fins al final, apocalíptic, propi de Sitges, però absolutament elegant.

The Alleys, una peli jordana, amb una història d’amor entre dos joves, que barreja personatges singulars: perruqueres, gàngsters, prostitutes, pels carrerons d’un barri violent d’Amman. Amb un to polític, per la corrupció i també de crítica social, per les estrictes normes socials i xafarderies, també és un film de cinema negre molt interessant.

Una altra entre les destacades del Festival és Una historia de amor y deseo, francesa, la projecció més sensual d’aquesta edició. Una peça que qüestiona els nostres prejudicis davant d’una cultura, l’àrab, de la qual en coneixem realment poc. Una història d’amor iniciàtic entre dos joves, amb un guió delicat que mostra contradiccions autèntiques, creïbles, que s’entenen a través del descobriment de la poesia sensual àrab clàssica.

All eyes off me, israeliana, també ens parla d’amor, d’un amor romàntic, però tan visceral i apassionat que desorienta. Tres actes, el primer per situar-te en l’ambient, el segon per mostrar l’explosió eròtica d’una relació, i el tercer per entendre l’atordiment de la protagonista, una noia preciosa, un personatge que desitja estimar i ser-ne, però que es perd en aquest desig.

I per anar acabant, les millors del Festival.

Malgrat tot, Família, una obra polonesa exquisida. Un saló guarnit per celebrar un banquet de noces. Sembla que els nuvis no apareixen. I aquí comença el passeig, veloç a vegades i retingut altres, d’una càmera que acompanya i segueix als personatges protagonistes mentre van resolent contingències i als convidats mentre van acabant-se el vodka. Un film clàssic i atrevit d’un banquet de noces on voldríem ser-hi convidats.

Compartment nº6, finlandesa, que va rebre el Gran Premi del Jurat de Cannes i el de Millor Actor a la Seminci de Valladolid (realment, el personatge i la interpretació magnífics). El director, Juho Kuosmanen, ja havia guanyat el REC 16 amb El dia más feliz en la vida de Olli Mäki (una petita meravella que està disponible a Filmin). Enguany torna al Festival amb un film preciós situat a finals dels 90’s. Una estudiant finesa i un miner rus coincideixen en un viatge en tren, també amarat de vodka, per la Rússia profunda i gèlida, camí del cercle polar Àrtic. L’objectiu, els petròglifs de Murmansk, es converteix en l’escletxa per fugir de la soledat i la decepció que comparteixen els dos personatges, dos universos que enamoren.

El premi del REC21 ha estat a Piccolo corpo. Sento no poder dir-ne res, no l’he vista, tampoc la de la cloenda, Las gentiles, només que les espero en candeletes quan ens arribin als nostres cines.

Tanquem, però ja comencem a tenir coses pendents. En això del cine, no s’acaba mai, afortunadament.


Montse Argerich
08.12.21










Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...