Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 9

Sebastià Besora Cabré, president de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana

Vigilats per unes esplèndides vistes dels cingles, el Sebastià ens ha rebut al menjador de casa seva.
Després d’una serena xerrada equipada amb contundents càrregues de profunditat, hem pogut anar deduint una anàlisi de la realitat de la circumstància més propera que envolta l’incert món de l’avellana.
El futur no es dibuixa pas gens clar, potser per això la paraula “esperança” ha anat planant en tota la conversa, com a moderador d’un desequilibrat diàleg entre el passat recent i el futur proper d’aquest fruit sec.


Quin és el primer record que té d’anar al tros a plegar avellanes?

Recordo anar tota la família, tots junts amb el carro i el matxo, a plegar avellanes, i passar el càntir. També m’agradava molt traginar amb l’animal.
Ha canviat molt la manera de fer feines, pensem que del primer record que tinc es cavava tot amb aixada, i fins que no vaig tenir 12 o 13 anys no vam començar amb les primeres hacorettes i totes aquestes màquines. Ara és molt més fàcil de treballar.

I aviat arriben els millors anys per a les avellanes i la mecanització de l’explotació...

Sí, devien ser els anys 60-62, que jo començava a treballar. La producció va anar en augment fins els anys 80, a la cooperativa es van arribar a fer nou o deu mil sacs d’avellanes, quan ara se’n fan quatre mil, la meitat. Més tard, pels volts de l’any 70, es va començar a “ensufatar” l’herba, a escombrar, a bufar, etc

Durant aquells anys d’esplendor, va fer falta l’ajut dels plegadors. A casa vostra no devíeu ser una excepció, no?

A casa érem molta colla, però ens trobàvem que a l’hora de la collita havíem d’arreplegar bastanta cosa. Als primers anys, venia gent de la muntanya, de Prades, després ja va venir gent del Rossell, Tortosa, i més tard en van venir bastants d'Andalusia, fins i tot també van venir gitanos a plegar.

I arriba el moment en què les coses es compliquen...

La cosa es va començar a enredar cap a l’any 88 o 89, després d’allò de Txernobil (que havia fet pujar els preus) fins arribar a l’actualitat. Ara estem passant un moment dolent, però tot i que els preus són avall del tot, estem pendents dels ajuts, a veure què passarà, sense perdre l’esperança. La perspectiva no és massa clara, sembla que per part dels polítics no hi hagi massa voluntat d’arreglar-ho, tot i que de la mateixa manera que ara va malament, podem esperar que s’arregli una mica.

Amb tot aquest panorama, quin paper creu que hi juga la Cooperativa?

Per desgràcia, la Cooperativa d’un poble tampoc pot fer molt. Lluitar per una millora dels preus passa per una capacitat de producció elevada, i la comercialització és molt difícil. Amb tot, em penso que el fet de pertànyer a la Selva ens ha pogut ajudar una mica, però sempre ha estat just. És molt petit el marge amb el qual pot jugar una cooperativa d’un poble petit.

És, però, massa agosarat pensar que sense la Cooperativa això no hauria tirat endavant?

La Cooperativa ha fet que s’aguantés, però tampoc veig que hagi pogut fer gaire cosa per la senzilla raó que no té prou autonomia, depèn massa del comerç, la prova de tot això va ser la feinada que va tenir per sobreviure a la crisi de la Unió. I quan la gent se’n va adonar, molts ens van anar abandonant. Cada vegada sembla més clar que fer inversions és més complicat perquè no saps qui hi ha darrere.

No obstant tot això, hi ha hagut qui s’ha atrevit a fer inversions fortes a les explotacions...

Sí, és veritat, però moltes vegades no se’n treu el profit que se n’esperava perquè, tot i l’esforç, amb uns preus baixos (per anar tirant) les inversions ho compliquen tot, és difícil!

Amb aquest ordre de coses i com a president, quins creu que són els objectius de la cooperativa a curt termini?

Ara estem concentrats amb la premsa nova de l’oli. Pràcticament ja està fet. Després d’això, que ens portarà dos o tres anys, ja veurem què passarà.

La gent sembla que ho espera bastant, no?

Tothom prefereix l’oli del seu poble, encara que no tingui olivers, és una bona compra o fins i tot pot ser un apreciat regal als familiars.
Aquests darrers anys havíem notat que, amb l’oli actual, havien baixat força les vendes, per això vam pensar que si era oli del poble potser se’n vendria més, a més de contribuir a l’escassa indústria que hi ha. Si el poc que tenim ho anem perdent, no quedarà res!

I arriba la pregunta del milió: Quin futur li veu a l’avellana? Què creu que pot passar?

Jo diria que aquest és un moment molt difícil: els preus no han variat des de les caigudes de l’any 92, la gent s’ha fet gran i al darrere no segueix ningú..., però no hem de perdre l’esperança i mirar si es pot arreglar alguna cosa. Però si no hi ha voluntat política perquè això s’arregli, és difícil.

Però no li sembla que el problema que té el pagès de l’avellana és que es preocupa molt de la collita però no tant (o gens) d’on fa cap o què se’n farà finalment?

El fet que moltes avellanes van a “resultes” pot haver estat la causa que la gent no visqui tant el dia a dia del preu del mercat. També pot ser degut al monocultiu. Potser per això no han sortit productors que comercialitzin ells mateixos el seu producte. A més, allí on tot són avellanes difícilment es podrà trobar a prop un mercat per vendre. Algú ho ha intentat i la prova és que actualment les tres o quatre empreses que s’hi dediquen a fons, treballen més amb l’avellana turca que amb la del país...

I els turcs en tenen la culpa?

És clar que no! Però la producció estimada per enguany ja supera la demanda mundial, a banda de la producció nostra i la italiana. Tots aquests excedents provoquen una baixada de preus tremenda.

Com creu que es podria arreglar això?

Doncs l’única manera seria controlant o regulant aquests excedents. També valdria la pena tenir en compte l’alternativa que es presenta amb l’ametlla, que porta en aquest moment un preu més raonable.

El futur passa, doncs, per l’abandó del monocultiu?

Sí, però també cal canviar una estructura productiva que té una mà d’obra a la ratlla dels cinquanta anys, o més. I és prou cert que la diversificació pot ajudar a aguantar una miqueta més.

Quant a les mobilitzacions dels pagesos, creieu que les queixes arriben d’aguna manera on han d’arribar?

Alguna cosa arriba. El que passa és que estan dient que sí, quan sembla que en el fons ens estan fent passar amb raons perquè la cosa s’acabi. Potser fa falta donar un cop de coll, ja que si tot i queixar-nos no ens fan cas, ni naltros no diem res...
Tot plegat és una lluita diària contra el preu, el temps, les polítiques...
Els problemes s’acumulen.


La redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí