Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història | Revista 54

Una història nova, o en realitat la història? (Cap. II)


3.
Una de les eines metodològiques més adients, dins del tarannà historiogràfic actual, és el de la Història Oral, ja que molta de la informació que podem trobar sobre les dones pageses ve sobretot de la història de les seves vides, les seves vivències i les petites històries personals. D’aquesta manera la forma més directe d’aconseguir informació de primera mà en referència a qualsevol aspecte de la vida d’una persona es remunta a la Història Oral. Tal i com ja he comentat en alguna ocasió, aquesta tipologia d’Història queda una mica allunyada sobre la veracitat d’ella mateixa, car les entrevistes poden quedar al marge de l’objectivitat absoluta. Però tot i que la Història Oral no ofereixi tota la xarxa d’informació és molt important per la seva visualització frontal sobre uns determinats fets. En referència a les dones del món rural és molt important establir aquesta tipologia de fer història: l’extreta a través d’entrevistes.

Si fem un cop d’ull a l’estudi de la Història a través de la Història Oral (1) , hem d’entendre que l’ús de la Història Oral ha estat present al llarg de la nostra vida i que l’aparició de l’habilitat d’escriure i de llegir no ha trencat pas aquest sistema. Tal i com se’ns mostra l’ús de la tècnica oral ha estat valorada per grans historiadors com per exemple: Heròdot, Beda, Guicciardini i Voltaire. Va ser el mateix mètode de Voltaire que en escriure el seu relat de la vida de Lluís XIV, Samuel Jonson en va destacar amb un especial interès el seu apreci pel mètode: “les había oído hablar de todo” i “lo preservava en su memoria”. Perquè molta de la Història amb anterioritat havia estat Història oral (2). La novetat en la Història Oral ve donada per l’enregistrament que es practica de les entrevistes i narracions i que alhora, ens allibera de les notes i de la memòria. A més també cal incloure-hi noves tècniques que han anat apareixent amb el temps com el telèfon, la televisió, la ràdio i internet que han canviat la importància del llenguatge escrit i del parlat durant el segle XX i XXI. Hi ha dues dificultats a la hora de fer Història Oral: la conflictivitat de la memòria i la representativitat. La memòria és selectiva i la seva precisió pot veure’s modificada pel subconscient, per la confusió i per la pèrdua d’aquell record amb el pas del temps. Perquè s’ha demostrat que desprès d’una experiència té lloc una dràstica selecció de la informació i alhora s’estableix un nou paràmetre de la memòria.

El problema de la representativitat ve donada perquè aplica tota forma d’evidència històrica però que ha estat molt poc considerada pels historiadors. Perquè els documents del passat no són una secció accidental d’aquells que existien de manera original. Els documents han estat seleccionats per la preservació perquè es creia que eren significatius. D’una altra manera també s’ha de tenir en compte a qui va dirigida la nostra entrevista i si tindrà significació per la realització del nostre treball. Hi ha dos camps importants per seleccionar els informants de les nostres entrevistes. Primerament hi ha gent d’especial interès ja sigui per la seva memòria o per la seva experiència de vida dins d’un fet concret. A més dins d’un conjunt d’entrevistes és important assegurar que el balanç estigui equilibrat. L’historiador oral necessita construir un nombre de representants de cada tipologia identificant d’aquesta manera les divisions socials, homes i dones, ocupacions, religions...Després de realitzar aquests processos de selecció s’ha de passar la informació i és on entrem en el problema de la transcripció i el fet d’escriure tot allò que ens han ofert les nostres entrevistes. La Història Oral és una complexa metodologia historiogràfica però que s’ha de tenir en compte en el moment de realitzar el nostre discurs històric, sempre que es pugui, ja que ens ajudarà a arrodonir tota la informació que podem abstreure d’un tema en concret.

Pel que fa a l’estudi sobre les dones dins del camp i/o dins de la ruralitat i el món agricultor hem d’esmentar que la nostra recerca d’informació sobre aquest tema molts cops ens ha vingut donada a través d’entrevistes realitzades a dones. En aquest cas he de citar el llibre A sol i serena. Dones, món rural i pagesia de Rosa Binimelis Adell (3) , que explicar la pagesia femenina actual a través de diverses entrevistes i en el llibre s’inclouen les visions de les dones entrevistades. Altres treballs com l’article d’Alicia Langreo i Navarro i Isabel Benito García titulat La mujer en la agricultura y en el medio rural (4) , ens apropa a una visió general de la dona rural a Espanya i alhora també fa esment a aquelles dones immigrants que es dediquen a la pagesia en el nostre territori.

En aquest sentit, es possible recuperar entrevistes publicades al Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs que reafirmen la importància d’aquesta manera de fer història. Em refereixo evidentment, no només a dones dedicades a l’agricultura, sinó també (i aquesta és l’accepció que segueixo en tot moment) a dones nascudes en un poble rural, que poden –o no– dedicar-se a les feines del camp. Com també seria un error el pensar que, pel fet de ser filles d’un poble pagès, totes haurien de ser de la mateixa classe social, res més allunyat de la realitat. A Alcover hi trobem dones ben diferenciades: les mestres Maria Teresa Pàmies, Montserrat Pàmies i Carme Ollé (5) ; o l’escriptora Maria Domènech (6) . És ben interessant rescatar vides de dones i així se n’ha cuidat el Centre d’Estudis, labor molt encomiable i de la qual el felicito. La nostra gent gran podríem dir que són arxius vivents que cal preservar, recollint les seves memòries en benefici del futur. A l’apartat d’entrevistes del butlletí apareixen dones que ens remeten a d’altres àmbits, com la de la Rosa Agràs, perruquera (7); i la de Carmeta Paneró, espardenyera i filadora (8) . Ja glosant l’ambient de la vida: quan les botigues feien poble (9) ; quan Rosa mateu explica la vida quotidiana (10); la fonda de Ca Gumiets de la mà de Josepa Gumà (11) ; o la taverna de cal Bolo explicada per Rosa Llavoré (12) . Deixo de banda, no perquè sigui de menor importància, ans al contrari, la tesi del Jordi Roca, precisament perquè és un treball que excedeix en molt els articles i entrevistes fins suara citats, com també algun altre de caràcter més històric que d’història solament oral. Si resumim, quasi bé no tenim testimonis de dones pageses (13) , amb les excepcions de la de la Teresa Musté, qui explica la vida als masos de la muntanya (14) , i la Pilar Vilalta, que narrava com allà s’hi menjava i bevia (15) , el què significa que el nostre desconeixement en aquest sector és encara considerable.

4.

Si resultava dificultós, anys ençà, trobar a les dones a la història, enguany visibilitzar a les dones pageses comporta contratemps semblants, quant no encara més grans, com veiem. Ens adonem, per tant, que les dones no poden ser enteses en un genèric igualitari, sinó que hi ha dones i dones, com homes i homes. I que les variables epistemològiques d’ètnica, raça, classe, edat o opció sexual les hem de considerar sempre en una transversalitat indispensable.

La noció immediata del terme rural segurament va tenir sentit i va existir fins el segle XVIII, però actualment el seu valor i el seu sentit ja no existeixen. Persisteix la noció, i amb ella arrossega gairebé totes les connotacions originals i alhora les mateixes càrregues emocionals com la lloança i el menyspreu, i també les ideològiques; puresa i natural enfront barbàrie i retrocés. La descripció de la ideologia clorofil•la descrita per Mario Gaviria (16) a finals dels anys seixanta segueix actualment vigent. La noció de rural és, en sentit estricte, un ideologema, o sigui allò que ha pensat sempre la població referent a allò rural. Si ens centrem a explicar allò que fa referència a les dones rurals entorn el món del treball podríem esmentar que malgrat els avanços produïts en els últims vint anys, la menor taxa d’activitat, la segregació vertical i horitzontal, els pitjors contractes i la pitjor remuneració són problemes que encara ara afecten a les dones en general però que es veuen agreujats quan parlem de l’entorn rural.

Ja sabem que la Revolució Industrial va implicar molts canvis, i la societat i l’entorn rural no en van quedar al marge. Es van reestructurar els rols masculins i femenins en funció de la divisió del treball i la vida, divisió necessària per al nou sistema econòmic. Aquesta divisió de rols estava basada en la diferència sexual que perpetuava d’alguna manera la divisió entre homes i dones. Les possibilitats que oferia el primer racionalisme il•lustrat i ideari liberal: igualtat, raó, ciutadania, societat civil, esfera pública quedaven molt lluny del seu potencial universal i les dones i els pobres en van quedar al marge. Les dones havien de ser representades públicament per un home i la ciutadana va passar a ser definida com la dona del ciutadà; l’espai que li va ser assignat en aquell moment va ser de recolliment a casa. Sota aquest contracte social s’amaga també un contracte sexual; una relació privada i íntima entre home i dona. A més si ens centrem amb el terme de ciutadania també ho podem relacionar amb la centralitat del món urbà enfront el món rural. Aleshores, partir d’aquest nou pacte social, la dona pagesa quedava exclosa per tres bandes del dret a la ciutadania: per dona, per rural i per pobra (17).

A mesura que s’anaven introduint progressivament les transformacions derivades de la Revolució Industrial, es van anar passant d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat que va obligar a racionalitzar les inversions en terres, maquinària, adobs i llavors segons les expectatives i les necessitats del mercat. La incorporació del model capitalista va suposar costos socials durs, i malgrat que les explotacions familiars amb terres pròpies es van consolidar, el principal problema que en va derivar va ser el control del mercat dels productes agrícoles i dels subministraments necessaris per a la producció. Tot plegat i els nous avançaments tecnològics van suposar que es produïssin migracions massives del camp cap a la ciutat que en principi oferia un futur més esperançador. Però les persones que es van quedar a treballar al camp i a la terra van fer ús de la nova tecnologia i els va aportar grans canvis i beneficis. El treball dur sobretot físic es va anar substituint per màquines que van facilitar el treball i van aconseguir un major rendiment. És molt interessant observar com aquesta nova feina i l’ús d’aquesta tecnologia va pertànyer als homes i les dones es van quedar amb les tasques més rutinàries i podríem dir invisibles: el petit hort i els animals de granja petits.

El desenvolupament de les màquines en el terreny agrícola no va tenir gaire en compte el treball de les dones, que es va veure allunyada dels treballs mecanitzats i això li va comportar un no alleugeriment de determinades feines. La justificació d’aquest fet era que la majoria de feines femenines es consideraven perifèriques tot i que es pot afirmar que aquestes feines ajudaven en gran mesura en els resultats dels beneficis econòmics. En resum podem establir que queda definit un mapa rural molt marcat pel que fa el paper i el rol de cada un dels dos membres de l’explotació. Així que la casa, la llar, la vida familiar, la reproducció, la intimitat, les emocions, la quotidianitat, els infants, la cura dels altres són específics de les dones i en per contra; la cultura, la política, la producció, la ciutadania i la racionalitat són per l’home.

Amb un cert endarreriment respecte a altres països anglosaxons i francòfons, la perspectiva de gènere comença a introduir-se als estudis rurals a l’Estat espanyol a partir de la dècada dels vuitanta. Entre altres raons podem trobar que aquesta tardança és atribuïda a un escenari on el món rural era igualat al món agrari, en el qual els homes eren els únics actors visibles d’una modernització agrària ràpida que “buida” el camp sota la lògica de l’eficiència. En conseqüència, els primers treballs se centraren a documentar i analitzar el rol tradicional de la dona en aquesta estructura patriarcal sota els canvis dràstics que es viuen a la dècada dels anys setanta i vuitanta, lligats també al moviment feminista, o altres lluites socials que emergeixen en aquesta època. Posteriorment, el discurs acadèmic s’enfoca en la visibilització de les dones a les explotacions agràries i el seu rol social i econòmic. Finalment, se subratlla la centralitat de les dones en el desenvolupament rural, suportada pel seu protagonisme en els processos de diversificació econòmica en el món rural.

En l’actualitat, altres perspectives s’incorporen al discurs acadèmic, posant de rellevància el paper clau de les dones en l’esfera política i activista com a generadores de discursos alternatius sobre la ruralitat, les dinàmiques de producció i el consum dels productes agrícoles, i els models agrícoles alternatius o la relació amb el medi ambient. Sota aquesta perspectiva, s’emmarca, per exemple, el reconeixement de les dones pageses com a subjectes actius que reivindiquen el seu projecte de vida entorn d’una pagesia lligada a un model social i agrari sostenible o el paper de la dona en l’agricultura ecològica. En aquest sentit, per exemple, ha estat especialment rellevant el paper de les dones de Via Campesina (18)  que han reivindicat el seu paper clau en la consecució de la sobirania alimentària, alhora que s’han fet aliances estratègiques amb altres moviments socials com al Marxa Mundial de Dones.

Les aportacions acadèmiques en el pla teòric han contribuït al debat sobre la participació de les dones en el desenvolupament rural, permeabilitzant i configurant les línies estratègiques de les polítiques en aquest àmbit, al mateix temps que s’han vist alimentades per les polítiques públiques. La temàtica específica de les dones rurals s’introdueix en l’agenda internacional a finals dels anys setanta quan, en la Convenció per l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Contra les Dones (19) , es recull una sèrie de drets específics de les dones rurals, que giren entorn de la seguretat laboral i econòmica, la participació en les polítiques públiques i l’accés als recursos. No obstant aquest primer reconeixement, no és fins als anys noranta que la qüestió de les dones i de l’equitat de gènere es converteix en una preocupació global per als organismes internacionals. Des de la Plataforma per a l’Acció que va sorgir de la IV Conferència Mundial de Dones celebrada a Beijing l’any 1995 es van marcar com a àrees prioritàries, entre d’altres, l’increment del rol de les dones en els àmbits de poder i de presa de decisions, la seva promoció en l’accés i la gestió dels recursos naturals i en la preservació del medi ambient, àrees que afectaven de ple la situació de les dones rurals. Posteriorment, la situació de les dones del món rural i els seus condicionants específics van anar enllaçant-se amb altres aspectes com la feminització de la pobresa, el baix accés de les dones del món rural a les noves tecnologies, o la seva contribució a l’economia familiar.
http://lopedris.cat/admin/templates/basic/img/btn_save_ca.png


Notes a peu de pàgina

1 http://www.lapaginadelprofe.cl/OralHistory/historiaoral.htm
2 Ibídem
3 Binimelis, Rosa i altres, (2008), A sol i serena. Dona, món rural i pagesia. Barcelona, Intitut Català de la Dona.
4 http://www.fademur.es/_documentos/pag_104-128_langreo.pdf
5 Roig, Soledat (2010), “Dones i mestres”, BCEA, núm 117.
6 Cavallé, Joan (1982)., “”Maria Domènech, feminista?”, BCEA, núm. 17.
7 Roig, BCEA (2006), núm. 113.
8 Barbarà, Andreu, Figueras, M. Teresa, BCEA (1982), núm. 18.
9 Roig, BCEA (2003), núm. 103.
10 Martínez, Àngels, Tell, Laura, BCEA (1993), núm. 64.
11 Martínez, Àngels, Tell, Laura, BCEA (1993), núm.62.
12 Martínez, Àngels, Tell, Laura, BCEA (1984), núm. 25.
13 Malgrat ser Alcover considerat un municipi marcadament agrícola: “Hi domina el secà (4.115 ha), amb un 64% de boscos, pasturatges, botjars i erms; hom hi conrea vinya (308 ha), avellaners (299 ha), oliveres (267 ha) i garrofers (237 ha); la resta és dedicada a lleguminoses, cereals i ametllers. Al regadiu (508 ha) són conreats, avellaners, hortalisses i arbres fruiters. La terra de conreu, força repartida, és conreada en un 70% per administració directa; la resta, per arrendataris (11%) i per parcers (19%). Les avellanes (12.000 sacs anuals) són una font de riquesa important; també ho és l'avicultura (83.000 caps). La ramaderia (bestiar porquí, boví i oví), en canvi, compta poc. El segon diumenge d'octubre hi té lloc una fira. La indústria derivada de l'agricultura, una foneria, una fàbrica de paper, dues de teixits i l'extracció de lloses de gres (antiga activitat industrial, actualment en auge), completen les activitats econòmiques. Fins fa alguns anys hom fabricava espardenyes i cordes i hom conreava cànem; hi havia també terrissaires i una destil•leria d'aiguardent. Alguns molins aprofitaven el Glorieta i el Francolí per fabricar paper i moldre gra, però actualment estan ensorrats o fan de masia. Hi havia hagut, igualment una central elèctrica que aprofitava l'aigua del Glorieta, instal•lada dins el terme de Mont-ral.” (http://www.altcamp.info/alcover.htm, consultada el 28 de juliol, 2013).
14Barbarà, Andreu, Figueras, M. Teresa, BCEA (1984), núm. 26.
15 Martínez, Àngels, Tell, Laura, BCEA (1983), núm. 24.
16Val Valdivieso, Mª Isabel.coord. 2004. La Historia de las mujeres. Una revisión historiográfica. Universidad de Valladolid
17 Ibídem. Pàg: 27
8 http://www.viacampesina.org/sp/, consultada el 25 de juliol de 2013.
19 Binimelis, Rosa i altres, (2008), A sol i serena. Dona, món rural i pagesia. Barcelona, Intitut Català de la Dona.





 


Coral Quadrada




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...