Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 70

REUSPLAY


Ja està. Ho havia aconseguit... HO HAVIA ACONSEGUIT! Tenia el codi secret de Reusplay, l’empresa de jocs per a tablet que ja destacava en el mercat internacional dels jocs interactius. No paraven d’anunciar que l’emoció era trepidant, que els reptes del joc eren apassionants. El Guillem desitjava tant ser el primer a passar les pantalles, a obtenir les claus per resoldre el joc!
 
Era tot un repte aconseguir-lo abans que ningú! La sort li anava de cara... Que els seus pares fossin els gerents de Reusplay, que el programador de Reusplay fos amic dels seus pares, que aquell matí es reunissin a casa per acabar el disseny del joc, que, ai las!, es deixessin la pantalla oberta amb la clau del joc activada... AC- TI- VA- DA! El Guillem no s’ho podia creure!  Ja se sap, en temps de vacances els pares baixen la guàrdia! Podria dedicar-se tantes hores com li vingués de gust a jugar. Tenia tot un dia per endavant amb reptes apassionants!
 
En un tres i no res, va connectar amb la Clara. Ja feia mesos que havien decidit que els trencaclosques digitals de descoberta de personatges famosos o viure aventures amb éssers extraterrestres o pintar els personatges que veien diàriament a la televisió o jugar a videojocs en què el color rosa impregnava la pantalla amb armaris per vestir nines, no els feia viure cap aventura emocionant.
 
Reus els agradava, coneixien la ciutat. Aquest nou joc els proposava desafiaments intrigants: havien de buscar tresors dins els edificis reusencs. Només podien aconseguir-ho si acumulaven una quantitat de punts, en cas contrari l'edifici on havien de trobar el tresor patia una transformació: podia explotar, es fulminava, es cremava, es desfeia com un gelat, quedava empresonat en una bombolla de sabó, s'enfonsava... Si tenien èxit, l’edifici començava a brillar, tant, que enlluernava i t'havies de posar les ulleres especials que complementaven el joc i veies com l’edifici prenia vida.
 
Aquell matí, però, la Clara tenia classe de vòlei i a la tarda havia d'anar a la biblioteca. Li feia ràbia, la Clara tenia molt bones idees i era ràpida descobrint les pistes que el portarien a una nova pantalla. Li agradava tant poder comentar amb ella l'estratègia!
 
PI- PEEP- PIIP... El joc li va començar a funcionar... Sí, ja era a la pàgina correcta... Mmmmm... S'havia de registrar. Fet! Havia d'escriure el seu nom. Fet! Llavors se li va desplegar una pantalla amb un munt de lletres. No, no, no... ACCEPTO! Va clicar l'última casella i se li va obrir una ciutat que coneixia de cap a peus. Sí, tenia Reus als seus peus... De fet, no, a les seves mans.
 
Va passar el dit per la pantalla i va decidir situar-se a la plaça de Prim. Sí, allí hi havia d'haver un dels tresors. Va desplaçar de nou el dit i en tocar el teatre Fortuny una fletxa el convidava a entrar. De sobte li va aparèixer la cara del pintor Fortuny amb els ulls esbatanats. AaaaH!, es va espantar, i aquell moment d’esglai li va fer perdre temps. Òndia!, l’havia d’haver LIQUIDAT, ara ja no podia accedir al tresor, era massa tard. De seguida va veure com les escales del Fortuny es convertien en una massa llefiscosa que se li acostava i si no hagués arrencat a córrer segurament aquella mena de plastilina se l'hauria engolit.
 
Quina ràbia! La primera pantalla i ja perdia! Ja tenia el teatre Fortuny fos com un gelat, els colors vermell, daurat i blanc s'havien barrejat i des de fora la plaça es veia un buit que regalimava cap als carrers contigus. Només tenia una opció: córrer cap al carrer de Monterols. Al final del carrer li van aparèixer dues fletxes, havia de ser ràpid, va triar la que es dirigia a l'Ajuntament. Sí, aquell era un bon lloc, segur que hi hauria un nou tresor i aquest no el deixaria perdre.
 
En clicar la fletxa, es va desplaçar al saló de plens. Allí va cobrar vida l'espasa del general Prim: no sabia què havia de fer. Va clicar damunt de l'espasa i no va passar ni un segon que va sentir un BORROUUUUM! Un estrèpit terrible el va fer córrer cap a la sortida. De nou havia fallat i l'edifici trontollava. Van començar a caure maons i en un tres i no res l'Ajuntament es va ensorrar. Sort que ell es trobava fora. La segona pantalla tampoc no l'havia passat, no encertava l’estratègia per aconseguir els tresors. Vaja!, amb la Clara això no li passaria!

Des de la plaça del Mercadal, en una vista aèria, es veia un forat immens, l'Ajuntament havia quedat absorbit cap al centre de la Terra. Aaaaah! Es va adonar que la massa llefiscosa que baixava des del carrer de Monterols arribava a la plaça del Mercadal. Havia de fugir ipso facto! Una nova fletxa el va fer triar baixar pel carrer Major. Es va activar una llum verda davant del Centre de Lectura. Va clicar el cursor i tot un seguit de personatges van començar a desfilar per les escales: ballarines, alumnes de l'escola de música.... Va clicar el botó dret de nou i els personatges van quedar engolits en un tres i no res. Havia acumulat punts. Ara la cosa ja funcionava! Era el cursor dret que calia clicar quan apareixia un personatge. Un punt vermell va aparèixer tentinejant. Ja tornava a ser el mateix que se li va aparèixer al Fortuny i a l'Ajuntament. Mare meva! Si no feia alguna cosa l'edifici... BOOOOUMMMMMM! FLOP! FLIP! SPLASH! El Centre de Lectura va quedar suspès en una mena de bombolla. Noooooooo, va cridar aguantant- se un crit desesperat.
 
De sobte es va mirar el rellotge, s'havia passat hores davant la pantalla, estava esgotat, tenia gana i el que li venia més de gust era anar fer una crep de xocolata amb nata al darrera de la Prioral. Potser trobaria la Clara i l’acompanyaria. Estava massa capficat, el joc l'havia absorbit, mai no s'havia sentit tan nerviós... Volia tornar a començar- lo, volia guanyar i passar les pantalles amb el màxim de puntuació, però ara necessitava sortir.
 
Un cop al carrer, se sentia marejat, li rodava el cap i els ulls li feien pampallugues, caminava mirant al terra... Només trepitjar la plaça de Prim va mirar al seu voltant i una suor freda li va recórrer tot el cos. Va començar a córrer, no sabia quin carrer agafar perquè la plaça estava plena d'una immensa massa! Una massa de color vermell i daurat! No s'ho podia creure, era igual que al joc: el teatre Fortuny havia desaparegut! No, no, no... es deia, he jugat massa, estic veient visions... Però en arribar al Mercadal pels carrerons laterals, va constatar que l'Ajuntament s'havia fet miques. Va continuar corrent, encegat, i quan va arribar al Centre de Lectura i el va veure per damunt seu dins una bombolla gegant, va començar a plorar... No podia ser, tot allò ho havia provocat ell! Ell que tant estimava Reus l'estava destrossant amb un joc nefast!
 
I la Clara, on devia ser? A hores d'ara podia estar engolida, fulminada, dins una bombolla, soterrada sota qualsevol dels edificis afectats. No, no, noooooo! La Clara havia anat a la biblioteca..., a la biblioteca del Centre de Lectura! Nooooooooooo! 
 
Estava desesperat! Cada cop es trobava pitjor, les cames li defallien, li tornava el mareig... Recolzat a la paret, el seu cos es va anar arrupint, ajupint, no tenia força! Amb molt d'esforç, va tornar la mirada cap al carrer Major i esgarrifat veia immenses bombolles de sabó que de seguida se l’engolirien.
 
Guillem, Guillem! Va sentir la veu de la Clara que el cridava. Va obrir els ulls esgarrifat. Clara estàs viva! La Clara, sorpresa, va ajudar el Guillem a aixecar- se. Esverat, va mirar al seu voltant i es va fregar bé els ulls: CAP MASSA LLEFISCOSA, NI GELAT, NI BOMBOLLES, RES!, TOT ESTAVA EN ORDRE. El Guillem estava en estat de xoc, encara, però content, sobretot de veure que la Clara estava sana i estàlvia! Anem a menjar una crep?, li va dir refet del tot.
 
La Clara, bocabada, no podia creure el que el Guillem li explicava, li hauria agradat ser- hi, el joc semblava tan emocionant! Però l’estat amb què havia trobat el seu amic la va espantar. Clara, anem a fer una crep, sisplau, i demà vindré a jugar a vòlei amb tu i a la tarda podem anar a la biblioteca junts, i al vespre a... Demà passat, podem anar a la piscina i a la tarda a jugar un parell d’hores a la tablet, només un parell d’hores, eh!?, i després...
 
El Guillem no va jugar més amb el Reusplay. En arribar a casa el joc ja no estava disponible, tot i que ho va trobar estrany, no va comentar res a ningú!
 
Mesos després, Reusplay es va presentar públicament i van destacar una novetat que el diferenciava d'altres jocs: no permetia jugar- hi més de dues hores, si ho feies, perdies tots els punts aconseguits, es tancava i no podies tornar a jugar- hi fins a l'endemà.

Mentida o veritat? El que és cert és que Reusplay s'ha acabat!


Antònia Farré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...