Opinió - Articles | Revista 65

Quina nit, la d'aquell Sant Joan!!!

La darrera nit de Sant Joan, que sempre ha estat una nit màgica i propensa a fenòmens paranormals, molts vilaplanencs vam ser testimonis d’una aparició sorprenent a l’entrada del poble.
Enmig del soroll dels petards, els coets i les traques va començar a córrer un rumor entre els assistents de les revetlles que hi havia escampades pel poble: havia aparegut una imatge d’un sant en una paret de la carretera!!
De seguida hi va haver una corrua de curiosos que van anar passant per la carretera per a comprovar si era cert o no el que es deia pel poble. Primer es va dir que era Sant Joan, per uns moments es va especular que podia ser el Sant Dimes de “Los jueves, milagro”, però finalment, gràcies a la llum de les bengales i els coets, els entesos van poder confirmar que el que havia aparegut era ni més ni menys que l’il·lustre patró de la vila, Sant Sebastià en persona. I poca broma: no era ni una pintura, ni una projecció, sinó una estàtua en 3D amb tots els ets i uts! Amb peanya i vidre de protecció i tot!

A la revetlla que es feia aquella nit just a l’hort del davant hi va haver tota mena d’interpretacions. Ja se sap que en una nit tan assenyalada, després d’uns quants brindis i sota els efectes de l’alegria encomanadissa que porta la música i la coca de pinyons, tothom té moltes ganes de xerrar i de proposar teories!
Hi havia opinions per a tots els gustos. Alguns veïns del carrer estaven encantats de la vida amb l’aparició del sant, mentre d’altres ja volien organitzar un escamot aquella mateixa nit per anar a despenjar-lo o, com a mínim, a fer-li alguna pintadeta i recordar el vells temps de lluita anticlerical.
Alguns deien que era un miracle, que havia aparegut aquella mateixa nit, però també van sortir alguns d’aquests que sempre ho saben tot que deien que ja feia un parell de dies que hi era i que fins i tot havien vist qui l’havia instal·lat al mig de la paret i d’on havia sortit! No se sap qui té raó, i donat l’estat etílic d’alguns dels que defensaven una o altra teoria, aquella nit no es va poder demostrar si era miracle o no.

Però la pregunta que va portar més discussions i conjectures, que es van allargar fins que va sortir el sol de la nit més curta de l’any, va ser: Per què l'hi han posat?
Es van proposar moltíssimes teories al llarg de la nit, algunes sense cap ni peus (ja se sap que el cava desenvolupa molt la creativitat i la imaginació desaforada), però al final tots els assistents es van decantar per una d’aquestes dues:

1- Es veu que els veïns de la carretera tenen un greuge de fa molts anys amb l’església. Diuen que les processons no arriben mai al passeig de la Mussara. Baixen amb tota la pompositat pel carrer Major però quan arriben a la carretera giren cua i tornen a enfilar cap a l’església sense ni trepitjar-la. Ni per Setmana Santa, ni per Corpus, ni per Sant Isidre ni per la Festa Major de Sant Sebastià! I això no es pot permetre! Carrerons estrets amb molta menys solera tenen les seves estacions de viacrucis, amb dret a parada i cant del cor, i la carretera, tan ampla i tan senyorial, segueix marginada i sense reconeixement eclesiàstic!
Per tant, ara, amb la imatge nova de trinca, s’haurà de fer una reestructuració de l’itinerari de les processons. Primer quan treguin el Sant Sebastià de l’església a passejar, que haurà d’anar a fer una visita a la seva imatge bessona de la carretera, i potser després totes les altres processons hi tindran parada.

2- La teoria que més adhesions va tenir ja no se sap d’on va sortir ni qui la va proposar. Algú ho devia dir de broma en algun moment de la nit. Primer tothom va riure però, a poc a poc, a mesura que s’anaven buidant les ampolles de cava i s’hi anava meditant, va anar agafant més i més partidaris.
Al cap de pocs dies, el 28 de juny, era el Dia Mundial de l’Orgull Gai.
Aquest dia el col·lectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals) celebra a tot el món marxes festives per reivindicar els seus drets. Van començar a Nova York, després a Barcelona i s’han anat estenent per pobles i ciutats. I a Vilaplana no ha d’arribar un dia tan festiu? Està clar que no podem ser menys que Sitges o Barcelona!
O sigui que posar a la carretera la imatge de Sant Sebastià, patró reconegut i venerat de la comunitat gai, amb el seu posat i les seves fletxes, és la iniciativa d’algú que des de l’anonimat vol animar a fer una gran desfilada el Dia de l’Orgull Gai a Vilaplana. Amb carrosses, música, drag queens, moltes plomes, ulls pintats, cuixes i tetes a l’aire!! Com a Nova York!

Quan va sortir el sol, en el moment dels acomiadaments, es van fer apostes sobre si es convocaria per mitjà de les xarxes socials una gran concentració per al dia 28 a la carretera per a inaugurar l’estàtua del Sant.

Hi havia expectació, però el dia 28 no va passar res! Devia ser la competència de la revetlla de Sant Pere a Reus. A més, potser hi havia hagut pocs dies per a guarnir les carrosses i preparar les plomes i el maquillatge.

Però, gais i lesbianes de Vilaplana, no us desanimeu. Tenim un any per organitzar-la ben grossa per a l’any que ve. El patró ja el tenim presidint la carretera. Reconvertir les carrosses del dia de Reis no costa res. Els pagesos segur que ofereixen els tractors per passejar-les si omplim les carrosses de pits i cuixes! I els del Grup de Jóvens s’apuntaran a la festa! Deu ser molt més divertit anar amb plomes, lligacames, pestanyes i tetes postisses que no pas fer de patge amb la cara mascarada i haver d’anar a adorar el nen Jesús a dins de l’església!

Jo faria una crida a tots els veïns de la carretera. Ja veieu que el primer pas ja està fet. Ara heu de decidir si voleu que el barri d’entrada del poble sigui territori de l’església catòlica o del moviment LGBT! Només cal que canvieu unes quantes estelades dels balcons i jardins, que ja estan una mica polsoses i tristes, per les banderes multicolors del moviment gai, que són molt més alegres i vistoses!!
Vinga, animeu-vos. Cal Queralt i l’hort de cal Pitxi, que són els que tenen les millors vistes del Sant, s’han d’omplir de banderes! I a la rotonda, una de ben grossa amb l’arc de Sant Martí!
L’Ajuntament també s’hi pot afegir, perquè celebrar el Dia de l’Orgull Gai de l’any vinent en una carretera guarnida de banderes i presidida per la imatge del patró atraurà molts turistes al poble. I ara que hi haurà fins i tot restaurant nou potser el barri de baix es convertirà en el Chueca de Vilaplana! La ruta internacional del turisme LGBT serà San Francisco-Nova York-Chueca-Sitges-Vilaplana!

La nit més curta de l’any sempre porta sorpreses, ja ho cantava el Sisa. Qui ens havia de dir que Sant Sebastià, el patró de la festa major d’hivern, ens havia d’animar tant la nit de l’entrada a l’estiu!! Un miracle!!
Quina nit, la d’aquell dia!!

Un testimoni anònim de l'aparició

Nota de la Redacció:

Vist el nou lligam que es fa en aquest article entre Sant Sebastià i el món gai, recuperem 5 articles sobre aquest tema, publicats a Lo Pedrís als anys 2006 i 2010, on Jordi Casadevall, membre de H2O - Col·lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual del Camp de Tarragona, explica a la revista 26, per què Sant Sebastià "ha estat considerat, de sempre, una icona homosexual".

A la següent revista, la Maria Rufina li dedica una carta recomanant-li que "vagi a Roma i visiti, amb els ulls ben clars, les catacombes de S. Sebastià. I després de fer un estudi profund del tema potser tindrà una visió diferent del nostre patró". I això no acaba aquí, el rebombori que va causar va fer que fins i tot el rector del poble afegís un full a la mateixa revista amb els "Goigs de Sant Sebastià, excels patró de Vilaplana" amb un nota on, referint-se al matex escrit, manifesta que "m’ha semblat tot l’escrit una expressió de molt mal gust, rallant el límit d’una ofensa col·lectiva".

Una revista més tard, la número 27, a les Les cròniques endiablades del Pep Pelat (X), també s'hi refereix com "una petita controvèrsia hagiogràfica, força divertida si més no". I quatre anys més tard, l'Eladi Huguet Salvat (de cal Mengol, 1933-2011), hi torna... replicant-li els arguments i afirmant que Sant Sebastià era un "jove militar, fornit, formós, astut, valent, lleial i fidel, fou presentat des de temps antics, com a protector i model dels joves italians", o sigui, tot el contrari del que insinuava Jordi Casadevall.

Ja prevèiem que el tema tornaria a portar cua, Per això us incloem els links a aquests articles. Llegiu-los i, si voleu, opineu. Lo Pedrís està a la vostra disposició perquè pugueu dir la vostra.

Sebastià, un Sant especial, de Jordi Casadevall (publicat el 03/09/2006 a Lo Pedrís, Revista 25)
Carta a Jordi Casadevall, de Maria Rufina (publicat el 19/11/2006 a Lo Pedrís, Revista 26)
Goigs de Sant Sebastià, excels patró de Vilaplana de Josep Maria Musté (publicat el 20/11/2006 a Lo Pedrís, Revista 26)
Les cròniques endiablades del Pep Pelat (X), de Lo Pep Pelat (publicat el 03/03/2007 a Lo Pedrís, Revista 27)
Sant Sebastià: Una figura lluminosa, d'Eladi Huguet (publicat el 20/01/2010 a Lo Pedrís, Opinió on line)