Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 58

Pregó de la Festa Major de Vilaplana de 2014 a càrrec de Pere Valentí Mora


El divendres 10 d'octubre de 2014 es va cel·lebrar l'acte de presentació de la Festa Major, i el Pere Valentí Mora va ser l'encarregat de fer el pregó. Aquí teniu el text del pregó complet i el video de l'acte per poder recordar l'esdeveniment.



Alcalde, regidors, vilaplanencs, bona nit a tothom,

En primer lloc, moltes gràcies per confiar-me l’honor d’inaugurar la Festa Major de Vilaplana, que és el meu poble. Perquè, encara que n’hagi marxat de ben jove, aquí és on vaig néixer. Justament, pels volts d’aquestes dates fa 49 anys que vaig marxar del poble per anar cap a Barcelona i començar el que semblava una gran aventura, sense que aleshores sabés que estaria tant de temps vivint fora. Era el 8 d’octubre de l’any 65; tenia 17 anys i em va canviar la vida. Abans de marxar cap a la capital, el Morenet em deia “Ara que te’n vas a Barcelona, t’oblidaràs de Vilaplana”, “no voldràs ser de Vilaplana”, i jo sempre ho negava amb contundència. Però ell tenia certa raó, encara que no del tot: per la meva feina no he pogut ser tant com m’hagués agradat al poble, però m’he mantingut amb el convenciment de la meva resposta i, evidentment, no he oblidat mai les meves arrels.

Aquí, a Vilaplana, és on vaig forjar els valors que més endavant m’han estat útils durant la vida adulta i professional. A vegades em pregunten parlant de valors adquirits, si jo vaig estar a la Masia del Barça, perquè diuen que allà els inculquen, i sempre responc que jo vinc de “La masia del meu poble”. Perquè a Vilaplana és on vaig aprendre la importància del sentiment de germanor, de la solidaritat, la humilitat, l’amistat, el respecte i la convivència.

És per això, que quan vaig acceptar la invitació per fer aquest pregó el primer que em va venir al cap van ser les festes de la meva infància. El meu record és el d’una Vilaplana que vivia uns dies de fervor i caliu inusual i que, si la collita de l’avellana havia estat bona, es vestia amb les seves millors gales. De petit, era sobretot per mi un dia especial: hi havia la Missa Major amb tota la seva solemnitat, hi havia sardanes a la plaça i després a casa hi havia un àpat molt millor que el dels dies normals. Era també una festa de la família que jo gaudia molt amb els meus germans, el Josep Maria, el Joan Maria i la Maria Mercè, i després va arribar el Mingo que va ser un més de la família. Sortíem de casa a les 12 menys 5 per anar per avall a l’església. A casa hi havia la Brígida i la Maria Castellana, que eren com de la família i quan sortíem al carrer ens trobàvem la Peirona, els de cal Carxot i els de cal Moreno i els altres veïns, la gent del meu carrer vaja, tots mudats i fent goig. Hi havia sobretot, durant la festa major, un gran sentiment d’alegria i germanor.

Sobretot, d’aquelles festes majors el que em va quedar va ser molta alegria i bons records, i també algunes petites lliçons. Per exemple, un any, a la plaça de l’església va pujar una parada de tir. Després de missa m’hi faig aficionar: amb un duro tenies tres o quatre balins i havies de tocar una diana que feia baixar un carretell. De premi, et donaven un vermut amb una oliveta. Jo tenia bona punteria, així que amb un duro el feia baixar tres o quatre vegades i, encara que anava convidant els amics, ja us podeu imaginar com vaig arribar a casa, només arribar-hi em vaig posar al llit vestit i em vaig quedar adormit mentre la mare tenia el pollastre al forn i la família em buscava per dinar sense trobar-me. Vaig aprendre, doncs, que calia anar amb compte i saber-se controlar, aquesta lliçó la vaig tenir sempre present després al llarg de la meva carrera professional.

Un altre any va pujar una ruleta. Et podia tocar un puro, un bolígraf, però també un duro, deu duros, vint duros… tu hi posaves una o dues pessetes i allò rodava i com que a vegades et tocava la veritat és que t’anaves emocionant. Aquell any, justament, havia anat a plegar avellanes pel Joan Moreno pare amb el meu germà, era la primera vegada que tenia una feina i que podia guardar alguns calerons per mi. Em pagaven un duro la senalla i jo els anava posant en una capsa ben guardats. Recordo que també hi venia la Pepeta Cendós i que ens va agafar carinyo, tant, que ens anava posant grapats a la nostra senalla mentre ens explicava endevinalles perquè les hores ens passessin més ràpid. Doncs davant la ruleta em vaig quedar fascinat de la facilitat amb què semblava que es podien multiplicar els meus estalvis, Però, caram, no era tan fàcil com semblava! Al cap de tres dies els meus estalvis havien minvat tant que vaig aprendre una altra lliçó.

En anar passant els anys vaig anar vivint l’evolució del poble i anava participant més de les diferents activitats. Recordo el ball i recordo també els mals de caps del jovent que s’encarregava de contractar les orquestres i les seves discussions amb el Jaume Rito, (la meva admiració per aquest empresari que va mantenir tots els festius amb la possibilitat de tenir cine i ball durant molts anys, i també pel Pep Sintu que va ser el “maquinista” que feia possible visionar les pel•lícules amb molta habilitat. Encara que a casa no érem massa balladors, amb els germans i els amics anàvem al ball a celebrar les festes. La gent ballava molt, tant els joves com els més grans. però jo aviat vaig aprendre que no em convenien gaire els balls (com tampoc la beguda i el joc) en el món del futbol, que és on em vaig moure professionalment.

I ja que parlem de futbol, he de dir que recordo molt especialment el partit del tercer dia de les festes, que normalment era contra l’Aleixar, Alforja o Maspujols, Hi anava, una mica sense saber-ho encara, amb l’afany d’una afició que creixia dins meu i que aleshores veia projectar-se en aquell camp del bosc de l’olla. Volia sentir l’ilimentoslogan, veure com portaven els jugadors la gasosa a la mitja part, mirava i animava amb fascinació els que aleshores eren els meus ídols, els ídols de Vilaplana: l’Agustí Mallol, el Pitxi, el Sastre, el Carxot i tota aquesta colla. Recordo com em mirava sobretot el Sastre, que aleshores era el porter, i el veia com un gran porter que un dia volia substituir. Allò es va convertir en la meva meta d’aleshores: substituir el porter del poble, i al final ho vaig aconseguir, Però un altre de les lliçons que el poble m’ha ensenyat és el de la humilitat. Els dilluns hi havia tertúlia esportiva a les escales de l’església i, a vegades, després d’haver jugat un partit, en sortia mal parat, Però això va ser un bon antídot perquè no em pugessin els fums i per procurar mantenir-me sempre humil.

Un cop vaig marxat, no vaig deixar de venir al poble, Però poc a poc les obligacions professionals em van mantenir més allunyat de les Festes Majors i no he pogut participar-hi tant com m’hagués agradat. El dia 12 d’octubre del 68, per exemple, no era a Vilaplana perquè desfilava a l’estadi olímpic de Mèxic amb només 20 anys. Però he de dir que tot el que feia en aquell moment a nivell professional ho feia tenint Vilaplana al cap, perquè era ben conscient que tot aniria a parar a la tertúlia de les escales de l’església…

Després vaig tenir la sort de casar-me amb la MªClara, que també és descendent d’aquestes terres i no va ser complicat continuar venint cap aquí. Em sento també molt orgullós d’haver sabut inculcar als meus quatre fills una gran estima pel poble i que s’hi hagin integrat tan bé, sobretot el Pere Valentí, amb tots els amics que tenia, el José Mari, el Llorenç, el Gallissà i tota la colla. En certa manera, allò que la vida m’havia dut a perdre a mi, el Pere Valentí ho va recuperar, com si agafés el meu relleu. A més a més, quan era petit sempre deia: “com és que hi ha nens que no tenen poble?”. Doncs quina sort, penso ara, és haver pogut donar als meus fills, i ara també als meus set néts, aquest poble.

Ara, que estic en una altra etapa de la meva vida, he tornat a Vilaplana i gaudeixo molt podent estar aquí i treballant al tros. La Vilaplana que jo vaig conèixer de petit sense aigua corrent ni cotxes ha canviat molt i no podem dir que abans fos millor. Ara és un poble molt més ben preparat, molt ben comunicat i connectat amb el món i n’ha sortit molts vilaplanencs que han destacat en diferents àmbits i ens en fan enorgullir: hi ha arquitectes, músics, pintors, escultors, professors, mecànics, metges, advocats, etc. Però avui el meu homenatge especial vol ser cap a la gent que es va quedar aquí a cuidar la terra: els pagesos que amb el seu esforç també han fet gran Vilaplana. Vull expressar doncs la meva admiració cap a ells i celebrar la continuïtat d’aquest meravellós i tan necessari ofici. També un record especial per tots aquells que ens han deixat, uns abans de temps i els altres perquè els hi tocava, però tots ells estaran sempre presents amb nosaltres i el nostre record.

Avui iniciem les festes d’un any i és també un moment de retrobament, malgrat les diferències entre nosaltres, les diferents creences i ideologies, ens ajuntem per a mantenir ben despert l’esperit d’aquest poble i celebrar tots junts l’alegria de ser a casa i l’estima que tenim a Vilaplana.

Per tot això, us desitjo molt bona festa major i que gaudim i siguem una mica més feliços.

Visca Vilaplana! Visca la Festa Major de Vilaplana!


 










+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...