Terra Sud | Revista 401/06/2001

Resum d’activitats de Terrasud

En el darrer trimestre la tasca informativa de la nostra associació, Terrasud, s’ha fixat en tres eixos: la globalització, el PHN i la transició.

Per tal de reflexionar sobre aquests temes, l’associació va portar a Vilaplana Joan Sorroca, Manel Tomàs i Lluís M. Xirinacs. La xerrada sobre la globalització es va celebrar el 23 de març i el seu ponent Joan Sorroca, actualment diputat al Parlament de Catalunya, va fer una anàlisi exhaustiva del que es pretén amb la globalització i fins a quin punt ens pot afectar. Des de la vessant positiva va remarcar el paper interessant que fins aleshores ha jugat internet a l’hora d’internacionalitzar conflictes, queixes i demandes socials que fins ara restaven amagades pels grans mitjans de comunicació tots ells passats pel sedàs del departament d’Estat Nord-americà. Per altra banda va fer un llistat de perills i incongruències en les quals ens vol fer entrar el capitalisme modern anomenat globalització. Entre d’altres, la mundialització de la pobresa entesa com un mal endèmic, el creixement sense control de l'agricultura transgènica, la mundialització de la repressió vers tots aquells col·lectius que discrepen de l’actual camí que li estan donant a la història. Entre d’altres personatges va lloar la figura del dirigent pagès Josep Bové i del carismàtic subcomandant Marcos. Per acabar va posar com a paradigma de la globalització les cadenes McDonals del qual n’és un activista actiu en contra.

El dissabte 31 de març ens visità Lluís M. Xirinacs, filòsof, exsenador, candidat en dues ocasions al Premi Nobel de la Pau, i observador crític del que ha estat la transició al nostre país.

Xirinacs va fer un repàs detallat del que ha estat la transició des del franquisme fins a arribar a l’estat actual de molts dirigents catalans que, en el moment de les negociacions després de la mort del dictador, varen tenir més en compte els interessos personals i partidistes que no els del propi país.

Xirinacs va lamentar la dissolució de l’Assemblea de Catalunya de la manera que es va fer i la renúncia i claudicació que molts líders havien fet del dret a l’Autodeterminació com a pas previ cap a la independència nacional de Catalunya. Lluny de voler atrinxerar-se en posicions minoritàries, va parlar de passada del moviment que va impulsar a partir de l’1 de gener del 2000. Té com a finalitat la creació d’una Assemblea dels Països Catalans, que autoorganitzi la població d’aquests territoris i que tinguin com a objectiu la independència del país i la sobirania total vers els seus recursos. Per acabar va criticar la política del FMI (Fons Monetari Internacional) i del neoliberalisme mundial com a màxims exponents de l’extorsió i situació de fallida en què es troben els països anomenats del Tercer Món.

El més de maig vàrem convidar Manel Tomàs, portaveu de les plataformes en defensa de l’Ebre.

Tomàs porta més de 14 anys en la defensa del riu i és un dels actius importants que tenen les plataformes a la zona afectada. La seva conferència va ser molt didàctica i va fer un repàs de totes les conseqüències que portaria a la zona si finalment es fes el Pla Hidrològic Nacional del PP i CiU.

Entre els efectes immediats comportaria greus pèrdues per a l’agricultura del Delta ja que l’estirada massiva d’aigua i el fet que no arribi al mar amb aigua dolça fa que entrin aigües marines a tot el Delta i això comporta la salinització de la zona. Les causes immediates són la destrucció dels camps d’arròs i cítrics, principals fonts de riquesa del Delta. Entre els beneficiaris immediats d’aquest faraònic projecte hi ha Florentino Pérez –que és qui ha d’executar l’obra-, els camps de golf de Múrcia i València i les immobiliàries especulatives que es dediquen a especular amb els terrenys cremats del País Valencià.

Com a associació, voldríem manifestar que per acabar amb l’especulació que fan alguns “lobies” de la construcció, o tal i com els anomena Pep Riera “els del ram del ciment”, manifestar que a Europa en molts països s’ha prohibit construir a les zones afectades per incendis forestals i el resultat ha estat un fort descens dels focs forestals.
Terrasud



+ Publicar el meu comentari