Què passa - Història - Notícies - Història local - Portada | Revista 81

PROJECTE FONTS - LA FONT DE LA VILA

Records
Sempre recordaré la profunda petjada que va deixar en mi l’experiència dels tres Camps de Treball en els que vaig participar en plena adolescència i joventut. Va ser la meva gran descoberta del país, de l’estima a la natura i al patrimoni (eren Camps de Treball lligats al Romànic) i sobretot la descoberta de nous amics i amigues de lluny del meu cercle habitual.

Es podria dir que em van obrir els ulls i em van fer créixer el meu petit món.

Actualitat
A conseqüència de l'hòstia pandèmica-laboral soferta aquests mesos (altrament anomenada, ERTO), la disponibilitat de temps lliure ha estat la part positiva de la qüestió.

Era el moment de proposar a l’Ajuntament alguns dels projectes gestats ja fa molts anys en el meu interior, però mai materialitzats per la gran manca actual: el temps.

Així va ser com els vaig proposar de realitzar petites actuacions de “voluntariat patrimonial”, entre elles, el que en vaig anomenar Projecte Fonts, que bàsicament consistia a recuperar paisatgísticament, funcionalment i patrimonialment les fonts escampades pel nostre terme.

La bona acollida de la proposta per part del Consistori, va venir acompanyada d’un “Ostres! D’aquí a poc més d’un mes, tindrem un Camp de Treball de joves, a Vilaplana, i estaria molt bé que una de les actuacions que es poguessin dur a terme fos la rehabilitació d’una de les fonts. Com ho veus? No hi voldries col·laborar, fent-hi de tècnic?”

Doncs, què havia de respondre: Tornar a connectar després de trenta-quatre anys amb joves d’un Camp de Treball, i a més, fent allò que ara em venia de gust. La resposta va ser clara: Quina millor manera d’engegar el “Projecte Fonts”, amb una bona colla de mà d’obra. Genial.

Finalment, i per qüestions pràctiques i de proximitat, vam decidir començar per la Font de la Vila, tot i ser la que podia portar més feina i ser més complexa, però també seria un repte interessant.

És així doncs, com 4 hores cada matí durant dues setmanes d’aquest juliol i agost, una colla de 12 noies i nois, dos monitors i jo mateix, ens vam arromangar per desbrossar, netejar, arreplegar algunes tones de pedres i margenar l’entorn de la Font de la Vila, actualment una cisterna datada el 1766 en un dels seus carreus (però documentada amb anterioritat), situada a tocar de sota el Pont del Dr. Mallafré, i al costat mateix de la llera del Riu de les Tosques.

No cal dir que vaig quedar extraordinàriament content i gratificat per l’esforç realitzat, el bon grup que eren i la bona convivència entre totes i tots. Malgrat les esgarrinxades, les vespes, les formigues mossegadores i la calor, vam poder reeixir amb la tasca que ens havíem proposat.
Des d’aquí un record molt especial per totes elles i ells.

Primícia
Tot i haver anat moltes vegades, aquests anys, a veure la Font de la Vila, fins ara que en vaig estar estudiant la possible actuació, no em vaig adonar que hi havia unes pedres que no lligaven gaire amb el que tocava allà (el granit). Després d’una acurada anàlisi geològica, ha resultat ser que la Font de la Vila s’assenta, i probablement n’és la causa, sobre un petit tresor geològic: Un Xenòlit.

Aquest forma un jaciment geològic molt bonic, clar, didàctic i pedagògic, digne de protegir i de senyalitzar, que al meu entendre dóna a l’entorn un al·licient més, si cal, per dignificar-lo i donar-lo a conèixer.

Per donar una mica d’intriga a l’assumpte i fer-vos venir ganes d’anar-ho a veure, us deixaré amb la incògnita fins el proper núm. de “Lo Pedrís”, que en faré una explicació més datallada.

Final
Si bé encara no està tot l’entorn de la Font de la Vila arranjat, convido a totes les vilatanes i els vilatans a visitar aquest magnífic lloc, ara que no està tant ofegat per la brutícia i la vegetació, i alhora convido a qui vulgui col·laborar en el Projecte Fonts, a afegir-s’hi, per poder a poc a poc anar arranjant aquestes petites joies que tenim i així poder-ne seguir gaudint.

Vilaplana, 12 de setembre de 2020