La nostra gent - Què passa - Efemèrides - Notícies | Revista 90

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me convidat a pronunciar el pregó de la festa major, és tot un privilegi alhora que tota una responsabilitat.

Moltes vegades em pregunten d’on sóc, i la resposta sempre és la mateixa, d’un poblet petit del Baix Camp que es diu Vilaplana, just a sota de la Mussara.
Clar que un cop surts fora de Catalunya, la cosa es complica i has d’anar posant altres referents al mapa, com per exemple a 1 hora i 20 al sud de Barcelona, però que els hi soni, això ja és important.

A Vilaplana he viscut molt intensament la infància i l’adolescència i en tinc records a cabassos, alguns són dels que no s’obliden mai.
Molts d’aquests estan relacionats amb haver estudiat a l’escola de Vilaplana. Sí, jo vaig estudiar en una escola rural. Érem ben pocs, i quan dic ben pocs, vull dir que de 4t a 8è érem tot just 10 o12.
Al meu curs, el Josep i l’Ismael, els més petits de la classe, però també hi havia la Inés, la Lourdes, la Dolors, el Pelli, el Joan, l’Esther, la Veronique, el Jaume. I la classe dels més petits, que eren més que nosaltres, però tot i així es va acabar tancant.

M’encantava sortir de l’escola i anar amb la Motoreta, us en recordeu? La bici vermella amb aquell sillín allargat, n’hi havia que tenien la motocròs BH blava. Tot el dia amunt i avall com a bojos!

A l’escola érem tan moderns que amb el Joan Carles fèiem teatre musical! Mare meva! Si algun dia poguéssim recuperar alguna cinta de vídeo d’aquelles actuacions a la sala del Casal, imitant a Judas Priste, no sé si hauríem de canviar d’identitat tots plegats.

I fins i tot fèiem viatges de Final de curs, a Mallorca amb 9 anys. Bé, aquesta era la intenció, però abans d’arribar a Mallorca... vam fer tard al vaixell! Llavors la RENFE ja s’espatllava, no és cosa d’ara, això. Manin de dretes o d’esquerres, no canvia.
Doncs, com us deia, la Carlota i el Pascal amb totes les nostres maletes, intentant convèncer als del vaixell que ens esperessin perquè veníem tard per culpa del tren! Pobres, van intentar-ho, però no ho van aconseguir! Total, que a les 2 de la matinada tombàvem dins de 3 cotxes patrulla de la guàrdia Civil per no sé quins llocs de la Barcelona profunda, fins que ens van entaforar dins d’un hostal, d’aquells que lloguen per hores, ja m’enteneu! Vam arribar a Mallorca l’endemà, i ens ho vam passar molt i molt bé, tota una aventura! Qui en vulgui saber més, n’hi ha uns quants que avui són aquí que us en poden donar detall!

Vilaplana també ha sigut per a mi el tret de sortida a la pràctica esportiva, de fet diria que hi ha 3 esports claus: córrer, futbol i natació, i cadascun d’ells per coses diferents.
Recordo perfectament com un dia de tardor, la Noemí em va dir si voldria anar a córrer els Crosos Escolars. En aquell moment no sabia ni de què em parlava, però després de comentar-ho a casa, va ser un sí, i aquest sí amb 7 o 8 anys va voler dir que des d’aquell moment no deixaria de córrer, n’he canviat la intensitat, però mai ho he deixat de fer.
D’això ja fa més de 30 anys! Vam començar anant a córrer els caps de setmana amb uns quants de Vilaplana. Teníem de xofers a ma mare i al Josep de cal Teodoro, com que entre setmana no treballaven prou, els hi donàvem una mica de feina extra als diumenges, a canvi d’un bon esmorzaró.

Com us podeu imaginar, en aquell moment poca gent feia esport i menys encara corria pels carrers d’aquest poble: mon tiet Javi, l’Ivan i jo. Per no haver-hi, no hi havia ni roba d’esport per dones. Eren pantalons de noi, samarreta de cotó i vambes d’home, sort que això ha passat a la història.
Malauradament, també ha passat a la història l’equip femení de futbol sala, aquells anys on hi havia tanta gent que jugava a futbol, que qualsevol tarda d’estiu podies baixar a la pista del casal i apuntar-te al partidet.
Nosaltres érem l’equip femení de futbol sala, en un poble de 600 habitants, us asseguro que no n’hi havia gaires d’equips femenins en aquella època. Entrenàvem 2 dies a la setmana, tot i que alguns dies només fèiem cap la Maria, l’Emma i jo. Jugàvem tornejos de 24h, lliga... i el que fes falta! El Norbert tenia una feinada per dominar aquell vestuari, i guanyar? No guanyàvem massa, però que bé que ens ho passàvem!

Igual de bé que m’ho vaig passar quan me’n vaig anar a Barcelona per estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Formar-me en l’esport em va permetre compaginar feines relacionades en aquest camp i una d’elles va ser de monitora de natació a Vilaplana. Vaig poder ensenyar a nedar a uns quants nens/es d’aquest poble i això sempre és una satisfacció per algú que li agrada reivindicar l’esport, l’esport femení, però sobretot, m’agrada reivindicar la pràctica d’activitat física diària.

Fer activitat física regular contribueix a la prevenció, tant primària com secundària, de diverses malalties cròniques i això no és així perquè ho digui jo, sinó perquè hi ha milers d’estudis científics que ho demostren. Si fem 30’ d’activitat física, 5 dies a la setmana, reduïm el risc de patir malalties cardíaques, de desenvolupar diabetis, alguns tipus de càncer com el de pròstata o de pit, i tindrem els ossos i la musculatura més forta i, per tant, previndrem les caigudes i l'osteoporosi. Crec que a Vilaplana no tenim massa ascensors, així que tenir un bon to muscular us ajudarà a pujar les escales de casa vostra amb facilitat encara que tingueu 50 o 100 anys. I sí, fer Trossfit també us ajudarà.

Per això quan veig aquests grupets de dones de Vilaplana que surten a caminar mentre els hi toca el sol, penso: fan activitat física, prevenen l’osteoporosi i a sobre, és el moment de xerrar i compartir. No deixeu de fer-ho!
També m’encanta veure que ara sí que hi ha gent que surt a córrer, en bici, a escalar, i fins i tot que fan cim en una de les muntanyes més altes d’Europa. Vaig intentar inculcar l’hàbit de l’esport a mon germà des de ben petit, però potser vaig collar massa; pujar el Mont Blanc són paraules majors!

Ah! I els nens i nenes juguen a hoquei patins, un esport extremadament complex i que els hi està potenciant la coordinació, l’agilitat, la força, la resistència... Bravo per aquesta iniciativa i bravo a la Dolors, el Gerard i l’Edgar, per crear un club de muntanya, el CAM Vilaplana, i proposar-nos activitats a fer, ja sigui una sortida amb bici o una caminada nocturna.

I no voldria acabar el pregó sense fer una menció especial a les coses que m’agraden de ser de poble, encara que el que m’agrada, és ser de Vilaplana! M’agrada com parlem i com fem les coses. Us he de confessar que he de pensar dues vegades com li diuen a les bajoques i a la llangonissa quan vaig a comprar a can pixa pins, això de dir-li mongeta tendra i botifarra en fi... Naltrus sempre li direm bajoca.

També m’agrada l’oli de Vilaplana, més ben dit, m’agradava l’oli de Vilaplana, perquè ara ja fa un parell d’anys que no hi puc sucar el pa. Per sort, encara em queden les avellanes de cal Ritu.
I la Festa Major, aquells balls al casal que sempre acabaven amb disco mòbil fins que sortia el sol i en els últims anys, gaudint amb les millors bandes de rock català.

Estic tan orgullosa del meu poble que convido als meus amics, i també als meus atletes tots els estius. De fet, només començar la temporada, la pregunta sempre és, ja tenim data per la barbacoa, i per la calçotada? I a continuació, ara ve... no tindrem llangonissa de la Matilde? Això s’haurà de negociar!

Puc afirmar que Vilaplana ha marcat totalment la meva professió, haver anat a una escola rural i haver començat a fer esport com un hàbit des de ben petita, han sigut clau en el meu camí professional que ara desenvolupo a Vic i a Barcelona.
I també, la capacitat de treball i sacrifici, perquè a la vida acostumes a fer el que veus a casa, i a casa no hi ha hagut mai caps de setmana, s’ha d’anar al tros, a la granja, a la botiga o on sigui i creieu-me, això a ciutat no passa! Així que sempre estaré agraïda que ma mare i mon pare m’hagin fet treballar de valent, perquè això m’ha portat fins on sóc ara i estic segura que a moltes de vosaltres us ha passat el mateix.

I per anar tancant, però no menys important, m’agrada veure que ara Vilaplana també s’ha convertit en el poble de la meva parella, l’Albert, que gaudeix sortint amb la gent del poble amb bici i que ja està comptant els dies perquè tornin a obrir la piscina i poder nedar una estona al migdia. Alcalde veieu viable fer-nos una piscina climatitzada per tot l’any? I totes vosaltres, us heu posat les vambes perquè ara sortim tots junts a córrer 30 minutets?

Bromes a banda, moltes gràcies a tots i totes!

Visca Vilaplana i visca la Festa Major!

Jéssica Bonet Bonet

Jéssica Bonet Bonet



+ Publicar el meu comentari