Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Records | Revista 63

Tiet Ezequiel



El tiet Ezequiel va morir el juliol passat. No podia haver fet un final d' acte  més acordat amb la seva manera de ser i de viure. Discretament, sense donar feina. Silent.

La seva vida dels darrers anys va consistir a anar trescant amunt i avall pel poble amb dues crosses; ara assegut als malecons, ara passant estones a ca sa germana, la Mercè, ara desant-se a casa, a passar-hi  la nit, ben sol.  La seva dèria dels darrers  temps era d'arrencar "alguna rialla" a qualsevol vilatà o passavolant que es trobava. I se'n vantava, "la vida es prou feixuga, prou isolada, ¿a què més puc aspirar sinó a oferir o intercanviar amb algú un bon ratet, una rucada, una rialla?. Em sento ben pagat, ben acompanyat, si dono el crit a algú i veig que se n’alegra...".

El tiet Ezequiel es va apagar com un moixó captiu.  ¿Qui com ell havia trescat tants camins i sabia totes les rovelloneres del terme? ¿Qui com ell havia arrabassat boscos, escurat mines, fet de granger, de paleta, de jardiner, d'horticultor, plegat tantes avellanes, i escrit poesia...? Va treballar molt, durament i sàviament, com un pagès a l'antiga. I des de ben aviat. Des dels disset anys per guanyar-se el jornal quan el pare,  l'avi Mangol, empresonat a Salamanca, feia tanta falta a casa. Els vencedors de la guerra havien senyalat els desafectes al nou règim, veïns delators a qui un ras afiliat socialista els semblava la mateixa encarnació del dimoni judeomaçònic. Disset anys i a punta de dia cap al tros fins que el sol es ponia per dur un trist jornal a casa.  I gràcies. Així anaven les coses pels vençuts de les classes subalternes.  -"I clavant l'aixada miraves cap al cel i pensaves en les hores que encara faltaven de dia i t'agafava aquella suor freda, aquella angúnia". I encara hi havia temps als vespres de fer teatre a la sala parroquial i de cultivar la vel·leïtat literària i poètica. Una obra poètica que supera de llarg els estàndards de la poesia familiar de sobretaula.
 
Resseguint els viaranys
No trobava cap petjada,
Una n'he vist, Déu del cel,
Però era de tornada.  (*)
 
No es va casar, potser per deixadesa, potser per covardia, potser per un nihilisme primari davant de les convencions de la vida social, potser per defugir responsabilitats o simplement per una natural inclinació a dir no. Així va erigir-se en l'oncle conco de la família.  Un tiet  proper i confident, cultivat i sensible.  Així el recordaré sempre, engrescant la meva tendra vocació artística i donant-me ales, potser aquelles mateixes que a ell li havien estat negades.  Encara conservo el cavallet de pintor que em va construir i tinc molt viu el record d'aquells fascicles de l’Enciclopèdia Catalana que arribaven a casa seva allà pel 68  (potser la primera que hi va haver a Vilaplana) i que consultàvem amb avidesa.

Hi va haver a la seva vida un període d'activisme polític. Aviat, als anys de la transició, es va afiliar al PSC, ho va fer per consciència de classe i per un deute filial amb l'avi Mangol. Res el feia posar més nerviós que el llarg periple convergent que s'albirava al país. Va compaginar amb tota naturalitat el seu ideari socialdemòcrata amb un profund sentiment catalanista. Tot això succeïa quan l'incipient govern del PSOE prometia i feia creure que la diversitat cultural i lingüística espanyola serien un actiu d’enriquiment mutu, un model d'estat plurinacional. Tot sabem com han anat les coses a can PSC/PSOE, i ell, molt abans de la deriva unionista del socialisme estatal i també veient com les coses es coïen a la cèdula vilaplanenca, se'n va desfer. Aquest va ser un gran desencant a la seva vida. Va dir no al partit, però el seu cor va seguir sent de batec socialista fins al final. Gregari, això sí. Com gregari va ser amb tots els aspectes de la vida. Un practicant del "diguem no" raimonià, un tossut a qui les circumstàncies històriques, polítiques i familiars van confinar al racó dels vençuts i dels temorosos. I així fins al seu final en què, ja fora del tros, cremava l'últim alè pels carrers del poble articulant uns genolls esmolats pel transitar de margeres, còrrecs i senderons d'aquestes muntanyes que es coneixia pam a pam. D'aquí la relació amb l'Albert Manent, com a "sherpa" sempre disposat a trescar i a dictar toponímies, noms de lloc, de masos, de barrancs, de racons, de coves, de senders, de baumes...

Va tenir un tram final en solitud, immerescut i trist, un temps de la seva vida en què li emergia entusiàsticament el  record d'aquell viatge al cor d'Europa, amb els seus amics "els suïssos", aquell viatge -l'únic de la seva vida-, que fou una mena d'immersió a l'illa de la utopia, un viatge que  li plaïa de reviure sovint, a la mínima ocasió i en qualsevol auditori.

Va marxar el tiet Ezequiel sense fer soroll, sense cridar l'atenció, sense reclamar-la, com havia viscut. Va marxar en sec, com si hagués posat voluntàriament el punt final a un seu poema definitiu. Un poema escèptic, potser, el final de poema d'un home desprès i complex i amb unes potencialitats que el context no van deixar expandir. Un treballador incansable i enamorat de la terra d'aquest racó de món...
 
"El camp sens mor, no el ploreu,
 l'última fulla està al caure..." (*)
 
I, com el poeta, va marxar lleuger d'equipatge i sol. Tot sol, el tiet Ezequiel.
 
Salvador Juanpere i Huguet
Febrer 2016
 
 
(*) versos del poema La nostra esperança


Salvador Juanpere i Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...