Recerca - Entitats - De cinema - Ajuntament | Revista 99

Sis dones de cine

Elena Jordi

1. Elena Jordi
Va néixer a Cercs (Berguedà), l'any 1882 i va morir a Barcelona, l'any 1945.

Elena Jordi, és el nom artístic de la Montserrat Casals i Baqué. De petita arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle.
Potser per això, ben aviat, es va introduir al món del teatre, sobresortint com a actriu al teatre Paral·lel. Dona emprenedora s’inicià com a empresària amb la formació de la seva pròpia companyia i paral·lelament s’introduí al cinema, primer com a actriu. L'any 1918 es va convertir en la primera dona que va produir, dirigir i protagonitzar una pel·lícula a l’Estat. Ho va fer amb el film de cinema mut Thais.
No hi ha massa informació de la seva faceta de directora de cinema, ni dietaris o cartes seves i això incrementa potser, encara més el mite, però de tot allò que s’ha recopilat es desprèn que va ser una dona molt intel·ligent, capaç de moure’s en un món atribuït fins al moment als homes.

2. Isabel Coixet
Va néixer a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès), l'any 1960.

Comença a fer pel·lícules quan van regalar-li una càmera de 8 mm per la Primera Comunió. És directora de cinema, guionista, publicista i una de les figures més prominents, també polèmica, de la direcció en el cinema d’autor espanyol contemporani.
Una de les característiques de les seves pel·lícules és la de donar veu a les dones, a través de la creació de personatges femenins singulars i inoblidables. Recordem alguns dels seus llargmetratges: Cosas que nunca te dije (1996), Mi vida sin mí (2003), La vida secreta de las palabras (2005), Nadie quiere la noche (2015), La librería (2017) o Un amor (2022).
Ha guanyat sis premis Goya i també ha recollit premis a Berlín, Venècia, Toronto i Màlaga, entre altres festivals nacionals i internacionals. I és cofundadora de l’Associación de Mujeres Cineastas (CIMA), que fomenta la presència igualitària de les dones cineastes i professionals del sector audiovisual contribuint a una representació plural i diversa.

3. Icíar Bollaín
Nasqué a Madrid, l'any 1967.

La seva trajectòria en el món del cinema va començar quan, amb 16 anys, és escollida per Víctor Erice, considerat un dels grans directors del cinema espanyol, per protagonitzar “El Sur”.
La seva formació es va decantar per les Belles Arts. És una apassionada de la pintura impressionista i pinta retrats. Però mai va deixar la interpretació, participant en pel·lícules al costat de directors de gran renom: Manuel Gutiérrez Aragón, Ken Loach, José Luís Cuerda, José Luís Borau...
És l'any 1995, quan inicia l’aventura del seu primer llargmetratge com a directora i des de llavors ha dirigit pel·lícules d’èxit com: Flores de otro mundo (1999), Te doy mis ojos (2003), También la lluvia (2010), Maixabel (2021) o Soy Nevenka (2024), per les quals ha rebut múltiples premis.

4. Carla Simón
Neix a Barcelona, l'any 1986.

Creix en un poble petit de Lleida amb la família de la seva tieta perquè els seus pares van morir amb pocs anys de diferència quan era petita, víctimes, tal com diu ella, “de la divina irresponsabilitat dels 80” (eren drogoaddictes i van morir de sida). Va estudiar Comunicació Audiovisual a Barcelona i posteriorment a la Universitat de Califòrnia, on va fer ja alguns curtmetratges.

L’any 2011 va rebre una beca de La Caixa per a estudiar un màster a la London Film School, on va dirigir diversos curtmetratges, però el seu debut a la gran pantalla va ser amb Estiu 1993 (2017), un film que ha obtingut més de 30 premis arreu del món. Alcarràs (2022) és el seu segon llargmetratge, amb el que va rebre l’Os d’Or a la Berlinale i es va convertir en la primera dona espanyola en aconseguir l’estatueta daurada a Berlín.

En aquest moment està rodant el tercer llargmetratge, Romería, amb el que tancarà la trilogia sobre la seva família.

5. Pilar Palomero
Neix a Zaragoza, l'any 1980.

De joveneta passava els estius a Horta de Sant Joan, a casa dels avis. Va graduar-se en Filologia Hispànica i posteriorment en Cinematografia a la Escuela de Cine de Madrid.
Va iniciar la seva activitat professional dirigint curtmetratges i combinant els seus projectes cinematogràfics treballant com a guionista de televisió, però la seva carrera fa un gir quan l'any 2013 és una de les 16 cineastes seleccionades per participar en un projecte col·laboratiu a Sarajevo, on té l’oportunitat de treballar i aprendre d’alguns dels crítics i directors més importants de la indústria cinematogràfica contemporània.
El 2020, estrena el primer llargmetratge, Las niñas, amb el que acumula premis i reconeixements, incloent-hi 4 Premis Goya. El 2022, dirigeix La Maternal que s’estrena al Festival de Cine de San Sebastián i és nominada en diferents categories als premis Gaudí i Goya. En poc temps de diferència presenta el seu tercer llargmetratge, Los destellos (2024), una pel·lícula multipremiada que la consolida com a una de les grans directores del moment.

6. Alba Sotorra Neix a Reus (Baix Camp), l'any 1980.

Es va llicenciar en Comunicació audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid (2004) i té un Màster Europeu en Estudis Culturals per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2007). És una directora i productora de cinema documental. Ha treballat, filmat i viscut arreu del món, passant llargues temporades a l'Orient Mitjà, especialment a Síria, Turquia, Iran i Qatar.
Les seves pel·lícules tracten temes contemporanis controvertits, relacionats amb conflictes polítics, socials i humans de l'actualitat, que involucren visions contraposades del món. Són històries humanes que reflexionen, des d'una perspectiva de gènere, sobre temes com la llibertat, la igualtat i la identitat.
Els seus projectes més rellevants són els llargmetratges documentals Miradas desveladas (2008), Qatar la carrera (2011), Game Over (2015), que va rebre un premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, Comandant Arian (2018), nominada als Premis Gaudí i Francesca i l'Amor (2022).
L'any 2016 va ser guardonada pel Col·legi de Directors de Catalunya, amb el premi a millor directora novella.

Un agraïment a la Montse Argerich, gran coneixedora d'aquest art, que ha fet una cerca acurada de les dones de cine que acabem d'anomenar.