Recerca - Natura | Revista 69
Montgarri, per a qui no ho conegui, és actualment un bonic enclavament del Pirineu aranès format pel santuari i un refugi a la vora del Noguera Pallaresa. S'hi pot arribar en cotxe, mentre la pista de terra que comença a l'aparcament de l'estació d'esquí de Beret es conservi en bon estat.
Sortirem de Montgarri (1.660 m) seguint les marques del GR transfonterer (que enllaça el GR 211 i el GR 10) fins arribar al barranc deth Milh. En aquest punt abandonarem el traçat del GR i enfilarem en direcció nord resseguint aquest mateix barranc per la seva riba esquerra; si hem matinat prou farem bona part de la pujada a l'ombra del serrat de Girèta. Cal anar mentalitzats que la muntanya que veiem a l'esquerra no és el tuc de Barlonguéra i que el coll herbós que hi ha al capdamunt de la vall no és ni molt menys el coll de Barlonguéra: darrera ens espera la sorpresa.
Després d'haver creuat en alguna ocasió el barranc que anàvem seguint de pujada, arribarem al collet herbós des d'on tindrem una vista impressionant cap, ara sí, la mola rocosa que és la cara est del tuc de Barlonguéra i la no gaire agradable imatge d'una tartera per on ens haurem d'enfilar per arribar al coll de Barlonguéra. La tartera visualment no enganya i és tan penosa de fer com sembla.
Tot i això, després dels típics dos-passos-amunt-un-avall que es practiquen sense voler en aquesta mena de terrenys s'arriba al coll. Des d'aquí només cal girar cap a l'esquerra per seguir el sender prou definit que porta fins al vèrtex geodèsic i cim del Barlonguéra. La pujada, que es fa per la cara nord, comparat amb la tartera és bufar i fer ampolles.
Des del cim hi ha molt bones vistes. Encarats cap al sud, veurem tot l'estol de cims aranesos de la zona d'Aigüestortes, acompanyats, més enllà per l'Aneto i el Posets. Mentre, per l'oest destaca el Maubérme i pel nord-est la pala immensa del Mont Valier, l'anomenat senyor de Coserans.
Davallem del cim i arribem al coll de Barlonguéra altra vegada. Ara ens dirigirem cap al port de Girèta tot resseguint la cresta (en cas que faci vent, també es pot resseguir més avall, per l'herba, de vegades pel vessant nord, d'altres pel sud).
Arribarem al port de Girèta (2.440 m), on tornarem a trobar les marques vermelles i blanques del GR transfronterer que hem abandonat a començaments de l'excursió. Les seguirem per fer el camí de tornada, salvant el fort desnivell de baixada per la vall de l'arriu Fred. Aquí, pujarem una mica per anar a travessar el serrat dera Girèta i, després de la corresponent baixada, fer cap a la vall de l'arriu deth Porquèr. Ara ja només ens queda tornar fins a Montgarri pel mateix sender, més aviat planer, per on hem passat en començar aquesta excursió.
Comentaris recents
16/02/2026Passatemps, Portada
04/02/2026Opinió, Portada
04/02/2026Recerca, Cuina, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Recerca, Natura, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Tradicions, Portada
04/02/2026Què passa, Música, Portada
04/02/2026Opinió, Articles, Portada
04/02/2026Què passa, Activitats, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada
04/02/2026La nostra gent, Records, Portada
04/02/2026Entitats, Jubilats, Portada, Ajuntament
03/02/2026Literatura, Poemes, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026Història, Història local, Portada
03/02/2026La nostra gent, Records, Portada
03/02/2026Recerca, De cinema, Portada
03/02/2026Què passa, Teatre, Portada
03/02/2026La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada
03/02/2026La nostra gent, Efemèrides, Portada
03/02/2026Què passa, Esports, Portada
03/02/2026Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
21/12/2025Passatemps
20/12/2025Recerca, Cuina
20/12/2025Què passa, Activitats
20/12/2025Què passa, Activitats