Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Records | Revista 63

Tiet Ezequiel


El tiet Ezequiel va morir el juliol passat. No podia haver fet un final d' acte  més acordat amb la seva manera de ser i de viure. Discretament, sense donar feina. Silent.

La seva vida dels darrers anys va consistir a anar trescant amunt i avall pel poble amb dues crosses; ara assegut als malecons, ara passant estones a ca sa germana, la Mercè, ara desant-se a casa, a passar-hi  la nit, ben sol.  La seva dèria dels darrers  temps era d'arrencar "alguna rialla" a qualsevol vilatà o passavolant que es trobava. I se'n vantava, "la vida es prou feixuga, prou isolada, ¿a què més puc aspirar sinó a oferir o intercanviar amb algú un bon ratet, una rucada, una rialla?. Em sento ben pagat, ben acompanyat, si dono el crit a algú i veig que se n’alegra...".

El tiet Ezequiel es va apagar com un moixó captiu.  ¿Qui com ell havia trescat tants camins i sabia totes les rovelloneres del terme? ¿Qui com ell havia arrabassat boscos, escurat mines, fet de granger, de paleta, de jardiner, d'horticultor, plegat tantes avellanes, i escrit poesia...? Va treballar molt, durament i sàviament, com un pagès a l'antiga. I des de ben aviat. Des dels disset anys per guanyar-se el jornal quan el pare,  l'avi Mangol, empresonat a Salamanca, feia tanta falta a casa. Els vencedors de la guerra havien senyalat els desafectes al nou règim, veïns delators a qui un ras afiliat socialista els semblava la mateixa encarnació del dimoni judeomaçònic. Disset anys i a punta de dia cap al tros fins que el sol es ponia per dur un trist jornal a casa.  I gràcies. Així anaven les coses pels vençuts de les classes subalternes.  -"I clavant l'aixada miraves cap al cel i pensaves en les hores que encara faltaven de dia i t'agafava aquella suor freda, aquella angúnia". I encara hi havia temps als vespres de fer teatre a la sala parroquial i de cultivar la vel·leïtat literària i poètica. Una obra poètica que supera de llarg els estàndards de la poesia familiar de sobretaula.
 
Resseguint els viaranys
No trobava cap petjada,
Una n'he vist, Déu del cel,
Però era de tornada.  (*)
 
No es va casar, potser per deixadesa, potser per covardia, potser per un nihilisme primari davant de les convencions de la vida social, potser per defugir responsabilitats o simplement per una natural inclinació a dir no. Així va erigir-se en l'oncle conco de la família.  Un tiet  proper i confident, cultivat i sensible.  Així el recordaré sempre, engrescant la meva tendra vocació artística i donant-me ales, potser aquelles mateixes que a ell li havien estat negades.  Encara conservo el cavallet de pintor que em va construir i tinc molt viu el record d'aquells fascicles de l’Enciclopèdia Catalana que arribaven a casa seva allà pel 68  (potser la primera que hi va haver a Vilaplana) i que consultàvem amb avidesa.

Hi va haver a la seva vida un període d'activisme polític. Aviat, als anys de la transició, es va afiliar al PSC, ho va fer per consciència de classe i per un deute filial amb l'avi Mangol. Res el feia posar més nerviós que el llarg periple convergent que s'albirava al país. Va compaginar amb tota naturalitat el seu ideari socialdemòcrata amb un profund sentiment catalanista. Tot això succeïa quan l'incipient govern del PSOE prometia i feia creure que la diversitat cultural i lingüística espanyola serien un actiu d’enriquiment mutu, un model d'estat plurinacional. Tot sabem com han anat les coses a can PSC/PSOE, i ell, molt abans de la deriva unionista del socialisme estatal i també veient com les coses es coïen a la cèdula vilaplanenca, se'n va desfer. Aquest va ser un gran desencant a la seva vida. Va dir no al partit, però el seu cor va seguir sent de batec socialista fins al final. Gregari, això sí. Com gregari va ser amb tots els aspectes de la vida. Un practicant del "diguem no" raimonià, un tossut a qui les circumstàncies històriques, polítiques i familiars van confinar al racó dels vençuts i dels temorosos. I així fins al seu final en què, ja fora del tros, cremava l'últim alè pels carrers del poble articulant uns genolls esmolats pel transitar de margeres, còrrecs i senderons d'aquestes muntanyes que es coneixia pam a pam. D'aquí la relació amb l'Albert Manent, com a "sherpa" sempre disposat a trescar i a dictar toponímies, noms de lloc, de masos, de barrancs, de racons, de coves, de senders, de baumes...

Va tenir un tram final en solitud, immerescut i trist, un temps de la seva vida en què li emergia entusiàsticament el  record d'aquell viatge al cor d'Europa, amb els seus amics "els suïssos", aquell viatge -l'únic de la seva vida-, que fou una mena d'immersió a l'illa de la utopia, un viatge que  li plaïa de reviure sovint, a la mínima ocasió i en qualsevol auditori.

Va marxar el tiet Ezequiel sense fer soroll, sense cridar l'atenció, sense reclamar-la, com havia viscut. Va marxar en sec, com si hagués posat voluntàriament el punt final a un seu poema definitiu. Un poema escèptic, potser, el final de poema d'un home desprès i complex i amb unes potencialitats que el context no van deixar expandir. Un treballador incansable i enamorat de la terra d'aquest racó de món...
 
"El camp sens mor, no el ploreu,
 l'última fulla està al caure..." (*)
 
I, com el poeta, va marxar lleuger d'equipatge i sol. Tot sol, el tiet Ezequiel.
 
Salvador Juanpere i Huguet
Febrer 2016
 
 
(*) versos del poema La nostra esperança


Salvador Juanpere i Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...