Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 7

Pere Ramon Aymamí, l’agutzil de Vilaplana

“Aquesta feina me l’estimo, perquè fa molts anys que la faig”


Com un rellotge de corda inesgotable, Pere Ramon Aymamí és l’encarregat d’executar els manaments dels diversos consistoris de Vilaplana, als qui ha servit des de fa més de 34 anys. Realitza amb diligència i estima bona part d’aquelles petites però importants tasques que un poble precisa per al seu bon funcionament. La feina pública li ve de tradició. El seu pare, el Pep "Cinto", ja va ser un veritable missatger de la cultura local ja que, entre d’altres coses,era l’encarregat de passar les pel·lícules de cine i de cantar com el joglars els pregons a toc de trompeta. El Pere Ramon, com si fos un home orquestra,ha fet i fa quasi bé de tot: d’agutzil, de pregoner, de campaner, de cobrador, de vigilant de la potabilitat de l’aigua, i ha enterrat molts dels nostres vilatans. I ha esdevingut, per la seva cordialitat i saber fer en les tasques públiques, un d’aquells personatges familiars que la gent valora.


Quan i per què vas començar a treballar per a l’Ajuntament de Vilaplana?

Vaig començar el 23 de novembre de l’any 1968, quan va morir el pare. Ja fa 34 anys. Tot va ser perquè el pare es va posar malalt, i em va dir que fes un pregó, ja que ell anava amb el ruc i no podia. Jo no ho volia fer perquè tenia 17 anys i em feia molta peresa. Vaig fer 2 o 3 pregons. A partir dels 18 anys, quan ell va faltar vaig haver d’afrontar la carrera d’agutzil. Jo era jove i no volia estar lligat, però a l’haver d’ingressar el pare a Barcelona, em vaig trobar amb el fregat. El pare va estar a l’hospital des d’octubre fins a la seva mort al novembre. I mentre era a Barcelona van morir una o dues persones. Això és fort, perquè et trobes que ho has de fer amb 18 anys sense haver-ho fet. La mare em va ajudar i ho vaig fer, però de totes maneres jo m’ho volia deixar. Vaig anar a veure l’alcalde d’aquella època, en Joan Pellicer " Carletes", per deixar-m’ho.

Era perquè compaginaves aquestes tasques amb la teva feina professional de paleta?

Sí, feia les dues coses. El que passa és que jo aquesta feina del cementiri no l’havia feta mai . M’era violent fer-la ja que no hi estava acostumat, i era molt dur per tot el que comporta. La meva mare va anar a veure el "Carletes" perquè em convencés, ja que ella em deia que continués, i ell em va dir: "Escolta a ta mare, provaho i continua".

Com a agutzil de Vilaplana quines feines has fet al llarg de tots aquests anys?

Una mica de tot. He fet i faig la feina del cementiri. Fa anys la germana de la Quimeta Baiget, la Victòria, anava a donar corda al rellotge, però es va fer gran, i com que no ho podia fer, ho va agafar el meu pare i després jo. Cada dia s’havia d’anar a donar corda al rellotge del campanar.
També, una vegada al mes, netejar els rentadors; s’havia de canviar les bombetes del carrer quan es fonien; vigilar l’aigua, per tant anar a la mina a veure si rajava bé. A partir dels anys 70, posar-hi clor. També fer la feina de l’Ajuntament, com ara portar papers per signar, cobrar rebuts, escombrar l’entrada, etc.

Tot això, és clar, després de fer la teva jornada laboral de paleta?

Sí, sí, tot les hores després de treballar. Ara però, no en tinc tanta de feina, perquè del manteniment se n’encarrega una altra persona. Ara bé, les tasques de l’Ajuntament sí, jo continuo anant-hi cada dia per si s’ha d’anar a portar un paper al jutge o a algú altre. I si em trobo algun paper pel carrer també l’arreplego.

Per les dates a què fas referència, has vist i sofert com a treballador públic el canvi i l’evolució que suposa la transició d’un tipus d’ Ajuntament franquista a un de democràtic.

Sí, sí que he vist l’evolució i el canvi, i és evident que hem millorat a nivell de llibertats i benestar social, però en el fons, en els pobles petits com el nostre són més importants les persones que governen que els partits a qui representen. He treballat amb els mandats del Joan Pellicer "Carletes", del Sebastià Joaquim, de l’Agustí Ferré " Mallol" i ara amb el de l’Ernest Aymamí i de l’Eduard Bonet

Ara t’és més descansada la feina pel fet que s’hagin modernitzat les coses o se’t complica més ?

De feina en tinc igual.

Les tasques públiques que realitzes les decideixes i organitzes tu mateix?

Sí. Per exemple, si sé que al dipòsit hi falta aigua, doncs engego el motor, pujo l’aigua i l’omplo. Jo m’administro la feina lliurement però haig de procurar donar constància del que faig. I dir: a tal lloc s’ha de fer això o allò, allà sembla que estigui malament. O sigui que jo aviso del que hi pugui haver. I si ho puc fer jo mateix ho faig; i, si no, ara ho fa el noi de manteniment.

Abans, quan hi havia l’abeurador també s’havia d’anar a netejar?

Sí, el netejava. Primer el meu pare i després jo, fins que es va desfer.

Tu notes més sensibilitat en la gent o en els que governen pel tema de conservar i respectar les coses antigues, com per exemple els rentadors?

Per la gent sí. Per l’Ajuntament no ho sé, perquè no pregunto. Les dones grans que hi han anat tota la vida a rentar ho respecten com un bé preuat que és del comú, i t’ho diuen amb estima. Si està una mica brut, t’ho fan saber, i hi vaig a fer una netejada.

Tot i les millores tecnològiques, actualment encara hi ha gent que va a netejar la roba als rentadors?

Sí, i tant. Hi va la Montserrat Melitón, la Maria Peirona, l’Adela de Cal Conso, la Neus, la Quimeta Baiget . També hi anava l’Adela de Cal Guillermo i altres.

La canalla d’ara també van a jugar als rentadors com la d’abans?

La canalla van a fer-ho malbé. A l’estiu hi van, i tantes pedres com troben al riu les tiren dintre. Però és lo normal perquè s’ha fet tota la vida.

Quant al delicat però tan humà i ineludible tema d’enterrar els morts, qui te’l va ensenyar ?I quins són els passos a fer, des que un mor fins que es sepulta?

A mi el tema del cementiri me’l va ensenyar el meu pare. La primera vegada que hi vaig anar tenia 14 anys. Ell ja anava coix i em va dir que l’havia d’anar a ajudar a fer un clot perquè s’havia mort la mare de la Maria de cal Rossell. Avui en dia, el que faig és el següent: obrir la tomba, llençar els guixots, treure-ho tot a fora i separar la fusta i desglossar la part òssia, que la poso en sacs. La fusta, la cremo tota i ho deixo net. Després poso la caixa, ho torno a cobrir i ho tanco.
Abans una feina que jo no feia i la feia el Pep Bidó era anar a buscar el mort a casa i posar-lo dins la caixa, però quan el Pep es va fer gran va dir si ho volíem fer nosaltres.

Així que a més d’enterrar, també poses el mort dins la caixa?

Sí. Ara tinc doble feina perquè he d’anar al cementiri a preparar-ho tot, després clavar les lletres a la caixa, anar a la casa del difunt, posar-lo dins la caixa i anar a tocar a missa.

Déu n’hi do! Al ser una persona coneguda per la gent del poble i que et trobes per la teva feina amb aquestes situacions de dolor per la mort d’un ésser estimat, sembla que es pugui establir un vincle més humà, familiar, o com a mínim menys fred que per exemple el que es dóna en els enterraments que es fan a les ciutats.

Efectivament, així és. Aquí el que fem quan arribem amb la caixa diem a la família si podem pujar a buscar el difunt. Llavors demanem ajuda als familiars per posar-lo a la caixa. A cada casa és una història i cal tenir molt de tacte. Si la família et demana estar una estona més amb el difunt, doncs tu t’esperes. Al cementiri ara la gent comença a pujar més perquè abans no pujaven gaire. I tu tapes aquell senyor o senyora davant de tota la família, i per tant ho has de fer bé.
Jo aquesta feina me l’estimo perquè fa molts anys que la faig. No són 4 dies i tant això del cementiri com tocar les campanes, com el rellotge, o l’aigua, són coses que van amb mi.

En relació als tocs de campanes i al so del rellotge, fas el mateix ara que quan vas començar?

Al rellotge, abans li havies de donar corda perquè sonés, ara és automàtic. I la feina de tocar campanes també ha variat força. Abans hi anava a la una del migdia i tocava per anar a dinar. A l’hivern hi tornava a 2/4 de 3 per anar a treballar. I quan arribava la primavera anava a tocar a les tres per tornar a treballar. Però a partir del 76, 77 els vaig dir que això no podia ser perquè era maldecap haver d’anar amunt i avall contínuament, i ho vaig deixar de fer. També tocava al Rosari de l’Aurora (als 70) quan el feien a l’octubre m’havia d’aixecar a les 7 del matí. I al maig tocava cada dia pel mes de Maria, també al Sagrat Cor. Abans, s’anava a tocar per una persona que a l’any de morir li feien dir una missa. Això s’ha perdut. Ara només vaig a tocar el diumenge i per la Festa Major toco dissabte i diumenge. Quan hi havia mossèn Saludes volia que també hi anés a tocar el Rosari a les 5 de la tarda, però li vaig dir que no perquè hi havia d’anar al matí, al migdia i al vespre.

Et sents valorat per la feina pública que fas a Vilaplana?

Sí, la gent del poble em té estima i l ‘ajuntament també, pels anys que hi sóc. Jo he procurat i procuro fer la feina tan bé com sé, i no sóc una persona problemàtica.

I, ja per acabar, has pensat qui podria ser el teu successor? El teu fill potser?

No. El meu fill no. Jo, mentre pugui, ho vull acabar tal com m’ho van deixar a mi.


Dolors JoanPere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí