Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Lingüística | Revista 27

Sebastià Mariner i Bigorra: "En la perennitat del temps que passa"

Quan lo Pep Damo em va dir de fer un escrit relacionat amb el Sebastià Mariner, vaig pensar que jo no era -ni de bon tros- el més indicat: ja me´n guardaria ben bé prou… Però tampoc no m´hi podia pas negar (no sols pel bon amic Pep Montses sinó també pel nostre Sebastià Sivina, lo Sivines, la catalanitat vilaplanenca del qual es perd al registre parroquial en la perennitat del temps que passa…). Ara, com conciliar una cosa i altra? Un servidor, que tot s´ho ha de ben menester, poc podria dir si no baixava al pla de terra del ara ja moripent català vilaplanenc.

Una possibilitat era tractar l´evolució d´aquells metronímics masculins en -es tan ben analitzats pel Sebastià Mariner, aprofitant els encara productius Pep Adeles, Jaume Nites i tants d´altres, tot passant cap a aquell Pep Montses, darreres romanalles del fenomen (ara fruit ja no pas de la mare sinó de la seva germana gran, oposant-lo al Pep Magdes, d´idèntica degeneració nominal); però tot allò, si no anava errat -que també podria ben bé ser- s´estroncava aviat amb lo Meliton Lines (potser el darrer?; a son germà gran, li dèiem lo Francisco Lines), oposat al Meliton Valle.
[Entre la multitud de virtuts del Sebastià Mariner, a mi sempre m´havia deixat ben meravellat la facilitat que tenia de passar del pla de la parla més particular a la més alta capcima del sistema; fixeu-vos com, dels renoms acabats en -es, n´havia arribat a fer gramàtica, i de la de bo de bo!]
No hi havia res a fer amb tan poc temps i, sobretot, amb tan pocs coneixements…

O potser sí… I si el protagonista fos un article ben representatiu del mateix Sebastià Mariner, vols-t´hi jugar que no hi sortiríem tots guanyant? És clar que sí! Doncs, au, aquí en teniu un de dedicat al seu amic poeta, també vilaplanenc il•lustre, Oleguer Huguet. Hi trobareu el Sebastià Sivina més genuí: literat, lingüista, dialectòleg, etimòleg, llatinista, filòsof, teòleg…

Recordo, ara, la conversa, amb lo Pere de Madrid, sobre els escrits de son pare de temàtica més aviat local, escampats per revistes i butlletins d´arreu, però sempre tan "universals" i "actuals". Deixeu-me dir, ja per acabar, que, pels parlaments del Pere i el Joan, tot Vilaplana va poder ben comprovar molt gratament com los testos -i els textos llurs- s´assemblen a les olles…

"En la perennitat del temps que passa"

Del llibre anterior de l´amic Huguet, "Amb l´arrel enlaire", en vaig malgirbar quatre coses "des de la terra de l´arrel", aprofitant la circumstància -per a mi, tan honorífica- del paisanatge amb l´autor.

De l´actual -recull, tot just, dels poemes que han servit per a universalitzar per sempre el seu nom a les nostres lletres, fent-lo Mestre en Gai saber: "Tres oliveres per a Zaqueu", "Figures amb arbre" i "Un home d´Iscariot- en voldria jo també dir quelcom que ultrapassés la coincidència d´origen; això sí, sense cap altre títol personal que el que a ell mateix li serveix de tema: el vers clàssic -protagòric i menàndric tot alhora- del "Cant espiritual": "Home sóc i és humana ma mesura".

I no que no hi hagi fidelitat interior i àdhuc externa de l´Huguet a la nostra Vilaplana de sempre. Esmolant el tall de la paradoxa -que llueix a tothora chestertonianament desembeinada, com en té costum, en la imatge i en el sentiment-, ara fila encara més prim: "deixa enrera el gust vegetal" -en diu Mn. Pere Ribot en encetar-ne el "Pòrtic"-; però per a acabar proclamant que el girar de "tot entorn del misteri de Déu i de l´home" és "a través de la paraula vegetal". Fidelitat interior, doncs, en tantes coses: la Puel•la de la Resurrecció és aquella Mare de Déu de Pasqua, que "torna al Temple tota pulcra", dels poemes inicials, casolans. La visió de la catedral -tarragonina, és clar-, recordada per tota la quitxalla del poble, sobretot, per "l´enterro de la rata" del celebèrrim capitell romànic del claustre: "Els àbacs oferien fruits exòtics / i les rates cantaven lletanies. / Era la processó pueril del claustre". Però, potser més que no pas ennlloc en el fet que, justament enguany, quan el Patró havia de veure´s befat amb la més nefanda sutzura, a nivell universal, en Sebastiane, l´Oleguer s´havia donat manya a defensar-lo, constituint-lo en el "bo" de les dues "figures amb arbre": "patró d´un poble de pagesos / que guarda al Camp l´encuny de dues Romes".

Roma cristiana del Sant, Roma mare de la llengua: fidelitat, també, a la manifestació externa de l´ànima vilaplanenca: aquell arcaisme "a tret de petó" que una de les més velles del poble només es recorda ja que "ho deien els jaios"… I que em llegui, encara, puix que es tracta de figures amb arbre, preuar-ne entre tants altres venerables mots dialectals que el Mestre honora donant-los cabuda en sos poemes, aquest "morigós", que buscareu endebades àdhuc en el Moll de 1977. I, no obstant, és tan admirable morigós!: no l´equivalen ni moribund ni esmorteït; tanmateix un adjectiu empeltat d´un esqueix de vida, permet fins i tot de plagiar: "Sabéssiu vilaplanenc, / sabríeu què és "morigosa": / malaltia vegetal / que infon dolor pietosa".

"Morigós" no es pot dir sense una espurna, almenys, de compassió per al pàmpol, la soca o bé l´arrel que encara hauria de viure, que no esperàvem pas que li tocava ja de morir. Són les "lacrimae rerum" virgilianes, especificades per a la vida dels arbres. Terra d´avellaners, el plany per les rames morigoses hi és freqüent: quan la resta de la planta viu ufana, la branca morigosa dol més, per la seva dissonància, fruit, força vegades, d´una fecunditat excepcionalment generosa, també dissonant.

En altre lloc i ocasió he provat de fer sentir aquesta relació de l´home mediterrani amb els éssers vius que l´envolten: els animals més propers són bastant més efímers que ell: els de treball i de càrrega, els de vigilància i de cacera, els de carn i de cria. En canvi, quants arbres típics de la Mediterrània -roures i alzines, oliveres i pins- sobreviuen generacions i generacions al llarg de centúries…! Veure´ls morts d´un cop, encara!, fa l´efecte d´un accident. Però anar-los veient morigosos, saber que es moriran aviat…

Sembla una visió que esguerri en ells la imatge de "la perennitat del temps que passa", tal com en una genial concreció ha formulat el poeta en un vers que goso prendre com la vivència més íntima que l´ha elevat de la natura a la teologia. És Mn. Pere Ribot -no jo, que no hi entenc…- qui ha palesat la força ascensional dels poemes cap al pla teològic, ja no sols -però encara també, sempre- bíblic, sinó essencial.

I és bíblica ("què són per a Ell els anys i els dies dels homes? com un buf de vent") i essencial ("Déu no té memòria, perquè tot ho té present") aquesta perspectiva divina a la qual ha aspirat el poeta, en la qual procura atalaiar la història i la prehistòria "en la perennitat del temps que passa". Sí, ell resta essent humil humilment home ("Home sóc…": altre cop, el lema), i prou és cert que el temps passa. Però hi ha una manera d´enlairar-se a Déu: la perennitat del passar del temps és el que més apropa a l´eternitat divina. Ja no és d´aquest pas del temps ("fugit irreparabile tempus"), la irreversibilitat virgiliana o bé ovidiana allò que interessa: el que en contempla l´Huguet darrer és, més que res, la perennitat; així, etimològicament, al llarg dels anys, el temps passa sempre.


Què hi fa, llavors, que les coses, per als homes se succeeixin? Si per a Déu són totes presents! I aquesta és la característica comuna de totes tres sèries de poemes. La Història feta ja no línia, sinó punt, únic, immens, que ho conté tot, tot alhora: els esdeveniments de la vida de David, els de l´època de l´edicte de preus de taxa de Dioclecià, els de les temporades inflacionistes dels petrodòlars, els de les tongades post-conciliars de rebel•lió dels fills contra llurs pares. La Història, ciceronianament mestra de la vida no pas perquè es repeteixi, sinó perquè tot, tot és ací i està junt i viu amb nosaltres; és cert, per la Comunió dels Sants, que les llàgrimes de David poden ésser ara aplicades a la conversió dels nous Absaloms, com el fet que l´almoina de Zaqueu pot redimir els pobres i guarir els rics actuals, i com l´altre fet que les ambicions i la prepotència, la cobdícia -i el suborn que n´es fruit- perduren en la injustícia d´avui tal com quan "un home d´Iscariot" pecà traint i lliurant una Sang justa!

Però no és només en aquesta imbricació simple 'abans-ara' que el Mestre divinitza la contemplació del rodolar del temps. Al costat i dins i entortolligant-se amb aquesta transposició a l´engròs, n´hi ha contínuament d´altres a la menuda, tant si conta la Prehistòria com si conta l´Evangeli. Per això el tempo narratiu hi és rabent, seqüència en prestissimo d´un encreuament d´escenes cinematogràfiques; els fets -èpica- no ofeguen mai el sentiment -lírica-; ben al revés, són matèria que s´hi sublima en energia. L´Huguet líric de sempre; però més Huguet, més gran. El que ja a la mai prou lloada "Tots Sants" havia fet l´homenada d´escriure de la fi dels temps aquell inefable "vessés l´aigua infinita que ja ha estat", ara, metafísicament adult, ha fet teodicèicament tema continu de l´arreplec del temps en una coneixença omnipresent i seguida, que contempla en son Absolut la lluita contínua del mal -àdhuc en forma de lletjor, sobretot, a III- i del bé, segur de Sa victòria.

Perquè, certament, tot i l´aferrissament del combat i les nafres i les morts i les runes, Oleguer Huguet continua també franciscanament optimista. Aquesta vegada n´incorpora un dels motius, de segur, més íntims. Front a Absalom, rebel a son pare, l´Huguet fill il•lustra el llibre amb la més estricta i suggeridora fidelitat. Al tema, a l´ambient; fins i tot, a la manera. També ell grava la lletjor i en fa art; també ultrapassa la realitat i, en una ossamenta de monstre antediluvià, plasma la carcassa de l´Arca. Encara més: transposa a la pràctica la sensibilitat paterna per l´abstracció, la paradoxa i la paraula.

Cal reconèixer que era l´ocasió més difícil per a l´optimista, aquesta que ha escollit per a cloure el llibre amb "la glòria perenne / del Crist ressuscitat al tercer dia", Fill de la Mare "que ens ha mostrat els ulls de l´alegria", meravellosament sorgits de "la claror refulgent de les espases". Al•leluia pasqualment haendelià que esdevé la gran Fi de festa de l´assumpte més tràgic. Tal com, no fa pas gaire, el misteri de Judas temptà Camón Aznar, qui en féu una tragèdia, també ací "un home d´Iscariot" és el personatge més tràgicament tractat de tots els que Oleguer Huguet ha tret del Llibre. I d´una manera -independent, no cal dir-ho- tota semblant també. Un autonomista, corprès pel Rabí, ben segur que el Messias: "Ell és un home crèdul. El que passa / és que la fe el contorba i l´afeixuga". Ben cert, doncs, que el Deslliurador, el Rei. No corria que era descendent de David? Si fins i tot ho deien els mals esperits, quan els foragitaven dels endimoniats… (Però, fe sense pau, sense ales per enlairar-se per damunt de les aspiracions temporals: "A mig camí del pou de les preguntes / hi ha el silenci que diu: l´un regne i l´altre / difereixen talment que es contraposen?'").

I la frustració. La covardia. L´ambició. El fingiment. El pacte. La traïció. El remordiment. La desesperació. El suïcidi.

Atemporals, també. Un Judas en cada traïció entronitzada; un sanedrí en cada conxorxa feta Llei.

Sebastià Mariner i Bigorra ("Reus" - 19/VIII/78 - Núm.: 1.375 - Pàg. 6)


























Lo Tià




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...