Homenatges | Revista 4009/04/2010

Ramon Trilles Anguera -Valent de l'Aleixar- i el deute pendent

Els que hem tingut i tenim el neguit d’anar millorant la situació política del nostre país, sabem molt clar que fins on avui hem arribat no ha estat a canvi de res i comparant-ho amb la metàfora d’una pesada, es produeix una torna. És aquesta torna la que ens faltava per completar els racons de la geografia urbana de la Vila.

Un breu parlament in situ, una llarga conferència a la Casa de Cultura, l’entrega de simbòliques roses roges a la família i un col•loquial àpat d’un reduït grup d’assistents varen tancar l’acte polític i partidista obert a tothom.

Feia anys que un nombrós grup de veïns del carrer de l’Aigua havia demanat a la Casa de la Vila que quan s’ampliés la placeta portés el nom de l’homenejat. Se’ns va prometre que s’estudiaria la proposta.

Finalment s’ha optat per una placa de pedra, a l’igual que en altres indrets, encastada a la paret de la casa on va viure, ubicada a la placeta remodelada recentment.

Basant-nos en la presència de públic, va quedar ben demostrat que el Valent és reconegut i valorat més del que s’intuïa.

Va ser rellevant l’assistència de l’Andreu Mayayo i Artal catedràtic historiador.

Militants i simpatitzants de l’antic PSUC i Unió de Pagesos, Terrasud de Vilaplana que, per boca del “Pitxi” (Josep Mª Garcia i Abelló) ens va regalar unes reflexions (que ja havia escoltat a l’acte de Vilaplana fa nou anys) i una imatge, descrita amb paraules de l’homenejat, que a més de quatre se’ns va sobreeixir l’emoció en el moment que la sensibilitat circulava a flor de pell.

Recordo una anècdota viscuda en una manifestació, quan tots reculàvem per la pressió policial, ell avançava amb el braços estesos i els canells junts demanant, que si calia, l’emmanillessin.

Moltes se’n saben del Ramon i el seu inseparable Paupes. També se’n saben però de molts altres activistes, que no anomenaré, per por a deixar-me’n i que van fer possible fer caure (en part) la mítica estaca del cantautor de Verges.

Moure’s per terrenys minat de vigilància intensiva per forces paramilitars com van ser el sometent, la falange, força nova, guerrillers de Cristo Rei, guàrdia de Franco i tot l’estat de delators gratuïts, el més fàcil era complicar-se la vida. I així va passar, tal com ens va comentar l’historiador conferenciant.

Una societat que s’omple la boca de democràcia cal que ho demostri donant cabuda a totes les ideologies. Totes menys les de caire reaccionari i els seus botxins.

Més endavant també s’haurà de parlar de la labor realitzada per les autoritats sorgides en contra i a favor de la sublevació militar del 1936. Les primeres, empresonades per “roges” i les segones, per “blaves” excessivament benèvoles a l’expedir avals als republicans empresonats o exiliats.

El Valent, activista destacat de l’antifranquisme queda registrat, per voluntat de les autoritats locals a la documentació de la Casa de la Vila.

El deute pendent ha quedat saldat el primer dia de primavera del 2010.