Geografia | Revista 4726/02/2012

Rutes per a caminar: la Cabrafiga

Sortim de davant del monument al Dip, situat a l’entrada del poble. Aquí hi ha un pal indicador (de plaques verdes) del PR-C 90. Seguirem les indicacions “Barranc de la Dòvia – Capelleta de Sant Isidre” i “Tomb de la Cabrafiga”, senyalitzat amb marques de color blau.

Així, doncs, sortim de Pratdip per la carretera seguint, de moment, les marques del PR (franges grogues i blanques). Arribem al primer tomb de la carretera, hi ha un altre pal indicador amb la mateixa llegenda de l’anterior.

Abandonem la carretera i agafem un camí a la dreta que baixa cap al barranc de la Dòvia. Hi ha algun bocí cimentat. Travessem a la riba dreta del barranc i passem entre camps d’olivers i algun fruiter. Aquest camí és el que porta a Masriudoms i conserva algun tram empedrat.

Passem de llarg el trencall anomenat “Camí de les Vinyasses” i que fa el tomb de la serra de Güena. Passem també pel costat de l’anomenada capelleta de Sant Isidre, una coveta en una gran pedra tosca.

Pal indicador: el PR continua cap al coll del Marquès i la font de l’Anxera. Naltros abandonem el PR i seguim les marques blaves del “Tomb de la Cabrafiga”, que ens portarà al salt de la Savinosa, pel barranc de la Dòvia i fins al grauet de les Mugues.

Seguim per la vora del barranc fins arribar a una mena de presa petita. Aquí ens enfilem lleugerament cap a la dreta fins a recuperar les marques de color blau. Des d’aquí podem veure a l’altre costat de barranc les restes d’un aqüeducte enganxat a la roca.

Hem recuperat el sender i ens enfilem per agafar alçada respecte al nivell del barranc. Cal dir que tota l’estona ens hem mantingut a la riba dreta.

Ens creuem amb un senderó, que seguim cap a l’esquerra. A baix, tocant al barranc es veuen les restes del molí d’en Xenca.

Arribem a un pal indicador, que ens fa girar cap a l’esquerra per baixar en direcció al barranc de la Dòvia. Abandonem, per tant, el camí vell de Masriudoms, que segueix recte.

Baixem fins al llit del barranc, el qual hem de travessar a gual, buscant el millor pas en cas que baixi aigua. Som al salt de la Savinosa i uns tolls que fan que el lloc resulti força bonic. Més endavant tornem a travessar el barranc, per tornar a la riba dreta.

Passem per davant d’un edifici. El sender s’ha convertit en pista.

Seguint les marques, al cap d’una estona abandonem el camí i girem cap a l’esquerra per anar a creuar, per última vegada, el barranc de la Dòvia.

Un cop a l’altra banda del barranc, ens enfilem fins arribar sota la carretera. La travessem per un tub ample (i amb una acústica molt curiosa). Tot seguit es passa pel petit túnel de l’antiga carretera.

Seguint les marques blaves, arribem a un altre pal indicador situat al costat d’una pista. A mà dreta ens queda la carretera i a mà esquerra, la pista. Al nostre davant surt un sender desgastat i que s’enfila amb fort pendent per la muntanya: és l’inici del grauet de les Mugues.

Ens anem enfilant encarats al mar i en direcció a una petita canal que ens queda a mà esquerra.

Pugem per la canal (des d’on, per cert, hi ha una vista molt aèria) sense gaires complicacions i decantem cap a la dreta, resseguint les Mugues per la seva vessant sud de forma bastant planera.

Arribem a un pal indicador metàl·lic que ens informa que, cap a l’esquerra, es va als Meners i, a la dreta, al Castellet de les Mugues.

Pujarem a veure l’assentament ibèric del Castellet, ja que es aquí mateix i hi ha bona vista. Després tornem a aquest punt per seguir en direcció als Meners.

Petita placeta. A mà dreta surt una pista i al nostre davant hi ha el sender per on hem de continuar. Anem resseguint aquest vessant de les Mugues entre marjades, sense guanyar ni perdre desnivell.

Encarats ja cap a l’oest, comencem a guanyar alçada altra vegada. La pujada és bastant dreta.

Passem per una de les boques de les mines (els anomenats “meners”), concretament la boca 4. Més endavant es passa per davant de la boca 3, més ampla.

Arribem a la carena. Seguim cap a la dreta. Passem per davant d’un altre pal indicador metàl·lic, situat al coll de Meners, des d’on es veu el puig de la Cabrafiga.

Després d’anar més o menys planers, ens tornem a enfilar: ara sí que ja trepitgem el que és pròpiament la Cabrafiga, malgrat que el cim no el veurem fins més endavant.

Arribem al cim (614 m), on hi ha un vèrtex geodèsic i un pal indicador metàl·lic. Les vistes són magnífiques: la serra de Llaberia en primeríssim pla, la Mola de Colldejou, el Montsant, les Muntanyes de Prades, el Camp de Tarragona, la Roca, Escornalbou, Trucafort, la serra de l’Argentera; a l’altra banda, el Montalt, les serres de Vandellòs, una part de les de Tivissa i el Port traient el nas, i al sud el mar, és clar.

Abandonem el cim anant cap a l’esquerra, seguint la carena, en direcció a Pratdip.

Baixem per un grauet, seguint les marques blaves, passem per sota una torre elèctrica, continuem baixant. El grauet s’acaba en un camí amb bastant pendent.

Pal indicador: venim del portell dels Grauets i seguirem pel camí de les Obagues, que forma part del “Tomb de la Cabrafiga”. Des d’aquí es pot anar a agafar el GR 192 pel coll de la Llena, passant per les Balagueres.

Deixem el camí i girem a mà esquerra, per un altre camí menys definit.

Passem per sota una torre de molt alta tensió; el camí s’ha acabat, seguim un sender que baixa entre el bosc.

Passem pel costat d’un forn de calç bastant gran. Més endavant, a mà esquerra surt un sender que no hem d’agafar.

El nostre sender desemboca en un altre, que hem de seguir cap a mà esquerra. El caminet ens durà fins a la carretera i a Pratdip en un no res.

Ester Borràs Giol



+ Publicar el meu comentari