Geografia | Revista 4216/11/2010

Rutes per a caminar: la Talaia del Montmell

És veritat que aquest excursió ja queda una mica lluny del nostre entorn (és el punt més alt de la comarca del Baix Penedès), però aquest petit cim és present en l'horitzó de la majoria de les nostres muntanyes, és l'últim que es veu, al fons, quan ens encarem cap a l'est (si exceptuem que de tant en tant s'albiren les puntes de la muntanya de Montserrat), és per això que us la proposo.

Sortirem caminant des del poble de la Juncosa de Montmell (430 m), precisament des de davant de l'església de Sant Miquel, que queda una mica separada del poble. Comprovarem durant el camí, que totes les esglésies són de Sant Miquel. De fet, aquesta des d'on sortim n'és una i mitja: hi ha la que està acabada (del s. XIX) i les arcades d'una de nova que es va començar el 1904.

Deia, doncs, que sortim de davant de l'església. Encarats a la porta d'entrada a la plaça, a mà esquerra surt un sender poc definit que travessa i voreja una sèrie de camps, alguns plantats de vinya. Aquest camí, sovint perdedor, fa cap a la pista que porta a l'àrea recreativa del Montmell. En tot cas, el nostre objectiu (esglésies, castell i cim) són ben visibles i, per tant, ens ajudaran a orientar-nos.
Un cop a la pista, la seguim cap a la dreta. De tant en tant veurem senderons que fan drecera pel mig del bosc per fer cap a la pista altra vegada. Cal anar pujant.

Veurem una bassa contra incendis. Hi arribem. Des d'aquí surt un senderó que s'enfila fins a una font (podria ser que no ragés).
D'esquena a la font, surt un senderó a mà esquerra que ens porta, passant a la vora de les restes de l'antic nucli de Montmell, fins a l'Església nova de Sant Miquel; no ens despistem, perquè en realitat és més antiga que la del poble: va ser consagrada al segle XVI. Sota mateix hi ha l'àrea recreativa a on, si es vol, també es pot arribar en cotxe.

Des d'aquesta església, el camí està senyalitzat amb diversos cartells de color verd que ens orientaran en temps i distàncies. Cal que seguim en tot moment les indicacions cap a la Talaia del Montmell. Primer pujarem per un camí fins al collet de Sant Pere, però després ens enfilarem per un senderó que surt a mà dreta fins a l'ermita romànica de Sant Miquel (s. XI). Actualment la porta d'accés està tancada, però s'hi pot guaitar; tot i això, de fora és ben bonica, tota arrapada a la roca.

Un cop vista, ens continuem enfilant, aquest cop per un sender que passa per la roca, buscant el millor pas. Acabem en un collet amb un pal indicador: cap a l'esquerra es va a les restes del castell del Montmell, i cap a la dreta, a la Talaia.

Abans de continuar cap a la Talaia, podem enfilar-nos cap al castell pel grau de roca que hi mena.

De tornada del castell, seguim les indicacions cap a laTalaia. Es passa pel costat d'una creu de formigó, grossa i francament lletja.
Des d'aquí anirem seguint la carena, que baixa i puja, fins arribar al cim de la Talaia (d'entrada no es veu, però més endavant sí). Al punt més alt (861 m) hi ha un vèrtex geodèsic i un parell de pessebres de muntanya. Les vistes en un dia clar van des dels Pirineus fins al Delta de l'Ebre i des del Montseny als Ports.

L'excursió continua baixant ràpidament de la Talaia seguint el sender. Arribem a una cruïlla. A partir d'ara seguiem les indicacions de l'Àrea recreativa. Així, doncs, girem cap a l'esquerra, tot de baixada.
En el nostre camí passarem pel costat del Pi de les Tres Soques.
El sender s'acaba en un camí més ample. Aquí podem fer dues coses: anar directament cap a l'àrea recreativa i cap al poble (1 h caminant), o bé aprofitar per anar fins a la masia del Magí Vidal (a nómés 5 minuts) i, fins i tot, a l'ermita de Sant Marc (una mica més lluny), tots dos edificis els hem anat veient a mesura que baixàvem.
Si decidim anar fins a la masia cal que agafem el camí cap a la dreta i en cinc minuts s'hi és. Si decidim arribar-nos fins a l'ermita de Sant Marc, cal seguir la carretera uns 200 m cap a la dreta i enfilar-se per un sender que hi puja més aviat dret (l'ermita és a 710 m d'alçada).

En tot cas, cal tornar enrere fins al punt on ens hem desviat de les indicacions de l'àrea recreativa. A partir d'aquí, passarem per un bonic camí, ombrívol i que fins i tot conserva algun bocí empedrat, el qual acaba fent cap al coll i al camí que hem abandonat per pujar a l'església romànica i a la Talaia. A partir d'aquí, només ens queda refer el camí de tornada, ja sigui seguint la pista o trencant pel mig del bosc, fins arribar al poble de la Juncosa altra vegada.

Ester Borràs Giol



+ Publicar el meu comentari