Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 76

Petits Furs: el Justicier


        No sé pas quant de temps fa que parlo amb aquest esperit, sergent. (Em fa l’efecte que no es creu cap paraula que li dic). El primer record que dec tenir-ne es remunta a un dia que vaig notar com m’increpava amb males maneres mentre estava mirant embadocat el bellíssim miratge d’una flor que, calçada amb un generosíssim escot, estava segant-me el sentit de la oïda, deixant-me orfe enmig del carrer que estava travessant, a l’empar del clàxon exageradament ensordidor del vehicle que se m’acostava a tota velocitat, mortal de necessitat. (Aquest home té ganes d’arribar aviat a casa, prendre una dutxa relaxadora i oblidar les penes i problemes quotidians ofegant-los en un revitalitzador got de licor barat, abans de tirar-se la seva dona) Aquell dia em va salvar la vida, potser per això es pensa que he de ser esclau seu per la resta dels meus dies! Cregui’m oficial, aquest esperit m’està crucificant! (No m’escolta i acabaré per fotre-li una hòstia!)

        (Em sembla que canviaré de tàctica.) Miri oficial, em sembla que em veuré obligat a demostrar-li que no estic boig i que tot el que dic pot comprovar-ho amb els fets que, si més no, gairebé ni jo mateix sóc capaç d’explicar-los si no és perquè realment m’han passat i no pas perquè siguin fruit d’un somni infantil. (Res!, no hi ha manera que em faci cas!)

        Senyor Oficial (Se m’està acabant la paciència!), li juro per tot el que tinc i més aprecio en aquest món, que no li estic dient cap mentida i que no el vull enganyar! només li demano que em faci una mica de cas!, i gairebé ni això! (No entenc pas per què ha agafat aquests papers de la taula del costat i fa veure com que no hi sóc o que no em sent...) Li prego que se’n faci càrrec senyor Agent. (A mesura que em noto cada vegada més irat, van minvant-me les forces que retenen el meu cul empegat a la cadira infecta de la comissaria.)

        No es pot arribar a imaginar ni fer-se càrrec del caos que es pot crear del no-res si es desboca la malèfica força descomunal que aquest pervers esperit emmagatzema des de fa tant de temps al seu interior corromput! (Li donaré la darrera oportunitat.) No s’ho creu i li va la seva pell i la dels seus familiars i amics més propers i estimats! No s’adona que amb vostè, i per la seva culpa, pot acabar-se la dimensió de la humanitat que tant estima? Els seus congèneres el recordaran com la persona que va arruïnar l’existència de la raça humana! (Vaja, ni cas!)

        (No m’espero més, no puc deixar-ho endarrerir més, tinc el Final tan al damunt que m’està aixafant! La culpa l’ha de tenir el sergent!, no m’ha fet gens de cas i per això mereix deixar de viure en aquest món, que ja fa unes hores l’ha jutjat sumaríssimament i l’ha declarat “persona no apta per viure-hi”. Cal que mori i deixi d’existir-hi. Per això ara l’estic escanyant, agafant-lo tan fort com puc pel coll fins que deixi de bategar-li el cor. L’he ofegat amb les meves pròpies mans. S’ho mereix perquè no m’ha escoltat. La Veu hi ha insistit: li havia arribat la seva hora, no calia que el món hagués d’aguantar gens més la seva existència.

Ara cal que foti el camp d’aquí ràpidament, queden massa ineptes i incompetència per eradicar. El món em reclama perquè el redimeixi i em queda molt poc temps)


UN TOMB

        “Me’n vaig a donar un tomb”. Això és el que li ha dit a la seva dona. Havia de ser un tomb diferent, perquè volia fer un tomb diferent. De fet tots els tombs són diferents, i ella ho sabia. Tots dos saben que cada vegada que ell va a fer un tomb pot passar qualsevol cosa prou inversemblant o estrambòtica com per considerar cada cas com a diferent als anteriors.

La seva salut era immillorable, o això va ser el que li havia dit el metge que el visitava uns dies abans, però ja feia dies que notava que li tornaria a passar Allò. Avui  mateix al matí s’havia aixecat amb Aquell neguit que havia reconegut. Ell ja el coneixia, però havia decidit d’anar a treballar com cada dia havent-se rentat solament la cara, sense esmorzar. Tornant de la feina, sense gana encara, ha estat meditant una mica repenjat al vidre de  l’autobús. La darrera vegada, i ja en fa d’això una pila de llonganisses, va acabar prou lluny com per creure’s que s’hi havia de quedar. Sols un cop de sort li va permetre de tornar i no perdre la feina. Ara serà diferent, almenys això és el que s’està intentant inculcar mentre posa la clau al pany de seguretat de la porta del carrer.

Ha saludat la seva dona. Ella també li ho ha notat i no li ha dit res, sap que no paga la pena, és infructuós. Les dones són totes unes bruixes.

“No dinaré”. “Està bé, com vulguis”. S’aixeca del llit, la migdiada no li ha servit de res, no ha fet l’efecte que desitjava. “Me’n vaig a donar un tomb”. Ella l’ha sentit i l’ha vist passar, però no li ha dit res. No vol pensar res, sap que se’n va, sap que potser lluny, sap que pot ser que tingui problemes, sap que no pot ajudar-lo de cap manera, sap que no pot fer-hi res, solament esperar-lo, com sempre. No ha dit adéu, mai no diu adéu, potser alguna vegada li havia dit ara torno, no se’n recorda, però com que anava a fer un tomb no sabia quan o si tornaria.

        Truquen a la porta. Ella obre. Els dos personatges que té al davant no semblen pas ni venedors ni testimonis de cap tipus de religió sectària. Se li adrecen amb unes maneres correctíssimes: “Bon dia senyora, som de la policia: sentim molt comunicar-li que el seu home és mort; ha estat víctima d’un accident de trànsit, el seu cotxe ha donat un tomb de campana i ha mort a l’acte”.

Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...