Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 34

Pregó de la Festa Major d'octubre del 2008


Distingides autoritats, amigues i amics de Vilaplana
Bona nit a tothom:

Gràcies per la vostra presència i gràcies també a l'Ajuntament per convidar-me a fer el pregó d'aquest any.
Quan el senyor alcalde em va trucar per oferir-me la possibilitat d'adreçar-vos unes paraules de reflexió i de convit a la Festa Major, em van passar moltes coses pel cap i només vaig poder dir-li que
---Quin remei!!!
Ell em va dir
---Això és un sí, no?
Sabia perfectament que no m'hi podia negar. Són aquestes petites coses que de tant en tant cal fer i cal fer-les amb alegria i satisfacció. Va ser ell qui es va arriscar. És un noble orgull això que sento ara. Així doncs gràcies.

A les reflexions que escoltareu els he posat un títol que lliga l'experiència quotidiana de la meva feina i amb el sentit final d'aquest acte

De la paraula a la festa

Com alguns sabeu ja fa molt anys que vaig marxar del poble.
Primer pels estudis. L'esforç del pare i la mare, (el Sebastià i la Quimeta), ho van fer possible.
Després la universitat. Més tard la feina, ara a l'institut Martí i Franquès, a Tarragona.
Del meu poble en tinc una visió malenconiosa i nostàlgica.
Forma part de la meva vida. Però sobretot, de la meva infantesa i la meva joventut.

He triat uns versos de Salvador Espriu escrits fa 40 anys, com una guia per parlar avui,
El poema és en homenatge a Pompeu Fabra, el primer i més important organitzador de la llengua catalana a la primera part del s.xx

POMPEU FABRA

En homenatge
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.


Aquests versos van ser escrits el 9 de febrer de l'any 1968.
Jo feia els darrers cursos del batxillerat.
El poble al qual es refereix l'Espriu és evidentment el català i el poema és, com hem dit, un homenatge a Fabra, és dir,
A la llengua catalana com síntesi i senya del seu poble, del nostre.

D'aquells anys us he enviat una postal de record:

Havia nascut a la casa del davant de cal Fulentí, el sr. Pere i la Salomé n'eren els forners. Allí, en aquell raconet del poble m'hi vaig fer gran. Amb el Pere Ramon, l'Albert Maria ... Cal Batjau, cal Morenet, ca la Clàudia.... fins al carrer de la pujada... allà ja n'hi havia de més grans... Cal Sagal... Els Mores,s ep! Ja som al carrer de l'abeurador (aburador)
I davant l'espectacle de la Riba. Tot un territori.
El carrer de terra, amb còrrecs quan plovia, i unes quantes pedres com a lloses, van deixar marca en els meus genolls...
L'escola aquí, a l'Ajuntament... Què voleu que us digui... Temps de "Cara al sol", estufes de llenya (senyor maestro el "boscal") i l'enciclopèdia. En tinc un record gris.
Sort que hi havia el carrer i la plaça, que ja era una altra cosa.
Els jocs: els patacons, les boles de vidre, el "xurro, media manga , mango entero" (mangotero, dèiem), el nom de cavall fort encara no el sabíem, si més no jo.
Els berenars de pa amb oli i sucre o amb vi (què en diríem ara!)
Ens en vam sortir. Uns millor que els altres.
L'any 60 la comunió de blau marineret i casa nova. Al carrer Major. Després a Reus a preparar l'ingrés amb el senyor Jaume, la senyora Lola i la senyora Sisqueta que aquest any va de centenari. El món canvia de colors.
I un germanet petit.
Després el batxillerat intern a Montblanc.
El meu poble i jo ara ja teníem una relació de postal inoblidable.
Als hiverns les cartes, sobretot amb la mare. Els estius amb el Josep Maria, el Pep, el Fernando, el Salvador i... les noies.
I créixer i estudiar i el futbol al Bosc de l'Olla. Amb 15 anys en un partit de solters contra casats em trenco el braç... abans de començar el partit. Un desastre.
Aquestes són unes postals de records amables... Quasi totes.
Segueix Espriu:
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.


Els anys setanta, la universitat.
Més canvis i al poble també, encara que ens semblava que molt a poc a poc.
Una altra postal que m'arriba d'aquells anys

Participar ens els projectes de canvi, sobretot dels joves.
L'agrupació a la Sala Parroquial, els treballs amb els nois i noies, les excursions, les xerrades, les setmanes de joventut.
El concert dels Lluís Llach (recordo el dia abans a la sala de cal Ritu comptant les cadires, preocupats per si s'ompliria!!!). Aquell diumenge a la tarda jugava a futbol amb el Reus i quan tornava cap el poble em trobo la guàrdia civil que no em volia deixar passar de tanta gent com hi havia! Sort que van entendre que era del poble. Quan vaig arribar el Joan Isaac ja havia fet mitja actuació.
En aquells moments Vilaplana bullia de participació.
I jo que em movia per fora havia d'explicar què feia la joventut (i no tan joves) del poble. Allí, d'una manera o altra hi era quasi tothom. Per això no citaré cap nom. Mireu-vos les fotografies de l'anada a Montserrat i ho comprovareu.
Canvi generacional. A la darrera part del setanta l'empenta dels nois i noies del Col·lectiu pren el timó.
El país reneix i, amb ell, el poble.
Diferent. Amb moltes il·lusions i expectatives que sovint no s'han complert però...
I diu Espriu: la batalla no està perduda, junts i amb esperança continuarem

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

B., 9 de febrer de 1968

Fins aquí les postals i els records, els meus.

Ara, la festa

Divendres 3 d'octubre del 2008 :
La televisió dóna notícies del ral·li de Catalunya per les muntanyes de la Mussara i Vilaplana.
A la nit següent, el canal "Eurosport" en fa un reportatge complet en anglès.
Penso: Vilaplana al món.
Després veig el senyor Alcalde queixant-se del tall de subministrament de telèfon durant 15 dies a la companyia telefònica i demanant responsabilitats i al senyor Simón explicant els inconvenients i perjudicis. També ho llegeixo en alguns diaris. L'editorial del diari El Punt torna a parlar de la brutícia del ral·li.
I penso: Vilaplana... al tercer món.
Què voleu que us digui!...

Semblava que el país durant aquests anys s'havia fet gran i normal. Potser algú en ho ha volgut fer creure.
Però tot i el progrés i l'avenç inqüestionable potser cal que ens preguntem més sovint... Per què?... Per anar on?
Han passat i estant passant coses que ens han de fer veure allò volem ser, allò que necessitem i hi tenim dret.
Res ens pot ser indiferent i la injustícia i qui se n'aprofita encara menys.
Aquí al poble primer, però també com a país i com a membres d'una societat que la volem amb una gent,
(on diuen que la gent és) neta,
I noble, culta, rica, lliure,
Desvetllada i feliç.

com deia Espriu en el seu Assaig de càntic en el temple

Ara deixeu-me per acabar que m'agafi de la mà literària d'un altre poeta, Miquel Desclot. Són paraules que inviten a reflexionar sobre com viure la festa i per això les vull compartir amb tots vosaltres.

"...una festa, que comença honorant en primer lloc la paraula, ha d'esdevenir per força una festa honorable en ella mateixa. Diguem que el qui revereix (reverencia) la paraula pot xalar i festivar després amunt i avall, a esquerra i a dreta, pertot i arreu, sense por de caure en la ximpleria, la baixesa o la vulgaritat.
Perquè la paraula és, abans que res, la creació que de debò ens fa humans,..."


Si entenem bé el sentit d'aquesta reflexió veurem que res ens exclou de celebrar amb goig i alegria compartida la nostra Festa Major.
Si som capaços de salvaguardar la memòria dels fets, els espais i, sobretot, les persones que ens han precedit. Si fem servir la intel·ligència per millorar el petit racó del món que ens ha tocat per viure-hi i si amb imaginació, si cal, ens engresquem per transformar i créixer nosaltres mateixos.
Si ens proposem fer tot això: veniu i anem corrents cap a la festa.

Així doncs, si la comencem festejant la paraula, no ens conformarem amb la rialla poca-solta, ni amb els saltirons i cabrioles sense enteniment, i demanarem que aquesta alegria compartida (que és la festa) sigui molt més que elementals satisfaccions grolleres.

"...qui, com vosaltres, reverencia la paraula, estima la civilització. I la festa, no en dubteu, és una manifestació de civilització..."

Per acabar, ara sí, deixeu-me que desitgi una molt bona festa major a tothom i que us convidi a participar a tots el actes programats amb un...

Visca Vilaplana!
Visca Catalunya!, lliure si pot ser.
Gràcies i bona nit.

Joan Masdeu Aymamí




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...