Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 25

Salvador Juanpere Huguet, escultor

Coincidint amb el número 25 del butlletí, Lo Pedrís inaugura una nova secció. Una secció d’entrevistes que l’equip de redacció va decidir anomenar “Vilaplanencs exteriors”. Perquè, aquí, qui seran els protagonistes seran els vilaplanencs de cor, i d’origen, que viuen més enllà dels turons que envolten Vilaplana. Uns seran coneguts, d’altres a lo millor només en sabrem el nom. Amb les seves respostes potser construirem, una mica més, la nostra història.

Per estrenar aquest nou espai hem convidat un personatge molt vilaplanenc.


“M’agrada dir que ser escultor és la meva manera de ser pagès. Potser és una llicència poètica. O que n’he fet el meu paradís perdut d’això, dels cinc primers anys de la meva vida viscuts a Vilaplana, descobrint el món sota d’una gran nesprera”


La primera pregunta és quasi obligada: Com va ser que vas fixar la teva residència a Sant Cugat del Vallès ?
Desprès d’haver viscut a Sarrià, a Barcelona, i tenir un estudi al barri del Raval, vam decidir fer el salt darrere Collserola. A una casa on hi puc treballar, en un entorn tranquil i sense allunyar-me de la ciutat.

No hi ha gaire gent que es dediqui a l’escultura. Com va ser que vas triar aquesta professió ?
No és exactament això... triar... A mi ja de ben petit diu la mare que m’agradava dibuixar. És una cosa que fins i tot m’estranya a mi. A la família, per raons òbvies, ni d’una banda ni de l’altra, ningú s’havia dedicat a res artístic. He tingut sort de néixer en aquesta època, sinó, quin remei: cap al tros!

De fet, l’afecció al dibuix em va fer fer l’itinerari habitual: Classes de dibuix al Centre de Lectura quan ja vivíem a Reus, al carrer del Carme; més tard un esporàdic pas per l’Escola d’Art de Tarragona i finalment Belles Arts, a Barcelona. Jo volia ser pintor, era l’objectiu natural a la meva dèria dibuxística, però en acabar la carrera i començar a enfrontar-te seriosament amb el taller i la vocació, surten les autèntiques arrels. I aquí mateix a Vilaplana, els estius, a les golfes de casa, vaig anar afegint a les pintures materials que em sortien al pas, com terra, “pets de llop”, clofolles d’avellana, pinassa, alguna ploma de gallina... un ratolí dissecat. Allò va anar prenent cos i insistència i l’any 83 en una exposició en què vaig participar al Saló del Tinell de Barcelona em van posar a la banda dels escultors: així va ser com vaig ser “triat per l’escultura”.

Tu, bàsicament, fas escultura contemporània, però ets un artista que cultives vàries disciplines, no ?
Contemporània, sí; perquè si treballo ara, i visc ara, he de fer escultura per ara. Jo sempre he volgut fer la “meva” obra, vull dir que de forma molt subterrània m’hi veia capaç. La part de més dificultat no és aquesta, sinó poder aguantar les envestides de la vida, no decaure, tenir la fortalesa, la sort o l’ambició per rebuscar dins teu, sense masses traves.
Respecte de les disciplines, no. Crec que sóc artista “plàstic”; abans de tot dibuixant i escultor i que tinc certes vel·leïtats per escriure que no puc reprimir, res més.

Una biografia teva, a Internet, diu que vas començar a exposar, l’any 1991, a la Galeria Athenea de Barcelona. Què en recordes d’aquella exposició ?
No, molt abans! El maig d’enguany ha fet trenta anys que vaig fer la primera exposició: al Cafè del Centre de Lectura de Reus, una exposició de dibuixos... Era el maig del 76, un temps excitant que vaig viure a Reus. Si el Centre de Lectura no existís l’hauríem de tornar a inventar! Vaig vendre alguns dibuixos i l’any 78 l’Ajuntament de Reus em va donar una Beca per a artistes joves: allò em va permetre estar a Belles Arts. Alguns d’aquells dibuixos els havia fet encara sota la taula de l’oficina a la Reddis. El Sr. Paco Cailà va ser molt tolerant amb mi, va ser un gran home, d’origen vilaplanenc, que em va impulsar a fer el salt; ell també se n’adonava que jo, a la Reddis, no hi tenia futur.
La primera cosa “seriosa” que vaig fer, fora de casa, va ser el desembre del 1980 a l’Espai 10 de la Fundació Miró, aquella mena de llenços i formes que eren com “crostes arrencades directament del tros...”

I una de les teves últimes exposicions ha estat a la Sala Can Mario, de la Fundació Vila-Casas, a Palafrugell. Podríem dir que els que exposeu a les sales d’aquesta Fundació sou artistes quasi consagrats ?
El Sr. Vila Casas és un col·leccionista i mecenes, un industrial amb sensibilitat que estima l’art. Quan hi parlo tinc la impressió d’estar a prop de les grans sagues catalanes que van fer possible el noucentisme, el modernisme, Gaudí, etc... Tot i que Catalunya, per culpa de la dictadura, va veure tallada, dràsticament, aquesta tradició privada de suport a l’art i la cultura, que tant ens apropava a Europa; per sort en tornem a tenir alguns de ben notables, que ajuden nous artistes a mostrar-se, a treballar, a situar-se...

De totes les exposicions que has fet, de quina guardes més bon record ?
Et diria que aquesta última “Gli strumenti dell’arte...”, perquè la tinc més fresca, però també “Paradigma més-menys” del 1996 al Palau de la Virreina, una exposició contundent però estranya i enigmàtica fins i tot per a mi mateix.

Entre els varis premis que has rebut, l’any 2002, vas guanyar el Primer Premi de la Biennal de Tarragona, el XXXIè Premi d’Escultura Julio Antonio, que atorga la Diputació. Què va significar per a tu aquella distinció?
Ja m’hi havia presentat en alguna ocasió anys enrere. Havia quedat finalista o amb una simple menció d’honor. No era el moment. El 2002, sí. Si no decaus, les coses vénen quan han de venir. El Julio Antonio té bona dotació i un prestigi a les nostres comarques, però, per a mi, en té un d’afegit: el meu avi matern el Pep Mangol, de petit l’havia conegut. El pare del Julio Antonio havia estat mestre a Vilaplana i jugaven junts; el padrí Mangol deia que ell li treia l’argila de “la cacau”, una cova vora el riu, damunt dels rentadors, i que hi “feia unes figures que enamoraven...” Ja veus els tombs de la vida, qui li havia de dir al padrí Mangol que...

Sovint, a les teves exposicions les anomenes “instal·lacions”. Per què ?
Si, és una “especialitat” artística que s’usa quan no volem dir ni pintura, ni escultura, ni espai, sinó de tot una mica. Unes noves relacions de significats també. L’espai que ocupen les obres també és important i el concepte i les relacions establertes entre els objectes exposats i la presència de l’espectador... A mi m’agrada més fer servir el terme escultura, perquè jo tampoc soc tan multidisciplinar com els que usen fotografia, so, llum, vídeo... Però en el nostre món ja ens entenem quan parlem d’instal·lacions. Van més enllà de la simple exposició d’escultura...

Tot i que, vàries vegades, has exposat a les nostres comarques –per exemple, vas inaugurar la Sala Artloft de Reus-, les teves escultures també han viatjat per mig món. En quins països han estat les teves obres ?
No tant, no tant! He fet algunes coses en llocs que per diverses raons s’han presentat. Si que he pogut conèixer llocs i gent i situacions gràcies a aquesta feina i hi he pogut deixar algunes obres escampades.

L’any 2003 vas estar a Corea del Sud. Allà vas muntar una obra excepcional. Explica’ns en què va consistir.
Quan va sorgir l’oportunitat d’anar, amb d’altres escultors, a Corea del Sud vaig decidir que només m’hi afegiria si trobava una idea que trobés que valia la pena de fer. Vull dir una idea d’una obra que pogués tenir un sentit en aquest punt de la meva feina i la meva vida. I al cap de dies de donar-hi voltes i rebuscar en la idiosincràsia d’aquell remot país vaig tenir aquella idea i vaig pensar, doncs sí, la puc defensar, no està mal... Es tractava de senyalar una relació emocional amb aquell país i els nostres llocs. Per un costat indicant el lloc i l’any de naixement de l’arquitecte Gaudí que ells tant admiren i veneren; i d’altra banda un lloc de significat especial per a mi: el poble i la data de naixement dels meus pares. Malgrat la invasió brutal de la globalització, allò que realment és essencial a la vida de les persones són poques coses: els nostres mites, la gent que estimem, els nostres llocs particulars... L’escultura va quedar allà com una reflexió d’això.

Per les raons que has explicat, l’escultura de Corea és especial. Però, de totes les teves obres, quina consideres que és la més aconseguida ?
Si, en realitat ens agradaria que totes fossin especials i aconseguides. Jo no entenc aquesta feina com la recerca d’una “formula” per anar fent sempre el mateix. Per això ja estava bé a la Reddis (amb tot el respecte). M’interessa abordar cada obra, cada projecte des d’unes necessitats, unes motivacions, unes aspiracions sempre noves... i això comporta risc.

La més aconseguida és difícil de triar: totes i cap. Les que tinc més clares son les “fallades”, com les avellanes, aquelles de les quals ara dic: “com vaig poder fer aquella cosa...?”. Per sort algunes d’aquestes desafortunades les he pogut destruir perquè encara eren meves. De les que tenen propietari, en general n’estic satisfet: la gent sovint té sobre tu un criteri més selectiu que un mateix.
... Però el cas és que les obres desafortunades també són necessàries per donar pas a allò millor que vindrà després.

Tens escultures a espais públics de molts llocs, com ara les obres “Nucli”, a Reus; “Columna Rostrata”, a Terrassa i “Fita”, a Vilaplana. Com et vas inspirar per fer la “nostra” escultura ?
La de Vilaplana va ser un encàrrec de l’alcalde Aymamí i el seu equip. Algun amic m’ha fet notar que és l’obra més conceptual que he fet per al lloc més compromès. Segur. I la prova és que ja va generar malentesos acabada de plantar. No els va agradar, i no es va retirar d’un trist. La idea era d’erigir una obra molt senzilla però molt carregada d’intenció: Clavar una gran agulla al terra amb les coordenades espaials de Vilaplana en aquell punt: marcar un lloc en el món. Des de qualsevol lloc del planeta amb aquelles dades a la butxaca arribaríem al nostre poble.

Tot i que cada dia i ha més gent que es mira l’art contemporani amb més interès, encara n’hi ha molta que diu que, per entendre’l, s’ha de tenir a l’abast un manual d’instruccions. ¿Amb quin esperit aconsellaries que es contemplés una exposició d’art contemporani, per poder copsar allò que l’artista vol expressar ?
Entenc gran part del desconcert de molta gent davant l’art contemporani, i el puc compartir. Davant d’una cosa de la qual no som especialistes ens podem angoixar molt. Però l’art és de les poques coses a la vida que encara podem disfrutar lliurement, gratuïtament o a preu d’entrada de museu. I dels pocs llocs on encara queda un marge real de llibertat, de revolta, de dissensió. S’ha de perdre la por a preguntar allò que no s’entén, o el sentit del ridícul, o la vergonya davant de dir “no m’agrada” però també s’ha de fer l’esforç de comprensió, d’informació, d’estudi, d’apropament. L’art, com les altres disciplines del coneixement, té darrera una immensa història i tradició i moltes obres duen un pòsit acumulat de significats que són invisibles a primer cop d’ull. Crec que, davant l’art actual, és molt important practicar la curiositat, les ganes de saber. Tots els artistes fan el millor que saben fer. Si una diferència hi pot haver entre l’art “modern” i l’anterior, és que ara es reclama l’espectador com una part activa dins del significat de l’obra... se li demana una mirada de col·laboració, de complicitat. Això té un paral·lelisme molt estret amb la física moderna...

A més a més de dedicar-te a les teves escultures, ets professor a la Facultat de Belles Arts de Barcelona; pintes; fas poesia; escrius als diaris; col·labores sempre amb els estaments que t’ho demanen; també ho fas amb Lo Pedrís... D’on treus el temps, si sempre ets amunt i avall ?
De fet passo moltes hores a casa, al taller, treballant, imaginant, projectant, esbossant o rumiant... Com que aquesta feina, de tant en tant, agafa visibilitat i alguns cops els diaris en donen noticies, hi pot haver la idea que sempre estem entre gent, anant amunt i avall. Jo, per sort, encara no tinc el volum de demanda que em faci distanciar-me del procés de treball directe de les meves coses. Els dies, les setmanes, els mesos, els anys són llargs i tens tot el temps que cal per a fer allò que creus que valgui la pena de fer-se...

Quin paper hi ha jugat, ser de Vilaplana, en la teva dedicació a l’art, a l’escultura ?
Quan vaig néixer vam viure a Ca l’Aió i de primer record jo sempre havia vist el pare ”fent coses”, sobretot de paleta a “Cal Manco”. Aquell hort va ser el meu parc infantil; el pare i el tiet Mario hi havien aixecat aquell immens galliner amb les seves mans... amb una entrega quasi mítica. En fi, dec dur a la sang la identificació per la matèria, la terra, les pedres, ciment, fustes... ho he heretat d’un sentit de realitat que dóna ser de poble i de la voluntat de fer de la meva família, de la destresa dels “mancos”” i dels “mangols” i també d’una sensibilitat cultural i poètica a les dues cases.
Desprès, vaig tenir la sort de tenir una infància solitària, al mas de Reus; va ser dur però em va anar bé per a enfortir la mirada cap endins.

Quin rastre hi ha, en el teu treball, de les arrels vilaplanenques ?
M’agrada dir que ser escultor és la meva manera de ser pagès. Potser és una llicència poètica. O que n’he fet el meu paradís perdut d’això, dels cinc primers anys de la meva vida viscuts a Vilaplana, descobrint el món sota d’una gran nesprera, entre gallines i conills, vora la bassa i dins els crestalls de l’hort de Cal Manco, amb l’Hilari, mentre el pare i el tiet no paraven mai de feinejar... Però també la meva adolescència a Reus, una ciutat en la qual vaig descobrir la cultura i una empenta energètica impagable. Puc dir que tinc la sort de tenir un bon trípode per a mantenir-me dempeus a la vida: Vilaplana, Reus i Barcelona.

Com porta la teva família aquesta professió teva, tan complicada ?
Forma part indestriable de la meva, de la nostra vida.



I si no fos perquè, aquí, l’espai és qui mana, podria continuar preguntant, sense parar, al Salvador. I és que amb aquest artista sensible, amb aquest home afable, amb aquest vilaplanenc de cor, el diàleg és un plaer.








Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...