Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 38

Sebastià Anguera Mestre, 65 anys, forner, fontaner, caçador i apicultor

“Una de les coses que més sento de tot això és que es van perdent les olors de Vilaplana”.

Cal Fulantí és càlida en molts sentits: en l’escalfor de la darrera fornada que encara es nota a tota la casa i que endolceix les tardanes primeres fredors d’aquest any i en la vehement inquietud que denoten les paraules del Sebastià, a la recerca d’un fogós agraïment a tot allò que el treball li ha proporcionat al cap dels anys.
Nosaltres li agraïm molt, també, que ens rebi per fer la darrera tertúlia: la del comiat.
Ens ha confessat que potser se li escaparà alguna llagrimeta quan arribi el dia, però com que no sabem si podrà fer pa, ens acontentem amb el caliu de la seva companyia i el record de l’olor de la que serà la darrera fornada.




Quin és el primer record que teniu de fer de forner?
Recordo quan encara era tan petit, que no arribava a la pastadora, que m’hi volia enfilar i no hi arribava. De fet, puc dir que literalment he mamat farina, ja que la meva mare, quan pujava a donar-me el pit, anava tota plena de farina.
La primera fornada que vaig fer va ser un vint-i-sis de desembre, aleshores tenia quinze anys. Resulta que el pare es va fer una torta de peu el dia abans anant a caçar i a l’endemà al matí, en aixecar-se no es tenia... “Noi, avui hauràs de fer el pa tu”.
Són molts records i hi ha algunes coses que no te les pots esborrar mai del cap: vaig seguir ajudant el pare fins a l’últim moment, fins i tot vaig haver de treure pa el dia que es va morir...
Recordo que la primera coca que vaig enfornar, -jo era molt jovenet!-, amb el tràngol vaig cremar la pala!. I la primera que vaig fer quan vaig agafar el negoci va ser per a la tia Pilar (la mare de la Raquel); de fet, ja la vaig avisar “Tieta, no sé com sortirà...”.

I heu seguit fins ara...
Tota la vida he fet el mateix. M’aixeco a dos quarts de cinc. La pastadora (que la va comprar de segona mà el meu pare) l’he engegada molts milers de vegades i mai m’ha fallat; seria molt bo que em fallés ara que estic a punt de parar-la definitivament!.

Com han anat canviant les coses? Us heu resistit a modernitzar el negoci?
Des que vaig començar, el consum de pa ha baixat espectacularment. A més, ara, la gent passa per la gasolinera i pot comprar pa quan vol... El cert és que industrialment es fa molt més pa, però una altra cosa és “estimar el pa”!; jo mateix, si fes tres vegades més de pa, no em sortiria igual com el trec ara, que es cuida més... Si fes tres-centes barres, de segur que no serien més bones!.
Recordo que fa anys, quan encara hi havia plegadors i es treballava més, em va venir el Santiago demanant-me cinquanta quilos de pa. “Que surti com vulgui”, em va dir. I, ai mare!, que sí que va sortir com va voler!.
Durant molts anys el forn s’encenia amb feixos de llenya. Se n’encenien cinc: al començament, es posaven al mig; quan estaven mig cremats, es movien cap al darrere; i, finalment, la brasa, es posava al davant fins que es treia del forn i es posava en una carbonera. Recordo que algunes dones en venien a buscar per fer-les servir per a cuinar o per als brasers... Ara ha canviat tot una miqueta: no hi ha brasers ni fem servir feixos, sinó crifolla, que comprem al Jaume Ritu.

Ens podeu dir quin és el secret d’un bon pa?
El fet és que com que jo ja ho tinc tant per la mà, que no tinc pas cap secret. Però hi ha una cosa que no deixa de ser curiosa: si tingués sempre la mateixa farina, faria sempre el mateix pa. Amb el temps he après que amb la farina i el blat s’ha de tenir en compte la higrometria (és a dir, la quantitat d’humitat que hi ha en l’ambient). Aquest fet fa que hi hagi dies que et surti una qualitat de pa diferent d’altres. Jo mateix, noto quan ha de canviar el temps (el fred, la calor o la humitat) només posant les mans al sac de la farina. També vaig aprendre que per saber si la farina és bona només cal agafar-la amb les mans i apretar-la; aleshores, si quan la deixes manté la forma i no s’escampa, és que és bona.

De ben segur que amb tants anys de tracte amb la gent també ens podeu explicar alguna anècdota...
Home, i tant!. Mira, abans les dones venien a fer coques, ho feien com una litúrgia. La Serafina, per exemple, sempre em deia: “Posa’m la coca al forn la primera, fill, que és més bona!” i n’estava convençuda!. O la Tuies de cal Punissó, (que en feia moltes), un dia em va dir: “M’has de fer una coca amb avellanes” i es va presentar amb un cistell d’avellanes amb closca!. Representava que s’havien de coure al mateix temps la coca i les avellanes (amb closca). Al final les avellanes van quedar crues! (la coca es cou en vint-i-cinc minuts i les avellanes en almenys una hora...)

I de la clientela, què ens en podeu dir?
El que em sabrà més greu perdre seran les vivències!. Me’n recordo que, com que la màquina no havia de parar mai, vam haver de comprar un motor de quatre temps per si no hi havia la llum. O que la gent, quan marxava la llum, ens preguntava quan tornaria (ja que n’érem part interessada, pel negoci). O quan es mor algú al poble, el telèfon no para! Molta gent també ens ha dit que enyoraran molt la tertúlia que s’improvisa a la botiga...
Quan s’hi va posar la Josefina (la meva dona), li vaig dir que si algun client la tractava malament havia de pensar abans que podia ser que aquella persona tingués algun problema a casa... Moltes vegades has de fer de moderador i conviure amb els problemes de molta gent. Recordo, per exemple, les pors del Jaume Macià quan s’havia d’operar...
Tot plegat ho enyoraré molt!. El tracte sempre ha estat molt directe.
Alguna llagrimeta de segur que em caurà!. Tot i que seguiré anant-hi, no sé encara què hi faré, a baix!.

Heu fet altres feines, a més de forner?
A veure, vaig estar a tres dies de no seguir el negoci...!. Va passar que el Pere Bonet em va oferir de fer de lampista al Càmping Sangulí amb unes condicions molt bones. Però abans de prendre la decisió, l’Alfredo de ca l’Olla es va presentar a casa dient-me que plegava (aleshores, fèiem pa una setmana cadascú i ben just sí hi teníem la vida...). El pare em va dir: “Noi, repensa-t’ho”, i això em va fer quedar. Ara d’això ja fa trenta-tres anys!;
l’Alfredo sempre ha estat un bon amic, potser fins i tot massa!. Un dia, fa poc, va pujar per veure’s en l’ambient i li vaig haver de dir: “Afanya’t, noi, que això s’acaba!".
També he fet d’apicultor i sóc caçador, són els altres dos “oficis” que tinc.

I de totes aquestes feines, amb quina us quedaríeu?
Definitivament, la d’apicultor. La mel se’t posa a la sang. Us he d’explicar un secret: jo mai he somiat amb soldadures ni amb pans, però amb abelles moltes vegades!. És una cosa que la tens al cap!. De fet, al començament de tenir les abelles li vaig dir a la dona que, si m’ajudava a crestar, ens compraríem els anells de casats, i així va ser!. Sempre he tingut molta ajuda de tota la família (en canvi, el pare només va venir una vegada i em va dir que “Mai més!”).

I, ja per acabar, què sentiu quan veieu la jubilació tan a tocar?
Una mica de tristesa, però no pas pel fet de jubilar-me, sinó més aviat una melangia molt dolça per tot el que m’ha donat el negoci en experiències i relacions personals... han estat molts anys!. A més, em sap una mica de greu que no segueixi el negoci una altra persona i que el poble es quedi sense forner.
Però, sobretot, una de les coses que més sento de tot plegat és que es vagin perdent les olors de Vilaplana: de quan el Rosendo ferrava els animals, de quan el Pepet Bidó gran serrava la fusta, de la premsa d’oli o del forn de pa.
Finalment permeteu-me una petita cosa, doncs no voldria acabar sense esmentar tots els forners i forneres que he conegut a la meva vida, sobretot ara que ja no en quedarà cap en actiu: el Ceferino i la Matilde, l'Alfredo i la Maria del Carme, el Sisquet i la Dolores, el Pere i la Salomé i, finalment la meva dona i i jo mateix. De tots ells en guardo un record molt maco i voldria dedicar-los aquest petit homenatge. A tots: moltes gràcies, de tot cor!






La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...