Recerca - Natura - Medicina | Revista 69

Teràpies neurocientífiques : "Buidar la Motxilla" per viure en pau i feliç

En aquest número parlaré de què són les teràpies neurocientífiques i com funcionen.

Per a què serveixen?
Abans d’explicar què són és important comentar per a què serveixen, la resposta és per a variats i múltiples trastorns emocionals i mentals, que van des de l’insomni o trastorn del son, pors, fòbies, ansietat, nervis, rancúnia, enfado, depressió, dol, traumes passats, por a fer exàmens o a exposicions en públic, etc. Una de les pioneres, Francine Shapiro va treballar amb veterans de la guerra de Vietnam i víctimes de catàstrofes naturals resolent els seus estrès posttraumàtic. Actualment l’ OMS l’utilitza per les víctimes de catàstrofes naturals i atemptats.

Jo personalment he tractat amb èxit a persones amb diferents tipus de problemes: por als gossos, fòbia a llocs tancats, ansietat, depressió, dol per pèrdua de la parella, por a parlar en públic, por a anar al dentista i por a una operació quirúrgica d’urgència, entre d’altres.

Què són ?
Són un conjunt de teràpies força recents que permeten superar diferents trastorns i símptomes fins i tot físics en un període de temps breu. Basades en els estudis sobre el cervell i, com deia una de les primeres investigadores, la funció “digestiva” del cervell.

Com funcionen?
En un primer lloc cal buscar totes les escenes connectades a la situació en concret i descobrir quines són les sensacions físiques vinculades. Per exemple, per a il·lustrar-ho amb un cas concret, la por a parlar en públic, es demana a la persona que recordi l'última situació amb por i que ens vagi explicant que sent al cos: nus a la gola, boca seca, cara vermella, etc. (cada persona hi sent de forma diferent). Posteriorment, li demanem què sent, quines emocions té i com valoraria el grau de malestar del 0 al 10. Per finalment posar-li la ment més racional i comentar què en pensa de la situació.

Així una vegada explorada l'última escena anirem recordant una escena rere l’altra, totes elles vinculades amb el fil conductor de les sensacions físiques fins a arribar a la primera situació o escena principal del problema en qüestió. Quan ja tenim recollides totes les escenes passarem

a Reprocessar-les...
El que es fa en aquest procés és, bàsicament, permetre-li a la ment de relaxar-se mentre recorda una de les escenes, generant així una paradoxa al cervell: recorda una situació teòricament estressant i en canvi es troba relaxat, amb la qual cosa assumeix que aquell record no és estressant i el guarda dins el cervell amb una etiqueta nova, vinculada a un aprenentatge, creant així una nova xarxa neuronal.

La metàfora que m’agrada més per explicar-ho és imaginar una habitació tota desordenada i bruta. No ens podem posar a netejar sense ordenar, perquè seria impossible. Primer ordenem tot en escenes, fins a la primera i sabem com el cos ho percep ( Cervell reptilià), com sent les emocions ( cervell límbic) i què pensa ( neocòrtex). Per a posteriorment netejar o reprocessar allò viscut.

Com es neteja o reprocessa?
S’utilitzen teràpies d’estimulació bilateral. Us preguntareu, què és això? Hi ha vàries opcions, les TIC, Brainspoting, Coaching Wingwave, EMDR, tapping, etc. La més coneguda la realitzem cada nit al dormir; si us fixeu en un nen/a quan dorm en fase REM o son profund podeu observar com belluga els ulls dins les parpelles tancades. I com deia abans en aquest moment estem digerint amb el cervell. Els estudis diuen que en fase REM el que fa el cervell és actuar com un ordinador i mentre somiem el que ha passat o ens ha estressat durant el dia ( de forma surrealista, clar, com són els somnis), el cervell en fase REM va col·locant les diferents situacions en la seva “carpeta” corresponent. Una carpeta per la mare, l’altra pel que ha passat amb el germà, l’altra per la feina o una per la de la por a les aranyes. En canvi quan una cosa no s’ha acabat de resoldre podem tenir somnis o millor dit malsons on el nostre cervell el que intenta és reprocessar i superar aquella situació, por o fòbia, una vegada i una altra, en els malsons repetitius, mentre els ulls es mouen a dreta i esquerra i amb ells s’estimulen els dos hemisferis.

Per entendre com funciona el cervell a mi m’agrada molt la imatge d’un hemisferi del cervell ple de “persones” treballant tots en els seus escriptoris, tot gris i mil·limètricament organitzat, en aquesta part tots es dediquen a la resolució de problemes: lògics, matemàtics, ( la lògica i la raó són els que manen, podeu veure la foto adjunta). I per l'altra banda hi ha un món de sensacions, creativitat, art, silenci i intuïció. Aquests dos hemisferis cerebrals no s’escolten ni s’entenen, donat que parlen diferents idiomes. Els mètodes d’estimulació bilateral com l’ocular, anomenat EMDR, moviments oculars de dessensibilització i reprocessament (en anglès), permeten que les dues parts del cervell arribin a un acord i entenen la situació viscuda del passat, l’accepten i permeten relaxar el cos i les emocions per a finalment obtenir-ne un aprenentatge per al creixement personal que permet una a una treure les pedres de la motxilla que tots/es portem a l’esquena i així viatjar més lleugers.

Per acabar només comentar que m’agrada aquest mètode ja que és ràpid i molt eficient. L'última metàfora ho il·lustra fàcilment, tots nosaltres anem omplint un got amb gotes, les gotes són situacions que generen malestar. Per exemple, per al got del dol, a una persona que ha perdut persones properes i potser en situacions tràgiques té el got casi ple, una situació com pot ser perdre un animal de companyia pot fer que el got vessi i tenir sentiments molt forts, de pèrdua, tristor, ràbia etc., que no només són per l’animal de companyia sinó per tot lo viscut que potser no ha estat alliberat fent i passant tots els passos del dol terapèutic.

És aquí on les teràpies neurocientífiques permeten a la persona alliberar tot aquest dolor i buidar el got per a viure amb el got buit de nou. Així davant d’una nova pèrdua en el futur no tindrà el got ple, a punt de vessar, patint per la pèrdua actual i les passades. Només haurà de passar el dol actual. I aquesta metàfora del got serveix per tot tipus d’emocions negatives, com quan ens enfadem, la gota que fa vesar només és una però el got sencer venia de lluny, de totes les situacions passades no processades.

Espero que d’una forma o altra visqueu amb un equipatge lleuger per gaudir de la vida i un got ben buit per a poder-lo omplir d’allò que us faci feliços.

Per a qualsevol dubte o aclariment em trobareu al mail terapia.albabd@gmail.com. Moltes gràcies.