Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 61

Pregó de la Festa Major de Salvador Juanpere Huguet, Octubre de 1994

Sr. Alcalde, Srs. Regidors,

Vilaplanencs i convidats:

Fer el pregó de l’inici de la Festa major és un honor per a mi com a fill del poble. Sé que hi ha moltes persones de Vilaplana que per davant meu mereixen aquest honor i agraeixo molt al Sr. Alcalde Agustí Ferré i a l’Ajuntament en ple i a tot el poble la confiança que m’han concedit.

Primer de tot –i com a pregoner- voldria tenir un petit record per al PREGONER més autèntic que ha tingut la Vilaplana de quan érem petits: el Pep Cinto, que tots vèiem dalt d’aquell ruquet dòcil amb l’aixada i la trompeta dins la sàrria.

I després, des d’aquí dalt que no és un ruquet sinó el vestíbul de l’Ajuntament, vull recordar que en aquest mateix espai i quan existia l’antic edifici, en unes dependències del darrere, hi havia l’Escola del poble.

En aquella vella classe els nois de Vilaplana i jo mateix vam anar a “estudi” per primer cop. Potser la meva generació devia ser l’última, però el cas és que molts vam fer aquí la primera ullada al món, fora de les faldilles de la mare. El pare sempre recorda que aquí havia disfrutat d’un mestre excel•lent, el Sr. Gomis. Jo recordo un mestre vell que escopia a les parets, darrere del mapa d’Espanya i el Mapamundi i recordo “el recreo” aquí a la plaça, i com als quatre o cinc anys creuar-la d’un extrem a l’altre semblava ja tota una aventura.

També recordo com el meu cosí Hilari m’havia d’estirar cada matí perquè es veu que jo no volia venir a l’Escola...

D’això han passat vora de quaranta anys. Quaranta anys no són res dins de la història del poble. Però segurament en aquests últims quaranta anys el nostre poble –i el nostre món- han canviat més que en tota la seva història anterior.

Alguns canvis eren urgents per a millorar les condicions de vida del poble, com la construcció d’unes noves escoles, la casa del metge, les clavegueres i l’aigua corrent, l’empedrat dels carrers, la construcció de la Cooperativa, la Caixa Rural...o d’altres ja coincidents amb la recuperació democràtica i molt més recents com la construcció d’un nou Ajuntament, l’obertura del carrer Nou, o la construcció del Casal i d’aquell “bon pavelló esportiu” que el Joan Maria Peirones i jo vam demanar cantant a les cobles d’uns pastorets a Cal Rito fa molts anys.

Aqueixes millores en la qualitat de vida del poble també han portat, inevitablement i com a tot arreu, aspectes negatius. Només cal que ens acostem a contemplar l’estat actual del nostre riu.

Però segurament en allò que Vilaplana ha canviat més és precisament en el seu aspecte més essencial, en aquell punt on es sustenta la seva història i la seva identitat socioeconòmica: EN LA SEVA RELACIÓ DIRECTA I DEPENDENT DE LA TERRA.

No podem oblidar, ara que encetem la Festa Major d’enguany –i això cal  explicar-ho als més joves del poble-, que si bé celebrem la Festa Major el 12 d’octubre, ni tenim com a patrona la Marededéu del Pilar ni festegem –evidentment- “el dia de la hispanidad”. A Vilaplana tenim com a patrona la Nativitat de la Marededéu i per coincidència del calendari amb l’inici de la collita de les avellanes, l’any 1919 es va traslladar la celebració –primer- a la festa de la Mercè i l’any següent al dia 12 d’octubre, un cop ja es podia considerar “la plega” enllestida. Des de llavors, fa 75 anys, els mateixos que té la mare, arrosseguem aqueixa “singularitat” en la Festa Major i la podem considerar avui una prova de la nostra històrica dependència exclusiva de la terra.

Retornar la celebració al seu dia originari possiblement no suposaria ara cap dificultat ni per la festa ni per la collita.

Qui no recorda aquells setembres de quan érem petits? (Oh, anys enrere...canten Els Pets). Aquell nerviosisme que li agafava a la gent; la vinguda de tants “plegadors”; tants forasters...les colles marxant cap al tros quan el sol apuntava per Mascabrers; el moviment dels carros i de “corets”amunt i avall; les corrioles als vespres. Sacs, senalles.

Els transistors a la soca.

Ni festes ni diumenges. Missa primera i cap al tros.

I l’atzar dels aiguats, sempre com una amenaça per a la subsistència i l’esforç de tot un any.

És evident que això ha canviat. Semblava una estructura eterna, feta de granito. I s’ha anat desfent.

La vida del pagès d’aquí, com el de tot arreu ha estat sempre una lluita heroica dedicada a la supervivència. Aqueixa era la nostra força però ha estat també la nostra debilitat.

Al llarg de milers d’anys i des de l’inici del Neolític, quan les primeres societats caçadores es tornen sedentàries i comencen a conrear la terra i criar animals, l’economia del pagès sempre s’ha basat en la subsistència.

I les societats pageses s’han mantingut mentre podien defensar-se com un petit mon econòmic independent davant l’economia creixent i agressiva de les ciutats.
L’escriptor anglès John Berger a la seva novel•la Porca terra (Alfaguara, 1989) descriu amb molta intel•ligència i sensibilitat la desaparició del món pagès a mans de la societat moderna, “a mans de l’anomenat progrés europeu” –diu.

John Berger escriu al seu llibre “Anteriorment les ciutats depenien del camp per al seu aliment. Els pagesos anaven a ciutat a vendre els seus excedents. Ara cada cop més els apgesos i els pobles depenen de les ciutats fins i tot per al seu aliment”.

Marc Porci Cató escriptor i militar romà que era d’origen pagès i terratinent, dos-cents anys abans de Crist va escriure un tractat titulat DE AGRI CULTURA que volia ser un compendi de consells per als pagesos de l’Imperi (no oblidem que la nostra agricultura és hereva en gran part de la colonització romana), on incloïa aqueixa sentència:

PATREM FAMILIAS VENDACEM, NON EMACEM ESSE OPORTET, que, vindria a dir: El pare de família –pagès- ha de procurar vendre, no comprar.

John Berger en un altre lloc de la seva novel•la “porca terra” diu “les societats pageses amb la seva economia de resistència eren un obstacle a l’expansió de les empreses multinacionals del capitalisme monopolista. Un pagès intacte era l’única classe social amb una resistència interna cap al consumisme. Desintegrant les societats pageses s’amplia el mercat. Al seu lloc s’imposa una estructura del tot rendible: “l’agro-business”, l’agronegoci, mitjançant el qual, empreses nacionals i multinacionals controlen el mercat, el processat, l’empaquetat i la venda de tot tipus de productes alimenticis però no la producció...”.

Efectivament, tal com també va escriure Josep Pla “els pagesos no han tingut mai a les mans les lleis de l’economia”.

Un exemple: aquesta bosseta de 100 grams d’avellanes en gra, (treure la bosseta de la butxaca i ensenyar-la...) procedents del Camp de Tarragona, comprada dijous passat (6,10,1994 al Mercat de la Boqueria de Barcelona: 160pts. !! Mil sis-centes pessetes el quilo!!!

Quant en traurem, enguany, de cada sac i què passa entremig? Els que hem nascut, crescut i viscut aquí, que tenim tota la genealogia familiar lligada a la terra, se’ns fa molt difícil d’assimilar la trampa que aquest anomenat “progrés occidental” ha parat al mon pagès.

I ho vivim interiorment amb un malestar que ens manté dividits entre l’amor i la ràbia.

Com en aquella vella corranda que s’havia cantat a La Mussara:

A la arnilla de tu puerta
Hi ha dos corassons que combaten
Dóna la mano al que quieres
Antes los dos no se maten”

El corasón de l’amor. L’amor a aqueixa terra a la qual ens sentim lligats per tants anys i tantes generacions que l’han treballada i preservat fins avui.

I el corasón de la ràbia. La ràbia per haver de trencar sense solució amb un medi, un sistema de vida, que ja no participa dels programes dels sistemes desenvolupats i que ens escatima fins i tot la llibertat de resistir.

El camp, els pobles, progressivament abandonats per les noves generacions, són relegats al paper de pur escenari bucòlic. El paisatge, el camp, els boscos, no entren en els programes de la cultura de la modernitat que es fabrica a les ciutats només com a “pati de recreo”, on esbravar -a dies i mesos convinguts- el problema de l’oci de les societats urbanes.
...
Avui a Vilaplana encetem una nova Festa Major. La nostra Festa Major tal vegada ha perdut intensitat degut a la pèrdua d’aquella identitat “plenament pagesa” de la qual vivia i en la qual vivia el nostre poble fins fa pocs anys. La Festa Major ha anat oblidant aquell caràcter ritual entre l’excitació per la collita que ens puja de la terra i les oracions que fem pujar cap al cel.

La celebració, la festa, a la societat contemporània ha adoptat una cadència regulada per les activitats laborals urbanes i ha pres un caràcter institucional cada vegada més allunyat d’aquell paper ritual, simbòlic, d’identificació d’una tribu amb una terra.

Per això, si en algun lloc poden conservar encara part del seu sentit originari és en els pobles petit s com el nostre, on la gent ens coneixem un a un i casa per casa. Aquí a Vilaplana la Festa Major pot ser la gran excusa anual per efectuar el recompte dels membres de la nostra comunitat i mantenir tens el fil de la nostra identitat.

Vilaplanencs: jo proposaria per a la Festa Major d’enguany l’establiment d’un fort compromís amb el passat i el present del nostre poble.

Però sobretot un compromís de sensatesa cara al seu futur. D’intel·ligència, en la forma d’afrontar les transformacions que, inevitablement, es produiran en el nostre poble per mor d’aqueix canvi profund en la nostra estructura social, econòmica, a què estem assistint.

Cuidem i preservem la nostra terra i la nostra Vilaplana com un préstec que ens van confiar els nostres ascendents i que haurem de tornar un dia als nostres descendents.

Aquí, en aquell vell “estudi” de l’antic Ajuntament, alguns de nosaltres vam començar l’aprenentatge cap a la vida i la cultura. A mida que ens hem fet grans hem après la lliçó: aquest final de segle –i mil•lenni- que ens ha tocat de viure és l’època més plena de canvis i més decisiva que hagi viscut mai la humanitat.

I la pau i la justícia, la solidaritat i el respecte per les diferències i la diversitat del nostre món són encara assignatures pendents.

Els científics, els filòsofs, ens ensenyen ara que la supervivència de l’espècie humana damunt de la Terra no dependrà dels grans discursos acadèmics, ni de les llampants declaracions dels polítics, ni de les recomanacions del Sistema Monetari Internacional, sinó d’una petita transformació conceptual a l’interior del cervell de cada individu de cada poble, de cada racó del Món: la Terra, el nostre Món és fràgil. Fràgil i finit.

És un minúscul terròs suspès a l’immensitat de l’Univers. I no en tenim cap altre.

La cultura pagesa, per compte propi, sabia això des de fa més de deu mil anys.

Només volem seguir-ho practicant.

Moltes gràcies i una bona Festa Major



Salvador Juanpere i Huguet
Barcelona-Vilaplana, 8 d’octubre de 1994





Salvador Juanpere Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...