Entitats - Escola | Revista 76

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a la rotonda d’entrada al poble, i és que els nens i nenes del Cingle Roig esperaven impacients el bus que els portaria d’excursió de final de curs.

Aquest any es va decidir anar al Jumpland de Cambrils. Un parc de cordes i tirolines que de ben segur faria les delícies dels nostres aventurers infants.

En arribar vam esmorzar i de seguida ens vam posar a la feina. Els monitors ens van separar en dos grups per edats (infantil i 1r per una banda i de 2n a 6è per l’altra) i ens van conduir a diferents indrets del terreny.

Mentre el grup dels “grans” començava endinsant-se en un laberint construït en un bosquet de moreres i treballant cooperativament per superar una sèries de reptes que cada vegada es complicaven més i més, els nostres “petits” començaven pel plat fort. I és que en aquest dia es va posar a prova la fama de valents que tenen els nens i nenes de la nostra escola ja que, un cop uniformats amb casc i arnès, van desfilar pel circuit de cordes i fustes penjants amb una destresa digna dels millors felins. Un cop realitzat el circuit, i per si algú dubtava d’ells, es van tirar tots per la tirolina diverses vegades.

Un cop acabada la primera fase del dia, els petits se’n van anar a fer uns molt merescuts jocs d’aigua en una altra zona de la finca.

Era ara el torn dels grans al circuit de cordes. Ho havien estat desitjant tot el matí i per fi era el seu moment.

Sense rastre de dubtes als seus ulls, es van anar enfilant un darrere l’altre, a la torre on s'iniciava la seva gran aventura i van anar fent tot el circuit (d’una altura més que considerable) a pas ferm fins al final.

I allà, en aquell final els esperava la gran atracció. Una tirolina amb una altura i un recorregut tan llarg que pràcticament no se’n veia el final i per la qual, amb la mateixa valentia, es van anar llençant un per un.

Després de tanta emoció i despesa d’energia, tocava recuperar forces amb el dinar i amb una estoneta de joc i descans.

Per acabar la diada, petits i grans es van intercanviar els papers. En les últimes hores al Jumpland els grans van anar a fer uns jocs d’aigua que, degut a la calor que feia, van agrair molt; mentre que els més petits van gaudir de la lectura d’un conte i van acabar la jornada en el mateix laberint en què els grans l’havien començat.

En definitiva, va ser un gran dia ple d’aventures en què els nostres infants s’ho van passar d’allò més bé i que de ben segur quedarà gravat en la seva memòria durant molts anys.