Literatura - Poemes | Revista 63

Poesies sobre les fonts de Vilaplana

Fa molts anys, a l'estiu, el Casal organitzava un concurs de poesia amb temes vilaplanencs.
Un d'aquests estius el concurs va tractar sobre el tema de les fonts del poble.
No sé per quin motiu, jo em vaig quedar amb aquestes composicions. Una del Jaume Salvat Munté i les altres del Salvador i/o de l'Isidre de cal Manco.  No sé si totes són del mateix o una de cada germà.
          Són aquestes:
 
                    Maria Anna Vernet
 
 
FONTS DE VILAPLANA
 
          Oh fonts de ma infantesa
          que és el que us ha passsat?
          teníeu l'aigua tan fresca
          però ara no en trobo cap.
 
          La Font de ca l'Olla
          gens no raja ja!
          A la Font Trobada
          no la puc trobar.
 
          La Font de la Vila
          abandonada està.
          A la Font del Moreno
          ja no hi puc anar.
 
          Poble de Vilaplana
          tot passa, ja ho veus,
          només queda amb vida
          la Font de les Creus.
 
          Veïns de Vilaplana
          el progrés ens ha arribat,
          d'un bon pou bevem l'aigua
          i de la Font del Salvat.
 
          Jaume Salvat Munté
 
 
 
 
 
 
TRIBUT AL PROGRÉS
 
 
          Situant-se als Espinets
          cara a cara amb la Mussara
          vint-i-cinc fonts trobarem
          i amb el dit podrem marcar-les.
 
          Entre els cingles, la Figuera,
          Major, Roure, Manró i Gaspes,
          i riu de les Valls avall
          Salvat, Pisa i Perejauma.
 
          Al racó dels Garrigots
          Marió, Teula i Bernada
          i la del Mosca i Joanillo
          al riu de les Valls d'en Basses.
 
          La Font Freda dins les Tosques
          i a l'Est, molt amagades,
          Rossinyol, Aubellonet,
          Llop, Miró, Mas i la Narra.
 
          I a l'entorn del  poble hi brollen
          les que «beia» Vilaplana,
          són: les Creus, Moreno, Vila,
          de ca l'Olla i Font Trobada.
 
          Però esclaus ja del progrés
          i el voler les fonts a casa,
          vint-i-cinc fonts van morint,
          pobres fonts ! , malaguanyades.
 
          Un vilaplanenc
 
 
 
 
LES NOSTRES FONTS
 
          De les fonts han de parlar?
          la del Robert o Rossinyol,
          van bé per començar.
 
          Als voltants del nostre poble
          quatre fonts hi ha
          la de les Creus, de la Vila, del Moreno
          i la Trobada que perduda està.
 
          Al matí, a la fresqueta,
          d'excursió en sortirem:
          Font del Mas de Mariner, de passada
          a la del Llop esmorzar
          a la del Roure beguda
          i a la Font Major dinar.
 
          La Font que no Cou
          una pena!, el menjar no cuinaràs
          però a la Font del Pistol
          un bon dia hi passaràs.
 
          Font del Pisa i del Salvat
          que donen aigua a Vilaplana
          són el do més estimat
          que tenim a nostres cases.
 
          Quina alegria al cor dóna
          sentir de la font el rajolí.
          Procurem bé conservar-les
          perquè ragin dia i nit.
 
 
 
 
 
 
A LES FONTS DE VILAPLANA
GRÀCIES PER MUNYIR EL ROCAM
 
          Aigües fresques en abundor,
          brollen arreu i en tot instant,
          Vilaplana diu de tot cor,
          gràcies per munyir el rocam !.
 
          Cada cinglera amb vosaltres,
          obre portes als seus secrets,
          Marió, del Llop i de Gaspes,
          davall les roques més altes
          i dins els racons més estrets.
 
          Allí brota el nèctar dolç,
          per a dur-nos felicitat,
          per fer-nos el dia més grat,
          transformant la nostra suor
          en un fruit molt ben granat.
 
          Aigua pura, cristal·lina,
          estavellant blocs de granet,
          cofoia surts amb sol i fred,
          traient de nostres pits l'espina
          quan podem beure't a galet.
 
          Aquestes deus que a tots envolten
          guardem-les amb gran il·lusió
          i estimem de tot cor el do,
          que per a totes elles porten,
          amanyagant-nos sa frescor.
 
          Aigües clares en abundor,
          brollant arreu i en tot instant,
          Vilaplana diu de tot cor,
          gràcies per munyir el rocam!. Maria Anna Vernet



+ Publicar el meu comentari