La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 58
Pregó de la Festa Major de Vilaplana de 2014 a càrrec de Pere Valentí Mora
El divendres 10 d'octubre de 2014 es va cel·lebrar l'acte de presentació de la Festa Major, i el Pere Valentí Mora va ser l'encarregat de fer el pregó. Aquí teniu el text del pregó complet i el video de l'acte per poder recordar l'esdeveniment.
Alcalde, regidors, vilaplanencs, bona nit a tothom,
En primer lloc, moltes gràcies per confiar-me l’honor d’inaugurar la Festa Major de Vilaplana, que és el meu poble. Perquè, encara que n’hagi marxat de ben jove, aquí és on vaig néixer. Justament, pels volts d’aquestes dates fa 49 anys que vaig marxar del poble per anar cap a Barcelona i començar el que semblava una gran aventura, sense que aleshores sabés que estaria tant de temps vivint fora. Era el 8 d’octubre de l’any 65; tenia 17 anys i em va canviar la vida. Abans de marxar cap a la capital, el Morenet em deia “Ara que te’n vas a Barcelona, t’oblidaràs de Vilaplana”, “no voldràs ser de Vilaplana”, i jo sempre ho negava amb contundència. Però ell tenia certa raó, encara que no del tot: per la meva feina no he pogut ser tant com m’hagués agradat al poble, però m’he mantingut amb el convenciment de la meva resposta i, evidentment, no he oblidat mai les meves arrels.
Aquí, a Vilaplana, és on vaig forjar els valors que més endavant m’han estat útils durant la vida adulta i professional. A vegades em pregunten parlant de valors adquirits, si jo vaig estar a la Masia del Barça, perquè diuen que allà els inculquen, i sempre responc que jo vinc de “La masia del meu poble”. Perquè a Vilaplana és on vaig aprendre la importància del sentiment de germanor, de la solidaritat, la humilitat, l’amistat, el respecte i la convivència.
És per això, que quan vaig acceptar la invitació per fer aquest pregó el primer que em va venir al cap van ser les festes de la meva infància. El meu record és el d’una Vilaplana que vivia uns dies de fervor i caliu inusual i que, si la collita de l’avellana havia estat bona, es vestia amb les seves millors gales. De petit, era sobretot per mi un dia especial: hi havia la Missa Major amb tota la seva solemnitat, hi havia sardanes a la plaça i després a casa hi havia un àpat molt millor que el dels dies normals. Era també una festa de la família que jo gaudia molt amb els meus germans, el Josep Maria, el Joan Maria i la Maria Mercè, i després va arribar el Mingo que va ser un més de la família. Sortíem de casa a les 12 menys 5 per anar per avall a l’església. A casa hi havia la Brígida i la Maria Castellana, que eren com de la família i quan sortíem al carrer ens trobàvem la Peirona, els de cal Carxot i els de cal Moreno i els altres veïns, la gent del meu carrer vaja, tots mudats i fent goig. Hi havia sobretot, durant la festa major, un gran sentiment d’alegria i germanor.
Sobretot, d’aquelles festes majors el que em va quedar va ser molta alegria i bons records, i també algunes petites lliçons. Per exemple, un any, a la plaça de l’església va pujar una parada de tir. Després de missa m’hi faig aficionar: amb un duro tenies tres o quatre balins i havies de tocar una diana que feia baixar un carretell. De premi, et donaven un vermut amb una oliveta. Jo tenia bona punteria, així que amb un duro el feia baixar tres o quatre vegades i, encara que anava convidant els amics, ja us podeu imaginar com vaig arribar a casa, només arribar-hi em vaig posar al llit vestit i em vaig quedar adormit mentre la mare tenia el pollastre al forn i la família em buscava per dinar sense trobar-me. Vaig aprendre, doncs, que calia anar amb compte i saber-se controlar, aquesta lliçó la vaig tenir sempre present després al llarg de la meva carrera professional.
Un altre any va pujar una ruleta. Et podia tocar un puro, un bolígraf, però també un duro, deu duros, vint duros… tu hi posaves una o dues pessetes i allò rodava i com que a vegades et tocava la veritat és que t’anaves emocionant. Aquell any, justament, havia anat a plegar avellanes pel Joan Moreno pare amb el meu germà, era la primera vegada que tenia una feina i que podia guardar alguns calerons per mi. Em pagaven un duro la senalla i jo els anava posant en una capsa ben guardats. Recordo que també hi venia la Pepeta Cendós i que ens va agafar carinyo, tant, que ens anava posant grapats a la nostra senalla mentre ens explicava endevinalles perquè les hores ens passessin més ràpid. Doncs davant la ruleta em vaig quedar fascinat de la facilitat amb què semblava que es podien multiplicar els meus estalvis, Però, caram, no era tan fàcil com semblava! Al cap de tres dies els meus estalvis havien minvat tant que vaig aprendre una altra lliçó.
En anar passant els anys vaig anar vivint l’evolució del poble i anava participant més de les diferents activitats. Recordo el ball i recordo també els mals de caps del jovent que s’encarregava de contractar les orquestres i les seves discussions amb el Jaume Rito, (la meva admiració per aquest empresari que va mantenir tots els festius amb la possibilitat de tenir cine i ball durant molts anys, i també pel Pep Sintu que va ser el “maquinista” que feia possible visionar les pel•lícules amb molta habilitat. Encara que a casa no érem massa balladors, amb els germans i els amics anàvem al ball a celebrar les festes. La gent ballava molt, tant els joves com els més grans. però jo aviat vaig aprendre que no em convenien gaire els balls (com tampoc la beguda i el joc) en el món del futbol, que és on em vaig moure professionalment.
I ja que parlem de futbol, he de dir que recordo molt especialment el partit del tercer dia de les festes, que normalment era contra l’Aleixar, Alforja o Maspujols, Hi anava, una mica sense saber-ho encara, amb l’afany d’una afició que creixia dins meu i que aleshores veia projectar-se en aquell camp del bosc de l’olla. Volia sentir l’ilimentoslogan, veure com portaven els jugadors la gasosa a la mitja part, mirava i animava amb fascinació els que aleshores eren els meus ídols, els ídols de Vilaplana: l’Agustí Mallol, el Pitxi, el Sastre, el Carxot i tota aquesta colla. Recordo com em mirava sobretot el Sastre, que aleshores era el porter, i el veia com un gran porter que un dia volia substituir. Allò es va convertir en la meva meta d’aleshores: substituir el porter del poble, i al final ho vaig aconseguir, Però un altre de les lliçons que el poble m’ha ensenyat és el de la humilitat. Els dilluns hi havia tertúlia esportiva a les escales de l’església i, a vegades, després d’haver jugat un partit, en sortia mal parat, Però això va ser un bon antídot perquè no em pugessin els fums i per procurar mantenir-me sempre humil.
Un cop vaig marxat, no vaig deixar de venir al poble, Però poc a poc les obligacions professionals em van mantenir més allunyat de les Festes Majors i no he pogut participar-hi tant com m’hagués agradat. El dia 12 d’octubre del 68, per exemple, no era a Vilaplana perquè desfilava a l’estadi olímpic de Mèxic amb només 20 anys. Però he de dir que tot el que feia en aquell moment a nivell professional ho feia tenint Vilaplana al cap, perquè era ben conscient que tot aniria a parar a la tertúlia de les escales de l’església…
Després vaig tenir la sort de casar-me amb la MªClara, que també és descendent d’aquestes terres i no va ser complicat continuar venint cap aquí. Em sento també molt orgullós d’haver sabut inculcar als meus quatre fills una gran estima pel poble i que s’hi hagin integrat tan bé, sobretot el Pere Valentí, amb tots els amics que tenia, el José Mari, el Llorenç, el Gallissà i tota la colla. En certa manera, allò que la vida m’havia dut a perdre a mi, el Pere Valentí ho va recuperar, com si agafés el meu relleu. A més a més, quan era petit sempre deia: “com és que hi ha nens que no tenen poble?”. Doncs quina sort, penso ara, és haver pogut donar als meus fills, i ara també als meus set néts, aquest poble.
Ara, que estic en una altra etapa de la meva vida, he tornat a Vilaplana i gaudeixo molt podent estar aquí i treballant al tros. La Vilaplana que jo vaig conèixer de petit sense aigua corrent ni cotxes ha canviat molt i no podem dir que abans fos millor. Ara és un poble molt més ben preparat, molt ben comunicat i connectat amb el món i n’ha sortit molts vilaplanencs que han destacat en diferents àmbits i ens en fan enorgullir: hi ha arquitectes, músics, pintors, escultors, professors, mecànics, metges, advocats, etc. Però avui el meu homenatge especial vol ser cap a la gent que es va quedar aquí a cuidar la terra: els pagesos que amb el seu esforç també han fet gran Vilaplana. Vull expressar doncs la meva admiració cap a ells i celebrar la continuïtat d’aquest meravellós i tan necessari ofici. També un record especial per tots aquells que ens han deixat, uns abans de temps i els altres perquè els hi tocava, però tots ells estaran sempre presents amb nosaltres i el nostre record.
Avui iniciem les festes d’un any i és també un moment de retrobament, malgrat les diferències entre nosaltres, les diferents creences i ideologies, ens ajuntem per a mantenir ben despert l’esperit d’aquest poble i celebrar tots junts l’alegria de ser a casa i l’estima que tenim a Vilaplana.
Per tot això, us desitjo molt bona festa major i que gaudim i siguem una mica més feliços.
Visca Vilaplana! Visca la Festa Major de Vilaplana!
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer
2....
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
2023
Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre
Salvador...
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril
2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny
3. Marina Mestre...
13/01/2025La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada
Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques!
Volíem fer un petit discurs, ja que...
13/01/2025Passatemps, Portada
13/01/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
13/01/2025Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
13/01/2025Recerca, Cuina, Portada
S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
13/01/2025La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada
20 CURSOS D'ESCOLA
Raúl i Conxi
Per començar a parlar-vos...
13/01/2025Història, Història local, Portada
Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
13/01/2025Què passa, Esports, Portada
Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
13/01/2025Opinió, Articles, Portada
PUJA
La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
El diumenge, 27...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
13/01/2025La nostra gent, Records, Portada
La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
13/01/2025Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
12/01/2025La nostra gent, Homenatges, Portada
Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
10/01/2025Què passa, Esports, Portada
Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
10/01/2025Recerca, De cinema, Portada
Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
10/01/2025Història, Masos, Portada
L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
10/01/2025Literatura, Poemes, Portada
Només, quan el vent bufa tan fort,
som conscients de la nostra feblesa,
que...
10/01/2025Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada
El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...