Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 90

REC22


VA DE CINE

Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb projeccions prèvies al llarg del mes de novembre. Enguany, sota el títol d’una peça de la poeta Joana Brabo “Tu, tot, tothom”, s’hi presenten quatre pel·lícules amb històries que mostren formes no estandaritzades de ser, de relacionar-se, altres realitats lentament reconegudes.

Prèvies
Obre el cicle La Maternal de Pilar Palomero, una cineasta i escriptora que l’any passat ens va sorprendre amb Las niñas, Bisnaga d’Or i Goya a la Millor pel·lícula i enguany torna a estar nominada als Goya amb aquesta peli. D’un registre molt semblant, el del cine de realitat, on els personatges són interpretats amb naturalitat extrema, aquesta vegada entra en un centre per a mares menors d’edat embarassades. Molt bona la interpretació de Carla Quílez, la nena que amb 14 anys ja ha rebut el Premi a Millor Interpretació a San Sebastián; però per mi, el més destacable és el disseny d’un personatge, la mare, i la interpretació que en fa l’Angela Fernández. Pel demés, recomanable encara que sense entusiasme.

La segona projecció va ser Ninja Baby, noruega, estrenada al Festival de Berlín i designada la millor comèdia europea de l’any. Una proposta divertida i commovedora que planteja el trasbals que suposa un embaràs inesperat i no desitjat en una època de birres, drogues i sexe sense límit. Un tema dur que és tractat amb cruesa però endolcit amb tocs d’animació a la imatge real i amb el planter hilarant de tots els personatges. Una pel·lícula fresca, rodona, que ha estat per mi de lo milloret que s’ha vist al festival.

Fire of Love, Premi a la Millor pel·lícula al Festival DocsBarcelona i Premi al Millor Muntatge al Sundance Film Festival, és un documental sobre l’apassionant vida compartida d’una parella de científics que segueixen erupcions volcàniques arreu del món. Imatges d’impacte, mai vistes, probablement perquè no hi ha tants precedents de bogeria al límit enfront del risc. Molt bona.

I per acabar les prèvies, Mi vacío y yo, d’Adrián Silvestre, Premi Especial del Jurat al Festival de Málaga, que és el relat de transició de gènere d’una (persona) jove, on realment allò més difícil és l’acceptació de la veritable identitat, un complicat viatge interior de supervivència. Interessant el tractament tan natural que fa de la disfòria de gènere, sense caure en la sensibleria del “que malament que ho passen” ni en judicis, ni prejudicis, tal qual ho sent la Raphi, ho sents tu.

Per l’estrena del festival es va presentar Maborosi, d’Hirokazu Koreeda (director de Un asunto de familia). Tot i ser del 95 ens donà l’oportunitat de poder gaudir d’una obra preciosa, de ritme lent, el propi del cinema asiàtic. Tot en la pel·lícula, i sobretot la foscor, la grisor dels exteriors, ajuda a observar la vida segons la viu la protagonista, una noia que es casa per segona vegada i es trasllada a un petit poble de la costa japonesa després del suïcidi del seu marit. La poesia d’una pèrdua que es converteix en bellesa, el dolor permanent per la responsabilitat inherent a un suïcidi.

Opera prima
Entre les pel·lícules a competició es va projectar Suro de Mikel Gurrea, estrenada al festival de San Sebastián, on es va endur el Premi de la Crítica Internacional. Una parella a punt de tenir la primera criatura canvia la vida urbana per recuperar una antiga explotació familiar d’alzina surera. No és una història sobre l’extracció del suro, que per cert, és molt interessant, tampoc és una història de neorurals, sinó d’un projecte de vida que, a mida que es va construint, esvaeix la relació. Només dos actors, la parella, la resta són treballadors reals del suro. Una peli que cal veure i que de ben segur tindrà llarg recorregut.

Força interessant també l’estrena de The year between d’Alex Heller, nord-americana, que presenta la història d’una estudiant obligada a tornar a casa de la universitat després d’una sèrie de comportaments irregulars. Comença per ella un nou i desagradable període que l’enfronta a la família, les amistats, els terapeutes i al diagnòstic d’un trastorn bipolar. Comèdia i drama sobre les relacions i la malaltia mental, de mans d’una protagonista que s’esforça per assumir sense problemes i amb naturalitat el fracàs social i el caos emocional. Sorprenentment molt creïble, que és el millor.

Aftersun de Charlotte Wells, també molt premiada a diferents festivals, ens proposa una reflexió nostàlgica i personal del record d’unes vacances d’estiu d’una nena i el seu pare uns quants anys enrere, en un complex turístic de Turquia. Els records reals i imaginaris es barregen amb les imatges gravades en un vídeo casolà, però la tristor que revela fa pensar en l’absència del pare, un nen gran que no acaba de madurar. Una història d’amor i pèrdua, amb un estil atrevit que enllaça moments alternant passat, present i temps imprecís. Una peli amb argument difícil que necessita reposar, ja que paradoxalment les respostes van arribant després, sense saber com.

Una de les projeccions més esperades va ser Saint Omer d’Alice Diop, amb tres premis a Venècia i, segons diuen, una de les grans rivals d’Alcarràs per la nominació a la Millor pel·lícula estrangera als Oscars. Inspirada en la història real d’una dona d’origen senegalès que abandonà la seva filla de mesos en una platja francesa, presenciem el seu judici a través dels ulls d’una escriptora, també senegalesa, que vol escriure sobre el mite de Medea. Fins aquí sembla interessant, però tot i les bones crítiques rebudes arreu, només salvaria el retrat psicològic de la infanticida i la incòmoda reflexió que provoca sobre els actes salvatges, la maternitat i els problemes culturals de les persones que migren; la resta, un guarniment inconnex que desorienta.

La darrera pel·lícula a competició va ser Delta de Michele Vannucci, un film de gran riquesa visual que ens passeja pel Delta del Po on, com en altres deltes, sembla que el temps transcorre més a poc a poc i es viu una, dues o tres dècades endarrere. Un espai que sembla mort i abandonat, però que és adorat pels seus habitants. Aquest és l’escenari de l’enfrontament entre els pescadors i els caçadors furtius de l’altra banda de l’Adriàtic que es van situant clandestinament en el territori. L’interès per salvar el Delta de la sobreexplotació i els abocaments industrials, d’una banda, i la necessitat de supervivència, d’una altra, fa esclatar l’etern conflicte fins a límits de violència extrema, nosaltres contra ells. Una guerra que acaba obsessionant dos homes, a mort, com en el duel final d’un western.

La pel·lícula guanyadora del festival va ser Tengo sueños eléctricos de Valentina Maurel, la gran aposta del cine llatinoamericà d’enguany, Premi Horizontes Latinos al Festival de San Sebastián. No l’he vista, no en tinc opinió, però confiant en el criteri del Jurat del Rec, ha de ser una peli recomanable quan aparegui pels cinemes, si és que ho fa.

Fora de concurs

En altres seccions de no competició van presentar-se pelis molt interessants, com Triangle of sadness (El triangle de la tristesa) de Ruben Östlund, sueca, i guanyadora de la Palma d’Or a Cannes. Dir que el nom despista perquè no s’entén el lligam que té amb la trama, però fa referència a un gest, el de les celles arrufades, que models i influencers eviten perquè enlletgeix la fesomia. Una parella jove de models són convidats a un creuer de luxe on comparteixen viatge amb un grup de ricatxos, la tripulació i un comandant marxista aficionat a la beguda (Woody Harrelson, fantàstic). És una comèdia d’humor negre, una sàtira esperpèntica sobre el diner i el deliri capitalista, que qüestiona els estereotips de gènere, els rols socials, la jerarquia i les barreres de classe. Una peça delirant, polèmica, que pot no entusiasmar, però en tot cas mai deixar-te indiferent.

Una de les darreres pelis presentades va ser Francesca i l’amor, dirigida per l’Alba Sotorra, una directora molt vinculada al REC des de fa temps, que després de Comandante Arian i El retorn, la vida després de l’Isis, canvia totalment de registre i ens ofereix un retrat de Francesca Llopis, artista plàstica barcelonina, que convida a reflexionar sobre l’amor a l’art, a la filla, i, perquè no?, a un company.

No puc acabar l’any sense fer menció d’una pel·lícula estrenada aquesta tardor després de triomfar a Cannes, San Sebastián i Sitges. As bestas, la darrera de Rodrigo Sorogoyen, és una de les millors propostes cinematogràfiques espanyoles de l’any, però donat que amb tota seguretat en parlarem el proper trimestre pels premis rebuts, em reservo fer-ne comentari, només recomanar veure-la.

Montse Argerich
07.12.22


Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Actualitat on line

Donc jo soc net de Sebastia Ferré Mestre. germa del Manel. Amb feria molte il.lusio contactar amb vosaltres, som familia. Vaig estaer amb el oncle Manel i la Anita el istiu del 1966,

Actualitat on line

Surpresa mol agradable en llegir el numero 73 de la Revista i comprobar en el article titulat " Petit aclariment dén Rafel Mestre Salvat. La autora anomena al oncle Manel Xecu.

La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...