Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 47

Quimeta Aymamí Agustench (89 anys), mestressa de casa

”Quan vivia a Vilaplana sortia a caminar una mica i ni que fos baixar pel carrer Major i tornar a casa pel carrer de les escoles, ja respirava aquell aire tan bo. Ara m' adono més de com em recreava la vista tan sols mirant les muntanyes i els trossos plens d’avellaners.”

La senyora Quimeta es va sorprendre una mica quan se li va proposar ser entrevistada per a Lo Pedrís, però després de la primera impressió hi va accedir de bon grat. Puntuals a la cita, i com si anéssim a veure-la cada dia, de seguida ens va fer passar a la seva saleta i allà va anar fent memòria. De vegades amb una rialla, de vegades emocionada, va anar explicant els seus records:

Ja fa una temporada que viu a Tarragona. Com s’hi troba?
Sí, ja fa més de 4 anys que hi visc. La veritat és que m’hi sento bé. Estic a prop dels meus fills i dels meus néts i una dona de la meva edat és el que desitja per sobre de tot.

Però, per a vostè, devia ser un canvi considerable deixar la vida del poble.
La veritat és que hi penso molt, molt, molt... Quan vivia a Vilaplana sortia a caminar una mica i ni que fos baixar pel carrer Major i tornar a casa pel carrer de les escoles, ja respirava aquell aire tan bo. Ara m' adono més de com em recreava la vista tan sols mirant les muntanyes i els trossos plens d’avellaners. A Tarragona, hi estic bé, però és diferent.

No s’ha arribat a enyorar una mica?
Ara que no em senten els fills, et diré que sí. Com no m’haig d’enyorar si al poble hi he passat tota la vida! Però no m’agrada dir-ho davant d’ells, perquè no vull que es preocupin. Per a mi són els millors fills! Al principi em pujaven al poble més sovint i quan tornàvem a baixar, els dos o tres dies després de tornar a Tarragona la veritat és que ho passava molt malament, perquè m’hi hagués volgut quedar. Però poc a poc m’he anat acostumant a viure a ciutat.

Com va ser que va decidir-se a venir a viure-hi?
Com aquell que diu, ho van decidir els fills per mi. Va ser arran de la mort del meu estimat Sebastià, el meu marit durant tants anys. Estàvem molt units i la seva absència em resultava insuportable. Així que els nostres fills, el Josep i el Joan, van considerar que el més assenyat era anar a viure amb ells. I em van ajudar a instal·lar-me a casa del Josep, que el Joan ja tenia, i té, la seva pròpia família. I la veritat és que va ser un gran encert, perquè prop d’ells em sento molt tranquil·la i molt a gust. A més a més, a Vilaplana no em queda família directa. Bé, sí, el meu nebot Ernest, que és una molt bona persona i viu a prop de casa, però ell ja tenia prou amb la seva feina i amb la seva pròpia família, com per haver d’encarregar-se de la tia.

Com és el seu dia a dia, a Tarragona?
Ara tranquil del tot. Haig de cuidar la meva salut i surto poc de casa. A passejar cada dia amb la persona que em cuida i cada diumenge el passo amb el Joan i la Maria i els néts, és clar. El Josep és el rector de la Parròquia de Sant Fructuós i allà vaig conèixer unes senyores amb les que vaig fer amistat i sortíem a donar tombets. Ara elles vénen a casa quasi cada tarda i xerrem una estona. I cada setmana vaig a l’església.

I la deuen acompanyar tots els seus records.
I tant! Tota una vida de records. De la meva joventut, de quan el Sebastià i jo ens vam casar, de la nostra casa del poble... Però el millor record, i el que em ve més sovint a la memòria, és el de la meva vida al costat del meu marit. Era una boníssima persona que sempre va procurar que als fills i a mi no ens faltés res. El Josep i el Joan, com és natural, també se l'estimaven molt. A vegades diuen que estan molt agraïts al seu pare pel molt que va treballar i es va esforçar perquè ells poguessin estudiar. Però que el què li agraeixen més és que els ensenyés a ser bones persones. I quan diuen això, m’emociono.

També recordo el dia que vam anar a viure a la nostre casa del poble. Acabats de casar no hi vam poder anar, perquè als baixos hi havia una barberia. També abans havia estat estanc, d’aquí li ve el renom antic de ca l’Estanquera i el de Joan Estanquer, el meu sogre. Van passar uns anys fins que els llogaters no en van marxar. Però tot el que Déu posa a les nostres vides és per a bé. Si hi haguéssim pogut anar a viure de seguida, els nostres pares haguessin fet les obres de la casa ells, a la seva manera. Així, les vam poder fer naltros, tal com les volíem.

El racó de cal Fulentí, el carrer ara em sembla que es diu Àngel Guimerà, és el de la meva joventut, on vaig viure amb els meus pares i germans i on vaig passar el primers anys de la meva vida de casada. Anys durs però viscuts amb energia i ganes de tirar endavant. Érem pobres, però mai miserables. Encara ara recordo els arrossos amb conill que podíem fer quan el Sebastià anava a caçar. En aquella casa, que aleshores li deien ca l'Aymamí, hi vaig passar mitja vida.

Va ser una nena entremaliada?
Em penso que no. Abans la relació que els fills tenien amb els pares era diferent. Hi havia sentiments de molta estimació, però també de molt de respecte. I s’havia de creure. Jo era la filla petita i recordo com amb els meus pares, cada diumenge sense faltar-ne cap, anàvem a veure els parents més grans: la tia Teresa de cal Moreno; l’oncle Agustench; l’oncle Salvador de cal Bover... Ara els nens van més al seu aire.

Com a anècdota, recordo que quan era petita i em preguntaven què voldria ser quan fos gran, sempre responia que voldria ser un gat, perquè tot el dia jeuen. Ves quines coses de dir, ara em fa riure.

Ja vivint a la seva casa del carrer Major, al centre del poble, devien haver viscut moltes històries.
No et creguis, les coses normals entre els bons veïns del tombant. Ara no em ve a la memòria res de curiós. De fet nosaltres hi vam anar a viure el 1960, pel maig. La primera festa que hi vam fer va ser la Primera Comunió del Joan. Recordo que el Sebastià va posar un motor al pou que tenia la casa, que és al costat de cal Serres, i vam tenir aigua corrent ben aviat. Al principi dels anys seixanta es van arreglar les cloaques i es van empedrar alguns carrers, entre ells el carrer Major i va ser tota una festassa, amb un ribell immens d’enciam amb romesco que es va preparar. Encara en sento l’olor!! Eren temps més senzills i humils.
També hi podíem veure passar totes les processons sense sortir de casa.

Però sí que es devien relacionar molt els veïns a les diverses botigues que hi havia llavors al poble.
Abans t’he parlat de cal Fulentí, que com bé saps tenia un forn de pa fins no fa massa. Cal fer memòria i recordar que la Dolores, la meva germana gran, estava casada amb el Sisquet del pa, un altre forn i de bona anomenada. Sempre hi vaig estar molt lligada i amb la seva família també. Ara sembla tot molt lluny i en quedem pocs però... els tinc molt presents. Recordo anar a buscar llet a cal Sinto o a ca la Peirona.

Ah! I Cal Teodoro! Primer estanc i després botiga per trobar-hi una mica de tot, i cal Gori, primer amb la Teresina i el Tianet i després amb el Fèlix i la Maria. Cal Ritu, quasi davant de casa. I cal Torero, que era de la Maria i després se'n va fer càrrec la Montserrat. I em deixo el tercer forn, el de ca l’Olla amb l’Alfredo al capdavant! Cada tres o quatre dies es canviava de forner i així tots podien viure de la seva feina. Feixos amunt, feixos avall ! Tot es feia amb llenya del bosc.

Al carrer de la Pujada també hi havia hagut botiga a ca la Maria Roberta i després, una mica més avall, la de la Maria Espasa, al costat de ca la Teresina.
Uff!! Són molts anys i no em voldria equivocar. Poquet, però hi havia de tot allò que es necessitava i sempre hi havia Reus per anar a comprar.

I per acabar, senyora Quimeta, què pensa quan li anomenen la Vilaplana del futur?
Doncs penso que el poble ha de tirar endavant. I que sent bones persones la nostra gent ho aconseguirà. El progrés, és clar que és important, però això no s’aconsegueix si les persones no procuren el bé de les altres. Sense això, a la curta o a la llarga fallen coses. Hi ha gent que es pensa que quan tanquem els ulls en aquest món, tot s’ha acabat. Quan descobreixin que això no és així, seran més feliços.


Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...