Geografia | Revista 4325/02/2011

Rutes per a caminar: el molló puntaire (Muntanyes de Vandellòs)

Ruta circular que comença al poble de Castelló, en runes però actualment en fase de recuperació per part de l'Associació Masia de Castelló. A Castelló s'hi pot arribar en cotxe per una pista asfaltada que surt de la carretera C-44.

Travessem el poble de Castelló en direcció a la muntanya. Sortint del poble, pel costat de l'era, cal seguir les marques blanques i vermelles del GR 192. Caminem per una pista, amb trams de terra i d'altres cimentats, que puja molt dreta fent uns quants revolts. Cal dir que aquesta pista ha substituït i destrossat el que abans era l'antic camí empedrat, i picat a la roca, d'accés als conreus dels Dedalts, l'anomenat camí dels Graus de Castelló.

Arribem al collet de la Creu o del Vent. Hi ha un pal indicador (Dedalts – Corral del mas de la Torre); una marca del GR ens indica que hem d'abandonar la pista i agafar el sender que surt a mà dreta i s'enfila cap a la cresta dels Dedalts. Anirem carenejant, amb vistes, a la nostra dreta, cap a Vandellòs, Castelló i el camí per on hem pujat.

El sender es converteix en pista. Continuem seguint les marques del GR, que ens acaben portant al collet del Corral de Ca la Torre sense fer cap mena de desnivell. Al collet abandonem el GR 192, a partir d'aquí seguim les marques del PR-C 92 (grogues i blanques), en direcció a la Font de Navaies – Coll de la Basseta. La pista és força plana.

Arribem al coll de la Basseta. La pista o camí de Llèria se'n va en direcció cap al mar i ens permetria enllaçar amb el GR 92 a l'Acampador (a tocar de la central nuclear de Vandellòs). Des d'aquí, també es podria baixar pel barranc de Lleriola i també es podria enllaçar amb el GR 92 a l'alçada de l'Almadrava.

Naltros, però, agafem el sender que segueix cap a mà esquerra, marcat com a PR, que ens portarà, tal com diu el pal indicador, a la font de Navaies, el grauet de Navaies i el molló Puntaire.
Avancem amb el paisatge del barranc de Llèria a la nostra dreta i arribem a la raconada formada pel mas de Navaies, la seva font i les marjades.

Continuem pel sender. A partir d'aquí el paisatge es converteix en un món de roca ple de formes fantàstiques provocades per l'erosió de l'aigua. Arribem al que se'ns presenta com una bifurcació. Si seguim el sender de l'esquerra, sense marcar, farem cap al molló Puntaire més ràpidament. En canvi, si seguim les marques del PR, tot i que farem una mica més de tomb, també podrem gaudir de més bones vistes cap al mar i els barrancs que hi baixen.

Si seguim les marques del PR, perdrem de vista el molló Puntaire (que podem reconèixer pel piló geodèsic), però finalment se'ns acabarà apareixent a l'esquerra. És en aquest punt quan abandonem definitivament el PR per, camp a través, arribar al cim.

Som dalt del molló Puntaire, a 727 m. El piló està trencat i hi ha restes d'algun tipus d'antiga instal·lació metàl·lica. Però això no ens distreu gaire de la magnífica vista: tota la costa des del cap de Salou fins al Delta, el Montsià, el Port, Cardó, Boix, la tossa de l'Alzina i les moles del Taix, la moleta de Genessies, el Montsant, Escornalbou, Llaberia, el Cabrafiga i la plana del Camp de Tarragona.

Quan marxem del Puntaire, el camí ja no està marcat (el PR-C 92, se n'ha anat per la canal del Corb i l'antic camí de l'Aigualcoll fins a l'Hospitalet). El que farem ara és anar resseguint la carena en direcció nord-est, cap a la torre elèctrica d'alta tensió i la pista cimentada que hi ha a la portella del Xato. Hi ha una mica de sender, en tot cas, cal arribar a la torre elèctrica que veiem al nostre davant.

Un cop a la portella del Xato, seguirem la pista cap a mà esquerra. Baixant, podrem gaudir de la vistositat d'un bosc d'aurons (si fem l'excursió en el moment adequat de la tardor).

El camí de la portella del Xato, que és per on hem estat baixant, desemboca a un altre camí (al de les Obagues de l'Irla). El seguim cap a la dreta.

Al cap de poc l'abandonem per seguir un camí que surt a mà esquerra, el qual ens portarà, pujant a poc a poc, fins al collet de la Creu altra vegada.

A partir d'aquí, baixarem pel mateix lloc que hem pujat, és a dir, per la pista de les obagues de Castelló. És evident, que si de pujada ha estat dura, també ho serà de baixada...

Arribem a Castelló.

Mapa utilitzat: Muntanyes de Vandellòs. Escala 1:20.000. Editorial Piolet

Ester Borràs Giol