Recerca - Natura | Revista 71

Plou, però plou poc i malament

Quan em van proposar d'escriure aquest article portàvem una llarga temporada sense ploure. De fet aquest va ser el motiu principal per fer l'escrit. Curiosament, com si d'una rogativa de les que es feien abans es tractés, l'encàrrec va sortir efecte i poc després va començar a ploure i ara sembla que hem entrat en una època una mica més animada. Tampoc res de l'altre món, però amb una mica de sort significarà un canvi de tendència. Potser l'únic que necessitava la pluja per fer acte de presència era que en parlèssim a Lo Pedris. Ho haurem de provar més sovint.

Tots sabem que l'aigua és un bé escàs, però intentaré posar sobre paper algunes dades per quantificar-ho i fer-ho encara més evident.

Els últims anys la pluviometria ha estat en global escassa. El 2015 va deixar només 450 litres a La Mussara quan la mitjana és al voltant de 700. Tot i que l'any següent, 2016, es va comportar amb normalitat, el 2017 va tornar a ser un any extraordinàriament sec amb uns escassos 430 litres. Aquest dèficit continuat va acabar per notar-se al bosc i al camp de forma notòria i obviament també a les reserves d'aigua que van caure fins a nivells a prop de les restriccions.

Encara que plogui l'aigua no sempre s'aprofita. Sempre s'ha dit que al Mediterrani no sap ploure i això és veritablement cert. És habitual que un gran percentatge de la pluja total anual hagi caigut en pocs dies, normalment en xàfecs que porten molta aigua però que malauradament se n'aprofita ben poca. Plou de forma molt irregular i hi ha dies de pluja on cauen 2 gotes i altres on hi cauen de cop 100 litres. De mitjana només tenim uns 16 dies a l'any on plogui més de 10 litres/m2, que tampoc és un valor gaire elevat.

Les estacions meteorològiques automàtiques actuals tenen la peculiaritat que no només ens diuen el total de pluja, sinó que també mostren el número de minuts que plou. En aquest sentit si sumem tots els minuts que ha estat plovent al llarg de tot un any trobarem que plou unes 180 hores/any, és a dir uns 7 dies i escaig. O sigui, és com si plogués els primers 7 dies de l'any ininterrompudament les 24 hores del dia, i la resta de l'any (11 mesos i mig llargs) ja no caigués ni una gota més fins l'any següent. Això ens torna a demostrar que la pluja és una situació molt escassa a les nostres terres, fins i tot "estranya" i com de necessari és fer tot el possible per aprofitar-la bé.

Finalment fem una ullada a la pluviometria per estacions. Normalment l'estació més plujosa és la tardor seguida de prop per la primavera, mentre que les estacions més seques son l'hivern i l'estiu respectivament. Utilitzant una nomenclatura tècnica que es fa servir sovint al món meteorològic podem dir que a Vilaplana i en general a tot l'àmbit de Muntanyes de Prades tenim un règim pluviomètric TPHE (Tardor, Primavera, Hivern, Estiu per ordre de major a menor pluviometria). Si mirem com s'han comportat els últims anys veiem que en cap d'ells s'ha donat l'esmentat TPHE sino que han estat PETH, HEPT, THPE... el que mostra un cop més la variabilitat pluviomètrica. No només pot ploure res o molt, sinó que pot fer-ho pràcticament a qualsevol època de l'any. L'únic que sembla que es compleix sempre és que l'estiu no és mai l'estació més plujosa de l'any i la primavera no és mai l'estació més seca. Tota la resta de combinacions són possibles.

Ja veieu. Està clar que hem de tancar l'aixeta sempre que sigui possible, no?

Eduard Marimón

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada

Plou, però plou poc i malament

Nou usuari

Usuari registrat