Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema - Portada | Revista 81

QUI ÉS  EN DAVID SIMON?


Potser heu sentit el soroll que hi ha hagut aquest estiu a les xarxes amb relació a aquest nom. La polèmica es va engegar quan Pablo Iglesias va felicitar el David Simon per l'adaptació per TV, que ha fet de la novel·la de Philip Roth La Conxorxa contra Amèrica. La resposta de Simon va ser aquesta:
"A aquest tipus (Pablo Iglesias) li va agradar la trama d'una mini sèrie i em va etiquetar. I ara, el meu compte de Twitter està ple de franquistes i catalans que es criden en idiomes que no són els meus. Bé, està bé. Estem al 1937, de nou. Que es fotin els feixistes. No Passaran."
 
David Simon és escriptor, productor de TV i periodista. Inicialment va treballar de redactor al Baltimore Sun, del 1982 al 1995; molt sovint cobria successos i activitats policials. Va ser sindicalista quan els periodistes van anar a la vaga, el 1987, en protesta per les retallades arran de l'entrada de capital de les grans corporacions. Va escriure un llibre abans d’abandonar el diari, Homicide, inspirat en la seva experiència periodística que va ser portal a la TV per Barry Levinson amb l'autor com a guionista i productor. Més tard va deixar el diari i s'ha mostrat cada vegada més cínic amb el poder del periodisme. 
 
Va començar a treballar en el mitjà televisiu en diferents produccions com a  guionista, fins que l´any 1997 va presentar The Corner, sèrie que es va estrenar l'any 2000 a HBO. Acompanyat sempre d'una pila de col·laboradors, bons coneixedors del món que pretén recrear, va construir un relat sobre un barri  de Baltimore que conviu amb narcotraficants i consumidors de drogues en un entorn cru i realista; podríem dir que The Corner és una introducció a The Wire. Són el reflex del mateix món: una ciutat abandonada per l'administració i uns ciutadans que s'enfronten a un sistema que els tracta com estadístiques que no signifiquen res.
 
Durant generacions, la TV ha estat el reflex de l'experiència americana i de les democràcies de lliure mercat. Westerns, sèries de policies, advocats, sitcoms...
Tots aquests gèneres són concebuts per la indústria de l'audiovisual per vendre més productes comercials, per calmar i tranquil·litzar els espectadors, adoctrinant-los en la idea que el seu futur serà millor i més brillant del que és i que el present és un bon moment per consumir i comprar.
 
En el meu cas, aficionat als nous productes televisius, recordo com repetidament sentia parlar de la qualitat del producte, però mai em decidia a veure’l ja que tinc poca simpatia per les sèries llargues que molt sovint es converteixen en autèntiques franquícies que desvirtuen bones idees inicials.
L'estil narratiu de David Simon recorda una mica el cine dels setanta: denúncia social i reivindicació. Un discurs polític, a partir de l’observació de la realitat, per comprendre sense idees preconcebudes i oblidant els esquemes de víctimes i botxins.
 
La ficció televisiva convencional parla de justícia, venjança, traïció, redempció, sempre el bé i el mal. Als membres de l´equip de The Wire els avorrien aquests plantejaments. Simon volia explicar una bona història, volia exposar el sistema que crea el gueto, com es desenvolupa, es deteriora, com està inscrit en la seva pròpia fundació i, finalment, com després el sistema vol acabar amb ell. I cada fractura fa més profund l'avenc que el separa de la resta de la societat.
 
The Wire despulla de veritat una ciutat americana i demostra que, per a moltes persones, el somni americà ha mort. En un Vietnam casolà i amb aspectes de no acabar mai i partint de la realitat, fa una radiografia del sistema on els seus personatges menteixen, roben, maten i moren, però no són tractats com a matèria primera a la qual triturar sota la retòrica simplista del periodisme o la TV. És més Kapuscinsky que Orwell. “Un dels problemes als EUA és que es busca la solució sense entendre abans el perquè". "The Wire et donava aquest perquè”. A poc a poc, aprofundint i  mostrant tot el panorama, sempre acompanyada d’una banda sonora impressionant com la sintonia d'entrada a la sèrie, un tema de Tom Waits. La història de com va aconseguir Simon el permís dóna per tota una sèrie. Una altra vegada serà.
 
El 2002 HBO estrena The Wire, ambientada a Baltimore, una ciutat de segona dels EUA. En una Primera temporada explora els departaments de policia, els càrtels de la droga als barris dels habitatges socials i els seus enfrontaments, la narració del fracàs de la prohibició de les drogues, l'excusa per l'exercici de la violència contra els marginats. Un dels molts personatges, és una detectiu negra i lesbiana, possiblement la primera a la TV. El mateix podem dir a propòsit del nombre d’afroamericans, fet pel qual la sèrie va ser pionera per l'època.
 
La Segona temporada és un estudi sobre la mort del treball y la traïció a la classe obrera, "la mort dels sindicats" o els problemes d'uns treballadors portuaris blancs, a més de com entren les drogues a la ciutat. Això és sobre la ciutat de Baltimore, però per l’acollida que ha tingut arreu, parla d'alguna cosa més profunda: de la caiguda del mite que diu que si treballes cada dia i compleixes amb els teus deures i obligacions no seràs abandonat pel sistema. Potser no tindràs privilegis, però el bàsic no et faltarà. Ara sabem que això és un mite, res més.
 
La Tercera temporada és una reflexió sobre la cultura política i les nul·les possibilitats de reforma, l'existència d'una casta calcificada que fa que el diner sigui el motor del sistema electoral. The Wire és un far que serveix avui per entendre l'era Trump, el moviment Black Lives Matter i la crisi financera. Simon ho resumeix brillantment: "Això és part del país que vostès han fet." "Això és també el que som i el que hem construït. Pensin de nou en això, fills de puta."
 
La Quarta temporada tracta sobre el sistema escolar. Un repàs a la idea de la igualtat d'oportunitats. Explora els incentius perversos d’un ensenyament públic del qual, ni el 30% passa a secundària; la minsa dotació del sistema públic escolar americà, la tolerància amb el fracàs escolar i uns resultats d’exàmens inflats en serien algunes de les causes.
 
La Cinquena temporada està ambientada en el món del periodisme local, el deteriorament de la funció informativa i de tot el sector periodístic.
"Un dels aspectes tristos del periodisme contemporani és que realment importa poc. El món actual és gairebé immune al poder del periodisme. El bon periodisme era capaç d'indignar a la gent. I la gent cada vegada és menys propensa a indignar-se." "Cada vegada estic més convençut de la incapacitat del periodisme per fomentar cap canvi significatiu. Era dubtós quan jo exercia el periodisme, però ara crec que és clarament ineficaç."
 
The Wire és una reflexió sobre per què ningú no sap què passa en el sistema polític, a les escoles o en la policia, sobre el periodisme i la premsa, de com els diaris passen a ser propietat de grans poders econòmics i es converteixen en el que són avui (portaveus d'idees i productes del sistema), sobre la corrupció en la guerra contra les drogues i la fictícia caiguda de la delinqüència o sobre els polítics que fan promeses impossibles... Un ecosistema que replica el més salvatge del capitalisme que l'ha creat.
 
David Simon renova les regles del drama televisiu pel que fa al to, al tema i a l'abast narratiu. La sèrie, que una vegada va ser difícil de vendre, és ara un referent de qualitat i un document social que s'ensenya a les universitats. "A vegades, la gent 'bona' no és tan bona i la gent 'dolenta' s'està esforçant per ser bona. Era una cosa amb la qual molta gent podia identificar-se. Mai vam cedir. Toquem tots els temes de front i breguem sempre amb la veritat ".

Altres sèries de David Simon són Generation Kill (2008), una mini sèrie que recrea la invasió de l'Irak a través de l’experiència d'un batalló de reconeixement durant quaranta dies, l'any 2003.
 
Treme (2010) és una sèrie coral on els  personatges s'enfronten a diferents situacions a la Nova Orleans devastada per l'huracà Katrina, amb la música i els músics com a tema central; en ella, Simon i el seu equip ens tornen a parlar de la corrupció policial i política, de l'abandonament del govern federal, del tancament de les escoles públiques, de l'acomiadament dels professors i de l'especulació urbanística en una mostra de la estratègia del shock (Naomi Klein) que aprofita la catàstrofe que va significar no mantenir uns murs que, en condicions  òptimes, haguessin pogut contenir les aigües en cas d’huracans. El fil conductor és la cultura popular de Nova Orleans, la cuina, el carnaval, les tribus índies i la música. Cal dir que tots els capítols tenen actuacions de músics locals i són totes reals: Donald Harrison, Dr. John, Kermitt Ruffins, Troy Shorty, Elvis Costello i d'altres, de no tan coneguts. Un dels compromisos que Simon tenia era el de col·laborar en la recuperació econòmica de la ciutat.
 
Show Me a Hero (Mostra'm un heroi, 2014) és una minisèrie que explica la història real de Nick Wasicko, alcalde de la ciutat de  Yonkers, a l'estat de Nova York, del 1987 al 1993. El batlle afronta una onada de racisme i de divisió social, a causa dels projectes d'habitatges socials. Un tribunal federal obliga la ciutat a repartir les cases protegides per tots els barris mentre una part del veïns s'hi oposa. L'alcalde més jove dels EUA, es troba en una situació que li complica la carrera política i la vida privada.
 
The Deuce (2017) està ambientada al cor de la Nova York dels anys 70-80, mentre es legalitza el porno i la màfia entra en decadència, l'epidèmia de la SIDA i de les drogues fan estralls en la comunitat i s'inicia tot un canvi de cicle que va acompanyat per la bombolla urbanística. Podríem dir que és quasi un document costumista, un retrat de l'època.
 
The Plot Against Amèrica (La Conxorxa contra Amèrica, 2020) és una adaptació de la novel·la de Philip Roth amb el mateix títol. Una història alternativa on el filonazi Charles Lindbergh  guanya les eleccions als Estats Units, just abans de la Segona Guerra Mundial. La història explica com viu la comunitat jueva l'ascens al poder del feixisme als EUA. Pot ser un mirall on ens podem mirar com a societat? Tornem a incubar l'ou de la serp?
  
Entre altres projectes David Simon està desenvolupant una sèrie  sobre les Brigades Internacionals, en la mal anomenada Guerra Civil Espanyola.
 
Pel que fa al paper intel·lectual de David Simon, més enllà de la seva obra, recomano seguir-lo a les xarxes, ja que sempre posa el fil a l'agulla. Per exemple, en resposta a un comentari que assegurava que "molts intenten avivar l'odi i la separació per beneficiar-se en l'Espanya de la memòria histèrica", Simon tenia una resposta clara i concisa: "Crec que Lorca t'enviaria a prendre pel cul, però és clar, que ell ho faria amb una perfecta mètrica."



Àngel Díaz Martínez




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 81: Autodefinit

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre Lo Pedrís 81

PUJA Puja el grup Fridays for Future Vilaplana . Aquesta agrupació...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

L€escola de Vilaplana guanya un premi del Consell Esportiu del Baix Camp

Uns dies abans del confinament de les escoles, el 13 de març, els nens i les nenes de...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Salvador Simó Gomís. Vilaplanenc de l'Any (2020)

Abans de res, creiem necessari que cal fer un incís: En aquesta situació que estem...
Opinió, Què passa, Articles, Música, Teatre, Portada

Un oasi cultural anomenat MUSSART

Recordarem l'any 2020 per molts motius, però indiscutiblement per la xacra que ha...
La nostra gent, Homenatges, Portada

EL PACO I LA VICTORINA, GENEROSOS AMBAIXADORS DE VILAPLANA

Des del primer dia que va sortir a la llum Lo Pedrís número u, 12...
Opinió, Editorial, Portada

AGAFANT EL RELLEU

Quan vaig veure que hi havia un cert neguit dins l'Equip de “Lo Pedrís” i...
Opinió, Editorial, Portada

EDITORIAL

A l’editorial del passat número, en el 20è aniversari de la revista, vam...
Què passa, Notícies, Portada

La primera instal·lació fotovoltaica municipal

L'Ajuntament de Vilaplana posa en marxa la primera instal·lació...
Opinió, Articles, Portada

Vilaplana vol (i es mereix) connectar-se amb el segle XXI

Escric aquest article en una doble condició. Com a vilaplanenc d’adopció,...
Esports, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Circ de Pessons

Amb ganes de sortir a l'estranger? Per començar aquesta excursió...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

2n Festival de Cultura Crítica: PROSCRITS

Quan els veïns de L'Aleixar fan quelcom d'excel·lent, organitzat per tan sols...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Fridays for Future Vilaplana. Documentals pel canvi

Just fa un any, Lo Pedrís núm. 77 portava una ressenya sobre una tertúlia...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Croquetes de Rostit

Un matí, conversant amb la Maria Júlia, explicava convençuda, que a ella...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

De cinema: La Guerra Freda (I) € La Guerra de Corea

Les persones ens deixem enredar fàcilment amb mentides o esperances segons sigui el cas....
Què passa, Història, Notícies, Història local, Portada

EL CAMP DE TREBALL

Des de la Cooperativa de lleure Quàlia enguany arribàvem per primer cop al poble de...
Què passa, Història, Notícies, Història local, Portada

PROJECTE FONTS - LA FONT DE LA VILA

Records Sempre recordaré la profunda petjada que va deixar en mi...
Recerca, Cuina, Portada

AVUI PARLAREM D€ARR'S

Segons la Viquipèdia, l'arròs és una planta herbàcia i semi...
Què passa, Activitats, Portada

EN DEFENSA DE LA CULTURA SEGURA

Fa mesos que estem molt condicionats per la pandèmia i això ens ha obligat a...
Què passa, Notícies, Música, Portada

CONCERT: €MÚSIQUES DEL MÓN€, amb la COBLA REUS JOVE.

Enguany, per la pandèmia, el 12 de juliol, no vam poder fer el 17è Aplec de la...
Recerca, Història, Història local, Medicina, Portada

La Grip Espanyola, la pandèmia dels nostres avis.

La situació creada per l’actual crisi sanitària derivada de...
Què passa, Notícies, Esports, Portada

EXPEDICIÓ DEL CAM-VILAPLANA AL CIM DEL MONT BLANC (4.810 m.)

Sí senyors!!! Finalment, al 4t intent ho heu aconseguit, Edgar i Gerard: MOLTES...
Què passa, Notícies, Esports, Portada

ACTIVITATS DEL CAM-VILAPLANA

BTT NOCTURNA 2020 Ja vam avançar en un altre Pedrís, la creació...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Màrius Juanpere Aixalà

El Màrio va nèixer el 1962. A Vilaplana el coneixem com el fill petit de la Pepita...
Què passa, Notícies, Portada

La deixalleria mòbil, una oportunitat per reciclar més i millor

Seguint amb el desig de servei a les persones i a la comarca, i amb la intenció de...
Història, Tradicions i folklore, Portada

Aplec de la Mussara: 3 de juny de 1928, els orígens

Ens trobem en les acaballes d’una dura època de repressió del catalanisme...
Recerca, De cinema, Portada

QUI ÉS  EN DAVID SIMON?

Potser heu sentit el soroll que hi ha hagut aquest estiu a les xarxes amb relació a...
Opinió, Articles, Portada

Música

Tal vez las enfermedades mentales sean como melodías desconocidas. Quizás sean...
Què passa, Recerca, Notícies, Medicina, Portada

Donació de sang

La Campanya de Donació de Sang de Vilaplana, del passat 23 de juliol, es va fer a la...
Passatemps

Passatemps 80: Especial Post-Confinament