La nostra gent - Literatura - Records - Poemes | Revista 90

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART)

ET IN ARC511ADIA EGO... (I)

(A l’amic O. Huguet, Premi de poesia «Ciutat de Barcelona»)

Vilaplana, Vilaplana,
Vila tan bella no n'hi ha;
És la perla comarcana
Entre la serra i el pla.

Menuda i formosa vila
Allunyada del brogit,
La seva vida tranquil·la
És bàlsam per l'esperit.

Al matí quan m'aixecava
Per la finestra a aguaitar
A la Mussara em semblava
Poder-la tocar amb la mà.

De muntanya descendia
Un airet tan sa i tan fi
I un goig de viure en venia
Com sol he trobat allí.

Uns encisadors camins
Van a indrets meravellosos
On els perfums deliciosos
Penetren ànima endins.

Hi ha una fonteta amagada
Al bell mig de la verdor,
D'aigua fresca i regalada
En el temps de més calor.

¡Quina profonda enyorança
De la meva joventut
Sento avui amb la recança
D?aquell paradís perdut!

Vilaplana, Vilaplana,
—¡Vila tan plana no ho és!
—Però jo, quan hi anava
No en volia tornar més.

ENC.


En el número extraordinari de Nadal de 1962, el setmanari Antorcha de Flix (Ribera d'Ebre) va publicar aqueixa poesia on l'autor, que signa amb el pseudònim ENC., descriu Vilaplana com un poble enyorat on hi havia anat en la seua joventut. El poema està dedicat a l'amic Oleguer Huguet, poeta vilaplanenc que acabava de rebre el Premi de poesia Ciutat de Barcelona 1961 pel llibre Ales d'argila (2) i que l'any següent guanyaria la Viola dels primers Jocs Florals de Flix de l'any 1963 amb un poema titulat «Assumpta». (3)

Amb el mateix pseudònim (ENC. o EnC.), l'autor va publicar, com a mínim, set poemes més a Antorcha entre els anys 1962 i 1965. (4) En un d'aquests, «A la Plaça de Catalunya, de Reus», l'autor recorda una plaça de Reus on jugava durant la infantesa: “Antiga plaça, esplai de ma infantesa...”. El cas és que Oleguer Huguet, recordem-ho, va néixer a Vilaplana, però des de ben jove va residir a Reus, i per tant, tot fa pensar que tots dos es coneixien de petits.

Qui s’amagava rere el pseudònim? Gràcies al blog de Pere Muñoz, de Flix, professor i polític que va ser alcalde de Flix i senador per Tarragona, (5) hem sabut que es tracta del senyor Ricard Ferrater, de Flix, bon amic també de l'escriptor Artur Bladé Desumvila, de Benissanet, amb qui mantenia correspondència. (6)

El senyor Ferrater, com era conegut a Flix, era una persona culta, catalanista i molt discreta. Fins la seva jubilació va viure a la Colònia de la Fàbrica i va treballar a les oficines de la Fàbrica Electroquímica de Flix, segurament des de poc abans del 1936. (7) Havia nascut a Reus l’any 1914, on va morir el dia 4 de juny de 1995. (8)

Estava casat amb la filla més petita de la família Gasset, una família de Flix molt religiosa i franquista que tenia un estanc al carrer Major. (9) El seu pare Alfonso Gasset Llop (Flix, 1873 - Marçà, 1936) i el seu germà mossèn Manuel Gasset Llecha (Flix, 1913 - l’Ordal, 1936) van ser assassinats per milicians anarcosindicalistes. (10) La seva dona, que es deia Maria del Carmen Gasset Llecha, va morir a Barcelona el dia 28-06-2015 als 94 anys. (11) El matrimoni no va tindre fills.

Segons una necrològica publicada a Antorcha, el seu nom complet era Ricard Ferrater Mestre, tenia dues germanes, Josefina i Marina, (12) i la mare, que es deia Marina Mestre Bigorra, va morir a Reus el dia 28 de juliol de 1966. (13)

Amb uns cognoms com aquests, tan freqüents a Vilaplana, eh que no seria gens estrany que la mare fos d'origen vilaplanenc?


(SEGONA PART)

La mare de Ricard Ferrater, efectivament, era de Vilaplana. Ho confirma Josep Olesti en una breu biografia dedicada a la seva germana gran, Josefina (14).

Josefina Ferrater Mestre (Reus, 1910-2006) va estudiar batxillerat i tenia la titulació de mestra, però no va exercir-ne mai. Va entrar a treballar de telefonista a l’Ajuntament de Reus als disset anys i va continuar treballant-hi a la caixa després de la guerra. Va col·laborar com a periodista al Diario Español de Tarragona i al diari barceloní Solidaridad Nacional, dels quals fou corresponsal a Reus, i va col·laborar també al setmanari Reus i a la revista Urbs.

Quan el pare va morir, va cuidar la mare fins al final de la seva vida, i quan es va jubilar, va estudiar Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona. La traducció del Ritual de pregràries jueves, la seva tesina de llicenciatura dirigida pel doctor Josep Ribera-Florit, la van donar a conèixer com una de les millors hebraistes catalanes. (15)

En una conversa amb la periodista Gisela Alcón, (16) la seva germana Marina, que llavors “té cent anys i una memòria extraordinària”, explica que Josefina era la gran de quatre germans (17) i que abans de la guerra vivien al Raval Santa Anna 36, a tocar de la plaça de Catalunya.

En un poema de Ricard Ferrater titulat «L'Època feliç» i dedicat precisament A Josefina, el seu germà recorda aquella primera casa de Reus, on va viure setze anys. La primera estrofa del poema, amb perfectes alexandrins, diu:
 
En el mateix poema evoca un cinema que ben bé podria ser la Sala Reus, la primera sala de cinema estable de la ciutat, situada al mateix Raval de Santa Anna 46: (19)
 
Marina Ferrater continua el seu relat i explica que durant la guerra civil vivien a una casa al Raval Robuster 42, que va ser afectada per un bombardeig de l’exèrcit franquista:

“En un dels bombardejos no van tenir temps de sortir del portal de casa. La bomba va entrar pel terrat, però, afortunadament, no va matar ningú. Van quedar-se sense llar”.

Recordem que durant la guerra civil els bombardejos sobre Reus portats a terme per l’aviació legionària italiana, procedent de Mallorca, però també, en la darrera etapa de la guerra, a càrrec de la Legió Còndor alemanya, procedent de les bases peninsulars, destruïren, com a mínim, 330 cases i unes altres 646 restaren malmeses en major o menor mesura. Alguns dels bombardeigs foren particularment greus quant a persones mortes, com ara el del 17 de setembre de 1937 o bé els del gener de 1938, especialment els dels dies 21 i 24. (20)

Per últim, Marina Ferrater explica que tenia una tieta a Vilaplana i que es van refugiar a les golfes de casa seva:

“El pare va llogar mula i tartana i es van instal·lar a les golfes de casa d’una tieta a Vilaplana, on només hi havia unes borrasses i palla de moresc. Al cap del temps, van tornar a Reus, i es van instal·lar al Raval Martí Folguera 21, on van viure molts anys”. 

Qui devia ser la tieta?



NOTES
  Albert Aragonès Salvat



+ Publicar el meu comentari