Història | Revista 55

UNA HISTÃ’RIA NOVA, o en realitat LA HISTÃ’RIA? CAP 3

Seguint l’esquema proposat per Sabaté i Díaz podem distingir tres plantejament teòrics dominants en les polítiques existents. El primer és el de l’equitat de gènere, sota el que s’emmarquen aquelles actuacions que, basant-se en la idea de justícia social, tenen com a objectiu la igualtat d’oportunitats per a homes i dones. El segon plantejament, que podem anomenar utilitarista, justifica de manera pragmàtica, i no tant per una qüestió de justícia, la necessitat de crear unes condicions favorables per tal de mantenir les dones als nuclis rurals, com a base per a l’estabilitat demogràfica, social i econòmica de la zona. Aquest enfocament, que ha anat obrint-se camí en les polítiques de dones al món rural, queda il•lustrat per exemple en les paraules de Franz Fischler, comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea:

garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones és una de les grans prioritats de la Unió Europea. També suposa, simplement, una necessitat pràctica per a la viabilitat i la pervivència del desenvolupament rural. L’aprofitament òptim dels recursos humans amb vistes al manteniment del teixit social de les comunitats rurals i la revitalització de les economies locals requereix la plena participació de les dones.

El tercer enfocament, no necessàriament excloent amb els altres dos, es despendria de la visibilització i el reconeixement de les aportacions de les dones al desenvolupament rural i, a partir de “treure partit” dels seus recursos i habilitats adquirits socialment, potenciar per exemple el turisme rural o l’elaboració de productes artesans. Un exemple que he localitzat és el Programa de Desenvolupament Rural a Catalunya que fixa com un dels seus objectius mantenir, millorar i incrementar el nombre d’empreses dedicades als productes de qualitat i els productes de l’artesania alimentària, amb la creació especialment de llocs de treball per a dones i joves, per tal de mantenir la població en el medi rural.

La subestimació de les dones al món rural com a subjectes actius és una característica comuna en les diferents aproximacions a la temàtica, des de les polítiques públiques a la mateixa elaboració d’estadístiques. En aquest sentit, per exemple, les estadístiques disponibles sobre la situació de la dona al món rural són reduïdes i parcials, i abasten una sèrie de dades limitada a escala demogràfica o macroeconòmica generalment, però ignoren totalment l’experiència de les dones en el seu camí per visibilitzar i donar valor a les activitats portades a terme per aquestes des de la seva pròpia òptica. En el cas de les dones pageses no inscrites com a titulars de l’explotació, aquesta invisibilització s’accentua encara més. D’una banda, molt sovint consten a efectes estadístics com a cònjuges del titular o sota la denominació d’altres familiars i, per tant, la seva feina queda mancada del reconeixement que hi correspon. D’altra banda, l’ocupació no regularitzada, molt habitual entre les dones del món rural, també queda oculta a les estadístiques oficials, així com la feina temporera i a temps parcial, especialment com hem dit, quan aquesta es porta a terme dintre del negoci familiar.

Malgrat que durant el segle XX s’han produït nombrosos canvis per assegurar a la dona l’accés amb igualtat de condicions als espais que fins feia poc li havien estat vedats, molts d’aquests canvis s’han quedat en reformes formals i en molts casos d’abast molt superficial. En relació a les dones que viuen en l’entorn rural el present segueix arrossegant les conseqüències de molts anys d’organització social patriarcal. Hem de revisar en aquest sentit com han afectat a les dones que viuen en la ruralitat les transformacions socials i polítiques des de l’entrada a la modernitat, el que s’anomena racionalitat il•lustrada i la presumpta igualtat universal per a tota la seva ciutadania.

La incorporació de les dones al treball productiu s’ha realitzat sense modificacions de la seva relació amb els aspectes reproductius i sense una adaptació de les estructures del mercat laboral. Les dones s’incorporen a un mercat de treball concebut, organitzat i gestionat en major part per criteris masculins, tot plegat dificulta d’una manera important la seva introducció de manera plena i que alhora segueix estant molt condicionada per les dificultats de conciliació entre les funcions productives i reproductives, pels estereotips socials sobre les limitacions de les dones en relació a disponibilitat horària, dedicació... La comprensió dels processos específics que afecten als espais rurals requereix d’un anàlisis territorial, a més del social i l’econòmic i també cal sumar-hi les noves tendències de la geografia rural que, en els últims anys, ha centrat el seu interès en l’estudi dels processos de diversificació funcional d’aquests espais rurals i sobretot en la importància del paper de les dones. Les diferències basades en el gènere com a construcció social determinen les diferents vies d’inserció en el mercat laboral, que es troben condicionades per factors com: el pes del treball reproductiu, els models familiars i socials dominants dins dels espais rurals...

Quan es parla del treball femení hem de tenir en compte que fem referència a un fet més complex que el d’activitat remunerada per un treball específic, com s’esmenta en l’article de Milagros Alario Trigueros (i altres) Género y espacio: la inserción laboral de las mujeres rurales en el que fa esment de:

el trabajo realizado por las mujeres tiene unes condiciones específicas derivadas de la simultaniedad de una serie de actividades alternas, discontinuas en el tiempo y en muchas ocasiones sin retribución económica y que incluyen: trabajo reproductivo, actividades de autoconsumo, trabajo retribuido y trabajo en empresas familiares.

Són les necessitats i els ritmes de treball reproductiu els que marquen les formes i estratègies d’inserció laboral de les dones, de la forma que els problemes derivats de la conciliació entre les necessitats de la vida familiar i laboral poden arribar a condicionar la tipologia del treball i la tipologia de la jornada laboral escollida.

Totes les investigacions empíriques realitzades fins el moment sobre el treball de les dones rurals suggereixen que existeix una gran pressió social i moral cap a la implicació femenina amb la reproducció familiar. Aquesta pressió arriba a afectar la capacitat de les dones per fer-se càrrec o emprendre nous negocis o empreses, fet que constitueix un dels puntals de les noves polítiques de desenvolupament rural. Una investigació recent ens mostra de nou l’aspecte sobre les emprenedores rurals i ens explica que actuen condicionades en gran mesura per la lleialtat cap els negocis familiars i se senten obligades a continuar, i en moltes ocasions al mateix temps que es compleix el que s’anomena el deure moral d’atendre i tenir cura de la família i de quedar reclosa a casa. Ens trobem davant del que Díaz Méndez denomina com “trajectòries d’absorció femenina” i “trajectòries femenines de retorn”, i que reprodueixen en el cas de les dones la pressió que abans sofrien fonamentalment els homes per donar continuïtat al patrimoni familiar, a costa de renuncies importants a nivell personal.

Algunes investigacions recents en el marc de la geografia social britànica, han posat de manifest per altra banda la relació entre les representacions socials relatives al gènere i a la família i la pròpia imatge de la “ruralitat”. En concret ens trobem davant d’una ideologia tradicional sobre el paper de les dones com esposes i mares que alhora és reforçada per les ideologies sobre la identitat d’allò que és “rural”, i que es denomina en literatura anglesa the rural idyll. D’aquesta manera l’idílic sobre la ruralitat es basa en una comunitat rural autèntica que representa la vida campestre relacionada amb el paper familiar i de cura de la dona.

En aquesta línia podem fer esment a un llibre titulat El ama de casa en el campo de Millet-Robinet de 1932 (si que tirem una mica enrere en el temps) però és molt interessant per que corrobora moltes de les idees que he esmentat sobre el concepte de la ruralitat i sobre el paper de la dona, les quals beuen totes d’una mateixa font i s’han anat estructurant al llarg del temps. Aquest llibre es presenta com un manual per la dona rural, ens deixa veure com la dona rural s’ha vist obligada i situada en un segon pla dins del món rural i com les seves ocupacions i treballs divergeixen molt a les d’un home, fet que avui en dia encara podem trobar. D’aquesta manera m’agrada citar a aquest autor i allò que inclou dins del seu discurs:

Deberes y ocupaciones del ama de casa: El ama de casa tiene muchos deberes que cumplir, y el orden y la perfección con que los cumpla contribuirán en gran manera a la prosperidad de la familia. Debe penetrarse bien de la importancia de su misión y llevarla a cabo resueltamente, y en ello encontrará goces puros emanados del sentimiento de su utilidad.[...] Se pensará quizá que la agricultura y los cuidados que exige una hacienda son estudios demasiado serios para una joven; pero ¿es quizá menos serio el estudio de la gramática, de la aritmética, de la historia o de la geografía? Si se considera que la instrucción agrícola es tan importante como cualquiera de estas disciplinas, se abordará sin temor y se proseguirá con la misma perseverancia, y este género de instrucción constituirá una fuente de placeres reales. […] Gracias a este papel más serio que asignamos a las mujeres, sus maridos encontrarán en ellas verdaderas asociadas, que adquirirán un título más para su ternura, y como jefe de familia ni puede tener mejor consejero que su mujer, cuyos intereses están tan ligados a los suyos, la comunidad conyugal ganará en todos sentidos.

Així, i en un petit fragment, mostro què és allò que s’esperava d’una dona rural a principis del segle XX. Sí que s’ha donat un canvi important i no hem de caure en la falsa certesa de que en el camp existeix més masclisme, però si que sabem pel que hem pogut veure fins ara que hi ha dos papers molt divergents dins de la pagesia: un pels homes i un altre per les dones. En el medi rural encara existeixen una sèrie d’obstacles estructurals i ideològics que dificulten el camí cap a la conciliació. Aquests obstacles poden suposar un problema important pel desenvolupament de les àrees rurals, ja que les dones joves acabaran abandonant el camp i això pot suposar la fi d’un futur viable dels nostres pobles. Les actuacions orientades a una conciliació han d’estar presents i han de ser eficaços per equilibrar la càrrega i la distribució del treball reproductiu en les famílies rurals. D’aquesta manera qualsevol projecte d’inserció laboral i de conciliació familiar han de tenir present els elements simbòlics i ideològics que reforcin la identitat familiar i la comunitat rural, però a la vegada no han de reproduir els estereotips que perpetuen la desigualtat de gènere. Segurament és el repte d’aquells que treballen la mateixa terra.


5.

Només un breu apunt com a cloenda.




He començat les meves paraules amb un quadre de Klee i vull acabar-les amb una altra pintura: Les espigadores, de Jean-François Millet, de 1857. Es tracta d’una escena realista: tres dones en ple treball que no amaguen el cansament: la de l’esquerra té la mà sobre l’esquena en un símptoma inequívoc de dolor. Malgrat tot, elles són les protagonistes, encara que el seu treball fos el menys reconegut d’entre les tasques pageses. Feines petites, repetitives, rutinàries i poc valorades, ni familiarment ni socialment. Però són aquestes les que perpetuen la vida.

Suposo que és ben bé per aquesta raó que faig història de les dones: perquè prefereixo la vida a la guerra, al conflicte, a la ruïna i a la mort. A les alçades que estem del segle XXI, i amb la important i considerable aportació de tantes estudioses pel rescat de la nostra història –la de les dones i també la dels homes mirada des d’una altra manera– arribo a la conclusió de que ja no és ara una història nova, sinó la història.

Coral Cuadrada
Vilallonga del Camp, estiu de 2013.

Coral Quadrada



+ Publicar el meu comentari