Activitats | Revista 5313/09/2013

Qüestionari MUSSART: Xavier Grasset, Gerard Quintana, Jaume Comas, Enric Majó, Jordi Vilaró i Ivana Miño

Preguntes:

1. Quina impressió tens de la teva participació al Mussart?

Què et sembla el format?

2. Què és el que més t'ha atret d'aquest entorn?

Xavier Grasset, periodista

1. Doncs la veritat és que m'ha agradat moltíssim, he disfrutat molt. Primer perquè és una sensació estranya el poder recitar els versos d'aquesta tria de poemes aquí dalt, a la Mussara; per l'espai màgic de representa, per poder-ho compartir amb aquests altres companys que he tingut, per poder dir versos a l'aire lliure, i a més, poder-ho fer amb força i sobretot amb un públic tan entregat, tan respectuós i tan atent.
El format trobo que és una fórmula ideal, la veritat és que és un encert el propi festival, el Mussart, i una iniciativa que és molt agraïda perquè hem tingut molt de públic, més de 700 persones que han vingut a sentir poemes, i l'espai molt curiós, aquesta sensació que les paraules van rebotant; com que estem una mica junts, ets sents els uns amb els altres, la veritat és que és molt agraït i molt bonic.

2. A mi, sempre que hi hagi granotes em tindreu el cor robat, com en aquest estany de l'entrada, i a més ara les podem sentir de fons que canten... Tot plegat, aquesta sensació de vertigen, quan veus totes les muntanyes amb els núvols que juguen, la boira que entra i surt contínuament, és impressionant, i la pròpia estampa del campanar que vas veient a mesura que puges per la carretera i et fa pensar, mira, és allà ! Potser les primeres vegades que vens no t'hi fixes, però després penses, he d'anar fins allà..., i tot plegat té un atractiu fabulós.

Gerard Quintana, cantant

1. M'ha semblat altament satisfactori, m'ha semblat engrescador, estimulant, i al mateix temps m'agradaria haver estat públic perquè m'agradaria haver pogut gaudir del Xavier , del Jaume, de la Ivana, de l'Enric, etc. Estic molt content d'haver pogut participar avui aquí, per la poesia, perquè crec en la poesia, és la música de la paraula, per tant, jo que sóc un home de paraula i de música, és un llenguatge que estimo. També estic content per la proposta, que s'aparta de clixés que a vegades tenen uns protocols tan pautats, ordenats i repetitius que sembla que desapareix el sentit profund de les coses perquè la forma és redundant i tòpica. No tant sovint som a llocs de veritat i vivim coses de veritat, per tant sé que tornaré, no coneixia la Mussara, sí que conexia el Cerro, el Jaume, i m'havien explicat l'experiència de l'any passat, però tant de bo ens contaminem tots de coses tan maques i bones com aquesta, en el sentit més genuí de la paraula.
No sé, estic trasbalsat avui, hem vingut aquest matí a veure el lloc, i no té res a veure amb el que veiem ara. També he vist que és un lloc absolutament canviant, absolutament viu, i fins i tot he pensat a veure si goso pujar després a la tarda... perquè era inquietant. La sensació d'aquest matí, i amb aquests poemes que veníem a llegir, venir a ple estiu en aquest lloc que està al costat de la costa, un lloc on qualsevol poeta romàntic dels que hem llegit hauria de sortir d'entre aquestes pedres. Fantàstic, i moltes gràcies per mantenir un lloc així, d'aquesta forma tan especial, en un altre lloc això seria un parc temàtic i hi hauria aquí alguna urbanització o qualsevol altre cosa, i per alta banda, agraït per l'oportunitat de compartir-ho i descobrir-ho i de participar en aquest acte del Mussart. Bé i molt bé, fantàstic.

2. Segurament em quedaria amb allò que no he vist encara. I a més, parlant amb aquest senyor, que m'ha dit que ell hi va néixer, tot i que hi va viure pocs mesos, m'explicava llocs, detalls, raconets, i pensava que això ho havia de veure. Més enllà de les llegendes, dels llocs que els fem especials, potser perquè volem que siguin especials, aquest ho és, no s'ha de pensar gaire ni s'ha de reflexionar molt. El lloc on he dit els poemes, me'n recordaré sempre, tota la vida, la gent es va mirant amb aquella cara, i de sobte te n'adones que el que miren és el que tens darrera però que tu no ho estàs veient, però que és una obra d'art, més que qualsevol altre cosa. I res, tinc ganes de venir, de passejar-me amb tranquil·litat. He fet alguna fotografia aquest matí i les he editat en un petit programa que tinc al mòbil, m'agrada molt la fotografia, i estic desitjant arribar a casa i començar a remenar-les perquè les llums tan canviants que he vist avui aquí les he vist en pocs llocs. Després he enganxat una gent que estaven acampats per aquí aquest matí, penjats dalt d'una d'aquelles pedres, i he enviat les fotos a uns amics i a casa, i no es creuen que la foto l'hagi fet jo, es pensen que ho he agafat d'un llibre o que és d'algú altre. Aleshores fantàstic, m'haureu de suportar de tant en tant a la vostra zona... perquè us vindré a emprenyar.

Jaume Comas, actor

1. Aquest és el segon any que vinc, perquè l'any passat ja vaig venir, i l'any passat ja va ser un èxit, però aquest s'ha superat.
La meva impressió és molt bona, molt bona.., perquè la conferència ha sigut molt interessant i després tot ha lligat, la gent és amable, està atenta, tots els condicionants; l'escenografia, aquest lloc màgic de La Mussara. L'any passat vam tenir una mica d'insolació i de cop i volta va pujar la boira espessa i va ser una mica fantasmagòric. Aquest any ha sigut una mica diferent, teníem boira i un estat una mica complicat, però després s'ha obert el cel i ha anat apareixent una mica el sol i la llum ha anat tacant les cares i ha sigut diferent, o sigui que el moment ha estat extraordinari.
Però jo m'emporto un record molt maco, de fet, sempre que actuo intentes estar amb el teus texts, amb els personatges enterrats dins la literatura, però també amb el públic, i el públic ha sigut divers i aquesta cosa difícil de la poesia que reclama molta atenció per seguir-la, perquè de vegades se senten una associació de paraules insòlites, i el pùblic queda parat, però en aquest cas ho seguia d'una manera miraculosa. No sé si ho porta la Mussara o el que sigui, i m'emporto precisament això, aquesta atenció del públic fantàstica, que m'ha agradat molt.

2. L'any passat estava justament a sota de la casa de les Airasses, i aquest any he estat una mica més avall, al costat dels dos bancs i del llac i potser m'agrada més més enlaire, però al mateix temps aquest any ha sigut més còmode i l'any passat era més agrest, més fantasmagòric.
Hi havia un moment, tinc una fotografia que em van fer, que estava pujant la boira darrera i que sembla que leviti! I no et sabria dir més perquè només conec aquests dos llocs per recitar. Però un altre factor fantàstic de tot l'entorn és l'acústica, té una acústica, que no saps ben bé perquè, però que funciona meravellosament bé, o sigui que la veu arriba, pots fer matisos, pots fer pianos, pots timbrar la veu, la pots fer circular bé, hi ha llocs que tenen bona acústica i aquest la té. I no ha vingut cap japonès a fer cap estudi, d'aquells que s'amaguen als ordinadors, doncs sense japonès funciona perfectament!

Enric Majó, actor (enricmajo@hotmail.com)

1. Per a mi és una experiència nova. En tenia referències del Francesc (Cerro), que m'ho havia explicat, del Jaume (Comas), que hi va ser l'any passat, però, és clar, no ho havia viscut i jo no coneixia La Mussara.
I és impressionant! Aquest matí la visita ha estat fantàstica, molt diferent a la d'aquesta tarda, que ha esdevingut una visió completament diferent..., molt bonic, amb aquest esvoranc que hi ha (que a mi no m'hi veureu massa perquè tinc vertigen!) Però el lloc és preciós! I ha estat una cosa..., veure tanta gent per escoltar poesia, tan atenta i tan amable ha sigut un plaer!

2. A mi m'ha atret, potser, que tingui un ambient d'alta muntanya quan jo no sabia que podia ser alta muntanya (i ja ho és alta muntanya!) però de sobte passen els núvols, aquests aquí, realment com si fossis a alta muntanya..., a dalt de tot dels Pirineus, això és una cosa que m'ha sorprès i m'ha agradat molt gratament.

Jordi Vilaró (jordivilaro79@gmail.com)

1. Doncs entre divertida i impressionant. Divertida pel que fa al contingut, és a dir, pel fet de poder explicar un munt de coses i després que aquestes coses es puguin veure d'alguna manera exposades, relatades, en un entorn com aquest..., és fantàstic, precisament per aquest mateix entorn. Fas la xerradeta, te'n vas amb el grup de gent amunt, te'n vas amb la gent avall, et vas trobant fantàstics rapsodes, que et van regalant fragments dels millors autors de la literatura universal, en un entorn que és inigualable, és a dir: millor impossible!
És el primer cop que vinc i, de fet, segurament no serà l'últim!

2. D'aquest entorn? El paisatge, la quantitat de vegades que canvia la llum per causa del temps canviant i, bàsicament, les muntanyes, les ruïnes i, sobretot, el paisatge que hi ha al capdamunt de la cinglera, que és espectacular! En Gerard Quintana estava llegint allà dalt i se'ns posava la pell de gallina, perquè, clar, veies el què deia i veies el que hi havia al darrere i t'entraven ganes de fer un salt, gairebé, no? Allò, com els romàntics del S. XIX!

Ivana Miño, actriu (ivaneska85@hotmail.com)

1. El format em sembla una idea genial de poder conjugar aquest paratge màgic que hi ha aquí dalt a La Mussara amb aquesta acció poètica-musical. Em sembla màgic, espectacular! A més, he vist com canviava el temps, la llum i tot al llarg dels cinc passis que he fet de poemes i ha estat realment emocionant. La boira, el rajos de sol, el cel, les vistes..., impressionant! Em sembla una cosa molt encertada! Està molt bé! Ho vols fer expressament i no et sortiria, de trobar un lloc així, tan maco, sí, molt bonic!

2. La boira i les vistes aquestes de 360 graus! És que et giris cap a on et giris tens vistes, totes diferents! No sé, hi ha alguna cosa màgica que hi ha a la terra! Les cases derruïdes, a mi m'agrada molt visitar pobles abandonats, ho trobo com molt misteriós i molt atraient..., i aquí hi teniu tots els ingredients per fer una pel•lícula o una història de por, i el que sigui, i festivals, és clar!