Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 78

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier


La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i, alhora, estranyament serena. Aquella mateixa nit tan negra, quan feia poc que havia anat a dormir dolgut per la mort del Xavier, en el fons ja sabia que m’aixecaria dessonillat per acomiadar-me a soles d’ell.

Ell i jo, jo i ell, tot sols, per última vegada íntimament. Quina putada que em deixés, que ens deixés, així de cop, com l’espetec invisible d’un tro devastador, sense poder dir-li adéu. Vaig percebre que volia, que necessitava, dir-li tantes coses. Però no sabia com fer-ho. Estava fotut i trasbalsat per la pèrdua del meu gran amic.

Vaig baixar a l’estudi, vaig posar-me davant la pantalla de l’ordinador i vaig plorar de ràbia, de tristesa, d’enyor. Només m’alleugeria pensar que ens havia deixat sobtadament sense patir i que havia passat els últims moments lluitant a les barricades per les causes pendents com sempre. Em consolava tenir la certesa d’haver tingut la sort de compartir una amistat sense límits tota la vida. No podia fer-me a la idea que no el veuria més. M’hi negava i persistia a passar-lo de nou pel cor. Deambulava per una mena de tsunami emocional, però no volia recordar-lo amb pena, sinó amb aquella alegria de viure, entusiasme i resiliència que ell tenia i que em va encomanar, des que érem nens. Estava convençut que voldria que l’evoqués així.  

El primer record íntim que tinc del Xavier es remunta lluny, molt lluny. Va ser un dia fred de gener que em va descobrir que els Reigs Mags no eren ni tan Reis ni tan Mags com em semblava. Quina desil·lusió! Sempre li recordava –Nen, cabró, quina putada em vas fer, eh. I ell, el molt puta, feia una rialleta per sota del nas, aguditzava la mirada i em donava un copet fraternal a l’esquena. Una altra evocació primerenca que conservo no és meva sinó que la recordo per ell. M’explicava que un dia estàvem asseguts en un banc del pati de l’escola. Érem petits i feia poc que s’havia mort el meu pare. Em deia que li vaig explicar que m’havia caigut una dent i que me la guardava sota el coixí com un tresor. I que la custodiava perquè si una nit baixava l’Àngel de la Guarda podia trobar-la i que així ja podria demanar-li, càndidament, un desig: veure el meu pare de nou. No va dir res, només va escoltar-me amb tendresa.

També guardo a la memòria aquells anys de complicitat fraterna a l’escola de Vilaplana quan compartíem el que anomenàvem Lectures Silencioses. Fèiem veure que llegíem perquè els alumnes que havien de continuar la lectura en veu alta per la resta de la classe es quedés en blanc. Ens agradava desobeir el mestre, aixecar el galliner i riure a la poca com a ximplets. O el record d’aquell dia fred i preciós d’hivern en què em va ensenyar a esporgar avellaners al meu tros del Garrigot, mentre un petit pit-roig, que ens feia companyia, picotejava la terra cavada per menjar cucs. Com s’estimava aquesta terra el Xavier! I què dir d’aquells anys tan alliçonadors i combatius al vell cafè de cal Ritu, on discutíem com capgirar les injustícies del món. O de quan ens va deixar l’avió rumb a París per contractar el George Moustaki, mentre veiem desorientats i feliços La Dama i el Rodamon en un vell cine de Barcelona. Són tants els records que se m'arrombollen a la ment i no acabaria mai, mai.

M’era tan balsàmic recordar fragments de vida compartits amb el Xavier, que continuava parlant amb ell. Per això vaig gravar un fragment del conte Rocco e il suo amico que feia dos anys que li havia dedicat al Xavier. Mentre el llegia, em feia l’efecte que si li xiuxiuejava a cau d’orella, encara que ell no hi fos present, potser podria escoltar-me. Li llegia perquè recordava que m’havia dit que li havia agradat molt aquell conte tan nostre. Ell, el molt murri, sempre sabia com motivar-me, engatussar-me, fer-me riure... I ho feia com pocs. Era únic amb això. I si no,  pregunteu-ho al seu millor amic, el Jaume Ritu.

Després, encara de negra nit, vaig escoltar el CD Res no és mesquí d’en Joan Manuel Serrat que tan m’inspira i relaxa. Poc després que morís la meva mare l’escoltava amb delit i obsessivament perquè, al marge d’agradar-me molt aquelles cançons senzilles i tendres, em servien per alleugerir la pena. Suposava que entre aquelles peces n’hi havia alguna que al Xavier potser li agradaria escoltar de nou. Intuïa que n’hi havia una d'especial que feia molt per ell. Aquella que Serrat dedica al mateix poeta Papasseit. Potser perquè, per a mi, hi ha imatges del poema que m’evoquen el Xavier anarquista de la nostra etapa formativa, lluminosa, contestatària... que vam compartir de joves.

Per això l’endemà al matí, amb un cel net i clar, en l’emotiu i multitudinari funeral del Xavier, vaig voler compartir aquest poema-cançó d’en Serrat amb familiars, amics, coneguts... i que vaig recitar en memòria seva.

No soc modest/ estic enamorat/ d’aquest ulls meus petits/ que esguarden el lluny/ i del meu front tan alt/ que ho és per tant que pensa./ No vull agrair res perquè no he tingut mestre./(...)
Jo no vull allistar-me/ sota de cap bandera/ de la divina acràcia/ seré ara el glossador /de l’acràcia impossible/ en la vida dels homes/ que no senten desig d’una era millor./
I el que penseu de mi/ no m’interessa gens. (...)

Per això, com a mostra d’afecte, pel coratjós company de l’ànima, quan vaig acabar de llegir-lo, vaig alçar el puny esquerre per retre-li tots els honors, per dir-li adéu amb el cor i per desitjar-li sort.  

Fins sempre, benvolgut company! Que tinguis sort, que tinguem sort, estimat AMIC XAVIER!
 


Pel Xavier Joanpere Olivé, el fill de la Paquita i del Ramiro, amic i germà amb afecte.
Pitxi, 1 de desembre de 2019

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 96: KAKURO

El KAKURO és un passatemps que és com una barreja de mots encreuats i...
Què passa, Notícies, Portada

El pulsòmetre 96

PUJA La bona educació del poble de Vilaplana. BAIXA L’absorció...
La nostra gent, Records, Portada

La font del Llop

Publiquem el text de la Carme Sabater i les fotos que ens ha fet arribar sobre aquesta font...
Recerca, Natura, Portada

Tuc de Ratèra

Torna l’estiu i toca evitar la calor. Anem, doncs, altra vegada cap al Pirineu. Al...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: lejia

La paraula d’aquest número és lejia. Lejia és, clarament, una...
Història, Història local, Portada

El €CINE MODERNO€ de Vilaplana

“... [Mientras] usted se paseará con su señora por el Paseo de la...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES D'ESTIU

Som-hi! A preparar coses fresques que ja ens ha arribat la calor. A qui no li agraden els...
Què passa, Activitats, Portada

Per Sant Jordi... Himnes!

Per Sant Jordi, enguany vam llegir cançons que per la seva repercussió, podem...
Entitats, Ampa escola, Portada

La Diada de Sant Jordi a Vilaplana

La jornada va començar amb la parada de llibres i roses a la plaça de la Riba a...
Què passa, Notícies, Portada

Xerrada sobre els gats de carrer

El passat 5 de maig, dintre dels actes de Sant Isidre, vam poder gaudir d’una xerrada en...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Sortida per conèixer millor els MUSSAGATS

El dijous 18 d’abril vam anar amb l’Eva i l’Anabel a veure els llocs on...
Entitats, Escola, Portada

Les notícies de MUSSAGATS

Aquest curs els nens i nenes de la classe d’Educació Infantil vam haver de triar...
Història, Masos, Portada

La Mussara: ABADIA

SITUACIÓ Entre l’església i l’Ajuntament. La façana...
Història, Masos, Portada

La Mussara: AJUNTAMENT

ALTRES NOMS També anomenat ca la Vila. SITUACIÓ Entre...
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Portada

Crònica de l€acte "Passar a l€ofensiva: diàleg sobre el nou llibre de Josep Manel Busqueta"

El passat 30 de maig, l'espai inferior de la Plaça de la Riba es va omplir...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Balaguer i a Lleida

El dia 21 de març, una quarantena de jubilats de Vilaplana vàrem fer una...
Què passa, Notícies, Portada

Endavant, convivint en actitud positiva. La vellesa.

Sabíeu que la ment és més flexible del que imaginem? Desenes...
Què passa, Música, Portada

FABRIZIO DE ANDRÉ

L'11 de gener de 1999 s'apagava per sempre la veu de Fabrizio De André en un...
Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 96 (juliol 2024)

Viatjar i... què més? Actualment, viatjar ha esdevingut tan fàcil que...
Què passa, Activitats, Portada

La Fira de Sant Isidre

La quarta edició de la Fira de Sant Isidre va ser el dissabte, 11 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

El món de les colònies felines des del punt de vista d'un veterinari

A hores d'ara suposo que tots coneixeu a Mussagats, l'Associació que...
Recerca, Medicina, Portada

Cuidar la persona cuidadora

Per molt que intentem negar o evitar, més tard o d'hora inevitablement ens trobem...
Recerca, De cinema, Portada

La caça de bruixes

Ja abans del final de la Segona Guerra Mundial, molts veien als aliats soviètics amb...
Entitats, Portada, Ajuntament

Reciclar: un hàbit que surt a compte.

El fet de generar deixalles i el seu tractament després que el producte hagi estat...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Josep Serres i Josep Cabré

Fa pocs mesos es va consumar la desaparició de la Cooperativa Agrícola de...
Passatemps

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...