Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 22

Pere Llauradó i Llauradó, el Pere Bodro

Néixer aquí o allà és casual. Per comptes de dir el lloc de naixement, hauríem de dir que som fills de la mare i del pare.


Amb quasi bé 90 anys a l’esquena , i amb un ampli recordatori de vivències, històries, poemes i facècies de tota mena, en Pere Llauradó Llauradó (més conegut per Pere Bodro) ens va obrir la porta dels seus records per fer-nos en un petit tast. Amb aquella mena de saviesa popular que atorguen la plenitud dels anys viscuts, ja sigui lluitant a la guerra, pres o evadit en camps de concentració, llaurant i conreant la terra , caçant, buscant tòfones o simplement conversant en les tertúlies dels bars... la veu d’en Pere evoca, recita i transita, com si fos un antic joglar medieval, pels camins de la seva memòria, que avui cristal·litzarà en lletra impresa, a través de la present entrevista.


Pere, per començar el primer tast perquè no ens explica aquella misteriosa història que de vegades li hem sentit narrar al bar del Casal sobre uns àngels d’or que hi havia al monestir de Montserrat ?
Quan encara vivia la Pilar, la meva dona i la mare dels nostres dos fills Fernando i Ricard, teníem el costum de fer una visita de tant en tant al monestir de Montserrat. Al seu interior hi havia dos preciosos àngels d’or que custodiaven la verge. Van traslladar la Mare de Déu de lloc i els àngels com per art de màgia van desaparèixer. Aquestos havien estat esculpits per un escultor de Barcelona, que tenia el mateix cognom que jo, és a dir , Llauradó. Aquesta coincidència no és fruit de la casualitat, sinó que és conseqüència de que els pares de l’escultor provenien de Maspujols i ell i el meu pare eren cosins. A més, per si fos poc, un dels fills de l’escultor va posar de model per realitzar les figures dels àngels d’or.

Què interessant, seguiu Pere seguiu...
Tot això va fer, com vosaltres entendreu, que jo sentis un interès especial pels angelets d’or i la seva sospitosa desaparició. Pel que tinc entès els àngels que estaven exposats al públic tenien un pes de 40 quilos d’or. Vaig preguntar i indagar sobre si havien estat traslladats al museu de l’abadia, o amb algun altre lloc, o si els estaven restaurant... i ningú amb va saber donar resposta. Fins i tot ho vaig preguntar a l’abat i tampoc em va saber dir què se n’havia fet dels àngels. Amb l’església em topat, vaig pensar. Definitivament havien desaparegut, sense deixar cap rastre i sense que ningú mai m’ho hagi pogut aclarir. No ho trobeu molt estrany ?

I tant que sí
Jo perquè quedi constància i record d’aquest misteriós i dissortat fet, que fins avui en dia encara em te amoïnat, vaig composar ja fa temps un petit poema que encara recordo bé de memòria i que us passo a recitar. Escriviu, escriviu

Verge de Montserrat vós
que féu tants miracles,
Féu que tornin els àngels
que us aguantaven el manto.

La porta oberta es van deixar
I els àngels van volar.
Però si que hi ha qui sap
on van anar a parar.

Aquests àngels es van fer
de la gent de bon cor
que van donar les joies
i objectes d’or.

Si això és la patrona de Catalunya,
la Verge de Montserrat,
mireu-s’ho com vulgueu que,
per mi això ja està acabat.


Després d’això que ens ha explicat hi ha tornat més al monestir de Montserrat ?
Sí, sí. Encara em ve present, quan bona part del poble de Vilaplana, entre els que jo m’hi trobava, a mitjans o finals dels anys 70, vam anar amb autocar a portar la bandera catalana a Montserrat, després que l’antic ajuntament franquista prohibís d’onejar-la al balcó del nostre ajuntament . Per cert, encara deu ser allà no ? Crec que seria interessant que algú la podes tornar a portar al poble, ja que forma part de la nostra història.


Us sentiu molt identificat amb el poble de Vilaplana, encara que pel que sabem no vau néixer aquí ?
Jo em sento molt d’aquí ja que hi porto tota una vida. Aquí va ser on em vaig casar i formar una família, encara que vaig néixer a Maspujols i sóc fill de la Rosa Llauradó Aymamí i el Pere Llauradó Gebellí. Érem tres germans i una germana. De totes formes, penso que néixer aquí o allà és casual. Per comptes de dir el lloc de naixement, hauríem de dir que som fills de la mare i del pare. En quant als primers records de Vilaplana, em venen quan pujava per la Festa Major i anava al concert, al ball, a veure els artistes. Cada dia es feien coses i a tot arreu estava ple. Amb un duro anaves a la Festa Major i t’ho passaves d’allò més bé.

En quin any doncs, vau venir a viure a Vilaplana?
Vaig conèixer la Pilar Pellicé Mariné a l’Aleixar, ella portava dol de sa mare, vam festejar tres anys i després ens vam casar. Al 1949, quan tenia 33 anys vaig pujar a viure a Vilaplana, quan ja feia deu anys que s’havia acabat la guerra civil.

Quins records en te d’aquella guerra fraticida ?
Jo vaig lluitar amb el bàndol republicà i recordo, per exemple, que vaig ser vint-i-un mesos a la trinxera del Jarama. Sóc de la quinta del 37 i m’hi van fer anar per la quinta. Tenia 19 anys. Després de la guerra vaig passar per camps de concentració i després vaig fer el servei militar. Em van llicenciar quan tenia 27 anys. En total vaig estar 7 anys. De Pamplona em van portar a Roncesvalles durant la II Guerra Mundial. I després cap a San Sebastian.

En quins camps de concentració vau estar pres?
Vaig estar a Toledo i a Aranjuez al quarter de cavalleria, hi vaig ser pocs dies perquè em vaig escapar i al cap d’una hora ja m’havien agafat i cap a Toledo detingut pels nacionals, a San Bernardo. En aquest camp també hi havia el Cisco Ramones, el pare del Joan Maria que regenta el restaurant de ca la Peirona, i que em va veure però no em va reconèixer.
Allí passàvem amb aigua i al ras. Vaig caure malalt a Toledo, em van portar a l’hospital. Allí veies morts cada moment. No sé ni quina malaltia vaig tenir, perquè llavors no hi havia mitjans, ni medicines, ni res de res. De l’hospital em van portar a Pinto que està a prop de Madrid. Recordeu la dita castellana De Pinto a Valdemoro. Després a Madrid, la capital, a Alcalá de Henares, etc... En fi que no sé ben bé on em van portar perquè de tant de rodar i de rodar quasi bé vaig perdre l’oremus.

Tenia relació amb la seva família, mentre van durar aquells durs i llargs set anys de milícia, de guerra i de presons en camps de concentració?
Sí i no. A casa rebien les meves cartes però jo mai vaig rebre les seves respostes.

Vau conèixer el germà de la seva esposa Pilar que es va exiliar a França per culpa de la guerra ?
Sí, i tant. El Sebastià Pellicé que va haver de marxar a França, tirant endarrera amb l’avenç dels nacionals. També se que va estar com jo en camps de concentració. Però així com jo vaig estar per la Espanya franquista , ell va estar a pres per l’Alemanya nazi. Actualment, al poble ens ha visitat la seva esposa. El seu fill el Pascal com ja sabeu porta el Casal amb la seva dona i un altre família del poble.

Bé deixem aquest conflictiu període de la seva vida i passem a temes més quotidians, com de què ha treballat, quins records te de llavors i quines aficions té o ha tingut ?
Treballava de pagès i la nevada de l’any 1944 em va agafar a la Mussara i m’hi vaig haver d’estar molts dies. L’Anton de ca l’Agustench, el Cassoles, el seu fill i jo vam estar set quarts de la Mussara al Mas de l’Abelló. Jo portava un carro amb menjar pels animals i el vam tancar a l’església. Al cap de vuit o nou dies vaig anar a buscar la mula. La neu arribava a la finestra de les cases.


També tenia fama de ser un bon buscador de tòfones?
Hi vaig anar bastants anys. Has de tenir un bon gos. Tu el portes allà on se’n fan i ell té les marca. Jo llavors les venia a Vic els dissabtes i a Centelles els diumenges.
De trufes cada any n’hi ha menys perquè es tira més amoníac i més productes químics que malmeten la terra. A més, també plou menys.
Les trufes es fan als roures, als castanyers, als avellaners i a les alzines.

Era aficionat a la caça?
Anava al conill i també era de la colla del jabalí. Ara estic donat de baixa de tot arreu.

I al futbol que hi jugava?
Jugava a Maspujols. Aquí ni ho he anat a veure mai. M’agradava però me’l van fer avorrir. Una vegada la policia em va detenir al futbol i vaig estar dues hores retingut a Pamplona. Allà jo hi feia la mili. No podies parlar en català.
També anava a Reus amb bicicleta per veure’l però me’n vaig cansar de sentir tantes baralles.


Canviant de tema. També sabem de la seva afició per la cuina.
M’agrada força cuinar ja sigui per mi o per la meva família. Faig fricandó, arròs, sofregit, crema catalana, el que convingui Si algun plat no el sé fer ho pregunto a les dones a la botiga i ho provo de fer.

Moltes gràcies Pere per obrir-nos de forma tan amable i distesa les portes d’alguns dels seus nombrosos records ?
De res, gràcies a vosaltres per haver pensat en mi.







Dolors Joanpere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...