Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 50

Pregó de la Festa Major d'octubre de 2012


Senyor Alcalde de Vilaplana, regidors i regidora, autoritats que ens acompanyeu, i tota la gent del poble, que avui comenceu la Festa Major, molt bona nit.

Fa tot just un mes, l'11 de setembre, mentre contemplava la senyera onejant en el Baluart, esparant l'acte de l'ofrena floral de les entitats reusenques, en Tomàs, el vostre alcalde, em va demanar que fes el Pregó de la Festa Major. Li vaig dir que li donaria una resposta. El pregó de la Festa Major, jo, l'Anna Maria de "Cal Sisquet "!

Em va sorprende i alhora em va alegrar que en Tomàs em fes aquesta proposta. Amb el Cant dels Segadors de fons en un 11 de Setembre tan significatiu vaig anar albirant en el meu interior com anava passant una pel•lícula curulla de records, de vivències, de diversos esdeveniments. Tot plegat féu que la meva resposta fos afirmativa i que em disposés per a desgranar l'anunci joiós de la FESTA MAJOR!

Voldria que aquest PREGÓ, fos un cant d'agraïment al meu poble, a la meva gent, a les meves arrels; arrels que han forjat la trajectòria de la meva vida.

Va escriure la tia Mercè :

"Sóc filla de pastissers
i sé de pa i de farina.
Sóc filla de Vilaplana
poblet que mon cor estima"

I en un altre poema deia

"Et tenim gravada als ulls
muntanya de la Mussara
i et portem a dins del cor
com l'amor de nostre mare.

Tot quan de tu volguem dir,
sempre serà minç i pobre,
comparat amb el que vals
Muntanya del nostre poble "

Sí, us ben asseguro que porto gravada al cor aquesta terra que em va veure néixer. Gravades al cor unes arrels profundes, arrels de Fe, de valors de poble, d'identitat, de tot el que ha constituït la meva idiosincràsia, és a dir: els meus eixos vertebradors, el que sóc i el que la vida m'ha anat fent. I què voleu que us digui? Me'n sento orgullosa!

Els anys que he viscut encarnada en altres cultures, costums i vivències, he pogut assaborir, gaudir i compartir la riquesa del diferent. Quan les arrels són profundes i veus que un poble i unes ètnies van recuperant la seva identitat, ho vius amb una gran joia. A Bolívia molta gent parlava quechua, la llengua pròpia d'aquell indret. Jo no comprenia res de res, però era molt feliç de veure que aquella gent podien viure i expressar la seva identitat.

Les fronteres les hem construït nosaltres. Sabem bé que de fronteres no n'hi ha quan les arrels són autèntiques i el nostre cor és universal.

Quina alegria em dóna quan veig que el nostre poble va conservant tradicions, costums i vivències. Mireu de no perdre-ho mai. Cantava en Raimon "Qui perd els orígens, perd la identitat". Conservem, doncs, els orígens per no perdre la identitat.

A vosaltres, tota la gent de Vilaplana i els que heu vingut a celebrar la Festa Major: gent decidida, emprenedora, oberta, treballadora… us diria que les dificultats d'aquest temps que ens toca viure, aquest temps de crisi, no ens faci perdre l'empenta. Vilaplana és un poble emprenedor, cal, esmerçar-nos per a no perdre l'esperança. Algú ho deia així: "la crisi que estem vivint és seriosa, serà llarga i és profunda. És una crisi global, no només nostra (el món canvia molt i de pressa) i ens toca pagar els excessos dels darreres anys i això costarà. La millor recepta és la de sempre, la de tota la vida: matinar molt, treballar fins tard i estalviar".

Diuen que les crisis es repeteixen de manera cíclica. Jo d'economia no n'entenc gens, però tinc la sensació que, sigui el cicle que sigui, sempre en reben les conseqüències els mateixos i la pateixen els més senzills, els més desprotegits. I em sembla, que per molt que estrenyem el cinturó, la solució no està ni de bon tros, a les nostres mans. Em ve a la memòria aquella cançó d'El Retaule del flautista de'n Jordi Teixidor: "el negoci no té cor, el negoci no té entranyes, ara manen les finances, ara mana qui té l'or"
Els entesos afirmen que aquesta tardor encara hi haurà turbulències, potser les coses aniran pitjor... A nosaltres ens caldrà refermar la nostra confiança i la nostra esperança en el futur. No podem quedar-nos quiets esperant que la crisi passi. Emprem els mitjans que estiguin al nostre abast per tal que la situació millori.

Tothom assegura que vénen temps dolents i que ens tocarà viure de manera més austera durant els propers anys. Bé, potser per això mateix ara cal que aprofitem i gaudim de les festes del poble. Perquè si, com diuen, l'estat d'ànim ajuda a la recuperació, el millor que podem fer és restar ben animats, encoratjats i optimistes, i no donar-nos mai per vençuts.

Els moments actuals que ens toca viure, repetixo, no són gens fàcils, per tant ens cal lluitar, però tenint el nostre esperit fonamentat en les roques blanques i roges dels nostres singles. Això, sens dubte, ens fa forts i obstinats.

Lluita i espera, Vilaplanenc i Vilaplanenca,no et deixis vèncer, pren per senyera la teva Fe. Fe per a mi i per tots vosaltres en el Déu de la vida que vol que la tinguem en abundància i fe també en les conviccions, en els somnis, en les utopies que ens fan a tots caminar amb esperança.

VILAPLANA, RENEIX TAMBÉ A LA VIDA!. Pares, generacions joves, feu descobrir als vostres fills tots aquets brots de vida que tan generosament ens envolta. Feu que entrelluquin la riquesa dels nostres pins, de les roques, del silenci en el blau horitzo i en les nits clares amb els estels a tocar de les mans. Que escoltin en aquest silenci el cant dels ocells, la remor del vent, el rajolí de les fonts. Que quedin embadalits contemplant les sortides i les postes de sol...quina riquesa! Tot això anirà fent petja en el seu interior i les arrels tan nostres anirant solidificant-se.

Us he de confesar que quan recordo vivències fortes de la meva infantesa, em vénen vius els records de les fulles seques fent rotllana a la placeta, el vent xiulant amb força per les escletxes de les finestres de Cal Sisquet. La remor d'aigua cristal•lina dels rierols i el soroll de la riuada arribant al pont de Mallafré. Els berenars a l'estiu al carrer després de cosir una estona. La caminada al Mas de Mariner a menjar-nos la mona. La frescor de l'aigua de les fonts amb els anissos que la feien tan rebona. Els rastres esperant els Reis. Les campanes anunciant una mort, el combregar a un malalt, a foc i el toc festiu que ens feia posar ben mudats per trobar-nos tots a celebrar la Festa. Recordo la solidaritat davant qualsevol necessitat on tota la gent s'agermanava. Veure arribar la mare de vetllar un malalt, de passar la nit en vetlla perquè els familiars descansessin...I quantes coses més podria dir.Tot això enforteix esperits i sosté tota una vida.

Els que teniu la sort d'haver nascut i viure en el poble, teniu molts avantatges. Aprofiteu-los !

Els temps han canviat, les formes són unes altres però les arrels han de mantenir-se, els orígens, l'essencial, conserveu-ho. Això no canvia.

Celebrem la Festa Major honorant la Nativitat de Maria, la nostra mare. Maria, una dona senzilla de Natzaret, dona de poble profundament arrelada i oberta al Pla de Déu. Que Ella us ajudi, ens ajudi a estar oberts i obertes a fer també de les nostres vides un Si al pla que Déu té destinat a cada un de nosaltres, des del lloc on ens trobem. i quan "els torrals que l'aire atansa" en les tempestes de tardor, Mare"allunyeu-nos el flagell..Si el mantell al pla encomana un serè tremolament".

Acabo amb una petita llegenda i un desig:
Hi havia una vegada un jardiner que tenia un jardí preciós, ple d'arbres i de flors. El jardiner va marxar uns quants dies de vacances, i quan va tornar i va entrar al jardí, va veure que aquell roure magnífic que estava allà s'estava assecant.
Llavors se li va acostar i va preguntar:
Què et passa?
I diu la llegenda que el roure es va acotar una mica i li va dir:
-Doncs mira, és que jo vull ser com aquell pi.
Somniava a ser com aquell pi que estava al fons del jardí. El jardiner va seguir caminant veient les flors i els fruits i va arribar al pi, i el pi també s'estava assecant. I li va preguntar:
-I a tu, què et passa?
I el pi es va inclinar una mica i li va dir:
-És que jo vull ser com aquell roure.

Sempre volem ser una altra cosa, i això genera disgust. Diuen que el jardiner va preguntar a uns pensaments, unes flors petites,
I vosaltres, què voleu?
I totes a la una van dir:
Nosaltres som felices sent com som!

La lliçó que aquesta historieta ens dóna és clara i contundent. Aprenem-la!

I quin és el desig que vull fer palès:

Que la Bondat impregni els nostres cors
Que no perdem mai el sentit de l'humor.
Que no us fem mai enrere quan es tracti d'ajudar els altres.
Que amb el cor obert donem el millor de nosaltres mateixos.

SIGUEM SEMPRE FELIÇOS I FELICES SENT COM SOM!

Estimem les vostres arrels.
Sapiguem escoltar el nostre interior per a saber descobrir que vol Déu de nosaltres.
Treballem amb tenacitat i constància.
Admirem la bellesa que envolta al nostre poble.

Mirem sempre amb ulls positius les realitats que us toqui viure.
Aconseguim totes les fites que ens proposem i que que el nostre cor anhela.
Juguem sempre net.
Obstinats en fer el bé no ens cansem mai de tornar a començar amb il•lusió sempre que calgui.
Respectem-nos i responem el millor possible a tot el que s'ens demani.

I com canten els nostres goigs diem:

Ensenyeu-nos Verge i Mare,
La drecera que ha seguit
per haver al costat del Pare
des del bres del vostre pit.
Per la Creu que ens agermana
Sota el vostre emparament ...


De genolls tot Vilaplana
canti el vostre naixement.

BONA FESTA MAJOR


Anna M. Aixalà

Vilaplana, 11 d'octubre de 2012







Anna Maria Aixalà




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...