Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història | Revista 53

Una història nova, o en realitat "La Història"?


CAPÍTOL I


1. 

Va dir Walter Benjamin, el 1940:

Hi ha un quadre de Klee que es titula Angelus Novus. S'hi veu un àngel, sembla que en el moment d'allunyar-se de quelcom sobre el qual clava la mirada. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales esteses. L'àngel de la història ha de tenir aquest aspecte. El seu rostre gira vers el passat. En el que per a nosaltres apareix com una cadena d'esdeveniments, ell veu una catàstrofe única, que llença als seus peus ruïna sobre ruïna, amuntegant-les sense parar. L'àngel voldria aturar-se, despertar als morts i recompondre allò destruït. Però un huracà bufa des del paradís i s'arremolina en les seves ales, i és tan fort que l'àngel ja no pot plegar-les. Aquest huracà l'arrossega irresistiblement vers el futur, al qual gira l'esquena, mentre el cúmul de ruïnes creix davant d'ell vers el cel. Aquest huracà és el que nosaltres anomenem progrés.


He volgut començar amb aquesta cita tan dramàtica, pessimista i, alhora, premonitòria de Benjamin, per que és completament il•lustrativa del que va arribar a ser l'àngel de la història a les portes de la segona Guerra Mundial. L'exemple és terrible. Però cal aquesta contundència si volem –com vull– diferenciar nítidament la història dels homes de la de les dones.

Ja fa molts anys –ja soc àvia– vaig acostar-me a la història de les dones, després de fer una tesi d'història agrària en la que hi eren, però no com a protagonistes, sinó solament amb un paper petit de comparses. Però després, mercès a la pròpia experiència, tant en l'àmbit privat com públic, vaig interessar-me i vaig intentar reflexionar sobre com vivíem les dones i de quins espais disposàvem. Eren els anys del Bloc Feminista, érem revolucionàries però coherents, també a l'Acadèmia: fundàrem el GRÈC, el grup multidisciplinar d'estudis de gènere, raça, ètnia i classe a la Universitat Rovira i Virgili, el 1989. Teníem moltes idees, encara confuses i poc organitzades, però un gran desig de saber i de construir. Des de la perspectiva d'una historiadora veia clara la importància de recuperar la memòria femenina, el que més tard s'anomenà la genealogia pròpia. Calia recuperar la història d'una meitat de la humanitat que havia estat ocultada, silenciada, ningunejada.

Hi va haver, en un primer moment, un cert sentiment d'incredulitat, quedava com bocabadada a l'hora de cercar a les dones a la història. Em refereixo a la història dels llibres d'història que s'elaboren per crear i recrear la memòria dels estudiants i de la societat en general. Era curiós que poguessis anar passant pàgines i pàgines sense trobar noms femenins, o que les poques referències a dones fossin per tenir personalitat o haver portat a terme gestes valorades i típiques dels rols masculins, o per boges o bruixes. Havies de remetre't a literatura específica per poder "veure" a dones recorrent els carrers de les ciutats medievals, o les pensadores de l'antiga Grècia, o les pageses als fèrtils camps d'Hispania o de l'Al-Andalus, o les filadores als albors de la industrialització.

Gradualment va anar arribant l'esperança. Esperançada perquè he vist com han anat creixent els estudis i el quefer de recuperació que s'ha portat a terme en les darreres dècades. I com ja no és només un treball especial i "apart", sinó que ha anat filtrant els seus redescobriments, la seva llum (paradoxalment a l'obscuritat aportada per la Il•lustració) a una forma distinta d'escriure la història, és a dir, una nova forma de comprendre'ns i d'entendre'ns des del que realment som, perquè hem aportat totes i tots. Des de com ens entenem i ens sabem, ens comprenem i ens construïm –o reconstruïm–. És des d'aquí des d'on podem proposar paradigmes nous, realment universalitzadors i diferenciats. La construcció de les identitats i el sistema de representacions, sense oblidar la reivindicació del discontinu i l'efímer, de tot el que es manifesta als intersticis d'una història lineal. Una posició des de la que es seguien ignorant els conceptes, mètodes, enfocaments i eines propis d'una historiografia feliçment "perifèrica", aliena al paradigma que sustentava la "ciència històrica normal": la de l'àngel de Klee.

Tenint en compte el pes de les representacions simbòliques, havíem de revisar críticament les fonts a partir de les categories sexuades que les estructuren. Les que ens hem apropat a la història en aquest sentit, renovant les preocupacions historiogràfiques, hem mostrat la riquesa de les propostes, mètodes i continguts: l'anàlisi de les formes de poder femení en termes culturals, o la construcció d'una història política de la diferència dels sexes, per exemple. D'altra banda, també hem tingut dificultats. No ha sigut fàcil descobrir la riquesa oculta i ocultada de l'aportació de les dones a la història, els nous valors i perspectives de vida. El biaix imposat per l'androcentrisme és tant potent i dur que resulta, fins i tot per a les professionals, ardu d'apartar... i quan ho fem, ens anem trobant al nostre pas amb ombres que costa esbargir, una a una, en la recerca del fil de llum.

Malgrat tot, no me'n penedeixo. Miro enrere i m'alegra veure'm animosa, rebel, radical i insolent en els inicis de la meva tasca acadèmica a la URV. Tossuda i insistent, fent veure que no hi sentia quan les ironies a la meva reivindicació eren insultants; per aquí m'entra, per aquí em surt. Però sense cedir fins aconseguir, vuit anys més tard, una assignatura d'història de les dones a l'edat mitjana. Tampoc m'he enfonsat quan, ara només fa un any, me la van tancar injustament. Sé perfectament que els guanys van i venen... entenc i comparteixo l'haver importat la idea de la onada per titular els moviments de dones: primera onada –sufragisme–, segona onada –anys setanta–, tercera onada... i, a nivell més petit, igualment la mar que va i ve, la que ens acosta i es tira enrere. Així són els difícils avenços, els ràpids retrocessos.

A vegades em pregunto si és realment aquest el món pel qual he lluitat sense descans. I em contesto que no, que no és aquest. No tinc la terrible imatge de ruïna i desolació que auguraven certament Benjamin i Klee, però sí que planeja dins meu la indignació, la decepció, la incertesa, el disgust.


2.

Si analitzem la història tradicional, la que ens han ensenyat, ens adonarem que les dones en queden al marge i que alhora s'estructura de manera que és impossible d'incloure-les-hi. Els períodes tradicionals reflecteixen les experiències dels homes: esdeveniments polítics, guerres, batalles, conquestes i derrotes; per tant, la història de la vida quotidiana, de les mentalitats, de la família o dels sentiments, no hi té cabuda. Els homes han estat dividits per classes, nacions o èpoques històriques; tanmateix, les dones han estat considerades tradicionalment davant de tot dones, com una categoria d'éssers diferent. Les diferències d'època històrica, classe i nacionalitat tenen importància per a les dones, però les semblances decretades pel sexe les superen: néixer dona és el primer factor que defineix l'experiència de les dones.

En els primers escrits de la cultura europea, és a dir, l'èpica grega d'Homer (escrita el s. VIII aC), les Dotze Tauletes de l'antiga Roma (c. 450 dC) i el Pentateuc dels hebreus (c. 1150 aC i c.250 aC; conegut avui dia com els cinc primers llibres de l'Antic Testament de la Bíblia), ja queda palesa la subordinació de les dones que formen part d'aquestes cultures guerreres. Cal tenir present que la premissa bàsica d'una cultura guerrera és que l'home és intrínsecament més valuós i important que la dona, cosa que va contribuir i va ajudar a la formació d'un sistema de subordinació femení. Les imatges i les creences romanes sobre les dones van ser transportades arreu de l'imperi romà. Els nous invasors, celtes i germànics, van aprendre l'escriptura dels romans i van registrar les seves pròpies lleis i la seva èpica, en les quals hi apareixien les dones. També van posar-se en contacte amb el Cristianisme, el qual, en un principi, els hi era favorable, a elles, però més tard va ser restrictiu amb la institucionalització de l'Església cristiana.

Al voltant dels segles XI i XII hi va haver un moviment purificador de l'Església, iniciat pel papa Gregori VII, que va afectar les dones de dues maneres: d'una banda, la imposició del celibat eclesiàstic (per justificar-lo es va considerar la dona la causa de tots els mals); i, d'una altra banda, la nova definició de matrimoni que, des de començaments del segle XII, serà un sagrament indissoluble i, en conseqüència, es convertirà en monogàmic i vitalici. Al segle XIII, les facultats de Teologia i els nous ordes mendicants (franciscans i dominicans) van elaborar l'ideal femení. El model per excel•lència era la verge Maria, contraposada a la figura d'Eva; i apareix una tercera dona, Maria Magdalena, la pecadora que té l'opció de redempció dedicant la seva vida al Senyor. La castedat es considerava la virtut per excel•lència i cap a ella s'encaminaren totes les altres normes que la dona virtuosa havia de seguir: modèstia en el gest, sobrietat en l'aparença externa, mesura en la paraula, limitació de les sortides, moderació en el menjar i el beure, etc. És a dir, havia de comportar-se de manera que no provoqués la sexualitat masculina.

A més a més, les dones havien de tenir dues virtuts més: laboriositat i silenci. La primera era essencial per vèncer l'oci, que d'una altra manera portaria la dona cap a mals pensaments. I la segona, el silenci, se l'imposava com a sacrifici del que es considerava natural en ella: parlar massa. Cal tenir present que el fet de negar-li la paraula suposava tancar-li l'entrada al món intel•lectual de les universitats i la possibilitat d'influir en la resta a través d'una institució com l'Església, que no l'autoritzava a dir missa ni a predicar. Els clergues van excloure la dona d'aquestes institucions perquè es necessitava una capacitat intel•lectual que, segons ells, només era posseïda per l'home. A més, la "impuresa menstrual" de les dones era una altra raó per excloure-les. No només les predicacions cristianes van situar la dona en una posició inferior, sinó que també hi contribuïren els costums que la supeditaven a l'autoritat del pare o del marit en els aspectes més importants o determinants de la vida. Malgrat tot això, la dona va tenir un paper important, tant en l'àmbit públic com el privat. En el primer per la seva intervenció destacada en moltes formes de l'activitat productiva; i en el segon, perquè qualsevol consideració que se'n fes, la conduïa cap aquest àmbit, cap a la família. Malgrat tot això, hi va haver dones que van fer sentir la seva veu, com Christine de Pisan (c.1365-1430), que va escriure La cité des dames, on assenyalava la desgràcia d'haver nascut dona i no es resignava a acceptar els tòpics sobre "l'estupidesa" de les dones elaborats pels homes.

Tanmateix, no és fins el segle XIX que comencen a sorgir les primeres lluites a favor dels drets de la dona. Van ser conduïdes per dones de classe mitjana que reivindicaven la igualtat davant la llei i la possibilitat d'accedir al vot. Als Estats Units les primeres reivindicacions feministes van sorgir a partir de la lluita per l'abolició de l'esclavitud, on van participar-hi nombroses dones. Aquestes dones van adonar-se que aquesta lluita no tenia sentit si paral•lelament no miraven pels seus propis drets. El 1848 es va celebrar a Nova York la primera convenció sobre els drets de la dona. Les resolucions resultants exigien igualtat en diversos camps: el matrimoni, els salaris, la propietat i la custòdia dels fills. Aquestes demandes no es van obtenir en gran part fins anys més tard. Quant als drets polítics, va ser l'estat de Wyoming el primer de concedir el vot a les dones (1869). A Europa, la lluita per aconseguir aquests drets no va començar fins els primers anys del segle XX.


Coral Quadrada




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...